Queda demostrat.

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir al partit del Barça en directe, li agraeixo al Tata que li donés descans a Xavi, perquè gràcies al mig camp que va sortir anit vaig poder veure en directe un dels millors partits de la temporada, un partit on el Barça va jugar amb onze jugadors des de l’inici del partit.

Ahir va quedar demostrat, un cop més, per molt que intentin repetir una mentida mil cops per a que esdevingui una veritat per alguns, que Iniesta i Cesc estan plenament capacitats per a portar el ritme d’un partit del Barça i jugar a diferents velocitats segons els interessos de l’equip, que són capaços de controlar el ritme i la pilota i a més, el més important de tot, són capaços de generar ocasions de perill des dels interiors i són capaços al mateix temps de defensar cap enrere i d’ajudar a Busquets en la recuperació de pilota.

Ahir, com els millors partits de la temporada, a Mestalla per exemple, el mig camp del Barça és un dels partits on s’ha generat més velocitat en la circulació, un dels partits on s’ha generat més ocasions en atac estàtic i un dels partits on els interiors han recuperat més pilotes en camp contrari, generant ocasions immediates. És el que té jugar amb dos jugadors a la part de creació que són capaços del millor ofensivament i que no desentonen en cap cas defensivament. Tant Iniesta com Cesc se’n van fer un fart de córrer cap enrere i recuperar pilotes, ja fos talls complerts o tocs de pilota suficients per a tallar la jugada i que arribés a un company. L’exemple més clar el primer gol de Messi, que ve d’un tall de pilota de Cesc, estirant una cama per a tallar la pilota i donant-li el gol pastat a Messi amb la defensa del Rayo totalment descol·locada al perdre la pilota en la sortida. Les comparacions són una mica odioses, però quan estàs acostumat a veure que hi ha un titular que quan li passa a un pam de la bota és incapaç d’arribar, la diferència és insultant. Ahir es va veure clarament que Busquets pot fer la funció de donar la pilota al central que ve de cara o d’obrir a banda al lateral quan tot l’equip rival està tancat al darrera, no es necessiten dos jugadors per a fer aquesta funció. En un món just on juguen els que estan millor, veient el partit des de la grada o des d’on el  mirés, no crec que estigués molt content mirant el partit, el senyor que ahir no anava convocat, però clar, quan jugues per decret les coses són molt diferents.

Els millor mig camp possible que es pot veure avui en dia al Barça és el que es va veure anit, amb Busquets, Iniesta i Cesc. Perquè és el millor possible? Molt fàcil. Aquests tres jugadors poden fer perfectament la funció que fa Xavi, en canvi aquest no pot fer gran part de les funcions que fan aquests tres. A més es combinen a la perfecció, quan un es queda a l’organització, l’altre puja a la mitja punta per a assistir o pujar a la rematada. Cosa que distreu moltíssim a les defenses perquè no tenen un jugador fixe per a marcar, perquè a sobre es suma Messi baixant a rebre, es suma un Pedro o Alexis que entren en diagonal, deixant als laterals tot l’espai per banda, sumat a que tant Cesc com Iniesta et poden entrar per qualsevol dels dos interiors. La mobilitat fa que no tinguin un referent fixe per a marcar i que es pugui crear un desconcert que genera moltes ocasions de gol. La jugada del gol de Pedro, amb un Cesc partint de la part de la organització, buscar una paret amb Iniesta i entrar a l’espai és impensable quan juga l’altre. Les passades entre línies de Cesc, Iniesta o Messi aprofitant els espais com el gol d’Alexis són impensables estant altres jugadors. El que no entenc és perquè s’ha de sacrificar tot això per interessos personals d’un jugador. No em pot entrar al cap que a can Barça, on es suposa que el club està per sobre de qualsevol jugador, que no hi hagi justícia esportiva i juguin jugadors pel que representen més que pel que fan al camp.

Ara s’anirà a Manchester i no se sap que farà el Tata. Jo no ho voldria, però té pinta la cosa que li agafarà el canguelu i farà una alineació molt similar a la del dia de la tornada de copa, partit on es va xutar un cop a porta i en una contra que acaba en gol de Messi, però que no es va encaixar cap gol. Tot i que la Real Societat va poder fer-ne quatre perfectament, com no van marcar fins al final tota la premsa i l’entorn corrent-se de gust amb el partit. Un partit que va ser infumable durant 65 minuts i que es va animar mínimament quan la Reial va llençar la tovallola i es va convertir en un partit d’anada i tornada. Però clar, amb aquest tipus d’alineació es dona cabuda als tres interiors i asseu o bé a Alexis o bé a Pedro, que no es queixen, després Neymar que acaba de sortir d’una lesió i es té la excusa i així tots contents. S’està veient en la majoria de partits importants aquest any, que es caga i surt a sortir més a jugar com juga “la roja”, que no pas com juga el Barça habitualment. És el que té tenir un entrenador covard. Em voldria equivocar, és més espero equivocar-me, però el Barça sortirà a Manchester amb un equip format per: Valdés, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Messi i Pedro.

Però tornem al partit d’ahir. El Barça va fer un autèntic partidas, certament jugava amb el Rayo, però avui i ahir s’ha vist als dos coliders, veure com juguen partits horribles i amb equips assequibles es dediquen a defensar i a sortir al contraatac. El Barça va tenir l’ambició i la responsabilitat envers els seus aficionats, de fer un bon futbol i anar a marcar més gols, d’intentar fer un bon partit, no la llei del mínim esforç aprofitant la qualitat dels teus homes de davant. El Barça va fer un partit molt entretingut, amb moltes ocasions de gol i que a la primera part ja hagués pogut acabar amb 4-5 gols al marcador, a la segona part va seguir igual però amb bastant més encert i es van veure autèntics golassos de tots els colors, de jugada individual, de jugada col·lectiva, de combinacions ràpides, assistències espectaculars, vaselines i un xutàs de Neymar.

En l’apartat individual destacar com sempre primer que res a Messi, que va tornar a ser decisiu en gairebé totes les jugades de gol, ja fos marcant o participant en la jugada o assistint. En directe és molt significatiu veure com quan la agafa Messi hi ha un soroll especial a l’estadi d’expectació a veure com acabarà la jugada. És el que té ser el millor jugador de la història, les expectatives que generes en cada ocasió. Se’l va veure, un cop més, molt ràpid i molt participatiu, molt desequilibrant cada cop que controlava d’esquenes amb un jugador al darrera que marxava amb un driblin sec o un control orientat. Molt bé l’argentí que poc a poc va perdent la por de les lesions i s’assembla més al millor Messi.

Però el que va ser decisiu al partit va ser l’entesa entre Iniesta i Cesc. Com quan puja un es queda l’altre i com ocupen entre tots dos els espais buits, ja sigui en atac com en defensa ajudant a Busquets, permetent que els laterals poguessin pujar a l’atac amb tranquil·litat. Molt bon partit de tots dos, amb un Cesc que ve confirmant la importància del d’Arenys dintre de l’equip, en quant a la creació i l’assistència i un Iniesta que cada cop s’assembla més al millor Iniesta. Ahir va fer un recital de joc, amb el que ens té acostumats i apart ahir es va treure de la mànega una paret espectacular amb Cesc de tacó. Es van veure les habituals croquetes que fa “a lo Laudrup” i se’l va veure molt implicat en el joc. Aquesta parella va ser decisiva al partit, generant tot el joc ofensiu, donant una velocitat espectacular a la circulació jugant a un o dos tocs i que va fer que la part davantera estiguessin tots implicats des del minut 1 i que tinguessin ocasions per a poder marcar tots. Molt bona feina de tots dos. De fet s’ha vist coses similars en tots els partits que s’ha gaudit de tots dos a l’onze. Una llàstima que no ho puguem veure cada setmana i sobretot als partits més importants.

Molt bé la defensa, amb un Alves que sembla que torna a tenir el puntet físic que se li espera i que va fer una molt bona feina ofensiva, per sort arriba als moments més importants de la temporada a ple rendiment. La parella de centrals es van combinar molt bé, és el que té portar tant de temps jugant junts. Tant un com l’altre van estar molt encertats en l’anticipació i amb el tall de pilota, amb menció especial per al capità, que un cop més va demostrat que no té raó de ser el maltracte que està tenint per part del Tata. Tant de bo tingués la mateixa valentia amb altres jugadors, que en canvi posa de titulars tots els partits amb 34 anys. Si el capità no està físicament per a dos partits seguits, està perfectament per a un a ple rendiment, em sembla molt injust el que s’està fent amb un jugador que ho dona tot als entrenaments i al partit i que és el primer d’arribar al vestidor i l’últim de sortir. Quin exemple els dona el Tata als joves si veuen com tracta a un professional com Puyol.

Adriano també va fer un bon partit, sense perill per la seva banda de l’equip rival i que va obrir el marcador amb un dels seus habituals golassos de fora de l’àrea. Un jugador que té la lacra de les lesions, però que en partits tancats pot ser una arma molt interessant pel seu xut de fora de l’àrea. A vegades no per treure més davanters no ets més ofensiu i és una cosa que hauria de tenir en compte el Tata en partits on costa marcar. Alba és el titular, però pot donar minuts al brasiler en aquestes situacions.

Els dos extrems van treballar molt bé i van tenir el premi del gol, van estar molt actius, aprofitant els espais que deixaven els companys amb els seus moviments i van treballar molt bé com sempre en la pressió i el treball d’ajudes als laterals. Molt bon partit encara que segueixo trobant a faltar una mica de valentia a l’hora d’encarar als seus oponents i d’intentar el regat en estàtic.

Molt destacable també el partit de Busquets, encara que com Messi sembli que sigui normal, però que va donar una lliçó de col·locació i d’intel·ligència jugant a futbol, que va fer uns quants canvis d’orientació molt interessants i que va fer la funció de Xavi sense cap problema, apart de la seva feina habitual clar.

Per últim Neymar, durant el partit se’l va veure una mica mancat de ritme, normal després de la lesió, però que va deixar uns quants detallets la estona que va jugar, amb combinacions de talons i joc ràpid de peus, encara que se’l va veure un pel lent. Però clar quan acabes la teva actuació amb un golàs com el que va marcar, evidentment que tapa tota la resta que hagis fet durant el partit. Per mi que faci tots els balls que vulgui si són després de marcar gols així. I dic el del ball perquè em sembla lamentable tota la merda que s’ha muntat a la caverna amb el tema del ball. Em sembla que es fila molt prim amb aquestes històries, però clar, mentre parlen del ball i li llencen merda a sobre, no es parla de l’autèntic golas que marca. Res de nou vaja.

Com res de nou comprovar in situ que l’afició del Barça dona moltíssim que desitjar i que va al Camp Nou com si anés al teatre o al cinema. Com hi ha gent tant prepotent, que reaccionen com autèntics energúmens quant veuen que algú s’ha assegut al seu seient, quan és tant fàcil com dir-li a la persona que és el seu lloc i ja està. Però clar, per sort hi ha de tot, també hi ha gent que et diu que et pots asseure al seu costat que el seu veí avui no vindrà.