Muntanya russa.

El Barça ahir va punxar a Getafe, un camp on no és la primera vegada que punxa, en un partit on, tothom pensava que es golejaria, veient la ratxa dels darrers partits, però els partits s’han de jugar i no saps mai com sortiran. El Barça no va fer el millor partit de la temporada, però tampoc el pitjor, la diferència va ser que no es va poder marcar i en altres si. El que no podem fer és aquesta muntanya russa de sensacions i de ser els millors passar a ser un desastre. Els darrers dies els “analistes” ja parlaven de liderat abans d’acabar l’any, que la tripleta de davant era poc més que meravellosa, que si el Barça estava tant bé, que Lucho havia trobat la tecla, etc. Ara les portades d’avui i anàlisis són poc més que un desastre i ja s’ha perdut la lliga a la jornada 14. La veritat és que tenen tots el que es mereixen, perquè no estan ajudant en absolut a que es produeixi la transició que tothom volíem a començament de temporada, moguts per amiguismes, fent més pressió per a que juguin les vaques sagrades que realment buscar trobar un equip que acabi amb el passat i es parteixi de nou en quant a sistema de joc i filosofia. Així doncs, després del partit amb el PSG resulta que la clau havia estat la sortida de Xavi i que havia de ser titular perquè encara era bàsic, és el que estan fent cada partit que la vaca sagrada surt des de la banqueta, vendre la moto que tot era un desastre fins que ell havia sortit. Amb el PSG resulta que, sense ell al camp, l’equip havia aconseguit remuntar el gol matiner d’Ibra i estava fent un acceptable partit, amb una pressió molt alta i arriscant al darrera, però tots corrent amb conjunt i tapant la majoria de forats, excepte els que deixa Mathieu clar, això feia que fos un partit obert. Llavors va arribar el punt d’inflexió, quan Blanc va tenir la temptació de començar a treure davanters i despoblar el mig camp, especialment Matuidi que estava fent un gran treball de nexe i d’evitar que l’equip francès es trenqués. Llavors va sortir Xavi, amb l’equip francès bolcat a l’atac i amb molts espais a l’esquena, així va arribar el tercer gol. Però clar, els “analistes”, com sempre, van trobar la manera oportunista de que havia estat tot degut a la sortida de Xavi clar, per a pressionar al mister de cara al proper partit. I per desgràcia, Lucho un cop més, es va abaixar els pantalons i ahir va tornar a ser titular i Rafinha va jugar 0 minuts, Iniesta va sortir faltant-ne 20 substituint a Rakitic (que aquesta és una altra, sempre canvia al croat i deixa al con al camp) mentre l’autèntic problema va seguir al camp. Però clar, avui els “analistes” diuen que és que la culpa va ser de tot l’equip, que Xavi no va poder fer res perquè la resta no van rendir al seu nivell, que no li van oferir solucions, que el Getafe va defensar molt bé, etc. El mateix de sempre, quan no juga ell és tot un desastre i feia falta al camp, quan surt de la banqueta la seva sortida va ser decisiva i quan juga i l’equip no rutlla, és que els seus companys no el van acompanyar. No faria falta ni que es dediquessin a escriure res després del partit, amb agafar un comentari anterior segons el resultat i una de les premisses anteriors canviant el nom del rival els valdria.

El problema és greu, ja ho era l’any passat amb el Tata, aquest que ara se’n recorden i comparen amb els punts d’un i altre tècnic a aquestes alçades, però clar, no miren que amb el tècnic actual s’ha jugat amb diversos sistemes, que no hi ha hagut una alineació igual, que s’estan fent rotacions, que s’està buscant evolucionar, com sempre agafen els números freds i a partir d’aquí munten una teoria. El Tata no treballava res, posava a les vaques sagrades que cobraven més i els va  socarrar de cara a final de temporada. Però clar, només mirem els punts. La veritat és que Lucho va començar molt bé, no li tremolava el canell a l’hora de donar minuts als joves i de buscar l’equip que volia. Però clar, tenir a la vaca sagrada, amiga de la premsa, cobrant una milionada (amb la corresponent pressió de la directiva), asseguda tants partits seguits s’estava produint una situació insostenible. És el que s’esperava quan va decidir quedar-se per diners, que li tallaria la projecció a Rafinha i Sergi Roberto i que no es podria produir el relleu que demanava l’afició a final de temporada passada. Però al gran culer pessetero que, si el Barça s’estanca, ell jugant i amb la butxaca plena se li’n fot el Barça.

Ahir es va veure un cop més un Barça estèril, amb un equip rival tancat en dues línies davant l’àrea, aprofitant la benevolència de l’àrbitre que permetia les faltes continuades i la pèrdua de temps, amb un camp horrible i unes condicions climatològiques dolentes. Un Barça on s’encaparra a atacar pel mig i on els extrems no s’ofereixen per a trencar les defenses rivals i els laterals no acaben d’arribar per sorpresa i juguen com un extrem més. En aquest tipus de situacions es necessita migcampistes que trenquin al seu marcador i generin un desequilibri a la defensa rival, que facin pensar als oponents i que es generin forats a la defensa. Si tenim un Rakitic que està bolcat a la banda dreta per ajudar a Alves en la creació i en les cobertures, ja que Messi parteix de banda però va cap al centre, que està fora de la posició de les assistències i del xut a porta des de fora, a l’altre interior es necessita un jugador que pugui desequilibrar, ja sigui amb un dribling, un canvi de ritme, una paret i una incorporació a la zona de rematada, etc. Els tenim al planter, Iniesta i Rafinha, inclús Sergi Roberto, el teníem en lloc d’enviar-lo a Sevilla, Denis Suárez. Però no, nosaltres hem de seguir ancorats al passat, jugar amb un jugador que si no se li mouen al davant és incapaç de generar res, que no fa una passada perillosa per assistir a un company ni de casualitat (no sigui cosa que després a les estadístiques li surti una passada dolenta) i que es dedica a jugar a zona de confort, propet de qualsevol altre jugador a qui li pugui passar el mort quan el pressionin i que estigui el suficientment prop per a no fallar la passada (tot i així els primers quinze minuts va donar un recital de pèrdues que gràcies al treball de la resta no van esdevenir contres perilloses). A mi em treu  de polleguera quan ve d’entre línies corrent quinze metres per a rebre i quan li donen la pilota, la torna de primeres al que li ha passat, que el té a dos metres de distància, passades totalment inútils. Perquè en un passat llunyà, quan era perillós per a l’entrenador contrari, almenys suposava que arrastrava jugadors, però és que ara saben que és inútil i el floten, com a molt el segueix el davanter que està pressionant per aquella zona. Estem jugant amb la part més important de l’equip, la sala de màquines, totalment estèril, sense crear res. Això suposa que Messi, fart de no rebre pilotes ni ell ni els seus companys de davant, baixi fins al cercle de mig camp a organitzar ell, a una zona on li poden fer faltes perquè no hi ha cap perill de rebre targetes, ni faltes perilloses de gol i ha de trencar ell a la defensa amb regats i conduccions de 20 metres i donar l’assistència ell. Això és molt ridícul i Lucho hauria de veure-ho. Una cosa és que baixi a tres quarts de camp per a per parets amb els interiors o amb Suárez i l’altra és que hagi de baixar a fer d’organitzador, perquè el que ho ha de fer se’n vagi a la zona de rematada. Si almenys tingués la qualitat per a fer-ho i marqués gols podria tenir una excusa, però és que ahir va donar un recital de rematades patètiques impròpies d’un jugador de primera divisió. És molt frustrant veure com els jugadors desequilibrants estan a la banqueta i que no hi ha cap capacitat d’organització en estàtic per part dels que estan al camp. El més patètic de tot és que la gent continua recolzant que jugui i fent la culpa a la resta, com ahir els de SER Catalunya, que la van pegar amb Alves i van estar tot el partit despotricant d’ell i de Rakitic, mentre l’altre es tocava els ous pel camp i cada cop que la tocava deien que era l’amo de la barraca i el far de l’equip. Doncs vaja far!!

El Barça necessita tornar als orígens de començaments de temporada, amb els dos interiors amb més capacitat de desequilibri i d’associació. Ahir al camp hi havia tres jugadors que no poden jugar més d’inici amb els partits per a resoldre, un l’esmentat ex jugador que continua sent titular, l’altre és Mathieu, que partit rere partit està demostrant que no té nivell per a jugar al Barça, amb errades que poden costar gols i sobretot errades en la sortida de pilota i de combinacions amb els seus companys. El tercer jugador que no pot ser titular és Pedro, que posa molta voluntat però que està negat cara a porta i no desequilibra a ningú, els rivals han perdut la por i es limiten a tapar-li la banda i desapareix. Quan a l’equip se li tanquen pel centre i li regalen les bandes es necessiten extrems oberts i ajudes dels laterals, les ajudes s’estan produint, però el treball dels extrems no està sent com hauria de ser, amb Messi que està de fals extrem i Pedro o Neymar quan juga, que se’n van cap a dintre i encara es produeix més embús pel mig.

En l’apartat individual el partit d’ahir només podem destacar les ganes de guanyar de Messi, cosa que la resta no va semblar en cap moment que ho volgués, jugant a un ritme molt inferior del que caldria. La segona part van donar més sensació de voler guanyar, però també va influir el desgast dels rivals. Em fa gràcia quan sento o llegeixo que el Barça va llençar la primera part i que hauria de jugar com a la segona, com si les forces del rival fossin iguals. A la primera arribaven a totes les cobertures i pressions i a la segona ja van començar a fallar. Lucho va tardar molt també a fer els canvis, el partit demanava la sortida d’Iniesta i de Rafinha al descans, es van llençar vint minuts de fer el mateix que a la primera part, quan va sortir Iniesta, pràcticament no va tenir temps d’agafar ritme de joc i va haver de jugar fora de posició, perquè el canvi va ser erroni ja que va treure a Rakitic quan el canvi era Xavi i que Iniesta jugués més a prop de l’àrea. I Rafinha per Pedro que el jugador brasiler té molta més mobilitat i és molt més ofensiu.

En atac Suárez va estar molt poc assistit, va fer moviments sense pilota com acostuma però va ser un partit molt desagraït per a ell, sense pràcticament oportunitats de crear res, lluitant amb els centrals, intentant combinar a la frontal amb Messi sobretot, però no hi havia espais i els extrems i laterals no ajudaven a crear-los. El problema que té Suárez és que si fa diagonals per a generar espais, després ho aprofita Alba que no té la claredat per a definir, ahir va arribar a línia de fons vàries vegades que va decidir molt malament i va centrar sense cap sentit.

El mig camp va estar molt apagat, Rakitic va estar molt tapat i escorat i va brillar més per jugades de cobertura i defensives que no pas el que s’espera d’última passada i xuts des de fora de l’àrea. Però clar per a això hauria de jugar més a prop i no apegat a una banda, també hauria de tenir més pes a les jugades d’estratègia, no entenc que fot sempre Xavi sacant els córners i faltes laterals quan està demostrat que el croat té molta més capacitat per a fer-ho.

Busquets va estar al nivell acostumat, bé en la pressió, bé en les cobertures, intentant donar una mica de fluïdesa a la circulació i sense complicar-se la vida. El que ha de fer un mig centre defensiu, la pena és que quan dona aquesta velocitat de circulació, el que ha de fer alguna cosa amb la pilota és totalment nul.

En defensa el millor va ser Piqué, amb molt d’atreviment i trencant la primera línia de pressió amb conduccions, incorporant-se a l’atac en varies jugades i defensant bé la seva zona en defensa. Cosa que no podem dir de Mathieu, que és un perill en la sortida de pilota i quan l’encaren un contra un, ahir un cop més va fer el ridícul, com el va fer contra el PSG, sent el forat defensiu que aprofiten els equips. Entenc que Masche no ho pot jugar tot, però havent-hi el partit de copa entre setmana, penso que no era el dia per a descansar la veritat.

Bravo va fer una parada decisiva i va estar bé en les pilotes per dalt als córners i faltes laterals, també en la combinació amb els peus amb els seus defenses, que ja és molt amb l’estat que estava el terreny de joc.

Tampoc vam tenir la sort que tenen altres equips, que quan estan encallats els xiulen el penal de rigor, molts cops sense ser-ho, però que en canvi amb el barça, sent penal clar no es xiula. Al final de temporada, quan ja no valdrà per a res, els xiularan un o dos penals per partit per a compensar les estadístiques i tot arreglat. Així quan al cap dels anys es miren els números sortirà que els penals a Barça i Madrid no se n’anirà de molt, però clar llavors no surt la importància i el moment d’aquests penals. Moltes gràcies a Rosell i els seus amiguets, que han fet que el Barça se li’n fotin a la cara any rere any.

Com se’n fot el senyor Eusebio, que té la poca vergonya de dir que els seus jugadors es prenen el filial com un aparador, quan és precisament el que està fent ell per aconseguir un equip de primera, a costa de destrossar futurs cracks en potència com està fent els darrers anys.