Fi d’un any per a oblidar.

El partit d’ahir va tenir poquíssima història, com l’any que estem ja a punt d’acabar, esportivament parlant, un any on el Barça s’ha quedat en blanc i on poques conclusions positives es poden treure, tret de que ha tornat el millor Messi, que s’ha fitxat per fi a un entrenador de veritat i no un alineador i que ja estem més a prop de que marxi aquesta directiva d’inútils comandada per Rosell a l’ombra.

Que podem dir d’aquesta directiva, que s’ha encarregat de destrossar el millor Barça de la història, que amb la seva prepotència i creença que eren intocables, ha fet que tinguem una sanció duríssima per part de la Fifa que farà que es quedi a mitges la remodelació, d’un equip que ja fa dos anys que dona símptomes d’esgotament i que en un any, on se sabia ja que no es podria fitxar el vinent, s’han fet les coses pitjor impossible traient tot l’optimisme que havia generat l’arribada del nou tècnic i dels jugadors que s’havien ofert per a venir i que no han vingut, apart dels jugadors que no ens haguéssim hagut de preocupar en els pròxims anys del seu relleu i que s’han malvenut, deixant a velles glòries més pel que van fer que no pas pel que estan fent ara.

Sabent que no es podria fitxar l’any vinent, si s’haguessin quedat amb Cesc i Alexis, jugadors joves i en plena maduresa futbolística, no s’haurien de preocupar pel relleu del pròxim any, només fitxant a Reus, sumat a Suarez i Rakitic, el mig camp cap endavant hagués estat blindat de cara al futur i s’hagués pogut afrontar amb total tranquil·litat. Es parla que s’havia de fer caixa, d’un equip que factura 500 milions per temporada, que la temporada vinent no hagués hagut de gastar ni un euro perquè no podrà, els comptes quadraven perfectament. Però clar, per a això s’ha de tenir gent que sàpiga de futbol i no el que hi ha ara mateix manant al club. Total s’han hagut de vendre per a portar mitjanies a preus desorbitats, si tenim en compte la seva qualitat, es parlava de que feien falta centrals. Amb Bartra, recuperant a Piqué, Mascherano, més els dos centrals del filial que pinten bé, només feia falta com a molt fitxar-ne a un, però de qualitat, no gastar-te 40 milions en dos paquets com han fet aquest estiu, el mateix amb el lateral, que porten al paquet de Douglas encara no se sap perquè.

Al final, la patètica gestió, farà que Reus vagi al Madrid, el jugador estratègicament important, del poc amb molta qualitat que podia sortir d’un club els pròxims anys (la clàusula de 25 milions per a l’any vinent), que a més volia venir, ha estat un error estratègic que ens costarà car de cara al futur, com ens ha costat car que no hagi vingut Toni Kroos a preu de ganga, un jugador que és el més semblant al que oferien els dos mitjos blaugrana fa un parell d’anys, que ha marxat també al Madrid per la inutilitat dels que manen de dir que no les quatre vegades que se li va oferir al Barça. El Barça, si havia fet alguna cosa bé les darreres èpoques, quan manaven altres amb més cara i ulls clar, era encertar les decisions estratègiques de cara al futur. Es va fitxar a Ronaldinho i Deco mentre el Madrid va fitxar a Beckham (si, Laporta parlava de Beckham però al final no va venir) més obsessionats amb fotre-li al Barça, per part de Florentino i es va equivocar de ple. Després es va optar per un tècnic amb poc bagatge de títols però amb un gran coneixement del joc, es va aguantar amb ell quan anaven mal dades i quan ja es va acabar el cicle, van optar per un de la casa que sabia el que es feia, mentre s’ha vist el que ha fet aquesta directiva amb un tècnic cada any i donant tombs sense sentit ha derivat amb una destrossa del cicle guanyador.

El pitjor de tot això, és que tenim al millor jugador de la història, que se’l va cuidar d’una forma espectacular i se’l va envoltar d’un gran equip per a que les seves virtuts anessin a més. El resultat ha estat el millor Barça de la història i del millor equip de la història del futbol, amb gent de la casa de qualitat i que acompanyava al crack a les mil meravelles i sentien els colors. Ara, des de que han entrat aquesta gentussa, estem desaprofitant anys de cicle guanyador i estem igual que fa un parell de dècades, que es tenia al millor jugador del món, però que altres tenien millors col·lectius. Perquè s’ha perdut la oportunitat de regenerar progressivament a l’equip per una sobre utilització excessiva dels jugadors que els anys no passen en va i ja l’any passat es va veure que amb aquests jugadors no es pot aguantar tota una temporada. Es va veure que per a tenir un bon rendiment han de dosificar-se molt bé i no s’ha fet i els jugadors que s’han portat i que es van portar per a fer-se, han marxat farts de menjar banqueta o de no tenir el pes específic suficient per a ser el relleu, en el primer cas Thiago i en el segon Cesc, que va tenir més minuts, però que va estar constantment movent-se per tot el camp en quant a posicionament tàctic, en lloc d’apostar per ell en una posició de creació i donar-li continuïtat, com si que ha fet Mourinho al Chelsea. El Barça necessitava una ruptura amb el passat i començar de nou, com va fer Pep amb Ronaldinho, Deco i companyia, deixar-se de sentimentalismes i ser freds en les decisions. Ara s’està pagant amb escreix el pensar amb el que van fer i no el que estan aportant ara realment. Ara tenim, jugadors que no van i jugadors que no són titulars i juguen poc perquè s’ha de fer una regeneració progressiva. S’està marejant a Rakitic, sense jugar partits importants, ara d’interior dret, ara esquerrà, Rafinha se li donen estonetes i continuen jugant els que l’any passat ja es deia que necessitaven relleu. L’entorn no ajuda a aquesta regeneració i l’entrenador va començar molt bé, però poc a poc s’ha anat deixant influenciar i hem tornat als errors del passat. Es va començar la temporada amb un equip esperançador, amb aire fresc i energies renovades i s’ha tornat a la vella guàrdia i ja s’han vist els resultats, a 4 punts del primer quan se li havien tret 4 punts en cinc jornades. El més negre de tot és saber que els dos pròxims anys haurem de continuar amb el que hi ha ara, més incorporacions de cedits. El pitjor de tot és que sabent-se, s’ha permès que es perdi a Reus i altres jugadors, com ara un lateral dretà decent si saps que Alves acaba contracte i no confies en Montoya. Un desastre total.

Un desastre que encara és més gran si ens posem a mirar el pes que ha perdut el Barça institucionalment, el ridícul que ha fet els darrers mesos de jutjat en jutjat, les mentides que després s’han destapat, el tema del segrest del club per part de Qatar, però sobretot la pèrdua de poder institucional. El veure com la UEFA-FIFA se’n fot a la cara del Barça, veure com la federació espanyola se’n fot a la cara, veure com el Barça juga a les 16 hores dues jornades seguides i unes quantes més que ja han jugat a aquest horari, veure com et posen la tornada del clàssic la mateixa setmana que la tornada de xampions, que et toqui el “coco” dos anys consecutius a octaus sent primers de grup, les actuacions arbitrals als dos equips més grans de la lliga, horaris manipulats, etc. Un seguit de barbaritats que amb el senyor Laporta no passaven i que el senyor Rosell ja es va encarregar de perdre amb la seva prepotència, declaracions fora de lloc i mala gestió entre bambolines, de posar-se al cap de la lluita de l’associació de clubs contra les institucions europees, amb bolos inclosos per televisions estrangeres fotent merder, mentre els grans clubs europeus se’n fotien a les seves esquenes veient com els feia la “feina bruta” i com l’incompetent de Rosell quedava com la cara visible de la lluita contra les institucions. De totes les barbaritats ara tenim el que tenim, contractant a una persona només per a restablir relacions i que es veu que es passa el dia tocant-se els collons, perquè la cosa va a molt pitjor.

I si parlem fora del futbol encara estan més negres les coses, veient com seguim amb els errors del passat, posant a un entrenador incompetent en una càrrec tant important com preparar als jugadors del filial a l’últim escaló que és veure si valen per al primer equip o no i acabar de polir les mancances de cara a ser utilitzables per al futur. Amb el senyor Eusebio s’està fent tot el contrari, els jugadors està demostrat que s’estanquen, que els omple el cap de pardals, canviant-los de posicions i fent invents pensant-se que és Cruyff, a veure si així aconsegueix un equip de primera. A sobre se li posa al càrrec seu a jugadors que es fitxen a preus cars que són futures perles, a les quals està destrossant. Al capdavant del filial ha d’haver un tècnic amb un marcat objectiu formatiu, no que vol usar un filial com a trampolí professional.

Si passem a les seccions la cosa no és per a llençar coets tampoc, si exceptuem el futbol sala, dos entrenadors de la casa que estan fracassant amb planters espectaculars, a les competicions internacionals, on es veu realment la qualitat d’un entrenador. Els dos Pascuals porten anys fent el ridícul a la xampions d’handbol i a la eurolliga respectivament, on s’està fent el ridícul sent sempre favorits. Ara el de basquet ha renovat per dos anys més, una llàstima, els pobres joves a estancar-se novament o a esperar dos anys per a tenir minuts o esperar lesions dels titulars, com li està passant a Hezonja o com li passa a Todorovic que ha hagut d’anar a Bilbao per a demostrar la seva qualitat i ser un dels millors pivots de la lliga. Esperant, quan explotin marxaran a la nba i no els haurem pogut gaudir, així és Pascual.

Del partit d’ahir molt poca cosa a dir, un partit a un horari intempestiu, perjudicant al soci que treballa en dissabte, que es fot sense anar al camp, per a que ens puguin veure els xinesos, es veu que el soci de casa que es foti, que els que posen la pela i venen i arrasen la botiga de la entrada del camp són ells, al final l’únic que importa, acontentar els qatarins i vendre samarretes.

Un partit pre nadalenc, contra un rival gens apetitós, al que se’l va golejar caminant. No va ajudar tampoc el gol tan matiner per a relaxar excessivament a l’equip, que donava la sensació que li feia més nosa que menys aquest partit. Partit on no van mostrar gens de ganes i on es va jugar una primera part infumable, una segona una mica millor i que els gols va maquillar. Penso que Lucho hagués hagut de treure a jugadors una mica menys habituals, per a que posessin ganes i es veiés un molt bon partit, però va primar la necessitat de sumar per a marxar tranquils de vacances. Del partit el poc que es pot destacar és veure com un Messi totalment apàtic és capaç de fer dos gols, veure que Rakitic no ha perdut la qualitat amb la darrera passada i amb el llançament de llarga distància, ara ja només falta que pugui sacar les pilotes aturades amb més assiduïtat, destacable també el gol de Suárez, que ja feia falta per a que la premsa es callés la boca, la progressió positiva de Piqué i la positiva recuperació de Pedro cara a porta i a l’aportació ofensiva, esperem que no sigui un oasi produït al jugar amb dos equips molt menors i que comenci a sumar en atac.

Per últim em volia centrar amb Montoya. El noi va jugar un partit més que acceptable, amb alguns lògics errors quan tens la poca continuïtat que ha tingut el xaval, però que amb poc ha pogut demostrar que li pega vint voltes a Douglas i que tampoc mostra un rendiment abismal respecte Alves. Si marxa al mercat d’hivern, veient que el Barça no podrà fitxar, em sembla un gran error estratègic de cara al futur blaugrana, que no es pot quedar amb un Alves amb últim any de contracte i només la opció Douglas o Adriano de cara a l’any vinent. Penso que s’haurien d’asseure Lucho i Zubi i pensar-ho molt bé això i, si se li ha de donar més minuts, que se li donin, partits n’hi ha de sobres, però no ens podem quedar amb la inseguretat de que Alves marxi i haver de jugar amb Douglas.

Muntanya russa.

El Barça ahir va punxar a Getafe, un camp on no és la primera vegada que punxa, en un partit on, tothom pensava que es golejaria, veient la ratxa dels darrers partits, però els partits s’han de jugar i no saps mai com sortiran. El Barça no va fer el millor partit de la temporada, però tampoc el pitjor, la diferència va ser que no es va poder marcar i en altres si. El que no podem fer és aquesta muntanya russa de sensacions i de ser els millors passar a ser un desastre. Els darrers dies els “analistes” ja parlaven de liderat abans d’acabar l’any, que la tripleta de davant era poc més que meravellosa, que si el Barça estava tant bé, que Lucho havia trobat la tecla, etc. Ara les portades d’avui i anàlisis són poc més que un desastre i ja s’ha perdut la lliga a la jornada 14. La veritat és que tenen tots el que es mereixen, perquè no estan ajudant en absolut a que es produeixi la transició que tothom volíem a començament de temporada, moguts per amiguismes, fent més pressió per a que juguin les vaques sagrades que realment buscar trobar un equip que acabi amb el passat i es parteixi de nou en quant a sistema de joc i filosofia. Així doncs, després del partit amb el PSG resulta que la clau havia estat la sortida de Xavi i que havia de ser titular perquè encara era bàsic, és el que estan fent cada partit que la vaca sagrada surt des de la banqueta, vendre la moto que tot era un desastre fins que ell havia sortit. Amb el PSG resulta que, sense ell al camp, l’equip havia aconseguit remuntar el gol matiner d’Ibra i estava fent un acceptable partit, amb una pressió molt alta i arriscant al darrera, però tots corrent amb conjunt i tapant la majoria de forats, excepte els que deixa Mathieu clar, això feia que fos un partit obert. Llavors va arribar el punt d’inflexió, quan Blanc va tenir la temptació de començar a treure davanters i despoblar el mig camp, especialment Matuidi que estava fent un gran treball de nexe i d’evitar que l’equip francès es trenqués. Llavors va sortir Xavi, amb l’equip francès bolcat a l’atac i amb molts espais a l’esquena, així va arribar el tercer gol. Però clar, els “analistes”, com sempre, van trobar la manera oportunista de que havia estat tot degut a la sortida de Xavi clar, per a pressionar al mister de cara al proper partit. I per desgràcia, Lucho un cop més, es va abaixar els pantalons i ahir va tornar a ser titular i Rafinha va jugar 0 minuts, Iniesta va sortir faltant-ne 20 substituint a Rakitic (que aquesta és una altra, sempre canvia al croat i deixa al con al camp) mentre l’autèntic problema va seguir al camp. Però clar, avui els “analistes” diuen que és que la culpa va ser de tot l’equip, que Xavi no va poder fer res perquè la resta no van rendir al seu nivell, que no li van oferir solucions, que el Getafe va defensar molt bé, etc. El mateix de sempre, quan no juga ell és tot un desastre i feia falta al camp, quan surt de la banqueta la seva sortida va ser decisiva i quan juga i l’equip no rutlla, és que els seus companys no el van acompanyar. No faria falta ni que es dediquessin a escriure res després del partit, amb agafar un comentari anterior segons el resultat i una de les premisses anteriors canviant el nom del rival els valdria.

El problema és greu, ja ho era l’any passat amb el Tata, aquest que ara se’n recorden i comparen amb els punts d’un i altre tècnic a aquestes alçades, però clar, no miren que amb el tècnic actual s’ha jugat amb diversos sistemes, que no hi ha hagut una alineació igual, que s’estan fent rotacions, que s’està buscant evolucionar, com sempre agafen els números freds i a partir d’aquí munten una teoria. El Tata no treballava res, posava a les vaques sagrades que cobraven més i els va  socarrar de cara a final de temporada. Però clar, només mirem els punts. La veritat és que Lucho va començar molt bé, no li tremolava el canell a l’hora de donar minuts als joves i de buscar l’equip que volia. Però clar, tenir a la vaca sagrada, amiga de la premsa, cobrant una milionada (amb la corresponent pressió de la directiva), asseguda tants partits seguits s’estava produint una situació insostenible. És el que s’esperava quan va decidir quedar-se per diners, que li tallaria la projecció a Rafinha i Sergi Roberto i que no es podria produir el relleu que demanava l’afició a final de temporada passada. Però al gran culer pessetero que, si el Barça s’estanca, ell jugant i amb la butxaca plena se li’n fot el Barça.

Ahir es va veure un cop més un Barça estèril, amb un equip rival tancat en dues línies davant l’àrea, aprofitant la benevolència de l’àrbitre que permetia les faltes continuades i la pèrdua de temps, amb un camp horrible i unes condicions climatològiques dolentes. Un Barça on s’encaparra a atacar pel mig i on els extrems no s’ofereixen per a trencar les defenses rivals i els laterals no acaben d’arribar per sorpresa i juguen com un extrem més. En aquest tipus de situacions es necessita migcampistes que trenquin al seu marcador i generin un desequilibri a la defensa rival, que facin pensar als oponents i que es generin forats a la defensa. Si tenim un Rakitic que està bolcat a la banda dreta per ajudar a Alves en la creació i en les cobertures, ja que Messi parteix de banda però va cap al centre, que està fora de la posició de les assistències i del xut a porta des de fora, a l’altre interior es necessita un jugador que pugui desequilibrar, ja sigui amb un dribling, un canvi de ritme, una paret i una incorporació a la zona de rematada, etc. Els tenim al planter, Iniesta i Rafinha, inclús Sergi Roberto, el teníem en lloc d’enviar-lo a Sevilla, Denis Suárez. Però no, nosaltres hem de seguir ancorats al passat, jugar amb un jugador que si no se li mouen al davant és incapaç de generar res, que no fa una passada perillosa per assistir a un company ni de casualitat (no sigui cosa que després a les estadístiques li surti una passada dolenta) i que es dedica a jugar a zona de confort, propet de qualsevol altre jugador a qui li pugui passar el mort quan el pressionin i que estigui el suficientment prop per a no fallar la passada (tot i així els primers quinze minuts va donar un recital de pèrdues que gràcies al treball de la resta no van esdevenir contres perilloses). A mi em treu  de polleguera quan ve d’entre línies corrent quinze metres per a rebre i quan li donen la pilota, la torna de primeres al que li ha passat, que el té a dos metres de distància, passades totalment inútils. Perquè en un passat llunyà, quan era perillós per a l’entrenador contrari, almenys suposava que arrastrava jugadors, però és que ara saben que és inútil i el floten, com a molt el segueix el davanter que està pressionant per aquella zona. Estem jugant amb la part més important de l’equip, la sala de màquines, totalment estèril, sense crear res. Això suposa que Messi, fart de no rebre pilotes ni ell ni els seus companys de davant, baixi fins al cercle de mig camp a organitzar ell, a una zona on li poden fer faltes perquè no hi ha cap perill de rebre targetes, ni faltes perilloses de gol i ha de trencar ell a la defensa amb regats i conduccions de 20 metres i donar l’assistència ell. Això és molt ridícul i Lucho hauria de veure-ho. Una cosa és que baixi a tres quarts de camp per a per parets amb els interiors o amb Suárez i l’altra és que hagi de baixar a fer d’organitzador, perquè el que ho ha de fer se’n vagi a la zona de rematada. Si almenys tingués la qualitat per a fer-ho i marqués gols podria tenir una excusa, però és que ahir va donar un recital de rematades patètiques impròpies d’un jugador de primera divisió. És molt frustrant veure com els jugadors desequilibrants estan a la banqueta i que no hi ha cap capacitat d’organització en estàtic per part dels que estan al camp. El més patètic de tot és que la gent continua recolzant que jugui i fent la culpa a la resta, com ahir els de SER Catalunya, que la van pegar amb Alves i van estar tot el partit despotricant d’ell i de Rakitic, mentre l’altre es tocava els ous pel camp i cada cop que la tocava deien que era l’amo de la barraca i el far de l’equip. Doncs vaja far!!

El Barça necessita tornar als orígens de començaments de temporada, amb els dos interiors amb més capacitat de desequilibri i d’associació. Ahir al camp hi havia tres jugadors que no poden jugar més d’inici amb els partits per a resoldre, un l’esmentat ex jugador que continua sent titular, l’altre és Mathieu, que partit rere partit està demostrant que no té nivell per a jugar al Barça, amb errades que poden costar gols i sobretot errades en la sortida de pilota i de combinacions amb els seus companys. El tercer jugador que no pot ser titular és Pedro, que posa molta voluntat però que està negat cara a porta i no desequilibra a ningú, els rivals han perdut la por i es limiten a tapar-li la banda i desapareix. Quan a l’equip se li tanquen pel centre i li regalen les bandes es necessiten extrems oberts i ajudes dels laterals, les ajudes s’estan produint, però el treball dels extrems no està sent com hauria de ser, amb Messi que està de fals extrem i Pedro o Neymar quan juga, que se’n van cap a dintre i encara es produeix més embús pel mig.

En l’apartat individual el partit d’ahir només podem destacar les ganes de guanyar de Messi, cosa que la resta no va semblar en cap moment que ho volgués, jugant a un ritme molt inferior del que caldria. La segona part van donar més sensació de voler guanyar, però també va influir el desgast dels rivals. Em fa gràcia quan sento o llegeixo que el Barça va llençar la primera part i que hauria de jugar com a la segona, com si les forces del rival fossin iguals. A la primera arribaven a totes les cobertures i pressions i a la segona ja van començar a fallar. Lucho va tardar molt també a fer els canvis, el partit demanava la sortida d’Iniesta i de Rafinha al descans, es van llençar vint minuts de fer el mateix que a la primera part, quan va sortir Iniesta, pràcticament no va tenir temps d’agafar ritme de joc i va haver de jugar fora de posició, perquè el canvi va ser erroni ja que va treure a Rakitic quan el canvi era Xavi i que Iniesta jugués més a prop de l’àrea. I Rafinha per Pedro que el jugador brasiler té molta més mobilitat i és molt més ofensiu.

En atac Suárez va estar molt poc assistit, va fer moviments sense pilota com acostuma però va ser un partit molt desagraït per a ell, sense pràcticament oportunitats de crear res, lluitant amb els centrals, intentant combinar a la frontal amb Messi sobretot, però no hi havia espais i els extrems i laterals no ajudaven a crear-los. El problema que té Suárez és que si fa diagonals per a generar espais, després ho aprofita Alba que no té la claredat per a definir, ahir va arribar a línia de fons vàries vegades que va decidir molt malament i va centrar sense cap sentit.

El mig camp va estar molt apagat, Rakitic va estar molt tapat i escorat i va brillar més per jugades de cobertura i defensives que no pas el que s’espera d’última passada i xuts des de fora de l’àrea. Però clar per a això hauria de jugar més a prop i no apegat a una banda, també hauria de tenir més pes a les jugades d’estratègia, no entenc que fot sempre Xavi sacant els córners i faltes laterals quan està demostrat que el croat té molta més capacitat per a fer-ho.

Busquets va estar al nivell acostumat, bé en la pressió, bé en les cobertures, intentant donar una mica de fluïdesa a la circulació i sense complicar-se la vida. El que ha de fer un mig centre defensiu, la pena és que quan dona aquesta velocitat de circulació, el que ha de fer alguna cosa amb la pilota és totalment nul.

En defensa el millor va ser Piqué, amb molt d’atreviment i trencant la primera línia de pressió amb conduccions, incorporant-se a l’atac en varies jugades i defensant bé la seva zona en defensa. Cosa que no podem dir de Mathieu, que és un perill en la sortida de pilota i quan l’encaren un contra un, ahir un cop més va fer el ridícul, com el va fer contra el PSG, sent el forat defensiu que aprofiten els equips. Entenc que Masche no ho pot jugar tot, però havent-hi el partit de copa entre setmana, penso que no era el dia per a descansar la veritat.

Bravo va fer una parada decisiva i va estar bé en les pilotes per dalt als córners i faltes laterals, també en la combinació amb els peus amb els seus defenses, que ja és molt amb l’estat que estava el terreny de joc.

Tampoc vam tenir la sort que tenen altres equips, que quan estan encallats els xiulen el penal de rigor, molts cops sense ser-ho, però que en canvi amb el barça, sent penal clar no es xiula. Al final de temporada, quan ja no valdrà per a res, els xiularan un o dos penals per partit per a compensar les estadístiques i tot arreglat. Així quan al cap dels anys es miren els números sortirà que els penals a Barça i Madrid no se n’anirà de molt, però clar llavors no surt la importància i el moment d’aquests penals. Moltes gràcies a Rosell i els seus amiguets, que han fet que el Barça se li’n fotin a la cara any rere any.

Com se’n fot el senyor Eusebio, que té la poca vergonya de dir que els seus jugadors es prenen el filial com un aparador, quan és precisament el que està fent ell per aconseguir un equip de primera, a costa de destrossar futurs cracks en potència com està fent els darrers anys.

Messi tapa molt.

Un partit més que la qualitat individual de Messi soluciona la papereta a l’equip quan tenia molts números de tenir molts problemes al derbi, un derbi on l’español va sortir molt concentrat i sense cap por i va fer molt de mal a la contra. La primera part el Barça va fer bastant el ridícul i va ser un “pilotes a Messi” i que ens solucioni la papereta. Es veia molt descarat com jugador que rebia en zona del mig camp o una recuperació en defensa, es buscava a Messi en cada ocasió, per la banda dreta van intentar-ho una mica Alves i Rakitic en combinacions amb l’argentí, però la part esquerra va ser bastant nul·la i Neymar només feia que anar cap a dintre per a buscar-lo a veure si resolia alguna cosa.

És el que té tenir a un exjugador al mig camp que no genera res per si mateix, que necessita que li facin les coses fàcils la resta de companys i que quan aquests no estan inspirats o no tenen espais, es converteixen en partits mediocres. Jo es que no em voldria cebar amb excés amb aquest exjugador, ja en té prou ell que fa el ridícul partit rere partit, que no arriba a cap pilota dividida i que no genera res en atac. El que fa ell ho podria fer qualsevol jugador del juvenil que sap els conceptes. Mira que ho intento no haver de parlar d’ell, però després resulta que apareixen les patètiques campanyetes de la premsa i dels seus amiguets per a mantenir-lo a l’onze titular i Lucho que s’està baixant els pantalons d’una forma lamentable. Em fa molta gràcia quan veig que els mitjans diuen que ordena l’equip i marca el ritme del partit, quan surten coses com ahir que treuen l’estadística de passades bones i de totals i que tenen la poca vergonya de dir que li dona una assistència a Messi.

Ja fa temps que els mitjans s’estan flipant a l’hora de donar assistències al personal, s’ha perdut l’autèntic significat del que la paraula implica. Com poden dir que és una assistència quan li donen la pilota per a que xuti, s’entrebanca amb la pilota que gairebé cau i la deixa enrere amb una passada a Messi que està a dos metres de distància del semicercle de l’àrea, l’argentí rep, fa una finta de llançament amb la qual es desfà de dos defenses i la clava amb una rosca impossible des de fora de l’àrea, apegada al pal que fa inútil l’estirada del porter. Assistència de què?? El mateix passa amb l’assistència de Suárez, que no diguin que és perquè no puc veure al jugador de Terrassa. Com poden dir que és una assistència, una passada a Messi, que està encara més lluny que al gol anterior, fa una sotana i marca de fora l’àrea amb la dreta. És surrealista la veritat.

Com surrealista és que treguin l’estadística de passades bones de Xavi, quan resulta que li dona les passades a dos metres del seu company, sense generar cap avantatge per a la resta i molts cops cap enrere, com feia Bakero. Així qualsevol fa aquestes passades, jugant contra un rival que et cedeix la possessió, que et flota i marca a la resta, clar que pots fer aquestes passades i més i tot. En canvi em de sofrir veure com va amb la pilota als peus i mou els braços demanant que la resta es moguin, perquè sinó és un jugador totalment nul sobre el camp, és ridícul que hagi de baixar Messi al mig camp a donar les assistències com la que li dona a Alba a la primera part, que hagi de baixar l’argentí a fer la seva feina. Després, a sobre, resulta que quan la pilota arriba a banda contraria, se’n va a l’àrea a rematar, com si fos un gran rematador i deixa tota la seva zona totalment buida, si a això li sumem que Rakitic està una mica més escorat a banda dreta combinant amb Alves, això fa que li quedi un forat al mig camp brutal, que encara que no pugés a rematar seria el mateix, perquè no li manté una carrera a ningú, però almenys faria nosa, que ara li deixen tot el camp a Busquets que s’ha de multiplicar. S’ha vist tots els partits que ha jugat ell al mig camp, que ens han destrossat a la contra, el PSG, València, Madrid, Español, etc. Però el més frustrant és veure com l’estan flotant perquè saben que és incapaç de marxar de ningú, de generar res per ell mateix i que l’entrenador s’hagi baixat els pantalons d’aquesta manera, que amb Iniesta i Rafinha, jugadors que poden regatejar a un rival, que poden fer un canvi de ritme, dividir entre línies, qualsevol jugada de desequilibri i que continuï jugant per decret aquest senyor, perquè si no juga tota la premsa se li tira a sobre de l’entrenador i tota la setmana es fa insuportable. Ara com que ha tornat Iniesta i Rafinha està al 100%, ahir i avui ja han començat amb les campanyetes de si x passades, que si assistència que si és decisiu, fotent ja merder per a que jugui davant el PSG. Espero que la mitja sigui Busi-Iniesta-Rakitic, pel bé del Barça.

El partit un cop més va tapar Messi les seves carències, les carències d’un mig camp que quan juga amb l’exjugador és incapaç de trencar una defensa ben ordenada, incapaç inclús de generar ocasions, tot el que es va generar a la primera part, va haver de ser amb jugades individuals de Messi, buscant associacions i parets en curt o amb passades a l’espai o bé obertures a banda cap a Alba quan ja ha basculat tota la defensa degut als moviments de Neymar i Suárez per a que li generi el forat per la banda a Alba. Però clar, després quan controla el lateral, mira cap enrere per a buscar la jugada i només troba a Xavi, perquè Rakitic està basculat a banda dreta i els altres tres davanters estan preparats per a la rematada. Llavors o bé la penja a l’àrea o bé li dona a Xavi i s’acaba la jugada. És trist però és així i ja no parlem quan es perd la pilota, que llavors el mig camp blaugrana queda com un solar.

Però per sort, Messi va decidir que aquell partit no es podia perdre i va fer tot el necessari per no fer-ho, malgrat la mediocritat del migcampista de Terrassa i el dia espès en atac de Neymar. Va fer dos jugades inversemblants, que demostren qui és el millor jugador de la història. Aquesta setmana s’ha vist la diferència entre anar a buscar un hattrick respecte altres que esperen que els hi regalin, amb dues jugades que li regalen el gol i el penal de costum.

La pitjor notícia de tot això és que em recorda massa a les darreres temporades que el Barça guanyava perquè Messi volia, no pel joc col·lectiu i Messi no pot estar a aquest nivell tots els partits, necessita de la col·laboració dels seus companys. Esperem que amb la tornada d’Iniesta es torni al format de començament de temporada i Rakitic que sembla que torna a estar totalment en forma, és el que té quan tens continuïtat. Igual que passa amb els corners, portàvem mes i mig sacant els corners el mateix i cap gol, en quan ha sacat un jugador amb qualitat per fer-ho, primer gol del Barça a pilota aturada. Em sembla molt ridícul que amb Rakitic i Neymar al camp, que la segona opció a les faltes sempre sigui Xavi, ni que tingués un percentatge elevat de gols de falta, quan té uns números ridículs, però és un exemple més de com s’han abaixat els pantalons al vestidor. És un problema que s’hagués pogut solucionar a començaments de temporada, però clar, el gran culer va preferir omplir-se la butxaca, que proporcionar una transició tranquil·la al equip que diu que estima tant.

En l’apartat individual està clar que no hi ha color, va ser Messi i deu jugadors més. Ell va generar les ocasions, ell va definir les jugades amb gol i ell va portar tot el pes atacant del Barça. Va ser amb diferència el davanter més entonat de tots, amb un Neymar amb un altre partit mediocre. Per a tenir un jugador que només fa que regatejar un i altre cop sense avançar ni un metre i sense generar perill i profunditat per a això ja teníem a Deulofeu, tots dos tenen un treball cap enrere similar i l’altre era de casa i no valia 100 milions més clàusules amb el pare. Ahir un cop més l’únic que va fer va ser regatejar al seu oponent anant cap a dintre i donar-la al mig, ni desequilibri per banda (quan era el que necessitava l’equip) ni treball col·lectiu ni res de res, un altre partit que al no marcar no li va tapar la mediocritat. Necessita posar-se les piles perquè Pedro almenys treballa i, nul·litat per nul·litat en atac, almenys el canari pressiona i treballa defensivament. Ahir Pedro va tenir uns bons minuts, a veure si es posa a lloc i ara que ha marcat es treu la pressió i el buscar cada cop que rep fer el gol ell.

Suárez possiblement va jugar el pitjor partit des de que és al Barça en quan a participació i combinació amb la pilota amb els seus companys, però un cop més es va buidar amb la pressió i els constants moviments sense pilota per a generar-li els espais a Messi al centre de la defensa quan entrava amb carrera, caient a bandes i ajudant en tot moment.

Al mig camp Rakitic va fer un molt bon partit, amb la línia habitual dels darrers partits, ara només falta que li posin un company a la medul·lar que treballi igual que ell i que desequilibri amb la pilota als peus per a poder tenir una mica més d’arribada i no haver d’estar contínuament tapant forats. Molt ben secundat per Busquets, que va tenir el punt negre del gol de l’español, que malgrat que penso que va ser falta, s’hagués pogut complicar menys la vida, inclús llençar-la fora, però és el que té Busquets, normalment surt bé, jo no seré el que critiqui una errada seva amb tot el que li dona a l’equip.

La defensa va estar a un bon nivell, la parella Piqué-Masche es van entendre bastant bé i van estar molt bé en l’anticipació i en la recuperació abans de que les jugades es transformessin en més perilloses. Es parla molt del gol atacant a Piqué, que si li va donar molt d’espai, que si el va trencar, etc. Per a mi no és tant d’error de Piqué, va donar-li metres i va intentar frenar-lo per a que pogués arribar Masche, ja que era un dos contra un, el primer objectiu el va complir, després Sergio se’n va anar d’ell amb facilitat, però no és fàcil defensar, un contra un, corrent cap enrere, a un davanter com Sergio Garcia. A més va fer el gol de la tranquil·litat i van estar molt segurs a les pilotes aèries que es van produir. Mascherano com sempre impecable, molt pocs errors i aportant molt a l’equip, molta anticipació i moltes jugades frenades abans que fossin realment perilloses, és un jugador avui en dia vital per al Barça, tant si juga de central, com quan ho va fer després al mig camp.

Els dos laterals van estar prou bé, més bé Alba en atac amb un Alves que va saber entendre que el forat ahir estava a l’altre cantó, que ell bàsicament tenia que arribar a la zona d’atac per a que la basculació li generés espais a Alba. Va tenir una errada de marcatge en un parell de contres però en general van fer tots dos un bon partit, amb una passada espectacular inclosa d’Alba a Pedro que el va deixar tot sol davant el porter. Els dos laterals estan en bastant bona forma i s’està notant al joc col·lectiu. Esperem que vagi a més la cosa.

Per acabar volia comentar la victòria del filial a camp del Girona. Més que res perquè, com sempre, els periodistes, agafen el resultat final i a partir d’allà fan la crònica i llavors és quan fan el ridícul. El filial va guanyar amb moltíssima sort, contra un Girona que va ser molt millor i va tenir almenys cinc ocasions clares de mà a mà contra el porter, que unes va parar-les Ortolà, d’altres les van fallar inexplicablement, apart d’altres jugades que van tenir també el seu perill, xuts de fora, córners, etc. El Girona va passar per sobre del filial, però clar veus la premsa i sembla una altra cosa. El mateix passa a final de temporada, miren on ha quedat el filial i segons on ha quedat diuen que ha estat una gran temporada d’Eusebio o normaleta. El filial feia 5 jornades que no guanyava i ahir ho va fer de xurro. Els jugadors amb aquest mediocre entrenador s’estanquen i després quan arriben al primer equip els costa molt tenir minuts, són jugadors que apunten moltíssim i que en canvi no milloren a les seves mans. El Barça necessita ja un entrenador al filial que es dediqui a formar jugadors i a fer-los millorar, no a intentar aconseguir un contracte amb un equip de primera a costelles de cremar als petits cracks, com fa l’entrenador actual.

Dels grans Xavi Pascual de les seccions i dels seus darrers ridículs a Sevilla i a Cracòvia respectivament millor no en parlem, que no tinc ganes que em bulli la sang. És ridícul amb el poc que tenen que actuar durant l’any i que es llencin planters a la brossa d’aquestes maneres per posar entrenadors molt justets simplement per ser de la casa.

Pros i contres.

Partit d’infart, el que es va viure a Mestalla l’altre dia, partit amb final feliç, que si hagués estat el Madrid des de la caverna parlarien d’ADN madridista, d’èpica, de buscar la victòria fins a l’últim instant, però com que ha estat el Barça, els mateixos mitjans fa un parell de dies que parlen de sort. Era d’esperar vaja.

El partit però, no es pot amagar darrere d’un resultat positiu, algunes coses que no van donar gens de bon sabor de boca, almenys per al meu gust futbolístic. Està clar que l’equip no se li pot recriminar el seu esforç, el buscar el gol fins a l’últim instant, embotellar al rival jugant a casa seva, creure en la victòria i saber competir en un dels camps més complicats de la lliga. D’aquí ve el títol de la meva entrada, hi va haver coses molt positives, però d’altra banda n’hi va haver moltes de negatives.

Començant per l’alineació. Entenc el que buscava Lucho, però la veritat és que no ho comparteixo, però és ell qui pren decisions i s’ha de respectar, perquè se l’ha criticat moltíssim i està demostrant que no és un Tata Martino de la vida, de posar als que cobren més i que es busquin la vida, es veu que treballa els partits, analitza pros i contres del que pot fer el rival i, en base als anàlisis previs que fa, fa uns canvis o uns altres a l’alineació i a l’esquema de joc. Personalment em va fer mal a la vista veure jugar amb doble pivot a l’equip, encara que no juguessin en línia tots dos i Busi jugués més avançat, però no deixen de ser dos mig centres defensius a l’alineació.

Sota el meu punt de vista, penso que ho va fer en base a que el Valencia és un equip que contra ataca molt bé i té jugadors molt ràpids i bons de mig camp cap endavant, entenc que l’alineació es va deure a que els laterals del Barça pugen molt i que no arriben a defensar i volia tapar les contres per les bandes, sobretot a la dreta, on últimament cau Messi i que així se l’alliberava de perseguir al lateral de la seva banda. A més s’ha de tenir en compte que per l’altra banda jugaven Neymar, que tampoc brilla pel seu treball d’equip precisament i un Xavi, que segueixo sense entendre que fa jugant aquest tipus de partits amb exigència física, quan se’l veu córrer com un pollastre sense cap pel camp, sense arribar a cap cobertura i sense arribar a cap pilota dividida o passada que li vagi a un pam de la bota. En part per això també, va voler blindar el mig camp amb els dos mig centres defensius. Des d’aquest punt de vista  està ben pensat, encara que no va sortir massa bé, perquè, tot i les precaucions, el Valencia a la contra va tenir ocasions molt clares de gol, ja fos per errades pròpies o per encerts del rival, errades que algunes va salvar-les Bravo, d’altres la defensa. Perquè malgrat les precaucions, quan jugues amb dos extrems que no treballen i un interior que és un exjugador, doncs segueixen apareixent fuites per tot arreu, si li sumem que els dos laterals estaven sempre a dalt, era pràcticament jugada de gol cada errada pròpia i recuperació rival. En principi aquesta protecció de l’equip era el pro de la decisió tàctica de Lucho.

Els contres clarament van ser quan el Barça tenia la pilota, amb un Xavi totalment intranscendent, que li passava el marró als de darrere seu o als del mig, tornant-los la pilota  cada cop que rebia i fotent el camp cap a dalt, després amb la pilota als peus al Barça li costava molt crear joc, no acabaven de connectar en cap moment el mig amb la davantera i s’havia de buscar el perill amb passades llargues per part dels centrals, a l’esquena de la defensa, algunes van generar molt perill, però la majoria era regalar la pilota als rivals. El Valencia estava totalment tancat davant de la seva àrea amb defenses d’ajudes als tres cracks de davant, que estaven molt tapats, això feia que la pilota passés molt pels peus dels dos mig centres, ja que Xavi s’incrustava entre les dues línies i no s’oferia i els altres dos no tenen les característiques per a trencar línies amb parets o canvis de ritme, cosa que si tenen els tres mitjos que faltaven al camp, Rafinha, Iniesta i Rakitic, inclús Sergi Roberto té més arribada que l’ex jugador. Apart generava que molts cops Busquets es trobava en zona d’atac dintre de l’àrea sense saber molt bé que fer, perquè no són posicions naturals i al que està acostumat. Es van veure un parell de jugades que va tenir el xut i es va embolicar. El seu gol va ser a pilota aturada, tampoc va tenir res a veure amb la seva posició i quan es va canviar novament l’esquema es va veure novament a l’autèntic Busquets totalment còmode al camp. No em va agradar de Lucho, tampoc, el que va tardar a fer els canvis, penso que a la mitja part ja necessitava un parell de canvis la cosa, els canvis que va fer, però bastant abans. Del tema tàctic, també penso que amb Rakitic s’hagués pogut fer el mateix treball defensiu, que va fer Busquets, amb el punt a favor que en atac té més visió de joc i més xut.

El partit, si mirem les ocasions d’uns i altres, s’hagués pogut parlar d’un empat, encara que al Barça li van anular un gol bastant clar que era legal i va tenir un parell d’ocasions molt clares, però el València també en va tenir. Però jo, pels meus gustos futbolístics, no puc igualar un partit per ocasions de gol, no puc dir que el més just era un empat perquè no tolero els equips que es tanquen miserablement al darrera per aprofitar un contra atac, no m’agrada la mediocritat i les coses fàcils. Per molta igualtat d’ocasions, no es pot dir que un equip que va tenir el 70% de possessió i que va jugar gran part del partit a camp contrari, que sigui el mateix que un equip que juga tot el partit amb onze tios defensant davant la seva àrea. Es pot reconèixer l’esforç i el treball del València, però no puc aplaudir aquest estil de joc, amb jugadors davant com els que té, no puc aplaudir el conformisme del València diumenge. Està bé que els vagin pegant aquests cops morals, perquè a vegades va ve que hi hagi una mica de justícia divina i que aquest tipus d’equips acabin perdent.

A nivell individual, m’agradaria destacar, a Gerard Piqué. El més fàcil és matar-lo per la seva vida privada, ser l’ase dels cops, igual que Alves, que quan juguen bé la gent es calla la boca i quan juguen malament es treuen l’escopeta de seguida per a matar-los. A mi m’agrada ser just i quan ho fan bé s’ha de dir. I penso que Piqué diumenge va jugar un molt bon partit, molt més a prop del Piqué que a tots ens agrada que no pas de l’altre. Esperem que agafi aquesta inèrcia positiva i que vagi cap amunt, perquè està en edat de ser dels millors centrals del  món i no m’agradaria que per temes extra esportius i per falta d’ambició es quedés en un gran defensa de cicle curt. Va jugar un partit com als vells temps, de molt bona sortida de pilota i de molt bones prestacions defensives. No podem  dir el mateix de Mathieu, que segueix pegant les pedrades que pega i segueix cometent errades greus que poden ser decisives a un partit, l’entrada que li fa a Negredo, amb el jugador escorat a banda, que acaba en targeta, és per asseure’l a la mitja part la veritat. Quan va endarrerir a Masche la cosa es va veure bastant més segura i amb l’equip més ordenat i més còmodes i col·locats com acostumen a jugar la darrera mitja hora de partit va ser clarament blaugrana. Mascherano va fer un gran partit també, tant al mig camp com quan va anar cap al central, encara que una patinada inoportuna hagués pogut costar cara, per sort Negredo va xutar a l’abast de Bravo i no va tenir conseqüències.

Un Bravo, que va estar a molt bon nivell, també és just destacar-lo després de dir que es va equivocar amb el gol del Sevilla de l’altre dia. En línies generals la transició a la porteria ha estat molt bona i no se’n recorda ningú de Valdés ara mateix, un Valdés que també feia bastantes errades per temporada i que tenia més por a sortir a per la pilota que Bravo. No diré que Bravo és millor que Valdés, perquè seria enganyar al personal, però si que és just dir, que malgrat alguna errada puntual, està fent una bona feina a la porteria blaugrana.

Busquets també va fer un partit molt seriós, sacrificant-se i jugant incòmode, però treballant per l’equip en tot moment, apart de fer el gol decisiu clar, però comença a veure’s novament al millor Busquets, cosa que ha coincidit amb un millor replegament de l’equip i que juguen bastant més junts, cosa que li facilita el treball.

La davantera, excepte Suárez que va tenir vàries ocasions clares i es va moure molt bé, generant-se pràcticament sol les ocasions, va estar bastant apagadota i, fins als darrers vint minuts, no van aparèixer en excés. Messi perquè estava molt tapat i Neymar perquè segueix amb les seves guerres individuals i el poc joc col·lectiu. Però com sempre té la sort (o la qualitat) “d’aparèixer” a les jugades importants. No va fer pràcticament res, inclús hagués pogut ser expulsat per tonto, si l’arriba a veure l’àrbitre, però als resums, quedarà que la jugada clara de Suárez (la primera que té), ve d’un control amb errada seu i el gol de Busquets també ve d’una rematada prèvia seva, que falla estrepitosament, però surt als highlights. A mi, m’agradaria destacar la intel·ligència de Messi en la jugada del gol, que té la suficientment vista, de veure que s’amuntonaran tots a la zona de rematada, sent l’últim minut com era i obrir-se a un costat per a rebre tot sol i poder posar-la al cap de Neymar amb una qualitat espectacular, la posa amb una classe i una precisió que Neymar només ha de posar el cap. Fantàstic.

Per acabar la nefasta actuació arbitral. Les comparacions són odioses, però, quan el mateix linier, ve de no aixecar la setmana passada la banderola a Ipurua, després de dos fores de joc clars de Benzemá i de la vedette per a que marqui James, resulta que aquesta setmana si l’aixeca en un gol clarament legal de Suarez. Malauradament aquest àrbitre ja fa temps que s’està buscant les simpaties dels que manen a la federació, afavorint sempre al mateix i quan xiula al Barça se li veu massa el llautó. Fa dos anys ja va permetre a la supercopa, una cacera lamentable sobre els jugadors blaugrana per part dels jugadors de l’Atlètic de Madrid. El mateix àrbitre és el que veu una agressió de la vedette a Godín, a la tornada de la supercopa d’aquest any i resulta que li treu només groga. Aquest àrbitre que veu com li llencen una ampolla d’aigua a Messi, ho veu perquè ho posa a l’acta i que, li ensenyi targeta per perdre temps, és surrealista. És un àrbitre molt covard que té por de sortir als diaris, té por d’equivocar-se en contra del Madrid o a favor del Barça, perquè si ho fa sortirà per la caverna tota la setmana i perdrà punts de cara a mantenir la internacionalitat. Tots els àrbitres tenen clar que han de fer per optar a ella i no tenen el més mínim escrúpol per aconseguir-ho. Llavors és quan veiem arbitratges com el que es va produir a Màlaga, on el gol de Benzemá és il·legal perquè fa falta clara abans de rematar. Portem vàries jornades que el Madrid pateix i que li encarrilen el partit de forma miserable els del xiulet. Però bé, és el que hi ha quan tens una junta d’inútils que no defensa el seu, la sort que aquest any van crear una nova figura de cara a restablir relacions institucionals. No es que estigui fent massa bé la seva feina la veritat.

Ja no és per les cagades claríssimes del partit, són els petits detalls, la diferència de criteris a l’hora d’assenyalar faltes, la rapidesa per amonestar a jugadors blaugrana i la costum de deixar seguir la jugada per a no haver de fer-ho amb l’equip rival. Són en aquests petits detalls on es veu quan un àrbitre està per la feina de fotre a un equip de futbol, perquè al cap i a la fi, pots equivocar-te en alguna ocasió, són humans, però quan veus que jugades similars són jutjades diferents segons l’equip que les fa, llavors ja se’t veu el llautó. Apart són àrbitres que xiulen als equips en poques setmanes de diferència i, quan veus com el Vicanti Garrido este, va permetre una cacera fa uns dies al partit que li va xiular al Barça i veus que en canvi xiula totes les lipotímies dels jugadors blancs, es veu la diferència en molt poc temps de diferència. Em recorda a la lliga que va guanyar Mou per decret aquesta temporada, només cal veure els gols il·legals i els penals que porten els blancs en 13 jornades.