Pros i contres.

Partit d’infart, el que es va viure a Mestalla l’altre dia, partit amb final feliç, que si hagués estat el Madrid des de la caverna parlarien d’ADN madridista, d’èpica, de buscar la victòria fins a l’últim instant, però com que ha estat el Barça, els mateixos mitjans fa un parell de dies que parlen de sort. Era d’esperar vaja.

El partit però, no es pot amagar darrere d’un resultat positiu, algunes coses que no van donar gens de bon sabor de boca, almenys per al meu gust futbolístic. Està clar que l’equip no se li pot recriminar el seu esforç, el buscar el gol fins a l’últim instant, embotellar al rival jugant a casa seva, creure en la victòria i saber competir en un dels camps més complicats de la lliga. D’aquí ve el títol de la meva entrada, hi va haver coses molt positives, però d’altra banda n’hi va haver moltes de negatives.

Començant per l’alineació. Entenc el que buscava Lucho, però la veritat és que no ho comparteixo, però és ell qui pren decisions i s’ha de respectar, perquè se l’ha criticat moltíssim i està demostrant que no és un Tata Martino de la vida, de posar als que cobren més i que es busquin la vida, es veu que treballa els partits, analitza pros i contres del que pot fer el rival i, en base als anàlisis previs que fa, fa uns canvis o uns altres a l’alineació i a l’esquema de joc. Personalment em va fer mal a la vista veure jugar amb doble pivot a l’equip, encara que no juguessin en línia tots dos i Busi jugués més avançat, però no deixen de ser dos mig centres defensius a l’alineació.

Sota el meu punt de vista, penso que ho va fer en base a que el Valencia és un equip que contra ataca molt bé i té jugadors molt ràpids i bons de mig camp cap endavant, entenc que l’alineació es va deure a que els laterals del Barça pugen molt i que no arriben a defensar i volia tapar les contres per les bandes, sobretot a la dreta, on últimament cau Messi i que així se l’alliberava de perseguir al lateral de la seva banda. A més s’ha de tenir en compte que per l’altra banda jugaven Neymar, que tampoc brilla pel seu treball d’equip precisament i un Xavi, que segueixo sense entendre que fa jugant aquest tipus de partits amb exigència física, quan se’l veu córrer com un pollastre sense cap pel camp, sense arribar a cap cobertura i sense arribar a cap pilota dividida o passada que li vagi a un pam de la bota. En part per això també, va voler blindar el mig camp amb els dos mig centres defensius. Des d’aquest punt de vista  està ben pensat, encara que no va sortir massa bé, perquè, tot i les precaucions, el Valencia a la contra va tenir ocasions molt clares de gol, ja fos per errades pròpies o per encerts del rival, errades que algunes va salvar-les Bravo, d’altres la defensa. Perquè malgrat les precaucions, quan jugues amb dos extrems que no treballen i un interior que és un exjugador, doncs segueixen apareixent fuites per tot arreu, si li sumem que els dos laterals estaven sempre a dalt, era pràcticament jugada de gol cada errada pròpia i recuperació rival. En principi aquesta protecció de l’equip era el pro de la decisió tàctica de Lucho.

Els contres clarament van ser quan el Barça tenia la pilota, amb un Xavi totalment intranscendent, que li passava el marró als de darrere seu o als del mig, tornant-los la pilota  cada cop que rebia i fotent el camp cap a dalt, després amb la pilota als peus al Barça li costava molt crear joc, no acabaven de connectar en cap moment el mig amb la davantera i s’havia de buscar el perill amb passades llargues per part dels centrals, a l’esquena de la defensa, algunes van generar molt perill, però la majoria era regalar la pilota als rivals. El Valencia estava totalment tancat davant de la seva àrea amb defenses d’ajudes als tres cracks de davant, que estaven molt tapats, això feia que la pilota passés molt pels peus dels dos mig centres, ja que Xavi s’incrustava entre les dues línies i no s’oferia i els altres dos no tenen les característiques per a trencar línies amb parets o canvis de ritme, cosa que si tenen els tres mitjos que faltaven al camp, Rafinha, Iniesta i Rakitic, inclús Sergi Roberto té més arribada que l’ex jugador. Apart generava que molts cops Busquets es trobava en zona d’atac dintre de l’àrea sense saber molt bé que fer, perquè no són posicions naturals i al que està acostumat. Es van veure un parell de jugades que va tenir el xut i es va embolicar. El seu gol va ser a pilota aturada, tampoc va tenir res a veure amb la seva posició i quan es va canviar novament l’esquema es va veure novament a l’autèntic Busquets totalment còmode al camp. No em va agradar de Lucho, tampoc, el que va tardar a fer els canvis, penso que a la mitja part ja necessitava un parell de canvis la cosa, els canvis que va fer, però bastant abans. Del tema tàctic, també penso que amb Rakitic s’hagués pogut fer el mateix treball defensiu, que va fer Busquets, amb el punt a favor que en atac té més visió de joc i més xut.

El partit, si mirem les ocasions d’uns i altres, s’hagués pogut parlar d’un empat, encara que al Barça li van anular un gol bastant clar que era legal i va tenir un parell d’ocasions molt clares, però el València també en va tenir. Però jo, pels meus gustos futbolístics, no puc igualar un partit per ocasions de gol, no puc dir que el més just era un empat perquè no tolero els equips que es tanquen miserablement al darrera per aprofitar un contra atac, no m’agrada la mediocritat i les coses fàcils. Per molta igualtat d’ocasions, no es pot dir que un equip que va tenir el 70% de possessió i que va jugar gran part del partit a camp contrari, que sigui el mateix que un equip que juga tot el partit amb onze tios defensant davant la seva àrea. Es pot reconèixer l’esforç i el treball del València, però no puc aplaudir aquest estil de joc, amb jugadors davant com els que té, no puc aplaudir el conformisme del València diumenge. Està bé que els vagin pegant aquests cops morals, perquè a vegades va ve que hi hagi una mica de justícia divina i que aquest tipus d’equips acabin perdent.

A nivell individual, m’agradaria destacar, a Gerard Piqué. El més fàcil és matar-lo per la seva vida privada, ser l’ase dels cops, igual que Alves, que quan juguen bé la gent es calla la boca i quan juguen malament es treuen l’escopeta de seguida per a matar-los. A mi m’agrada ser just i quan ho fan bé s’ha de dir. I penso que Piqué diumenge va jugar un molt bon partit, molt més a prop del Piqué que a tots ens agrada que no pas de l’altre. Esperem que agafi aquesta inèrcia positiva i que vagi cap amunt, perquè està en edat de ser dels millors centrals del  món i no m’agradaria que per temes extra esportius i per falta d’ambició es quedés en un gran defensa de cicle curt. Va jugar un partit com als vells temps, de molt bona sortida de pilota i de molt bones prestacions defensives. No podem  dir el mateix de Mathieu, que segueix pegant les pedrades que pega i segueix cometent errades greus que poden ser decisives a un partit, l’entrada que li fa a Negredo, amb el jugador escorat a banda, que acaba en targeta, és per asseure’l a la mitja part la veritat. Quan va endarrerir a Masche la cosa es va veure bastant més segura i amb l’equip més ordenat i més còmodes i col·locats com acostumen a jugar la darrera mitja hora de partit va ser clarament blaugrana. Mascherano va fer un gran partit també, tant al mig camp com quan va anar cap al central, encara que una patinada inoportuna hagués pogut costar cara, per sort Negredo va xutar a l’abast de Bravo i no va tenir conseqüències.

Un Bravo, que va estar a molt bon nivell, també és just destacar-lo després de dir que es va equivocar amb el gol del Sevilla de l’altre dia. En línies generals la transició a la porteria ha estat molt bona i no se’n recorda ningú de Valdés ara mateix, un Valdés que també feia bastantes errades per temporada i que tenia més por a sortir a per la pilota que Bravo. No diré que Bravo és millor que Valdés, perquè seria enganyar al personal, però si que és just dir, que malgrat alguna errada puntual, està fent una bona feina a la porteria blaugrana.

Busquets també va fer un partit molt seriós, sacrificant-se i jugant incòmode, però treballant per l’equip en tot moment, apart de fer el gol decisiu clar, però comença a veure’s novament al millor Busquets, cosa que ha coincidit amb un millor replegament de l’equip i que juguen bastant més junts, cosa que li facilita el treball.

La davantera, excepte Suárez que va tenir vàries ocasions clares i es va moure molt bé, generant-se pràcticament sol les ocasions, va estar bastant apagadota i, fins als darrers vint minuts, no van aparèixer en excés. Messi perquè estava molt tapat i Neymar perquè segueix amb les seves guerres individuals i el poc joc col·lectiu. Però com sempre té la sort (o la qualitat) “d’aparèixer” a les jugades importants. No va fer pràcticament res, inclús hagués pogut ser expulsat per tonto, si l’arriba a veure l’àrbitre, però als resums, quedarà que la jugada clara de Suárez (la primera que té), ve d’un control amb errada seu i el gol de Busquets també ve d’una rematada prèvia seva, que falla estrepitosament, però surt als highlights. A mi, m’agradaria destacar la intel·ligència de Messi en la jugada del gol, que té la suficientment vista, de veure que s’amuntonaran tots a la zona de rematada, sent l’últim minut com era i obrir-se a un costat per a rebre tot sol i poder posar-la al cap de Neymar amb una qualitat espectacular, la posa amb una classe i una precisió que Neymar només ha de posar el cap. Fantàstic.

Per acabar la nefasta actuació arbitral. Les comparacions són odioses, però, quan el mateix linier, ve de no aixecar la setmana passada la banderola a Ipurua, després de dos fores de joc clars de Benzemá i de la vedette per a que marqui James, resulta que aquesta setmana si l’aixeca en un gol clarament legal de Suarez. Malauradament aquest àrbitre ja fa temps que s’està buscant les simpaties dels que manen a la federació, afavorint sempre al mateix i quan xiula al Barça se li veu massa el llautó. Fa dos anys ja va permetre a la supercopa, una cacera lamentable sobre els jugadors blaugrana per part dels jugadors de l’Atlètic de Madrid. El mateix àrbitre és el que veu una agressió de la vedette a Godín, a la tornada de la supercopa d’aquest any i resulta que li treu només groga. Aquest àrbitre que veu com li llencen una ampolla d’aigua a Messi, ho veu perquè ho posa a l’acta i que, li ensenyi targeta per perdre temps, és surrealista. És un àrbitre molt covard que té por de sortir als diaris, té por d’equivocar-se en contra del Madrid o a favor del Barça, perquè si ho fa sortirà per la caverna tota la setmana i perdrà punts de cara a mantenir la internacionalitat. Tots els àrbitres tenen clar que han de fer per optar a ella i no tenen el més mínim escrúpol per aconseguir-ho. Llavors és quan veiem arbitratges com el que es va produir a Màlaga, on el gol de Benzemá és il·legal perquè fa falta clara abans de rematar. Portem vàries jornades que el Madrid pateix i que li encarrilen el partit de forma miserable els del xiulet. Però bé, és el que hi ha quan tens una junta d’inútils que no defensa el seu, la sort que aquest any van crear una nova figura de cara a restablir relacions institucionals. No es que estigui fent massa bé la seva feina la veritat.

Ja no és per les cagades claríssimes del partit, són els petits detalls, la diferència de criteris a l’hora d’assenyalar faltes, la rapidesa per amonestar a jugadors blaugrana i la costum de deixar seguir la jugada per a no haver de fer-ho amb l’equip rival. Són en aquests petits detalls on es veu quan un àrbitre està per la feina de fotre a un equip de futbol, perquè al cap i a la fi, pots equivocar-te en alguna ocasió, són humans, però quan veus que jugades similars són jutjades diferents segons l’equip que les fa, llavors ja se’t veu el llautó. Apart són àrbitres que xiulen als equips en poques setmanes de diferència i, quan veus com el Vicanti Garrido este, va permetre una cacera fa uns dies al partit que li va xiular al Barça i veus que en canvi xiula totes les lipotímies dels jugadors blancs, es veu la diferència en molt poc temps de diferència. Em recorda a la lliga que va guanyar Mou per decret aquesta temporada, només cal veure els gols il·legals i els penals que porten els blancs en 13 jornades.