Dies difícils per al barcelonisme,
degut a molt males notícies i al moment esportiu que està vivint el club,
malgrat això s’ha de reconèixer la professionalitat dels jugadors del primer
equip del Barça.
El cap de setmana va
començar amb una molt mala notícia que ningú vol rebre en la vida per a ell o
els seus familiars, però que no per ser de fora d’aquesta no deixa d’afectar si
ha estat una persona important al club i una persona que sense conèixer-la vulguis
o no tens un tracte mínimament afectiu ja que sense voler-ho t’acabes posant a
la seva pell, és inevitable. Jo no m’estendré massa perquè ja s’ha dit tot el
que es podia dir i fins i tot el que no es podia dir. Ha estat una vergonya el
circ informatiu que s’ha produït aquests dies a veure qui donava primer la
primícia de la seva mort, inventant fins i tot quant aquest encara estava
lluitant per la seva vida, amb una falta de respecte increïble i una falta
d’escrúpols preocupant. Fins i tot excessiva la connexió de les teles a la zona
habilitada per a expressar les condolences gairebé a cada hora. Un senyor que
mereixia el respecte per la seva infermetat i per la seva mort, per desgràcia
els circs mediàtics carronyaires no ho van respectar. Per tant poc més hi ha
per a dir d’aquest senyor del futbol, un senyor que ha viscut amb aquest esport
com a eix de la seva vida i que ha mort de la pitjor manera possible a una edat
que ningú mereix morir. Només queda dir-li que descansi en pau i que ja ha
passat a ser un mite barcelonista, a ell ja no li servirà per a res, però per
als seus familiars serà sempre un motiu d’orgull que se li doni la importància
que mereix en aquest club. Els seus èxits estan a la història d’aquest gran
club i ningú li podrà treure haver arribar al cim en la seva difícil professió.
Però bé, deixem els
temes tristos i passem a temes còmics. Dic còmics perquè és de la única manera
que et pots prendre la planificació de la pròxima temporada, perquè sinó fotria
un pet qualsevol, veient la inutilitat de tots aquests personatges que estan al
càrrec d’una remodelació que pot marcar els pròxims anys del club. Espero que
tot el que s’ha escrit fins ara siguin bestieses inventades per la premsa
perquè de no ser així seria totalment ridícul el que s’està planejant. És tant
ridícul, com veure com els mitjans no estan qüestionant en cap moment que
s’hagi de fer un relleu al mig camp i jubilar a Xavi, que es parli de vendre a
Cesc i que en cap moment es digui que aquest senyor no està per a jugar a can Barça
ja.
Després surt una
portada que les bombes de Zubizarreta són Javi Martinez i Curtois. El Barça
necessita dos centrals, un davanter centre i un lateral dret com a mínim, apart
dels dos porters clar, però resulta que la prioritat de Zubi és un porter quan
se suposa que ja ve Ter Stegen i un jugador per a jugar al lloc de Busquets,
probablement juntament amb Messi el jugador més titular que hi ha. Ja comencem
amb les tonteries com els darrers anys de buscar gent que pugui jugar de
centrals o del mig centres, ja es van menjar en patates a Song venent la moto
de que podia jugar a les dos posicions quan es va demostrar que no, ara volen
caure en els mateixos errors. És surrealista. El Barça el que ha de fer és
fitxar a dos centrals purs, donar-li galons que mereix d’una punyetera vegada a
Bartra i que es barallin per dues posicions quatre jugadors, tots centrals i
amb l’alçada corresponent per a millorar el joc aeri blaugrana i amb bona
sortida de pilota. Pujar a Mascherano al mig centre un altre cop i vendre a
Song que té un bon cartell a Angleterra i aconseguir diners per a fitxar als
centrals, Mascherano està vorejant els 30 anys i encara pot donar un parell
d’anys com a mínim per a donar temps a que es pugui foguejar Sergi Samper, el
futur substitut de Busquets.
Dels noms que estan
sonant, de moment només m’agrada el del lateral Cuadrado, que actualment està
jugant a la Fiorentina i que és un molt bon lateral dret, amb qualitat
individual, gran presència física i aproximadament metre vuitanta. Un jugador que
se li
està quedant petit
l’equip al que juga i que aquest estiu farà el salt a un equip gran segur.
Espero que sigui el Barça, té molt bona pinta i el Barça necessita un lateral
dret titular per a substituir a Alves que sembla ja sentenciat.
Després està el tema de
la davantera i el mig camp. Tot sembla indicar que es carregaran a Cesc, és la
gran cagada que està per venir, fer fora a Cesc que és el més jove de tots i
deixar a la vaca sagrada de 35 anys. El Barça, com ahir es va demostrar,
necessita un jugador que xuti des de fora de l’àrea quan es tanquen les
defenses, jo penso que amb Reus, més la incorporació de Rafinha i de Denis
Suárez n’hi hauria d’haver prou per al relleu blaugrana.
Amb la davantera passa
el mateix, es volen carregar al millor davanter després de Messi aquesta
temporada i de moment ni es parla de davanters centres ni d’extrems, tampoc es
qüestiona la continuïtat de Pedro i la veritat és que pinta molt malament la
cosa. El Barça com ahir va demostrar també, necessita un davanter rematador,
perquè no serveix de res cada cop que entren per banda, tant extrems com
laterals i centren la pilota per a que rematin jugadors de l’alçada de Messi o
de Pedro-Alexis. No té cap sentit. Al Barça des de que és el millor club del
món, se li tanquen pel centre i li deixen les bandes, perquè saben que no hi ha
remat i que els extrems no arriben fins a línia de fons, són més de fer
diagonals perquè cap dels dos que juguen són extrems purs.
Els problemes del Barça
ja fa temps que són evidents que es sofreix molt amb equips que es tanquen amb
deu tios al darrere cedint-los les bandes perquè els extrems no són dribladors,
els laterals cada cop més estan allà a l’extrem més que arribar per sorpresa i
perquè no hi ha ningú que remati, l´únic que pot rematar de segona línia és
Cesc i no juga per a que jugui la vaca sagrada. Impossible generar perill. El
problema és que veient-ho, ni Zubi ni ningú fa res per arreglar-ho.
Però sense dubte, el
més preocupant és un article que vaig llegir l’altre dia que deia que Zubi li
ha demanat al caca Martino que es quedi un any més. Quina barbaritat!! Aquesta
gent no escarmenta. El Barça no pot seguir amb un entrenador covard, que no
confia gens amb el planter i amb els jugadors joves que té, el Barça no pot
seguir amb un entrenador que surt a jugar els partits importants amb cinc
mitjos i sense davanters. És totalment inviable. El Barça ja hauria de tenir
clar l’entrenador per a la temporada que ve, en lloc de començar a fitxar sense
cap sentit. Una renovació així no es pot fer sense tenir una llista dels
jugadors que vol el nou entrenador, perquè no contemplo com una opció que segueixi
el que hi ha. Jo penso que el tàndem Luis Enrique-Oscar García seria un relleu
boníssim per al club, dos entrenadors que coneixen la casa, el sistema i que
els seus equips juguen un futbol atractiu, dos jugadors que coneixen l’entorn i
un Luis Enrique amb molt de caràcter, que ja va asseure a Totti a la Roma,
seria l’ideal per al Barça, un malalt de la preparació física i de
l’entrenament diari que li aniria de perles al equip. Perquè és el principal
problema del Barça, és juga com s’entrena, ja ho va dir Pep només arribar al
Barça i per desgràcia al Barça fa dos anys que no s’entrena com s’hauria
d’entrenar. Es parla d’opcions foranies, però ja estaríem amb el mateix
problema de sempre, un entrenador de fora no podem pretendre que faci jugar,
com s’acostuma a fer, a can Barça, l’estil Barça és únic i ha de ser gent que
l’hagi mamat qui el posi en pràctica.
Del partit d’ahir hi ha
poca cosa a dir, un partit que es va guanyar com es va poder, després de que la
merda de federació de futbol no tingués la decència d’aplaçar el partit, a
fer-se la foto si que han vingut tots, però el que era més important no han
tingut la decència ni de proposar-ho. Lamentable.
El Barça ahir va donar un exemple de
professionalitat i van fer un partit molt seriós. Van sortir molt endollats i
van dominar gairebé tota la primera part, en part perquè l’entrenador rival
també va plantejar el partit així, tots tancats i a sortir a la contra, gairebé
li surt bé, però les coses que té la sort del futbol que algunes vegades
castiga quan un equip juga tant miserable. El Barça tenia la possessió però tot
acabava com els darrers partits, amb basculació de pilota fins arribar-li a
Alves que penjava sense cap sentit la pilota. Fins que va entrar el xiulat Cesc
i en 5 minuts va revolucionar el partit, un cop més i es va remuntar el partit.
És bastant patètic veure com aplaudeixen a un jugador que amb ell al camp s’ha
perdut els dos partits i ha estat sortir ell, substituït pel jugador al que
xiulen i que es remunti. Així li va al Barça, aplaudint a les vaques sagrades
que pasten pel camp i xiulant als seus relleus. Ahir, un cop més, el senyor
Xavi surt retratat als dos gols, el primer li guanya la carrera i el
ridiculitza Cani, que remata a plaer, el segon gol remata tot sol el jugador a
la zona on havia d’estar ell per sistema, però en aquest cas suposo que baixava
al trotet. Lamentable, com no el facin fora aquest any, el Barça seguirà amb
els mateixos problemes l’any vinent, per molt que fitxin, amb un equip
totalment partit entre jugadors que ataquen i molt pocs que defensen, amb els
laterals a dalt a l’atac i amb inferioritat numèrica defensant a jugadors que
venen de cara i en carrera al contraatac. Ja poden fitxar al millor central del
món, que un jugador tot sol no fa miracles. I la solució diuen que és portar a
Ozil!!! Surrealista, un gran jugador amb la pilota als peus, molta tècnica
individual, molta visió de joc, però que cap enrere no corre gens, ja en tenim prou
de jugadors que no corrin.
Per últim felicitar al Barça de futbol
sala que va aconseguir la seva segona xampions en 3 anys, un equip que va
eliminar als amfitrions a semifinals, malgrat començar perdent i que va fer el
mateix a la final, començant perdent i que no es van posar nerviosos en cap
moment i van seguir fent el seu joc i al final van rebre el seu premi. Però el
que més m’agradaria destacar és una entrevista que he llegit del seu
entrenador, que el dia després de guanyar ja parla de decisions dures i de
renovar segons quines posicions de l’equip de cara a seguir guanyant. Això és
una persona responsable i professional que no es deixa portar pels empatxos de
copes que porten els darrers anys, una cosa que també volia fer Pep i que el
patètic de Rosell no li va deixar i va suposar la seva marxa. És la diferència
entre un professional i uns personatges posats a ull a segons quin càrrec.
També volia comentar la gesta de l’handbol, m’agradaria felicitar també
a aquest meravellós equip, que jugant sense entrenador, ha estat capaç de fer
una gesta un cop més remuntant set gols contra el líder actual de la lliga
alemanya, un equip que és capaç del millor i que quan les coses van malament
hauria de tenir el plus a la banqueta, però per desgràcia ens pensem que per
posar entrenadors de la casa ja tot han de ser Guardioles i aquest senyor ha demostrat
que per a guanyar títols locals amb la lliga totalment devaluada encara, però
quant s’ha d’aportar un plus tècnic i tàctic és nul. Li ha costat un partit i
50 minuts del segon, adonar-se’n que potser podia canviar a defensar amb 5-1 a veure
que passava. Quin tio més inútil, gairebé costa la eliminació a quarts d’un
dels millors planters de la història de la secció. Ara la final four, que
tornarem a veure les seves mancances però amb aquests jugadors i aquests dos
porters que tenim es pot ser optimista.