Fi d’un any per a oblidar.

El partit d’ahir va tenir poquíssima història, com l’any que estem ja a punt d’acabar, esportivament parlant, un any on el Barça s’ha quedat en blanc i on poques conclusions positives es poden treure, tret de que ha tornat el millor Messi, que s’ha fitxat per fi a un entrenador de veritat i no un alineador i que ja estem més a prop de que marxi aquesta directiva d’inútils comandada per Rosell a l’ombra.

Que podem dir d’aquesta directiva, que s’ha encarregat de destrossar el millor Barça de la història, que amb la seva prepotència i creença que eren intocables, ha fet que tinguem una sanció duríssima per part de la Fifa que farà que es quedi a mitges la remodelació, d’un equip que ja fa dos anys que dona símptomes d’esgotament i que en un any, on se sabia ja que no es podria fitxar el vinent, s’han fet les coses pitjor impossible traient tot l’optimisme que havia generat l’arribada del nou tècnic i dels jugadors que s’havien ofert per a venir i que no han vingut, apart dels jugadors que no ens haguéssim hagut de preocupar en els pròxims anys del seu relleu i que s’han malvenut, deixant a velles glòries més pel que van fer que no pas pel que estan fent ara.

Sabent que no es podria fitxar l’any vinent, si s’haguessin quedat amb Cesc i Alexis, jugadors joves i en plena maduresa futbolística, no s’haurien de preocupar pel relleu del pròxim any, només fitxant a Reus, sumat a Suarez i Rakitic, el mig camp cap endavant hagués estat blindat de cara al futur i s’hagués pogut afrontar amb total tranquil·litat. Es parla que s’havia de fer caixa, d’un equip que factura 500 milions per temporada, que la temporada vinent no hagués hagut de gastar ni un euro perquè no podrà, els comptes quadraven perfectament. Però clar, per a això s’ha de tenir gent que sàpiga de futbol i no el que hi ha ara mateix manant al club. Total s’han hagut de vendre per a portar mitjanies a preus desorbitats, si tenim en compte la seva qualitat, es parlava de que feien falta centrals. Amb Bartra, recuperant a Piqué, Mascherano, més els dos centrals del filial que pinten bé, només feia falta com a molt fitxar-ne a un, però de qualitat, no gastar-te 40 milions en dos paquets com han fet aquest estiu, el mateix amb el lateral, que porten al paquet de Douglas encara no se sap perquè.

Al final, la patètica gestió, farà que Reus vagi al Madrid, el jugador estratègicament important, del poc amb molta qualitat que podia sortir d’un club els pròxims anys (la clàusula de 25 milions per a l’any vinent), que a més volia venir, ha estat un error estratègic que ens costarà car de cara al futur, com ens ha costat car que no hagi vingut Toni Kroos a preu de ganga, un jugador que és el més semblant al que oferien els dos mitjos blaugrana fa un parell d’anys, que ha marxat també al Madrid per la inutilitat dels que manen de dir que no les quatre vegades que se li va oferir al Barça. El Barça, si havia fet alguna cosa bé les darreres èpoques, quan manaven altres amb més cara i ulls clar, era encertar les decisions estratègiques de cara al futur. Es va fitxar a Ronaldinho i Deco mentre el Madrid va fitxar a Beckham (si, Laporta parlava de Beckham però al final no va venir) més obsessionats amb fotre-li al Barça, per part de Florentino i es va equivocar de ple. Després es va optar per un tècnic amb poc bagatge de títols però amb un gran coneixement del joc, es va aguantar amb ell quan anaven mal dades i quan ja es va acabar el cicle, van optar per un de la casa que sabia el que es feia, mentre s’ha vist el que ha fet aquesta directiva amb un tècnic cada any i donant tombs sense sentit ha derivat amb una destrossa del cicle guanyador.

El pitjor de tot això, és que tenim al millor jugador de la història, que se’l va cuidar d’una forma espectacular i se’l va envoltar d’un gran equip per a que les seves virtuts anessin a més. El resultat ha estat el millor Barça de la història i del millor equip de la història del futbol, amb gent de la casa de qualitat i que acompanyava al crack a les mil meravelles i sentien els colors. Ara, des de que han entrat aquesta gentussa, estem desaprofitant anys de cicle guanyador i estem igual que fa un parell de dècades, que es tenia al millor jugador del món, però que altres tenien millors col·lectius. Perquè s’ha perdut la oportunitat de regenerar progressivament a l’equip per una sobre utilització excessiva dels jugadors que els anys no passen en va i ja l’any passat es va veure que amb aquests jugadors no es pot aguantar tota una temporada. Es va veure que per a tenir un bon rendiment han de dosificar-se molt bé i no s’ha fet i els jugadors que s’han portat i que es van portar per a fer-se, han marxat farts de menjar banqueta o de no tenir el pes específic suficient per a ser el relleu, en el primer cas Thiago i en el segon Cesc, que va tenir més minuts, però que va estar constantment movent-se per tot el camp en quant a posicionament tàctic, en lloc d’apostar per ell en una posició de creació i donar-li continuïtat, com si que ha fet Mourinho al Chelsea. El Barça necessitava una ruptura amb el passat i començar de nou, com va fer Pep amb Ronaldinho, Deco i companyia, deixar-se de sentimentalismes i ser freds en les decisions. Ara s’està pagant amb escreix el pensar amb el que van fer i no el que estan aportant ara realment. Ara tenim, jugadors que no van i jugadors que no són titulars i juguen poc perquè s’ha de fer una regeneració progressiva. S’està marejant a Rakitic, sense jugar partits importants, ara d’interior dret, ara esquerrà, Rafinha se li donen estonetes i continuen jugant els que l’any passat ja es deia que necessitaven relleu. L’entorn no ajuda a aquesta regeneració i l’entrenador va començar molt bé, però poc a poc s’ha anat deixant influenciar i hem tornat als errors del passat. Es va començar la temporada amb un equip esperançador, amb aire fresc i energies renovades i s’ha tornat a la vella guàrdia i ja s’han vist els resultats, a 4 punts del primer quan se li havien tret 4 punts en cinc jornades. El més negre de tot és saber que els dos pròxims anys haurem de continuar amb el que hi ha ara, més incorporacions de cedits. El pitjor de tot és que sabent-se, s’ha permès que es perdi a Reus i altres jugadors, com ara un lateral dretà decent si saps que Alves acaba contracte i no confies en Montoya. Un desastre total.

Un desastre que encara és més gran si ens posem a mirar el pes que ha perdut el Barça institucionalment, el ridícul que ha fet els darrers mesos de jutjat en jutjat, les mentides que després s’han destapat, el tema del segrest del club per part de Qatar, però sobretot la pèrdua de poder institucional. El veure com la UEFA-FIFA se’n fot a la cara del Barça, veure com la federació espanyola se’n fot a la cara, veure com el Barça juga a les 16 hores dues jornades seguides i unes quantes més que ja han jugat a aquest horari, veure com et posen la tornada del clàssic la mateixa setmana que la tornada de xampions, que et toqui el “coco” dos anys consecutius a octaus sent primers de grup, les actuacions arbitrals als dos equips més grans de la lliga, horaris manipulats, etc. Un seguit de barbaritats que amb el senyor Laporta no passaven i que el senyor Rosell ja es va encarregar de perdre amb la seva prepotència, declaracions fora de lloc i mala gestió entre bambolines, de posar-se al cap de la lluita de l’associació de clubs contra les institucions europees, amb bolos inclosos per televisions estrangeres fotent merder, mentre els grans clubs europeus se’n fotien a les seves esquenes veient com els feia la “feina bruta” i com l’incompetent de Rosell quedava com la cara visible de la lluita contra les institucions. De totes les barbaritats ara tenim el que tenim, contractant a una persona només per a restablir relacions i que es veu que es passa el dia tocant-se els collons, perquè la cosa va a molt pitjor.

I si parlem fora del futbol encara estan més negres les coses, veient com seguim amb els errors del passat, posant a un entrenador incompetent en una càrrec tant important com preparar als jugadors del filial a l’últim escaló que és veure si valen per al primer equip o no i acabar de polir les mancances de cara a ser utilitzables per al futur. Amb el senyor Eusebio s’està fent tot el contrari, els jugadors està demostrat que s’estanquen, que els omple el cap de pardals, canviant-los de posicions i fent invents pensant-se que és Cruyff, a veure si així aconsegueix un equip de primera. A sobre se li posa al càrrec seu a jugadors que es fitxen a preus cars que són futures perles, a les quals està destrossant. Al capdavant del filial ha d’haver un tècnic amb un marcat objectiu formatiu, no que vol usar un filial com a trampolí professional.

Si passem a les seccions la cosa no és per a llençar coets tampoc, si exceptuem el futbol sala, dos entrenadors de la casa que estan fracassant amb planters espectaculars, a les competicions internacionals, on es veu realment la qualitat d’un entrenador. Els dos Pascuals porten anys fent el ridícul a la xampions d’handbol i a la eurolliga respectivament, on s’està fent el ridícul sent sempre favorits. Ara el de basquet ha renovat per dos anys més, una llàstima, els pobres joves a estancar-se novament o a esperar dos anys per a tenir minuts o esperar lesions dels titulars, com li està passant a Hezonja o com li passa a Todorovic que ha hagut d’anar a Bilbao per a demostrar la seva qualitat i ser un dels millors pivots de la lliga. Esperant, quan explotin marxaran a la nba i no els haurem pogut gaudir, així és Pascual.

Del partit d’ahir molt poca cosa a dir, un partit a un horari intempestiu, perjudicant al soci que treballa en dissabte, que es fot sense anar al camp, per a que ens puguin veure els xinesos, es veu que el soci de casa que es foti, que els que posen la pela i venen i arrasen la botiga de la entrada del camp són ells, al final l’únic que importa, acontentar els qatarins i vendre samarretes.

Un partit pre nadalenc, contra un rival gens apetitós, al que se’l va golejar caminant. No va ajudar tampoc el gol tan matiner per a relaxar excessivament a l’equip, que donava la sensació que li feia més nosa que menys aquest partit. Partit on no van mostrar gens de ganes i on es va jugar una primera part infumable, una segona una mica millor i que els gols va maquillar. Penso que Lucho hagués hagut de treure a jugadors una mica menys habituals, per a que posessin ganes i es veiés un molt bon partit, però va primar la necessitat de sumar per a marxar tranquils de vacances. Del partit el poc que es pot destacar és veure com un Messi totalment apàtic és capaç de fer dos gols, veure que Rakitic no ha perdut la qualitat amb la darrera passada i amb el llançament de llarga distància, ara ja només falta que pugui sacar les pilotes aturades amb més assiduïtat, destacable també el gol de Suárez, que ja feia falta per a que la premsa es callés la boca, la progressió positiva de Piqué i la positiva recuperació de Pedro cara a porta i a l’aportació ofensiva, esperem que no sigui un oasi produït al jugar amb dos equips molt menors i que comenci a sumar en atac.

Per últim em volia centrar amb Montoya. El noi va jugar un partit més que acceptable, amb alguns lògics errors quan tens la poca continuïtat que ha tingut el xaval, però que amb poc ha pogut demostrar que li pega vint voltes a Douglas i que tampoc mostra un rendiment abismal respecte Alves. Si marxa al mercat d’hivern, veient que el Barça no podrà fitxar, em sembla un gran error estratègic de cara al futur blaugrana, que no es pot quedar amb un Alves amb últim any de contracte i només la opció Douglas o Adriano de cara a l’any vinent. Penso que s’haurien d’asseure Lucho i Zubi i pensar-ho molt bé això i, si se li ha de donar més minuts, que se li donin, partits n’hi ha de sobres, però no ens podem quedar amb la inseguretat de que Alves marxi i haver de jugar amb Douglas.