Gran professionalitat.

Dies difícils per al barcelonisme, degut a molt males notícies i al moment esportiu que està vivint el club, malgrat això s’ha de reconèixer la professionalitat dels jugadors del primer equip del Barça.

El cap de setmana va començar amb una molt mala notícia que ningú vol rebre en la vida per a ell o els seus familiars, però que no per ser de fora d’aquesta no deixa d’afectar si ha estat una persona important al club i una persona que sense conèixer-la vulguis o no tens un tracte mínimament afectiu ja que sense voler-ho t’acabes posant a la seva pell, és inevitable. Jo no m’estendré massa perquè ja s’ha dit tot el que es podia dir i fins i tot el que no es podia dir. Ha estat una vergonya el circ informatiu que s’ha produït aquests dies a veure qui donava primer la primícia de la seva mort, inventant fins i tot quant aquest encara estava lluitant per la seva vida, amb una falta de respecte increïble i una falta d’escrúpols preocupant. Fins i tot excessiva la connexió de les teles a la zona habilitada per a expressar les condolences gairebé a cada hora. Un senyor que mereixia el respecte per la seva infermetat i per la seva mort, per desgràcia els circs mediàtics carronyaires no ho van respectar. Per tant poc més hi ha per a dir d’aquest senyor del futbol, un senyor que ha viscut amb aquest esport com a eix de la seva vida i que ha mort de la pitjor manera possible a una edat que ningú mereix morir. Només queda dir-li que descansi en pau i que ja ha passat a ser un mite barcelonista, a ell ja no li servirà per a res, però per als seus familiars serà sempre un motiu d’orgull que se li doni la importància que mereix en aquest club. Els seus èxits estan a la història d’aquest gran club i ningú li podrà treure haver arribar al cim en la seva difícil professió.

Però bé, deixem els temes tristos i passem a temes còmics. Dic còmics perquè és de la única manera que et pots prendre la planificació de la pròxima temporada, perquè sinó fotria un pet qualsevol, veient la inutilitat de tots aquests personatges que estan al càrrec d’una remodelació que pot marcar els pròxims anys del club. Espero que tot el que s’ha escrit fins ara siguin bestieses inventades per la premsa perquè de no ser així seria totalment ridícul el que s’està planejant. És tant ridícul, com veure com els mitjans no estan qüestionant en cap moment que s’hagi de fer un relleu al mig camp i jubilar a Xavi, que es parli de vendre a Cesc i que en cap moment es digui que aquest senyor no està per a jugar a can Barça ja.

Després surt una portada que les bombes de Zubizarreta són Javi Martinez i Curtois. El Barça necessita dos centrals, un davanter centre i un lateral dret com a mínim, apart dels dos porters clar, però resulta que la prioritat de Zubi és un porter quan se suposa que ja ve Ter Stegen i un jugador per a jugar al lloc de Busquets, probablement juntament amb Messi el jugador més titular que hi ha. Ja comencem amb les tonteries com els darrers anys de buscar gent que pugui jugar de centrals o del mig centres, ja es van menjar en patates a Song venent la moto de que podia jugar a les dos posicions quan es va demostrar que no, ara volen caure en els mateixos errors. És surrealista. El Barça el que ha de fer és fitxar a dos centrals purs, donar-li galons que mereix d’una punyetera vegada a Bartra i que es barallin per dues posicions quatre jugadors, tots centrals i amb l’alçada corresponent per a millorar el joc aeri blaugrana i amb bona sortida de pilota. Pujar a Mascherano al mig centre un altre cop i vendre a Song que té un bon cartell a Angleterra i aconseguir diners per a fitxar als centrals, Mascherano està vorejant els 30 anys i encara pot donar un parell d’anys com a mínim per a donar temps a que es pugui foguejar Sergi Samper, el futur substitut de Busquets.

Dels noms que estan sonant, de moment només m’agrada el del lateral Cuadrado, que actualment està jugant a la Fiorentina i que és un molt bon lateral dret, amb qualitat individual, gran presència física i aproximadament metre vuitanta. Un jugador que se li

està quedant petit l’equip al que juga i que aquest estiu farà el salt a un equip gran segur. Espero que sigui el Barça, té molt bona pinta i el Barça necessita un lateral dret titular per a substituir a Alves que sembla ja sentenciat.

Després està el tema de la davantera i el mig camp. Tot sembla indicar que es carregaran a Cesc, és la gran cagada que està per venir, fer fora a Cesc que és el més jove de tots i deixar a la vaca sagrada de 35 anys. El Barça, com ahir es va demostrar, necessita un jugador que xuti des de fora de l’àrea quan es tanquen les defenses, jo penso que amb Reus, més la incorporació de Rafinha i de Denis Suárez n’hi hauria d’haver prou per al relleu blaugrana.

Amb la davantera passa el mateix, es volen carregar al millor davanter després de Messi aquesta temporada i de moment ni es parla de davanters centres ni d’extrems, tampoc es qüestiona la continuïtat de Pedro i la veritat és que pinta molt malament la cosa. El Barça com ahir va demostrar també, necessita un davanter rematador, perquè no serveix de res cada cop que entren per banda, tant extrems com laterals i centren la pilota per a que rematin jugadors de l’alçada de Messi o de Pedro-Alexis. No té cap sentit. Al Barça des de que és el millor club del món, se li tanquen pel centre i li deixen les bandes, perquè saben que no hi ha remat i que els extrems no arriben fins a línia de fons, són més de fer diagonals perquè cap dels dos que juguen són extrems purs.

Els problemes del Barça ja fa temps que són evidents que es sofreix molt amb equips que es tanquen amb deu tios al darrere cedint-los les bandes perquè els extrems no són dribladors, els laterals cada cop més estan allà a l’extrem més que arribar per sorpresa i perquè no hi ha ningú que remati, l´únic que pot rematar de segona línia és Cesc i no juga per a que jugui la vaca sagrada. Impossible generar perill. El problema és que veient-ho, ni Zubi ni ningú fa res per arreglar-ho.

Però sense dubte, el més preocupant és un article que vaig llegir l’altre dia que deia que Zubi li ha demanat al caca Martino que es quedi un any més. Quina barbaritat!! Aquesta gent no escarmenta. El Barça no pot seguir amb un entrenador covard, que no confia gens amb el planter i amb els jugadors joves que té, el Barça no pot seguir amb un entrenador que surt a jugar els partits importants amb cinc mitjos i sense davanters. És totalment inviable. El Barça ja hauria de tenir clar l’entrenador per a la temporada que ve, en lloc de començar a fitxar sense cap sentit. Una renovació així no es pot fer sense tenir una llista dels jugadors que vol el nou entrenador, perquè no contemplo com una opció que segueixi el que hi ha. Jo penso que el tàndem Luis Enrique-Oscar García seria un relleu boníssim per al club, dos entrenadors que coneixen la casa, el sistema i que els seus equips juguen un futbol atractiu, dos jugadors que coneixen l’entorn i un Luis Enrique amb molt de caràcter, que ja va asseure a Totti a la Roma, seria l’ideal per al Barça, un malalt de la preparació física i de l’entrenament diari que li aniria de perles al equip. Perquè és el principal problema del Barça, és juga com s’entrena, ja ho va dir Pep només arribar al Barça i per desgràcia al Barça fa dos anys que no s’entrena com s’hauria d’entrenar. Es parla d’opcions foranies, però ja estaríem amb el mateix problema de sempre, un entrenador de fora no podem pretendre que faci jugar, com s’acostuma a fer, a can Barça, l’estil Barça és únic i ha de ser gent que l’hagi mamat qui el posi en pràctica.

Del partit d’ahir hi ha poca cosa a dir, un partit que es va guanyar com es va poder, després de que la merda de federació de futbol no tingués la decència d’aplaçar el partit, a fer-se la foto si que han vingut tots, però el que era més important no han tingut la decència ni de proposar-ho. Lamentable.

El Barça ahir va donar un exemple de professionalitat i van fer un partit molt seriós. Van sortir molt endollats i van dominar gairebé tota la primera part, en part perquè l’entrenador rival també va plantejar el partit així, tots tancats i a sortir a la contra, gairebé li surt bé, però les coses que té la sort del futbol que algunes vegades castiga quan un equip juga tant miserable. El Barça tenia la possessió però tot acabava com els darrers partits, amb basculació de pilota fins arribar-li a Alves que penjava sense cap sentit la pilota. Fins que va entrar el xiulat Cesc i en 5 minuts va revolucionar el partit, un cop més i es va remuntar el partit. És bastant patètic veure com aplaudeixen a un jugador que amb ell al camp s’ha perdut els dos partits i ha estat sortir ell, substituït pel jugador al que xiulen i que es remunti. Així li va al Barça, aplaudint a les vaques sagrades que pasten pel camp i xiulant als seus relleus. Ahir, un cop més, el senyor Xavi surt retratat als dos gols, el primer li guanya la carrera i el ridiculitza Cani, que remata a plaer, el segon gol remata tot sol el jugador a la zona on havia d’estar ell per sistema, però en aquest cas suposo que baixava al trotet. Lamentable, com no el facin fora aquest any, el Barça seguirà amb els mateixos problemes l’any vinent, per molt que fitxin, amb un equip totalment partit entre jugadors que ataquen i molt pocs que defensen, amb els laterals a dalt a l’atac i amb inferioritat numèrica defensant a jugadors que venen de cara i en carrera al contraatac. Ja poden fitxar al millor central del món, que un jugador tot sol no fa miracles. I la solució diuen que és portar a Ozil!!! Surrealista, un gran jugador amb la pilota als peus, molta tècnica individual, molta visió de joc, però que cap enrere no corre gens, ja en tenim prou de jugadors que no corrin.

Per últim felicitar al Barça de futbol sala que va aconseguir la seva segona xampions en 3 anys, un equip que va eliminar als amfitrions a semifinals, malgrat començar perdent i que va fer el mateix a la final, començant perdent i que no es van posar nerviosos en cap moment i van seguir fent el seu joc i al final van rebre el seu premi. Però el que més m’agradaria destacar és una entrevista que he llegit del seu entrenador, que el dia després de guanyar ja parla de decisions dures i de renovar segons quines posicions de l’equip de cara a seguir guanyant. Això és una persona responsable i professional que no es deixa portar pels empatxos de copes que porten els darrers anys, una cosa que també volia fer Pep i que el patètic de Rosell no li va deixar i va suposar la seva marxa. És la diferència entre un professional i uns personatges posats a ull a segons quin càrrec.

També volia comentar la gesta de l’handbol, m’agradaria felicitar també a aquest meravellós equip, que jugant sense entrenador, ha estat capaç de fer una gesta un cop més remuntant set gols contra el líder actual de la lliga alemanya, un equip que és capaç del millor i que quan les coses van malament hauria de tenir el plus a la banqueta, però per desgràcia ens pensem que per posar entrenadors de la casa ja tot han de ser Guardioles i aquest senyor ha demostrat que per a guanyar títols locals amb la lliga totalment devaluada encara, però quant s’ha d’aportar un plus tècnic i tàctic és nul. Li ha costat un partit i 50 minuts del segon, adonar-se’n que potser podia canviar a defensar amb 5-1 a veure que passava. Quin tio més inútil, gairebé costa la eliminació a quarts d’un dels millors planters de la història de la secció. Ara la final four, que tornarem a veure les seves mancances però amb aquests jugadors i aquests dos porters que tenim es pot ser optimista.