Optimisme.

El Barça continua amb pas ferm per la lliga, cosa que els darrers anys ha acostumat a fer, excepte l’any passat, de començar molt forts i aprofitar les punxades dels màxims rivals de cara a tenir un coixí de seguretat per a més endavant, de moment 6 punts al Madrid que no està gens malament la veritat.

Abans de parlar del partit el tema institucional, com sempre. Entenc la reticència del Barça amb el tema de posar-s’hi de ple amb el tema de la independència, al mateix temps que no entenc als radicals independentistes (es pot ser independentista i es pot ser independentista radical, els primers no hi ha cap problema, els segons haurien de desaparèixer del mapa polític i esportiu, com tots els radicals) que li recriminen que encara volen més aportació del club i més compromís.

El Barça és un club de futbol, no és un partit polític, forma part d’un conjunt de socis. Malgrat això, penso que ha recolzat bastant el procés i va ser importantíssim durant la època de la dictadura per als catalans. Però el Barça jo penso que ha de ser intel·ligent, institucionalment pot anar als actes que vulgui, com si vol anar al capdavant de tot de la V que es va fer l’altre dia. Però una altra cosa és dintre de l’estadi i a l’hora de les relacions amb les federacions estatals. Ja hem vist les campanyes d’assetjament que s’estan produint per part del govern amb tot el tema de l’independentisme, la manipulació informativa que s’està veient de ja fa mesos. El Barça ja fa temps que estem veient que ha perdut tot el poder que tenia a la federació, si s’hi mulla massa amb la situació, l’únic que pot aconseguir és una trucada de segons quin polític a segons quin dirigent de segons quina direcció, que al mateix temps trucarà a segons quina direcció arbitral i que podem imaginar com acabarà. Hem pogut veure els darrers partits, que els àrbitres no es que s’estiguin mullant a favor del Barça precisament, ahir en vàrem tenir un altre exemple, amb Fernandez Borbalán, andalús que es veu que no li van agradar massa els actes independentistes previs al partit, perquè l’arbitratge va ser nefast.

Per tant si ja estem tenint problemes amb les federacions, no és el més intel·ligent, com a club de futbol, de fotre més mala maror a l’ambient enrarit, de donar més material a la caverna per a intentar tergiversar a l’aficionat espanyol per a recuperar els “indecisos” que els darrers anys s’han fet del Barça. Ja fa anys que estem tenint exemples del poc cervell que té una majoria de la població que va als camps de futbol i que es deixa influenciar per la caverna. Ja hi ha camps on el nacionalisme espanyol està establert, que l’ambient és molt hostil, no necessita el Barça més ambients d’aquest tipus. També ha de mirar el club pels socis (que en té molts) de fora de Catalunya i que no està d’acord amb la deriva que està portant el club des de l’època de Laporta, com també hi ha d’aquests que entenen que és el Barça i entenen el que passa amb el club.

Penso que el Barça ja està fent bastant recolzant el moviment amb cautela i permetent i realitzant actes com el d’ahir a l’estadi. Molts dels radicals independentistes penso que haurien de reflexionar una mica la veritat.

Canviant de tema, el senyor Luis Enrique. Ahir va fer una gran roda de premsa posant als “periodistes” esportius al seu lloc, m’encanta el comportament de l’entrenador i la seva forma de treballar. Ahir els va donar una lliçó del que ha de ser un periodista esportiu, una persona que ha de tenir coneixements de l’esport i treballar per aquest esport, informar-se, veure partits i no treballar per a un mitjà i dedicar-se a anar a la roda de premsa i fer la pregunta que et diuen i ja està. Periodistes esportius que diuen seguir al Barça i que ni coneixen als jugadors del filial i que després flipen quan els veuen fer un bon partit amb el primer equip. Ahir Luis Enrique a les preguntes referents als secrets tàctics els va dir que era la seva feina, que ell no havia de revelar res als entrenadors rivals en quant a les variants que estava intentant aportar com a entrenador, que fessin la seva feina que per alguna cosa eren periodistes esportius. I clar, com van amb la pregunteta escrita pel que mana, això ja ho va dir a la primera pregunta tàctica que li van fer, i clar es van quedar amb un pam de nassos i van ser tan mediocres que no van canviar la pregunta i li van fer la mateixa, malgrat acabar de dir que no ho diria. Patètic, veure com un rere l’altre anaven fent el ridícul. Entenc perfectament que Luis Enrique no vulgui explicar les modificacions que està fent, com ara que Rakitic estigui en fases del partit escorat a la dreta, o els extrems més per dintre. Se li nota molt que no li agrada molt que diguem el tema mediàtic i de tenir la premsa tot el dia al darrere i es nota com contesta a la caverna, com es va veure per exemple desmentint la multa a Neymar per signar un autògraf i criticant que no es contrasti una notícia abans de publicar-la.

Jo penso que la posició dels extrems més a dintre és per a deixar espai per a que entrin els laterals i que la posició de Rakitic és tant un tema ofensiu com defensiu. Ofensiu perquè en aquella posició té la capacitat de centrar pilotes amb més precisió que els laterals, que a més obre espai per a que l’extrem pugui generar més perill per dintre i sobretot generar una zona per a que Messi des de la mitja punta tingui molt més espai per a fer les seves diagonals. Després defensivament és la manera d’ajudar a Busquets en defensa i sobretot fer la cobertura del lateral que ha pujat i que tants problemes ha generat els darrers anys, cosa que fa que tant l’extrem com el lateral puguin ajudar a la pressió avançada i juntament amb Rakitic ofegar quan rep el lateral rival o el mig centre. A l’altra banda s’està veient alguna cosa similar amb Iniesta, que en fases del partit està molt escorat a l’esquerra pel mateix motiu que Rakitic. Per a que els tres de dalt tinguin més espais per a poder combinar entre ells.

Ahir era un partit molt difícil i el Barça el va aprovar amb nota. Està clar que els gols van arribar molt tard i que més d’un culer va patir com sempre, però el Barça va fer un partit molt seriós, contra un molt bon equip de futbol, que té un gran entrenador i jugadors molt intensos que senten els colors i que van com a lleons a la pressió avançada i a mig camp, que juguen molt junts i que són molt forts físicament. El Barça se li veuen alguns errors evidentment, falta conjuntar segons quines coses, per exemple ahir es va veure amb una passada llarga dels bascs, després de pilota aturada, que es van quedar en quatre contra dos en un contraatac, o un parell de jugades que no hi va haver coordinació i haguessin pogut costar cares d’estar més encertats els jugadors rivals. Però no es pot demanar que no et xutin a porta ni que no et generin cap ocasió amb l’equip amb tants espais per a defensar i jugant tant ofensiu. En general es va defensar bé i es va atacar millor, es van generar moltes ocasions de gol que, d’estar encertats el partit es podria haver resolt més aviat i de no haver-se tornat mig boig l’àrbitre també. Un arbitratge nefast, novament, que el resultat final taparà, però que no em vull ni imaginar el que diria la caverna si un partit al Madrid li escamotegen dos penals clars (el que xiula falta en atac de Munir és surrealista) i un gol legal, apart de les vàries faltes perilloses prop de la frontal que va deixar de xiular, no sigui cosa que a Messi li pegui per clavar-ne alguna, apart de la diferència de criteri a l’hora d’amonestar, com treure-li groga a Busquets i uns minuts abans no treure-li a Beñat quan tomba clarament a Messi amb una entrada dura tallant un contraatac. També és cert que hagués pogut xiular un joc perillós dintre de l’àrea de Piqué i un penal a Mascherano, filant molt molt prim, però va ser massa descarat, tant descarat que, una patada a la cara que el jugador ha de ser substituït al descans, no rebi ni una targeta groga i que després en canvi si la vegi un jugador del Barça per una agarrada de samarreta. Per desgràcia estem massa acostumats a aquest tipus d’arbitratges i avui ni una paraula als mitjans, ni a les portades.

Individualment cal destacar, com sempre a Messi, ahir un cop més va fer un altre partidàs, donant dos gols a Neymar, generant perill i molta por al rival cada cop que rebia una pilota i encarava, cosa que generava molts espais per a la resta de jugadors perquè tenia 2-3 jugadors a sobre cada cop que rebia la pilota. Apart també continua amb l’ambició per a fer una temporada important i molta gana per a recuperar pilotes quan li passen prop i té la opció. Perquè continua dosificant-se pel camp, la diferència són els resultats. Està fent el que ha fet sempre, pressió selectiva quan és útil i no córrer per córrer. Torna a donar espectacle i a fer el que vol a un camp de futbol, és d’agrair que malgrat tot el que li han fet ha volgut seguir al club blaugrana, perquè amb el tracte de més d’un aficionat i directius, molts ja haguessin fotut el camp.

Bon partit de la parella de centrals Mascherano i Mathieu, el primer sempre compleix, el segon està progressant adequadament, continua una mica insegur i fent alguna errada de compenetració amb l’altre central (anar els dos al mateix, separar-se massa, no seguir al que s’està desmarcant, etc) però està anant ràpid al tall i se l’està veient molt segur amb la pilota. La mala notícia de moment és el mal estat físic de Piqué. Un Piqué al que se l’està veient una mica lent corrent cap enrere però que segueix anant molt bé per dalt i jugant la pilota amb criteri. Penso que se l’ha matxacat en excés després del partit d’ahir, perquè no està al 100% i al ser tan gros, quan no està bé encara sembla que sigui més tronc, un jugador al qual la vida privada li està passant clarament factura de cara a l’opinió de l’aficionat, per a mi de forma lamentable, perquè un jugador se l’ha de jutjar pel que fa al camp, però que passa molts cops amb Alves o Neymar també.

Montoya va complir el seu paper, com sempre que juga, molt esporàdicament i que dona la talla sempre. Va pujar la banda amb criteri i va fer alguna centrada bona molt aprofitable, en defensa no va patir amb excés i va fer molt bé les cobertures. Va estar més encertat que Alba que en certes fases del partit va estar una mica accelerat i va deixar la seva banda més lliure del que s’esperaria, va pagar l’esforç de la selecció.

Com el van pagar Rakitic i en el cas d’Iniesta la seva aturada per les  molèsties. Van estar tots dos molt irregulars i l’equip ho va notar bastant. Irregulars no amb el sentit de fer coses malament, sinó que els va faltar la continuïtat al partit, van començar molt bé, es van apagar durant 20-30 minuts i van acabar el partit molt bé.

Avui una nova menció especial a Busquets, que sembla que no està i li dona una velocitat a la circulació, sense fer passades de 60 metres que tant s’aplaudeixen en altres jugadors d’altres equips, que cap altre mig centre defensiu és capaç de donar-li. Apart de ser bàsic en dos dels partits d’aquesta temporada ja, partits que estaven encallats i que una recuperació seva en fase de sortida del rival, i passada ràpida a Messi, acaba en gol obrint la llauna. El millor mig centre del món al que més d’un miserable “periodista” blaugrana, per defensar al seu amiguet Xavi, l’any passat li va pegar unes clatellades vergonyoses.

Pedro va fer millor partit que els altres dos que ha jugat, segueix gafat de cara a porta però no se’l va veure tant individualista almenys, que ja és molt, ja que el treball i la intensitat és una cosa que mai se li ha pogut recriminar a aquest jugador.

Molt bon partit de Munir també, malgrat que molts ja el vulguin tornar al filial perquè fa dos partits que no marca, l’important és que les té les ocasions, ahir hagués pogut fer perfectament un hattrick, però no va estar encertat. Aquest noi té uns moviments sense pilota i un olfacte de gol que no s’ensenyen i té molt de treball cap enrere també. Llàstima que els “periodistes” esportius l’hagin descobert ara i li estiguin fotent una pressió a sobre descomunal.

Per últim bon partit de Neymar, que sembla que la banqueta li està anant bé per a que espavili als entrenaments. El més destacable per a mi és la tranquil·litat amb la que va definir als dos gols, cosa que no se li havia vist aquí a can Barça, una tranquil·litat i confiança en la definició. Esperem que no sigui un miratge.