Aquesta setmana, per desgràcia hi ha temes extra esportius
per a parlar. Com sempre, afecta al mateix, al pitjor president del Barça
després de Gaspart. Cada dia van sortint diferents temes lamentables al
respecte, primer les diferents noticies de jugadors que no estan renovant i
altres que estan donant llargues en les negociacions, que diuen els entorns d’aquests
que és per culpa del president, per molt que els mitjans al seu servei intentin
vendre la moto i vendre la cosa com si els jugadors volguessin cobrar massa
diners o que vulguin marxar del Barça.
Després està el tema de la empresa que va muntar les façanes
de la masia, que volen denunciar al club per 100 milions per incompliment de
contracte, un contracte que alguns estan intentant vendre la moto que el va fer
Laporta, però que resulta que es va anul·lar i es va signar un de nou amb l’actual
junta directiva. Però clar, no és Qatar la empresa aquesta i els que tenen
segrestat al club igual no els agrada el que volia fer la empresa encarregada.
Ara resulta que dilluns es presentarà una moció de censura
contra el president, un col·lectiu que els pròxims dies anunciarà perquè la
presenta, però que l’ha de presentar abans de que es faci l’assemblea de compromissaris,
on està previst que es passi d’un 5% de signatures a un 15% per a poder
presentar una moció. El president del Barça agafant exemple del seu homòleg i
amic madrileny, que cada cop té més segrestat el club i cada cop més
infranquejable l’accés a la presidència. Una assemblea, que la veritat no se ni
per a que la fan, perquè cada cop estan més manipulades i enganyen més al
personal, sortiran amb els seus Power Points carregats de fum i de mentides i
els menjaran la bola als corresponents socis compromissaris, que amb que el
club estigui de forma sostenible i es vagi guanyant, ja estan contents.
Les mocions de censura, a un club de futbol encara més,
sempre tenen una gran dificultat, perquè no són mai quan toca, en el cas d’un
equip de futbol encara menys. Perquè quan es fa, a començament de temporada, a
mitjans o al final?? A començament és complicat perquè si es fa fora a la junta
llavors eleccions i junta entrant ens n’anem gairebé a mitjans de temporada i
sense poder fer fitxatges es comença la lliga. A mitjans de temporada es genera
una situació incòmoda i la lògica intranquil·litat dels membres del club. A
final de temporada corres el risc de que passi el mateix que a mitjans però a
sobre que t’estiguis jugant tots els títols, apart de que és temporada de
mundial i encara es complica més la cosa.
Una junta directiva, que podria vetllar una mica més pel
tracte mediàtic, que reben alguns jugadors del Barça i tota la merda que s’està
llençant sobre Messi, com per exemple avui:
No m’estranya veient la “protecció” dels diferents jugadors
tot l’any que no tinguin molt de feeling precisament amb la nova junta. Però
bé, tots els directius contents, perquè es peguen la gran vida i a sobres tenen
el poder fàctic del Barça, posant amiguets allà on els interessa.
Però bé anem al futbol. La entrada es diu sort, perquè sort
que la lesió de Messi no és molt greu i sobretot perquè ha caigut en una data
al calendari que no és molt preocupant. Si les coses van bé només seran el
partit a camp del Celtic, a casa del Valladolid i després hi ha parada de
seleccions i no haurà de marxar a jugar amb Argentina. Però això no treu que no
hi hagi coses a comentar.
A molts els sorprèn el perquè passa això amb Messi que no es
trencava i ara es trenca. El problema per a mi està clar. Primer la
sobrecàrrega dels darrers anys de voler-ho jugar tot que li estan passant
factura. Potser aquesta lesió li fa recapacitar i cabrejar-se menys quan el
treuen amb el partit sentenciat, però sobretot tenir una mica més de responsabilitat
i de maduresa amb el tema de les lesions. Perquè això també ve de la lesió que
es va fer a París l’any passat i que no es va curar bé. Va arriscar i la va
cagar, total per acabar perdent igual amb el Bayern. Però es que després va
continuar jugant i es va tornar a trencar i sense l’alta mèdica va marxar a
jugar amb Argentina i va jugar dos partits molt durs físicament. Però es que a
més les vacances se les va passar viatjant i jugant bolos benèfics. Hem de
tenir en compte també que aquest any hi ha mundial i que Messi el té entre
cella i cella. Veurem com acaba la temporada.
El partit molt poca història, equip que es va tancar al darrera
i a trencar el joc a base de patades, permeses per l’àrbitre que toqui cada
setmana, aquesta setmana va ser Ayza Gámez. Que barat que surt pegar-li al
Barça. Després encara el posen al mateix sac que al Madrid quan afavoreixen a
aquests, quan la cosa no té res a veure. S’està intentant que no marxi a
començament de temporada, amb arbitratges tendenciosos i ajudes al rival, però
per sort el rival futbolísticament encara no sap al que juga i li costa molt
guanyar als equips, sobretot fora de casa i sort que ja els han regalat
bastants punts, perquè sinó la lliga ja estaria pràcticament sentenciada, cosa
que precisament no volen els que designen i prenen les decisions a les altures.
El pitjor de tot, per a mi, la decisió que va prendre el
Tata quan es va lesionar Messi, de treure a Xavi per Messi quan el més lògic
era treure un davanter, sobretot a Neymar, perquè era el que demanava el
partit. Però clar, ja que els deixes a la banqueta, li va arreglar la papereta
arreglada al Tata, que ho va aprofitar per acontentar al jugador i per prendre
la pitjor decisió. El partit va ser molt fluix, com quan juga Espanya que
defensa amb la pilota més que jugar a futbol. Segueixo sense entendre perquè ha
de posar a Cesc de davanter quan tens davanters purs i quan el perds per a l’última
passada i per al desequilibri al mig camp i el treball tàctic de que no es
parteixi l’equip. Però bé, com que va guanyar sembla que ara l’entorn i afició
es conformarà amb els resultats, com a l’equip rival, quan històricament no ha
estat així. Ja ho va dir Serrat l’altre dia, que mentre guanyi pot jugar amb l’estil
que es vulgui. Aquest és el primer pas per a perdre tot el que s’ha guanyat els
darrers vint anys amb aquesta filosofia i estil de joc, alguns cops més
exitoses, d’altres menys, però amb un estil únic i admirat per tothom. Un equip
on s’ha xiulat a Robson quan ho va guanyar pràcticament tot, per l’estil de joc
de l’equip. Una pena la veritat.
Del partit poc a comentar, el més destacable per a mi el
gran partit de Bartra, que no fa més que donar la raó als que ja fa temps que
diem que es deixin de tonteries de centrals i que tinguin un parell de collons
de posar-lo. Per a que fitxar un central “de projecció” estranger, quan tens un
dels millors centrals potencials a la banqueta i de casa?? Però clar, n’hi ha
que els interessen les comissions de fitxar i les rodes de premsa i treure pit.
Un altra cosa a destacar el partit d’Iniesta, que sembla que
comença a agafar el ritme i que és indiscutible en aquest Barça i espero que al
futur Barça. El partit va tenir poca història i va tenir dos parts diferents,
un començament acceptable i un goles del millor jugador de la història, que fa
les coses amb una facilitat insultant. Llavors es lesiona i la primera part l’equip
penso que va acusar bastant aquesta lesió, quan es fa mal l’argentí és un cop
bastant dur. La segona part va ser millor i va arribar el segon gol de la
sentencia, però que no va ser realment bon partit, no van estar malament, a
ningú se li pot recriminar res, però no se’n va sortir ningú.
Per acabar dos apunts de seccions. Primer el filial del
Barça. Avui un cop més ha perdut, donant una imatge bastant pobra. Però clar
com tenim els mitjans que tenim, que només miren on està a la classificació i
els resultats, que ni miren els partits, després els escoltes o llegeixes
alabant el joc del Barça i el treball d’Eusebio. Potser s’haurien de passar pel
mini o posar esports 3 i mirar-ne algun de partit i després llegir novament el
que han escrit sobre el filial durant l’any. Avui sense anar més lluny, el
crack Eusebio que es lesiona Dongou. Com es pensa que és Pep es veu, decideix
jugar amb Denis de fals davanter, perquè hi entrenadors que es pensen que es
poden fer aquestes coses sense entrenar-les i el resultat doncs ha sortit com s’esperava,
el millor jugador ofensiu que desapareix del joc de l’equip i marca el gol el
rival. Llavors rectifica i treu un davanter, quan ja es massa tard. A això se
li pot sumar que jugui Ilie, per ser net de qui és, que jugui Patric de
lateral, perquè Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral i que és un
colador i moltes més decisions que es pensa que és com a la play o la xbox, que
poses el jugador i et posa posicions que pot jugar i el poses i ja està. Molt
patètic.
L’altre és el crack Pascual, aquest cop el d’handbol. Un
entrenador que té un equipas, aspirant a tot i que guanya de 20 tots els
partits de la poca competitiva asobal, però que després resulta que el primer
partit de xampions, l’empates amb un equip macedoni. Potser ho guanyarà tot,
però no serà precisament per tenir un bon entrenador, aquests jugadors
pràcticament que els pots deixar sense entrenador que guanyarien el 80% de
partits, però clar n’hi ha alguns que es necessita entrenador, sobretot a la
xampions i aquí és on per desgràcia el Barça està fent riure als partits
importants, gràcies a tenir un entrenador que no està capacitat. Que hi farem,
però clar, tenim una junta que li interessava més fer fora a Masip, per ser una
herència de Laporta, que posar un entrenador com deu mana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario