Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, febrero 23

Així no.

La veritat és que després de lo d’ahir poques coses es poden destacar del Barça, poques coses es poden dir per animar a la culerada, perquè ahir va sortir tot rematadament malament. Però com diu la frase popular “Cadascú té el que es mereix” és més certa que mai.
Primer que res per la poca autocrítica i la penosa forma d’analitzar els partits per part de l’entorn blaugrana, per ser tan hipòcrites. Perquè hipòcrites? Molt senzill, perquè des de l’època de Pep que tots van treure pit del joc de l’equip, de la forma de guanyar i de les victòries jugant a segons quin estil de joc, cosa que va fer que el Barça fos l’equip amb més força mundial i amb més seguiment internacionalment. Aquest que treien pit i que es passaven els dies criticant el resultadisme de l’etern rival i del conformisme amb només les victòries sense mira com arribar a elles, parlaven d’estil contra cartera, de futbol contra resultats i tot un compendi de tonteries. Ara ja porten any i mig que són més resultadistes que ells i fan autocrítica zero, excepte quan es va perdre amb el Bayern que ho volien cremar tot. Ni tant ni tant poc. És el que ha passat aquestes darreres setmanes, que els “periodistes” s’han escorregut amb el joc del Barça i amb les seves “gestes”, analitzant erròniament amb el resultat a la mà. Jo la setmana passada ja vaig dir que no em va agradar el joc a la tornada de copa davant la Reial Societat, un joc totalment pla i que va resoldre Messi amb un xut a porta en 45 minuts, però clar, l’entorn va dir que va ser un partidàs i que poc més que havia tornat el Barça de Pep. Quina barbaritat!! Inclús vaig anar en contra de tots els meus companys del programa de ràdio que deien que aquell partit s’havia de jugar així.
Amb el City va passar el mateix, el Barça va fer un partit molt dolent, fins al gol, sense xutar a porta, controlant la pilota sense cap profunditat i sense evitar ocasions de gol, perquè el City va tenir dos oportunitats clares per cap del Barça. Amb la jugada de l’expulsió el City es va descol·locar una mica i el Barça va tenir tres ocasions en cinc minuts per a marcar, però no ho van fer i el City, es va refer i amb un home menys va tancar al Barça i li’n va poder clavar un parell de gols que va salvar la defensa en una ocasió i Valdés l’altra. Però va venir el gol d’Alves al final del partit i es va guanyar 0-2. El partit del Barça va ser molt dolent, però l’entorn va començar a llençar petards i a fer el prepotent, inclús l’entrenador va donar tres dies de descans a l’equip, com si el partit d’ahir fos contra el Valladolid (per posar un dels que està per baix). El partit va ser dolent del Barça, sense pràcticament generar perill i patint fins al final amb un més al camp, però clar, com va guanyar 0-2, tots els “analistes” amb el resultat a la mà ho van trobar fantàstic. Ara avui els molt hipòcrites treuen foc pels queixals i ho engegarien tot a la merda. És el que té el resultadisme que tant criticaven i que ara fan el mateix, que quan el resultat és bo, et tapa totes les misèries, però quan el resultat és dolent, no tens res on agafar-te.
El Barça ahir va fer un dels pitjors partits dels últims anys, un partit horrible on tots tenen la seva part de culpa. Primer que res l’entrenador, un entrenador que li ve gran aquest equip i aquest entorn, un entrenador que no sap on està i no té el més mínim coneixement de la lliga i que ni és capaç de fixar-se. I no ho dic només per ahir, tothom que em coneix sap que no m’agrada des de fa temps, tothom que llegeixi aquest blog ho sap. Un entrenador que fa una alineació tan covarda com ahir, no mereix ser entrenador del Barça, ja el que em faltava per veure és una alineació amb dos pivots defensius al camp d’inici. On es pensava que anava a jugar aquest personatge?? On ha viscut les darreres setmanes i els darrers dies on la reial societat ens ho va posar dificilíssim a la copa? On ha estat els darrers dies on s’han escalfat el partit i l’ambient des de Sant Sebastià i sobretot per part de la caverna?? Fins i tot l’àrbitre se’n va adonar i es va sumar a la causa de la “vendetta”, menjant-se faltes al mig camp per a propiciar les contres de la Reial i menjant-se targetes quan agafaven i tallaven jugades.
On ha viscut aquest senyor aquests dies?? Es pensava que els donarien caramels a Anoeta ahir?? Lamentable. Que també té part de culpa la direcció tècnica, perquè veient l’alineació hagués hagut de fer-li veure a l’entrenador que no era el dia, inclús quan estava expulsat a la grada, Zubi ni li parlava, quan al descans al pujar a la grada li hagués hagut de fer veure que havia de fer canvis.
Una alineació, que sent imperdonable, pots entendre-la si el rival és molt inferior i estàs entre mig d’una eliminatòria de semis de xampions de 10 dies. Però justament el partit on la setmana vinent tens festa perquè no jugues xampions i tens una setmana blanca?? És totalment incomprensible. Ahir no era un partit per a fer provatures amb el mig camp, ni amb el lateral. Que jugués Bartra em va semblar bé, perquè sempre dona la talla, ahir va fallar amb el gol, més que fallar va fer un mal rebuig, però no té cap culpa que el que li havia de fer la cobertura estigués amb el cap a un altre lloc. L’equip va estar molt malament entre altres coses perquè es trobaven incòmodes al camp, a Busquets se’l va veure totalment perdut, fora de lloc, Song va fer el pitjor partit des de que està al Barça, però clar no es fàcil jugar quan no tens amb qui associar-te pràcticament, quan et venen per tot arreu en carrera. Perquè el Barça ahir la errada més gran, sota el meu punt de vista, va ser la poca ambició per guanyar, la poca intensitat i les poques ganes de córrer i de posar la cama.
S’acusa únicament a la defensa, però un equip de futbol no es pot tallar en diferents parts i acusar només a uns. Quan tot l’equip està concentrat, pressiona i està posat al partit, la defensa va molt millor. Si la resta no corren qualsevol defensa és un colador i és el que li va passar al Barça ahir. Els de davant no van pressionar, els del mig estaven descol·locats i la defensa va caure com un castell de cartes quan treus una de les de baix. Moltes ocasions defensant contraatacs en inferioritat numèrica, manca de concentració a les marques, com es va veure al tercer gol, que hi ha cinc jugadors en línia i Zurutuza entra pel mig totalment sol sense veure’l ningú. Així no es pot jugar. Si a això li sumem que el porter va estar horrible, que l’equip va jugar caminant, les coses no poden anar mai de la vida bé.
I el paquet de l’entrenador, més pendent de la bronca entre banquetes i de fer el hooligan, hagués hagut de seguir el partit i veure que les coses no anaven bé. Aquí és on es veuen els bons entrenadors, els que rectifiquen quan toca, no els immobilistes que tanquen els ulls i els descansos no valen per a res. Al descans havia de fer un parell de canvis i reactivar l’equip, no pensar que com Messi ha empatat a veure que passa a la segona part. Dos canvis que eren bastant clars sota el meu punt de vista. El primer el de Cesc per un dels dos pivots defensius, estava clar que el Barça necessitava visió de joc i combinació, era incapaç d’aguantar la pilota, era urgent desfer aquell despropòsit. Lamentablement no va poder ser, perquè tenim un entrenador mediocre. El segon canvi era Alexis per Neymar. Un Neymar que va fer riure ahir, si no està preparat per jugar que ho digui i doni pas a un altre jugador, cap ambició ofensiva, cap treball defensiu i més pendent de les botes que de jugar. Comença a tocar els collons la tonteria de canviar-se de botes a cada partit pràcticament, no se si és un tema publicitari però comença a ser hora de que es centri als escalfaments previs en provar les botes i no perdre el temps durant el partit. Ahir Neymar va decepcionar a tothom moltíssim. Si ha d’oferir aquest rendiment ha de ser suplent avui en dia.
El Barça va caure en la trampa del rival, fer el mateix que en copa però sabent que el Barça tindria la pressió del resultat, que no podia empatar, defensa poblada i ja tindrien alguna oportunitat per una errada o per una passada llarga. I així va ser, feia llàstima veure a dos davanters i mig intentant fer alguna cosa, amb Iniesta intentant-ho des del mig i amb zero creativitat, contra dos línies de 4 defenses davant mateix de l’àrea. No se que es pensava que passaria el Tata per a fer la merda d’alineació que va fer la veritat, a més després de tenir dos partits contra ells en quinze dies i després de dir l’entrenador rival que jugarien així. A mi no em serveix que entoni el “mea culpa” en roda de premsa posterior, els tres punts ja estan perduts, el que no pot fer és cagar-la d’aquesta manera en un partit tant trascendent, sobretot veient la importància de la pròxima jornada.
Del partit només es pot salvar un Iniesta que ho va provar tot, un Busquets que anava perdut però que tot i això va ser del millor de l’equip, Pedro més per la voluntat i el que va córrer que no pas pel rendiment, un Bartra que va fer en general un bon partit i Messi que va fer el gol i va provar algunes passades i jugades individuals. La resta lamentables, totalment apàtics, sense ganes.
Molt mal partit de Song, que no va fer un bon treball ni en defensa ni en sortida de pilota, horrible Piqué, que se’l va veure totalment fora del partit i sobretot un lamentable Valdés. Un Valdés que en lloc de pensar en el seu futur hauria de pensar amb el seu equip, que hauria de començar a treballar als entrenaments les sortides perquè ahir va fer absolutament el ridícul. No pot ser que un porter del Barça doni tant poca seguretat a la seva defensa a les jugades de pilota aturada, no es poden fer aquestes errades que va fer ahir. Encara surt després i diu que els han guanyat en intensitat. Sobretot a tu, que sembla que tens el cap a un altre lloc company. A veure si resol el seu futur d’una vegada i es centra amb el que queda de temporada.
El Barça va començar l’any amb +5 i ja està -3 punts dels de dalt. Ho poden pintar com vulguin, però aquest entrenador no està donant amb la tecla, perquè jugar com “la roja” a defensar amb la pilota i xutar 2-3 cops a porta en tot un partit, com es va veure a Sant Sebastià i Manchester no és la solució. Està clar que l’entrenador que té ara el Barça li va gran. I el més preocupant és que el president diu que renovarà segur.

Un president que comença a fer riure com el seu predecessor, amb el cas Neymar resulta que ara volen pagar més de 9 milions a hisenda pel tema del fitxatge. No estava tot tant ben fet?? Que pinta ara que hagin de pagar més a hisenda? El Barça no es mereix uns dirigents com els que té ni un entrenador com el que té, tant el primer equip com el filial.

domingo, febrero 16

Queda demostrat.

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir al partit del Barça en directe, li agraeixo al Tata que li donés descans a Xavi, perquè gràcies al mig camp que va sortir anit vaig poder veure en directe un dels millors partits de la temporada, un partit on el Barça va jugar amb onze jugadors des de l’inici del partit.
Ahir va quedar demostrat, un cop més, per molt que intentin repetir una mentida mil cops per a que esdevingui una veritat per alguns, que Iniesta i Cesc estan plenament capacitats per a portar el ritme d’un partit del Barça i jugar a diferents velocitats segons els interessos de l’equip, que són capaços de controlar el ritme i la pilota i a més, el més important de tot, són capaços de generar ocasions de perill des dels interiors i són capaços al mateix temps de defensar cap enrere i d’ajudar a Busquets en la recuperació de pilota.
Ahir, com els millors partits de la temporada, a Mestalla per exemple, el mig camp del Barça és un dels partits on s’ha generat més velocitat en la circulació, un dels partits on s’ha generat més ocasions en atac estàtic i un dels partits on els interiors han recuperat més pilotes en camp contrari, generant ocasions immediates. És el que té jugar amb dos jugadors a la part de creació que són capaços del millor ofensivament i que no desentonen en cap cas defensivament. Tant Iniesta com Cesc se’n van fer un fart de córrer cap enrere i recuperar pilotes, ja fos talls complerts o tocs de pilota suficients per a tallar la jugada i que arribés a un company. L’exemple més clar el primer gol de Messi, que ve d’un tall de pilota de Cesc, estirant una cama per a tallar la pilota i donant-li el gol pastat a Messi amb la defensa del Rayo totalment descol·locada al perdre la pilota en la sortida. Les comparacions són una mica odioses, però quan estàs acostumat a veure que hi ha un titular que quan li passa a un pam de la bota és incapaç d’arribar, la diferència és insultant. Ahir es va veure clarament que Busquets pot fer la funció de donar la pilota al central que ve de cara o d’obrir a banda al lateral quan tot l’equip rival està tancat al darrera, no es necessiten dos jugadors per a fer aquesta funció. En un món just on juguen els que estan millor, veient el partit des de la grada o des d’on el  mirés, no crec que estigués molt content mirant el partit, el senyor que ahir no anava convocat, però clar, quan jugues per decret les coses són molt diferents.
Els millor mig camp possible que es pot veure avui en dia al Barça és el que es va veure anit, amb Busquets, Iniesta i Cesc. Perquè és el millor possible? Molt fàcil. Aquests tres jugadors poden fer perfectament la funció que fa Xavi, en canvi aquest no pot fer gran part de les funcions que fan aquests tres. A més es combinen a la perfecció, quan un es queda a l’organització, l’altre puja a la mitja punta per a assistir o pujar a la rematada. Cosa que distreu moltíssim a les defenses perquè no tenen un jugador fixe per a marcar, perquè a sobre es suma Messi baixant a rebre, es suma un Pedro o Alexis que entren en diagonal, deixant als laterals tot l’espai per banda, sumat a que tant Cesc com Iniesta et poden entrar per qualsevol dels dos interiors. La mobilitat fa que no tinguin un referent fixe per a marcar i que es pugui crear un desconcert que genera moltes ocasions de gol. La jugada del gol de Pedro, amb un Cesc partint de la part de la organització, buscar una paret amb Iniesta i entrar a l’espai és impensable quan juga l’altre. Les passades entre línies de Cesc, Iniesta o Messi aprofitant els espais com el gol d’Alexis són impensables estant altres jugadors. El que no entenc és perquè s’ha de sacrificar tot això per interessos personals d’un jugador. No em pot entrar al cap que a can Barça, on es suposa que el club està per sobre de qualsevol jugador, que no hi hagi justícia esportiva i juguin jugadors pel que representen més que pel que fan al camp.
Ara s’anirà a Manchester i no se sap que farà el Tata. Jo no ho voldria, però té pinta la cosa que li agafarà el canguelu i farà una alineació molt similar a la del dia de la tornada de copa, partit on es va xutar un cop a porta i en una contra que acaba en gol de Messi, però que no es va encaixar cap gol. Tot i que la Real Societat va poder fer-ne quatre perfectament, com no van marcar fins al final tota la premsa i l’entorn corrent-se de gust amb el partit. Un partit que va ser infumable durant 65 minuts i que es va animar mínimament quan la Reial va llençar la tovallola i es va convertir en un partit d’anada i tornada. Però clar, amb aquest tipus d’alineació es dona cabuda als tres interiors i asseu o bé a Alexis o bé a Pedro, que no es queixen, després Neymar que acaba de sortir d’una lesió i es té la excusa i així tots contents. S’està veient en la majoria de partits importants aquest any, que es caga i surt a sortir més a jugar com juga “la roja”, que no pas com juga el Barça habitualment. És el que té tenir un entrenador covard. Em voldria equivocar, és més espero equivocar-me, però el Barça sortirà a Manchester amb un equip format per: Valdés, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Messi i Pedro.
Però tornem al partit d’ahir. El Barça va fer un autèntic partidas, certament jugava amb el Rayo, però avui i ahir s’ha vist als dos coliders, veure com juguen partits horribles i amb equips assequibles es dediquen a defensar i a sortir al contraatac. El Barça va tenir l’ambició i la responsabilitat envers els seus aficionats, de fer un bon futbol i anar a marcar més gols, d’intentar fer un bon partit, no la llei del mínim esforç aprofitant la qualitat dels teus homes de davant. El Barça va fer un partit molt entretingut, amb moltes ocasions de gol i que a la primera part ja hagués pogut acabar amb 4-5 gols al marcador, a la segona part va seguir igual però amb bastant més encert i es van veure autèntics golassos de tots els colors, de jugada individual, de jugada col·lectiva, de combinacions ràpides, assistències espectaculars, vaselines i un xutàs de Neymar.
En l’apartat individual destacar com sempre primer que res a Messi, que va tornar a ser decisiu en gairebé totes les jugades de gol, ja fos marcant o participant en la jugada o assistint. En directe és molt significatiu veure com quan la agafa Messi hi ha un soroll especial a l’estadi d’expectació a veure com acabarà la jugada. És el que té ser el millor jugador de la història, les expectatives que generes en cada ocasió. Se’l va veure, un cop més, molt ràpid i molt participatiu, molt desequilibrant cada cop que controlava d’esquenes amb un jugador al darrera que marxava amb un driblin sec o un control orientat. Molt bé l’argentí que poc a poc va perdent la por de les lesions i s’assembla més al millor Messi.
Però el que va ser decisiu al partit va ser l’entesa entre Iniesta i Cesc. Com quan puja un es queda l’altre i com ocupen entre tots dos els espais buits, ja sigui en atac com en defensa ajudant a Busquets, permetent que els laterals poguessin pujar a l’atac amb tranquil·litat. Molt bon partit de tots dos, amb un Cesc que ve confirmant la importància del d’Arenys dintre de l’equip, en quant a la creació i l’assistència i un Iniesta que cada cop s’assembla més al millor Iniesta. Ahir va fer un recital de joc, amb el que ens té acostumats i apart ahir es va treure de la mànega una paret espectacular amb Cesc de tacó. Es van veure les habituals croquetes que fa “a lo Laudrup” i se’l va veure molt implicat en el joc. Aquesta parella va ser decisiva al partit, generant tot el joc ofensiu, donant una velocitat espectacular a la circulació jugant a un o dos tocs i que va fer que la part davantera estiguessin tots implicats des del minut 1 i que tinguessin ocasions per a poder marcar tots. Molt bona feina de tots dos. De fet s’ha vist coses similars en tots els partits que s’ha gaudit de tots dos a l’onze. Una llàstima que no ho puguem veure cada setmana i sobretot als partits més importants.
Molt bé la defensa, amb un Alves que sembla que torna a tenir el puntet físic que se li espera i que va fer una molt bona feina ofensiva, per sort arriba als moments més importants de la temporada a ple rendiment. La parella de centrals es van combinar molt bé, és el que té portar tant de temps jugant junts. Tant un com l’altre van estar molt encertats en l’anticipació i amb el tall de pilota, amb menció especial per al capità, que un cop més va demostrat que no té raó de ser el maltracte que està tenint per part del Tata. Tant de bo tingués la mateixa valentia amb altres jugadors, que en canvi posa de titulars tots els partits amb 34 anys. Si el capità no està físicament per a dos partits seguits, està perfectament per a un a ple rendiment, em sembla molt injust el que s’està fent amb un jugador que ho dona tot als entrenaments i al partit i que és el primer d’arribar al vestidor i l’últim de sortir. Quin exemple els dona el Tata als joves si veuen com tracta a un professional com Puyol.
Adriano també va fer un bon partit, sense perill per la seva banda de l’equip rival i que va obrir el marcador amb un dels seus habituals golassos de fora de l’àrea. Un jugador que té la lacra de les lesions, però que en partits tancats pot ser una arma molt interessant pel seu xut de fora de l’àrea. A vegades no per treure més davanters no ets més ofensiu i és una cosa que hauria de tenir en compte el Tata en partits on costa marcar. Alba és el titular, però pot donar minuts al brasiler en aquestes situacions.
Els dos extrems van treballar molt bé i van tenir el premi del gol, van estar molt actius, aprofitant els espais que deixaven els companys amb els seus moviments i van treballar molt bé com sempre en la pressió i el treball d’ajudes als laterals. Molt bon partit encara que segueixo trobant a faltar una mica de valentia a l’hora d’encarar als seus oponents i d’intentar el regat en estàtic.
Molt destacable també el partit de Busquets, encara que com Messi sembli que sigui normal, però que va donar una lliçó de col·locació i d’intel·ligència jugant a futbol, que va fer uns quants canvis d’orientació molt interessants i que va fer la funció de Xavi sense cap problema, apart de la seva feina habitual clar.
Per últim Neymar, durant el partit se’l va veure una mica mancat de ritme, normal després de la lesió, però que va deixar uns quants detallets la estona que va jugar, amb combinacions de talons i joc ràpid de peus, encara que se’l va veure un pel lent. Però clar quan acabes la teva actuació amb un golàs com el que va marcar, evidentment que tapa tota la resta que hagis fet durant el partit. Per mi que faci tots els balls que vulgui si són després de marcar gols així. I dic el del ball perquè em sembla lamentable tota la merda que s’ha muntat a la caverna amb el tema del ball. Em sembla que es fila molt prim amb aquestes històries, però clar, mentre parlen del ball i li llencen merda a sobre, no es parla de l’autèntic golas que marca. Res de nou vaja.
Com res de nou comprovar in situ que l’afició del Barça dona moltíssim que desitjar i que va al Camp Nou com si anés al teatre o al cinema. Com hi ha gent tant prepotent, que reaccionen com autèntics energúmens quant veuen que algú s’ha assegut al seu seient, quan és tant fàcil com dir-li a la persona que és el seu lloc i ja està. Però clar, per sort hi ha de tot, també hi ha gent que et diu que et pots asseure al seu costat que el seu veí avui no vindrà.

domingo, febrero 9

Molt bon resultat, molt mal partit.

Avui el Barça ha fet de Reial Madrid i ha guanyat pel que se sol dir “pegada” quan guanya l’equip blanc i fa un partit dolent. El resultat és totalment enganyós, el Barça ha fet un partit molt dolent fins que s’ha posat 1-3 que s’ha acabat el partit, sense dominar-lo en cap moment i on el rival ha perdonat bastant de cara a porta.
El Tata ha demostrat un cop més que no se n’adona de res. Sembla que el partit d’anada estava a la lluna de València perquè a la primera volta el Barça va guanyar pels pèls al temps de descompte al Camp Nou i avui es jugaven mitja lliga al camp del Sevilla. Sembla que no se n’hagi adonat en cap moment de que és anar a jugar al Sánchez Pizjuán amb tot el que comporta i molt més avui tal i com estava el camp. Justament quan diu que no rotarà gaire és quan la caga més. Avui era un partit per a que Busquets hi estigués al camp, amb tots els respectes per a Song, que no ha jugat malament, però que sacrificar al millor jugador en la seva posició el dia que et jugues mitja lliga em sembla molt agosarat. Si a sobre li sumem que tal i com estava el camp, un camp i un clima més propi de la premier league, resulta que es deixa al jugador que ha jugat més de 7 anys en aquest tipus de camps i clima, a la banqueta, doncs és surrealista la veritat.
Entenc que s’hagin de fer rotacions, però el que no entenc que sempre rotin els mateixos, no puc entendre de cap manera, que s’hagi de rotar a dos jugadors de 26 i 29 anys, mentre que en canvi un que en té 34 ho juga absolutament tot. No entenc perquè s’ha de sacrificar el millor mig camp possible amb Iniesta i Cesc per a que jugui un tio que a partir del minut 25 de partit ja va caminant pel camp, que a sobre es pensa que té 20 anys i se’n va a la zona de rematada quan després és impossible que torni a la seva posició per ajudar, avui a Song, normalment a Busquets, que han de tapar tot el camp i que és impossible. La única explicació que li veig és extra esportiva, perquè ningú amb dos dits de front posaria avui a jugar a Xavi de titular en un camp semi inundat.
El Barça ha fet uns primers 35 minuts de partit molt dolents, amb un Iniesta que feia el que podia i que havia de baixar ell i Messi a fer la feina del que se suposava que havia d’organitzar, amb el que havia d’organitzar amagat entre línies i un Song que es posava entre els dos centrals per a la sortida de la pilota però massa endarrerit per al meu gust. Tot això sumat a un Sevilla valent que ha anat a pressionar molt amunt i gairebé home per home, s’ha traduït en un partit on el Barça no ha tingut el control en moltes fases del mateix. Els primers 35 minuts es posa el Sevilla 3-0 i ningú pot dir res perquè era el que s’estava veient, un Sevilla molt dur i que ha anat a aprofitar les característiques del camp i un Barça que estava molt aculat i que a l’haver de baixar Iniesta i Messi a organitzar, després no quedaven línies de passada a dalt i el Sevilla recuperava molt ràpidament.
Per sort a partir del minut 30-35 el Barça ha començat a controlar més el partit i ha tingut aproximacions perilloses, després ha marcat a pilota aturada, en fora de joc, el gol de l’empat, un gol d’Alexis que havia fet un misto dos minuts abans que hagués pogut costar molt car si Rakitic no arriba a ser tant gana. A partit d’aquí el Barça ha guanyat en tranquil·litat però no acabava de dominar el partit, el segon gol, golàs de Messi, ve d’un contraatac després d’una falta lateral sacada pel Sevilla. Així s’ha arribat al descans i el Barça ha sortit a la mitja part empanat completament, situació que ha pogut costar algun que altre gol, amb un Song molt limitat per la seva targeta (ja no hagués hagut de sortir al camp a la segona part, casi deixa a l’equip amb deu a la primera per unes mans que no eren però que l’àrbitre ha xiulat i li ha perdonat la targeta, perquè si les xiules s’han de sancionar), un Xavi que ja feia estona que caminava i un Iniesta que cada cop que la tocava li pegaven patada i el fotien a terra. Sort del gol de Messi després d’una passada d’Iniesta, després d’una bona combinació col·lectiva, que anava cap a Alexis però que Messi ha caçat perfectament i ha col·locat apegada al pal, imparable. Un Messi que callava moltes boques, unes boques que ja fa dies que estan sent patètiques, ja no estic parlant de la caverna, estic parlant de la caverna blaugrana. Unes editorials i firmes a segons quins diaris lamentables, unes emissores de ràdio que l’estaven posant a parir durant el partit d’avui. Un entorn que és tan simple com el de Madrid, que es limiten a analitzar a un jugador segons si ha marcat o no i així li va al periodisme d’aquest país. Un Messi que ha estat decisiu per al seu equip des de que ha tornat de la seva lesió i que pel fet de no marcar ja han sortit tots els bocamolls, que ja porten dies llençant merda i fent campanya contra el jugador, avui sense anar més lluny el senyor Casanovas del diari Sport. Un seguit d’editorials de gent que fa campanya interessada, encara no puc entendre per qui, perquè no entenc que se’ls pugui ni tant sols passar pel cap als del club de vendre’l. Faria bé Messi d’anar veient a les males qui són els que li estan llençant merda a sobre, perquè aquests són els mateixos que després estan a primera fila per apujar-s’hi al carro.
Igual que són uns resultadistes igual que els seus homòlegs de Madrid, són patètics. A mi el joc del Barça avui no m’ha agradat gens, em dona igual que hagi guanyat, jo miro més enllà i als grans equips d’Europa, inclús als equips que està lluitant la lliga, no se’ls pot guanyar jugant així. Això és pa per avui i gana per a demà.
Del partit d’avui es pot salvar evidentment Messi, malgrat no estar encertat els primers vint minuts de partit, que realment no era culpa seva, perquè el que havia d’organitzar, s’estava amagant pel camp, però ha estat decisiu al partit i totes les ocasions de gol han passat per les seves botes, apart dels seus dos gols és clar. Però per a mi el millor del partit ha estat Iniesta, avui ha estat un Iniesta pròxim al que s’espera d’ell, aportant tranquil·litat, bona sortida de pilota i fent els seus típics eslàloms entre jugadors per a sortir de jugades complicades, un jugador per a mi titular indiscutible, llàstima que hagi de jugar un altre per decret i que faci que roti amb Cesc per aquesta posició. Avui ha estat el millor del partit.
Després han estat raonablement bé els dos laterals, sense massa complicacions en defensa i sumant-s’hi a l’atac quan podien, però han tingut un parell d’errors que han pogut costar cars, bé de fet un ha costat un gol, per la banda d’Adriano i després una altra jugada de Vitolo que la caga Montoya. Per això lo de raonable, perquè no se’ls pot dir que hagin estat del tot bé.
La parella de centrals se l’ha vista bastant compenetrada i, més Bartra que Piqué, han donat sensació de seguretat en moltes fases del partit, sobretot a pilota aturada on excepte la primera rematada sevillista que va al pal, després no hi ha hagut perill real. Un joc aeri on estic trobant molt a faltar una mica més de valentia per part de Valdés. Avui ha fet dues parades molt bones que s’han generat també per no atrevir-se a sortir. Ja fa temps que Valdés s’ha cagat en les sortides, des d’una mica abans de quan les seves errades van costar la supercopa, que no s’atreveix a sortir, cosa que ajudaria molt a la seva defensa. El pitjor de tot és que a sobre després va a recriminar als companys moltes jugades i els fa la culpa directament, quan el que hauria de fer és sortir sense cap por, com feia fa un parell d’anys, ara sembla que l’hagin amarrat al travesser. El Barça guanyaria en molta seguretat i s’acabaria amb la psicosis de les jugades d’estratègia. Avui s’ha defensat relativament bé aquestes jugades.
De la resta de l’equip, Pedro i Alexis han treballat molt per l’equip, però en atac han estat molt desencertats, sobre tot Pedro que ni l’ha rascada avui.
Per acabar una bona notícia i una de dolenta. La bona la victòria del filial, la dolenta la derrota a la copa del rei de bàsquet.
El Tata faria bé d’anar a veure els partits del filial, perquè té tres perles en potència, llàstima que estiguin a les ordres d’un entrenador inútil, perquè poc progressaran. Dos d’elles són de la casa, Adama i Sergi Samper i la més important l’han signada directament per al filial, molt semblant al jugador croat que s’està parlant que vol fitxar el Barça els darrers dies. Estic parlant de Denis Suárez, un jugador espectacular que ja podria estar jugant amb el primer equip perfectament i que va fitxar Zubizarreta. Si aquest senyor que li cauen tots els pals quan un jugador no rendeix l’esperat i que els que rendeixen correctament es pengen altres les medalles. Fitxatge que té molt bona pinta i relativament barat.

La mala notícia la derrota del bàsquet, sobretot com s’ha perdut, perquè ha dominat pràcticament tot el partit i només el poc encert en els tirs lliures i tenir un entrenador quadriculat que no ha posat als que millor estaven en un absurd repartiment de minuts, ha suposat una derrota molt cruel. Molt cruel perquè després de com han aconseguit remuntar, s’ha perdut per una dècima de segon. Però clar el “senyor” entrenador que diu que s’ha perdut per aquesta mala defensa i error greu defensiu, segons ell. Si senyor, depurant responsabilitats. És igual la lamentable gestió del planter i la lamentable resposta tàctica al tercer quart. La culpa dels jugadors clar.

domingo, febrero 2

Canvi radical.

Després de la derrota d’ahir, el Barça ha passat de dominar la lliga a segurament quedar tercer al finalitzar la jornada aquesta nit. A tres punts del líder i a dos del segon classificat. La cosa es comença a complicar, jo em resisteixo de moment a parlar de que s’ha perdut la lliga la veritat. Acaba de començar la segona volta i queden molts partits per a disputar, però s’ha perdut el coixí i el marge d’error és mínim. Apart el problema és que li ha donat vida al Madrid i ara ja són dos els equips que lluiten per la primera plaça, cosa que ho fa molt molt complicat, ja que has d’esperar que perdin dos equips a la vegada per a recuperar el liderat. A part, si no hi ha un dalt a baix dels equips de Madrid, a sobre t’has de jugar la lliga amb tots dos equips, un que aquest any encara no l’has pogut guanyar i un altre que si que l’has guanyat però que has d’anar al bernabeu a guanyar, quant tots sabem com se les gasten els àrbitres en aquell camp. Ara es quan es troben a faltar els 5-6 punts de coixí que es tenia i quan tot el barcelonisme (jo no) va donar per bo l’empat al calderón quan tenia a l’equip matalasser contra les cordes, tampoc es va donar com a dolent l’empat al camp del Llevant perquè es va seguir líders. El típic resultadisme que tant critiquen a la caverna i que ells fan el mateix. Ara, quan tens una punxada inesperada, resulta que perds el liderat i es fa tot molt més costa amunt. El problema és que la següent jornada es va al camp del Sevilla, camp molt complicat i on s’haurà d’anar a guanyar des del primer minut, un camp molt calent on els àrbitres es solen cagar bastant i amb un Sevilla híper motivat després de punxar novament aquesta jornada. El problema de tot això és que s’està punxant molt poc per part dels equips i cada punxada costa moltíssim remuntar-se. Que igual avui punxen els dos i tot segueix igual, però ho veig molt difícil que tots dos equips, sabent que ha punxat el Barça, no surtin a morir per la victòria.
Perquè és el problema de jugar abans i fallar, que encara motives més als que estan mirant el partit per la tele. Ja que parlem de jugar abans, no entenc com pot ser que jugant l’últim dels tres, a les deu de la nit en dimecres, que hagin de jugar en dissabte a les quatre de la tarda mentre la resta tenen un dia més de descans. Cada cop fan més pudor aquestes designacions de partits. A sobre a les quatre de la tarde, deixant tres partits a priori molt inferiors, per a més tard. El senyor Bertomeu s’hauria de posar les piles en aquest tipus de coses, en lloc de les tonteries d’anar plorant per les ràdios que els de Madrid són molt dolents i van a pel Barça.
És una novetat que des de Madrid es fa tot el possible per a intentar desestabilitzar al Barça, per part de la caverna i sobretot per part dels que tenen més poder, a l’ombra sense fer soroll?? Que en treu anant de bolos a plorar pels diferents mitjans de Catalunya?? Patètic. El que ha de fer és procurar que no ens fotin el pel com els estan fotent. Perquè ja no és que els equips rivals per la lliga no puguin punxar, és que estem veient tot l’any jugades estranyes i penals regalats els partits que han estat a punt de punxar. Per això pinten les coses molt malament de cara al final de la lliga, perquè a la dificultat que punxin, s’afegeix la dificultat que els poders fàctics tampoc volen que punxin. Pinta molt malament.
Com pinta molt malament que després escoltes a l’entrenador i tot va bé, no passa res. Un entrenador que és un covard, segons amb qui clar, perquè amb Puyol està sent molt valent, amb el capità del Barça al que li hauria de tenir un mínim respecte. Perquè de moment només està jugant a la copa i la resta no va ni convocat. Potser a més d’un de la defensa li aniria bé que hi estigués al camp per a estirar-li les orelles i no adormir-se de mala manera. És molt valent amb Puyol, és tant valent amb ell com covard amb la vaca sagrada. Cada partit que veig de copa que el fa descansar m’indigna de mala manera, perquè està fent les putes rotacions a l’inrevés. Estem jugant els partits importants amb l’exfutbolista al camp i en  canvi estem veient com els partits de costellada se’ls han de menjar els que han de ser titulars. Que pintava al camp Iniesta i Cesc contra el Llevant a la tornada de copa?? Estem bojos o que?? Després hem d’aguantar com amb l’exfutbolista al camp, a partir dels 35-40 minuts els equips els pugen a les barbes perquè no arriba a cap lloc i l’equip es parteix. És una vergonya.
Amb això no estic culpant a la vaca sagrada de la derrota d’ahir, perquè la majoria de l’equip va estar horrible, però és indignant veure com està menyspreant a Puyol i en canvi veure com l’altre que s’arrastra pel camp està jugant absolutament tots els partits importants. No entenc perquè amb els equips forts de la lliga s’ha de jugar amb un menys des de l’inici. No entenc perquè no han de jugar els millors jugadors els millors partits. Per l’egoisme del que diu que és del Barça i que l’únic que li interessa és poder arribar al mundial i poder seguir sent titular al Barça, encara que l’equip perdi, a ell se li’n fot, perquè segueix al camp. És vergonyós.
Que com he dit la culpa no va ser exclusivament seva, encara que va fallar novament una passada de la mort rematant de l’àrea petita, com el dia del Llevant, que podia suposar el 2-0, que no va haver ni de fer aturada el porter, va xutar al ninot.
El Barça d’ahir molt pocs jugadors es salven, l’únic que va provar coses va ser Messi, segueix sent molt trist que el jugador hagi de baixar al mig camp a fer la feina d’altres, que ens venen la moto de la transformació de Messi, de la nova consigna tàctica del Tata i bla bla bla. Tonteries. Que baixi en un moment puntual del partit està bé, però que hagi de baixar a tapar les mancances d’algun del mig camp això no. Em recorda al mundial d’Alemanya quan entrenava a Argentina Maradona, que va estar tota la fase prèvia fent de mig centre pràcticament, contra equipets va funcionar, però quan va aparèixer Alemanya, els van fotre una pallissa. El que està fent Messi al mig camp, funciona quan la defensa rival surt a pressionar al mig camp pràcticament i deixa espais al darrera de la defensa. Si el rival es queda tancat amb deu tios enfront la seva àrea, no val per a res.
L’equip va sortir molt bé, a menjar-se el món i a intentar solucionar ràpidament el partit. Van encaixonar al Valencia i van tenir ocasions suficients per a sentenciar-lo, però van perdonar moltíssim i ho van acabar pagant. Van acabar pagant quant la vaca sagrada ja no aguanta físicament i ni arriba a defensar res i quant va amb la llengua fora sense poder desmarcar-se de ningú. El primer gol ve d’un refús desafortunat, que deixa a Busquets fora de la jugada i que cau on hauria d’estar la vaca sagrada, però clar, entre que aquest s’adona d’on anirà i es comença a moure per anar cap allà, Parejo ja està a l’àrea rival amb la pilota controlada. Un jugador al que havia de seguir, però que li va semblar més bona idea quedar-se parat al mig camp i passar el marró a la defensa. Una defensa que ja s’estava complicant per ells mateixos, només faltava que no tinguessin ajuda, un horrible Piqué ahir, que comet un error de juvenil de seguir la pilota i no seguir al jugador que es desmarcava a l’espai i va al mateix tall que anava l’altre central. Horrible.
Però bé només era un gol de l’empat, no era la fi del món. Però sorprenentment el Barça va perdre moltíssim els papers i la segona part va ser un desastre total. El segon gol del València que és ridícul, com canta tota la defensa en cadena. Però el Tata segueix totalment impassiu i encara ha d’esperar un quart d’hora per a llevar a l’exfutbolista per a que surti Iniesta. En roda de premsa diu que li donava la sensació que li sobrava Xavi a l’armat de l’equip i que necessitaven un mig ofensiu”. Doncs clar home!!! Ha necessitat una volta i tres partits per a veure-ho al tros d’inútil. Que per a donar-li als centrals de cara o obrir a la banda ja està Busquets, que ho fa perfectament, no necessiten a un altre per a fer el mateix que a sobre no defensa i deixa venut al jugador de Badia. És una vergonya.
Però la sortida d’Iniesta no va servir per a massa, perquè l’equip ja estava totalment ansiós i no li sortia res. Malgrat l’empat es veia que la cosa tenia molt mala pinta la veritat, cap jugador, excepte Messi, va estar ahir a l’alçada de les circumstàncies. Que és el consol que li pot quedar a l’afició, que amb un partit tant malament de tots, fins i tot es va poder empatar a l’últim moment de partit, amb una jugada col·lectiva fantàstica, que Messi no pot aprofitar per ben poc, ja que li para el porter, l’autèntic heroi del Valencia, ja que va sostenir al seu equip a la primera part i a la segona ho va parar tot, excepte el penal que era imparable. Llàstima que per a un cop que li xiulen un penal al Barça no serveixi per a res. El tercer gol del València va ser una cadena d’errors lamentables també, on Piqué, que per a mi va fer el pitjor partit des de que està al Barça, va deixar rematar a plaer a Alcacer, quan era l’únic possible rematador dintre de l’àrea.
El que més m’ha tocat els collons és que a sobre surti Alves a criticar a l’afició. Sense faltar-li raó, ja que és una cosa que he dit sempre jo, després de la merda de partit que va jugar el brasiler, no era moment per a fer aquestes declaracions, el que ha de fer és treballar i no cagar-la tant defensivament, perquè una cosa són les errades que no estigui al seu lloc per pujar a atacar i l’altra són les cagades com la d’ahir estant al seu lloc i que deixi que Piatti li mengi la torrada, en una jugada que podria haver xiulat falta perquè se li penja a sobre, però no hem d’esperar que un àrbitre que van enganxar fent-s’hi fotos amb Mou i els jugadors del Madrid a camp del Mallorca, que li doni alguna cosa al Barça.
Per acabar desitjar molta sort a dos jugadors molt bons del filial, que han tingut la desgràcia de tenir a un inútil de entrenador, que han de canviar molt les coses per a que no baixi al filial a segona b, que no els ha sabut treure el partit que podien treure i que fa que dues inversions molt grans del Barça, se n’hagin de marxar cedides a altres equips perquè al senyor Eusebio no li dona la gana posar-los.