Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



martes, noviembre 25

El més gran.

Un cop més, el petitó de la casa va fer història. Ja fa temps que només lluita contra ell mateix, diguin el que diguin els rabiosos de la caverna, diguin el que diguin els egòlatres que estan gelosos d’ell i que segueixen amb les tonteries típiques del que vol estar més amunt al podi històric i que no es reconegut com a tal. Messi ja fa temps que lluita contra la història, mai hi ha hagut un jugador tant desequilibrant, un jugador que amb el físic que té, ha jugat de davanter i hagi fet més gols, mai hi ha hagut un jugador tant decisiu i tant influent en el joc amb la regularitat que té aquest crack. L’aficionat blaugrana pot estar content de veure al jugador que se’n parlarà els propers anys sense haver-lo pogut gaudir-lo com ho estem fent nosaltres. Bé, nosaltres i la resta d’aficionats al futbol que no tenen una vena blanca als ulls i s’auto enganyen i busquen posar peròs a les gestes d’aquest jugador. Ja ho van fer quan va fer la barbaritat de gols que va fer, fa dues temporades, que van ressuscitar al famós Chitalu, jugador que no el coneixia ni Deu i que no hi havia actes de la majoria dels seus partits, per a intentar menystenir el rècord de Messi, ara ho han fet buscant gols de baix les pedres del gran Zarra, per a intentar fer veure que encara no l’havia superat el blaugrana, fins i tot la tele madridista va treure estadístiques de rati gols/partits jugats per a dir que el millor golejador de la història era la seva estimada vedette merengue. És surrealista haver de veure aquest tipus de periodisme rabiós i madridista que és incapaç de veure el jugador històric que estan tenint a la seva lliga. Un periodisme que agafa unes declaracions que ha dit 40 vegades des de que està al Barça i com que no hi havia lliga, s’havia de buscar tres peus al gat, anar a la roda de premsa de Mascherano a fer-li 8 de les 10 preguntes sobre Messi, després quan Masche s’enfada, ja tenen el titular muntadet. Després encara van dient que Messi només parla a Argentina. Com volen que els hi faci el joc a tota aquesta colla de miserables?? Per a això ja està el seu amiguet Xavi home, que després del homenatge va ser l’únic que va parar a parlar amb els del plus, dels 22 jugadors. A ell tant li fa que els tractin com una merda, ell menja apart a les retransmissions, on es fan 4 gols on ni apareix a prop de les jugades i el Robinson i l’altre llepaculs que van dient que és el millor del partit. Normal que es pari a parlar, si després recull els fruits.
Però bé tornem a Messi, gran homenatge de l’afició blaugrana al jugador un cop acabat el partit. De l’afició i del seu equip, perquè per part del club l’homenatge va ser molt millorable. Un vídeo molt fluixet, on sortien dos dels elements principals que estan fent que Messi no estigui tot el còmode que voldria. Bé, de fet tothom està incòmode amb aquests personatges, ja que els van xiular descaradament. Una parella que si tinguessin una mica de dignitat ja haurien fotut el camp, però clar, la titella de Rosell, fins que no deixi col·locadets als amics d’aquest i totes les adjudicacions assignades per a les obres de remodelació, deixar ben col·locats als seus amics de Qatar posicionats al capdamunt i segrestant el club, no marxarà. S’ha de tenir la cara folrada. Com folrada la de Zubizarreta, que encadena ridícul rere ridícul i segueix al càrrec, com va fer a Bilbao vaja, que fins que no el van fer fora i va cobrar l’acomiadament no el van treure ni amb aigua calenta.
Ja no és només el tema dels fitxatges, no és que s’hagi deixat enganyar un cop més per Wenger, és que se li estan escapant totes les perles i les que no les està aconseguint a un preu desorbitant, jugadors que estaven lligats i se’ls ha endut el Madrid pagant menys. És que la cosa ja està passant de ridícula. Bé, si ho mirem fredament, potser millor que no els portin, perquè portar-los per una milionada i deixar-los a les mans de l’inútil d’Eusebio, que aquesta setmana es va deixar remuntar un 1-3 a favor, doncs casi que millor fitxar-los i cedir-los, que tenir-los al filial.
Ara una nova lesió de Vermaelen, un jugador que va venir ja lesionat i que portava gairebé dos anys sense jugar, per les continuades lesions i el fitxen per a quatre anys. És surrealista la veritat. Tota Europa se n’està fotent encara del senyor Zubizarreta i el senyor Bartomeu, tota Europa veu com s’estan carregant el club i els estan fent la feina fàcil i que a sobre ara no podran ni fitxar el pròxim any i mig. El Bayern encara es descollona ara de veure com caurà Reus a les seves mans com fruita madura sense haver ni de lluitar per ell, perquè la opció de Reus, que era el Barça, estan lligats de caps i mans i veient com està el Dortmund serà la seva darrera temporada. Quina manera de destrossar un cicle guanyador, estan fent bo a Gaspart aquesta gentussa.
Almenys es van dignar a fer un vídeo (fluixot) per a que la gent tingués clar que s’havia de quedar a homenatjar al seu jugador franquícia, també va ajudar tot l’enrenou amb el tema de si marxava o no per a que l’ovació encara fos més sonada. El tema Messi no se perquè li donen tantes voltes la veritat. Si marxa per diners i perquè el Barça no li pot pagar, doncs moltes gràcies per tot i bona sort. Però si marxa per culpa d’algú, doncs aquest algú no pot continuar ni un minut més. Un algú per exemple, que amb tot el poder mediàtic que té el club i ha de permetre que l’ataquin de forma miserable sense defensar-lo. Un algú per exemple que està gestionant la renovació de l’equip de forma miserable i que, en lloc de muntar un equip il·lusionant, fitxa a cada paquet que per a que (excepte Rakitic, Suarez i Rafinha).
M’imagino que deu pensar Messi quan arriba a l’entrenament i es troba a “pedrades” Mathieu fent de les seves, a Vermaelen recuperant-se apart de l’equip, amb la vella glòria Xavi encara pel camp, amb Douglas per allà al mig del rondo que no jugaria ni al cuer de primera. Ha de ser surrealista el que passa pel seu cap. Veient que el Madrid fitxa per 10 milions a un xaval de 19 anys que es diu Varanne i que és un tros de central, que recomana Zidane, mentre que el Barça fitxa pel doble a Mathieu o a Vermaelen o que ha de jugar Mascherano de central. Ha de flipar en colors.
El partit de dissabte el va trencar ell amb jugades marques de la casa, ja que fins al primer gol el Barça estava jugant bé però no acabava de trencar al Sevilla, un equip amb molta qualitat al contracop i molt ben tancadets. Però clar, havia d’aparèixer i clavar un golas de falta per a trencar el partit, fantàstic, imparable, per a jugar amb una mica més de tranquil·litat i moure la pilota amb més seguretat i dominar més el partit. Llàstima de la jugada del gol només començar, que per sort es va remuntar aviat amb un gol a pilota aturada, per fi el con aconseguia, després de 12 jornades, penjar una pilota rematable que Neymar fot dintre. Després recital de l’argentí que va decidir el partit en pocs minuts, un cop es marca el 3-1 el Sevilla ja va baixar els braços i va ser un colador. Partit molt entretingut, dels millors de la temporada en atac.
El millor de tot és que l’equip va jugar molt junt i que va facilitar així la feina als de darrere i el mig camp, amb dues línies molt juntetes en la pressió que no van deixar espais al Sevilla per a sortir en perill. Bé, per a ser més exactes si que en van deixar algunes, els forats que deixava el con quan havia de córrer cap enrere i que es van veure vàries jugades on Rakitic o el mateix Messi es van haver de pegar esprints per a baixar a defensar. És un tema molt lamentable, veure com es tapa miserablement i com encara han d’anar a les rodes de premsa a preguntar una vegada i una altra pel senyor Xavi, malgrat fer un partit bastant mediocre, no arribar a cap pilota dividida i no arribar a la seva zona d’influència defensiva en cap jugada de perill sevillà i els companys haver de tapar-li les misèries. Juguen a que al preguntar-ho públicament saben que  l’entrenador no li fotrà un moc per a que li generin un problema mediàtic i així aprofiten les bones paraules de l’entrenador, forçat per la situació, per a després utilitzar-les en benefici del seu amiguet. És molt penós, però ja ho sabia el mercenari que passaria això si es quedava, però clar ell és molt culer, és tant culer que ha prioritzat els seus interessos propis en compte del club del que diu que es tan seguidor.
Al jugar tant junt, li van facilitat moltíssim les coses a Busquets, que va brillar com acostuma i com feia temps que no ho feia. Els il·luminats ja van sortir dient que si ja estava recuperat físicament i que per això va jugar així, clar clar...Igual que Alba, que ara diuen que torna a estar en forma quan el problema que tenia és que l’equip no estava ordenat com per a fer les pujades per sorpresa i li tapaven la banda entre Neymar i l’interior de torn. El Barça va fer un molt bon partit col·lectivament parlant i per això van poder brillar les individualitats. Normalment va així la cosa, encara que agradi a alguns personalitzar a sobre de les dianes preferides quan les coses van malament.
Enorme partit de Messi, que no només va brillar en l’apartat ofensiu, va lluitar molt en defensa i va pressionar molt efectivament. Cosa que per exemple no se li va veure a Neymar, almenys se li va veure alguna passada i paret de mèrit encara que continua aglutinant massa la pilota i tallant massa jugades que demanen una o dues passades i no controlar-la i pegar quatre tocs, l’assistència a Messi segueixo tenint els meus dubtes de si no anava directa a porta, però no ho sabrem mai. Partit normalet que el gol important que va marcar el va posar a un nivell més acceptable. Tot el contrari de Suárez, que no necessita marcar per a fer un gran partit, amb assistència inclosa a Rakitic. Els moviments que fa sense pilota i els controls orientats i com protegeix quan rep s’haurien d’ensenyar els vídeos a futures promeses que juguin de davanter centre, un gran fitxatge que encara anirà a més.
La part de mig camp molt destacable el treball de Busquets i de Rakitic, el primer saltant a la pressió fins i tot i entre tots dos combinant-se molt bé per a tapar el forat defensiu que deixa el jugador semi retirat. Apart Rakitic es va sumar molt bé a l’atac i van dominar el ritme del partit en tot moment.
La defensa bé en línies generals, molt bé els laterals i molt discrets els centrals. Amb el cas de Piqué almenys no va semblar un exfutbolista, encara que va alternar bones jugades amb errades considerables. El mateix que el gran fitxatge de Zubi, que alterna bons moviments i bones jugades als encreuaments i quan va al tall en velocitat però que segueix fotent unes pedrades espectaculars amb la pilota als peus, pilotes que moltes vegades no es poden ni controlar i errades perilloses que van poder costar bastant cares a l’equip amb regals infantils als rivals.
Bravo ha perdut una mica de confiança en les sortides i es nota com la errada del gol de Jordi Alba a pròpia porta. Aquesta pilota ha de ser d’ell tota la vida i ha de recuperar com abans millor les sortides en pilotes aturades perquè és una cosa que dona molta confiança a l’equip i que s’ha perdut una mica. El porter del Barça ha d’estar preparat en tot moment i dissabte no va ser així, el partit va anar molt bé pel gol de seguida de Neymar, però en un partit més complicat o que no es marca tant aviat, errades com aquesta poden costar punts.

Molt bon partit en general, que dona motius per a l’esperança donat el rival que era i que s’ha de seguir en aquesta línia. Suposo que per a propers enfrontaments la presència de Rafinha, com es va veure en els darrers minuts del partit o d’Iniesta, que faci que juguem amb onze un altre cop, és un bon motiu per a ser optimista.

2 comentarios: