Molt bon resultat, molt mal partit.

Avui el Barça ha fet de Reial Madrid i ha guanyat pel que se sol dir “pegada” quan guanya l’equip blanc i fa un partit dolent. El resultat és totalment enganyós, el Barça ha fet un partit molt dolent fins que s’ha posat 1-3 que s’ha acabat el partit, sense dominar-lo en cap moment i on el rival ha perdonat bastant de cara a porta.

El Tata ha demostrat un cop més que no se n’adona de res. Sembla que el partit d’anada estava a la lluna de València perquè a la primera volta el Barça va guanyar pels pèls al temps de descompte al Camp Nou i avui es jugaven mitja lliga al camp del Sevilla. Sembla que no se n’hagi adonat en cap moment de que és anar a jugar al Sánchez Pizjuán amb tot el que comporta i molt més avui tal i com estava el camp. Justament quan diu que no rotarà gaire és quan la caga més. Avui era un partit per a que Busquets hi estigués al camp, amb tots els respectes per a Song, que no ha jugat malament, però que sacrificar al millor jugador en la seva posició el dia que et jugues mitja lliga em sembla molt agosarat. Si a sobre li sumem que tal i com estava el camp, un camp i un clima més propi de la premier league, resulta que es deixa al jugador que ha jugat més de 7 anys en aquest tipus de camps i clima, a la banqueta, doncs és surrealista la veritat.

Entenc que s’hagin de fer rotacions, però el que no entenc que sempre rotin els mateixos, no puc entendre de cap manera, que s’hagi de rotar a dos jugadors de 26 i 29 anys, mentre que en canvi un que en té 34 ho juga absolutament tot. No entenc perquè s’ha de sacrificar el millor mig camp possible amb Iniesta i Cesc per a que jugui un tio que a partir del minut 25 de partit ja va caminant pel camp, que a sobre es pensa que té 20 anys i se’n va a la zona de rematada quan després és impossible que torni a la seva posició per ajudar, avui a Song, normalment a Busquets, que han de tapar tot el camp i que és impossible. La única explicació que li veig és extra esportiva, perquè ningú amb dos dits de front posaria avui a jugar a Xavi de titular en un camp semi inundat.

El Barça ha fet uns primers 35 minuts de partit molt dolents, amb un Iniesta que feia el que podia i que havia de baixar ell i Messi a fer la feina del que se suposava que havia d’organitzar, amb el que havia d’organitzar amagat entre línies i un Song que es posava entre els dos centrals per a la sortida de la pilota però massa endarrerit per al meu gust. Tot això sumat a un Sevilla valent que ha anat a pressionar molt amunt i gairebé home per home, s’ha traduït en un partit on el Barça no ha tingut el control en moltes fases del mateix. Els primers 35 minuts es posa el Sevilla 3-0 i ningú pot dir res perquè era el que s’estava veient, un Sevilla molt dur i que ha anat a aprofitar les característiques del camp i un Barça que estava molt aculat i que a l’haver de baixar Iniesta i Messi a organitzar, després no quedaven línies de passada a dalt i el Sevilla recuperava molt ràpidament.

Per sort a partir del minut 30-35 el Barça ha començat a controlar més el partit i ha tingut aproximacions perilloses, després ha marcat a pilota aturada, en fora de joc, el gol de l’empat, un gol d’Alexis que havia fet un misto dos minuts abans que hagués pogut costar molt car si Rakitic no arriba a ser tant gana. A partit d’aquí el Barça ha guanyat en tranquil·litat però no acabava de dominar el partit, el segon gol, golàs de Messi, ve d’un contraatac després d’una falta lateral sacada pel Sevilla. Així s’ha arribat al descans i el Barça ha sortit a la mitja part empanat completament, situació que ha pogut costar algun que altre gol, amb un Song molt limitat per la seva targeta (ja no hagués hagut de sortir al camp a la segona part, casi deixa a l’equip amb deu a la primera per unes mans que no eren però que l’àrbitre ha xiulat i li ha perdonat la targeta, perquè si les xiules s’han de sancionar), un Xavi que ja feia estona que caminava i un Iniesta que cada cop que la tocava li pegaven patada i el fotien a terra. Sort del gol de Messi després d’una passada d’Iniesta, després d’una bona combinació col·lectiva, que anava cap a Alexis però que Messi ha caçat perfectament i ha col·locat apegada al pal, imparable. Un Messi que callava moltes boques, unes boques que ja fa dies que estan sent patètiques, ja no estic parlant de la caverna, estic parlant de la caverna blaugrana. Unes editorials i firmes a segons quins diaris lamentables, unes emissores de ràdio que l’estaven posant a parir durant el partit d’avui. Un entorn que és tan simple com el de Madrid, que es limiten a analitzar a un jugador segons si ha marcat o no i així li va al periodisme d’aquest país. Un Messi que ha estat decisiu per al seu equip des de que ha tornat de la seva lesió i que pel fet de no marcar ja han sortit tots els bocamolls, que ja porten dies llençant merda i fent campanya contra el jugador, avui sense anar més lluny el senyor Casanovas del diari Sport. Un seguit d’editorials de gent que fa campanya interessada, encara no puc entendre per qui, perquè no entenc que se’ls pugui ni tant sols passar pel cap als del club de vendre’l. Faria bé Messi d’anar veient a les males qui són els que li estan llençant merda a sobre, perquè aquests són els mateixos que després estan a primera fila per apujar-s’hi al carro.

Igual que són uns resultadistes igual que els seus homòlegs de Madrid, són patètics. A mi el joc del Barça avui no m’ha agradat gens, em dona igual que hagi guanyat, jo miro més enllà i als grans equips d’Europa, inclús als equips que està lluitant la lliga, no se’ls pot guanyar jugant així. Això és pa per avui i gana per a demà.

Del partit d’avui es pot salvar evidentment Messi, malgrat no estar encertat els primers vint minuts de partit, que realment no era culpa seva, perquè el que havia d’organitzar, s’estava amagant pel camp, però ha estat decisiu al partit i totes les ocasions de gol han passat per les seves botes, apart dels seus dos gols és clar. Però per a mi el millor del partit ha estat Iniesta, avui ha estat un Iniesta pròxim al que s’espera d’ell, aportant tranquil·litat, bona sortida de pilota i fent els seus típics eslàloms entre jugadors per a sortir de jugades complicades, un jugador per a mi titular indiscutible, llàstima que hagi de jugar un altre per decret i que faci que roti amb Cesc per aquesta posició. Avui ha estat el millor del partit.

Després han estat raonablement bé els dos laterals, sense massa complicacions en defensa i sumant-s’hi a l’atac quan podien, però han tingut un parell d’errors que han pogut costar cars, bé de fet un ha costat un gol, per la banda d’Adriano i després una altra jugada de Vitolo que la caga Montoya. Per això lo de raonable, perquè no se’ls pot dir que hagin estat del tot bé.

La parella de centrals se l’ha vista bastant compenetrada i, més Bartra que Piqué, han donat sensació de seguretat en moltes fases del partit, sobretot a pilota aturada on excepte la primera rematada sevillista que va al pal, després no hi ha hagut perill real. Un joc aeri on estic trobant molt a faltar una mica més de valentia per part de Valdés. Avui ha fet dues parades molt bones que s’han generat també per no atrevir-se a sortir. Ja fa temps que Valdés s’ha cagat en les sortides, des d’una mica abans de quan les seves errades van costar la supercopa, que no s’atreveix a sortir, cosa que ajudaria molt a la seva defensa. El pitjor de tot és que a sobre després va a recriminar als companys moltes jugades i els fa la culpa directament, quan el que hauria de fer és sortir sense cap por, com feia fa un parell d’anys, ara sembla que l’hagin amarrat al travesser. El Barça guanyaria en molta seguretat i s’acabaria amb la psicosis de les jugades d’estratègia. Avui s’ha defensat relativament bé aquestes jugades.

De la resta de l’equip, Pedro i Alexis han treballat molt per l’equip, però en atac han estat molt desencertats, sobre tot Pedro que ni l’ha rascada avui.

Per acabar una bona notícia i una de dolenta. La bona la victòria del filial, la dolenta la derrota a la copa del rei de bàsquet.

El Tata faria bé d’anar a veure els partits del filial, perquè té tres perles en potència, llàstima que estiguin a les ordres d’un entrenador inútil, perquè poc progressaran. Dos d’elles són de la casa, Adama i Sergi Samper i la més important l’han signada directament per al filial, molt semblant al jugador croat que s’està parlant que vol fitxar el Barça els darrers dies. Estic parlant de Denis Suárez, un jugador espectacular que ja podria estar jugant amb el primer equip perfectament i que va fitxar Zubizarreta. Si aquest senyor que li cauen tots els pals quan un jugador no rendeix l’esperat i que els que rendeixen correctament es pengen altres les medalles. Fitxatge que té molt bona pinta i relativament barat.

La mala notícia la derrota del bàsquet, sobretot com s’ha perdut, perquè ha dominat pràcticament tot el partit i només el poc encert en els tirs lliures i tenir un entrenador quadriculat que no ha posat als que millor estaven en un absurd repartiment de minuts, ha suposat una derrota molt cruel. Molt cruel perquè després de com han aconseguit remuntar, s’ha perdut per una dècima de segon. Però clar el “senyor” entrenador que diu que s’ha perdut per aquesta mala defensa i error greu defensiu, segons ell. Si senyor, depurant responsabilitats. És igual la lamentable gestió del planter i la lamentable resposta tàctica al tercer quart. La culpa dels jugadors clar.