Golejada enganyosa.

El Barça va guanyar ahir per una gran diferència de gols però no cal oblidar que és un resultat bastant enganyós, perquè l’Elx, fins que no es va quedar amb un home menys, va aguantar bastant bé el partit fins llavors i el segon gol que va trencar el partit definitivament, ja va obrir totes les barreres de cara a barraca per als davanters blaugrana i per a jugar a plaer el que quedava de partit.

El més graciós de tot, és veure com els mateixos que van matar a Lucho per fer rotacions a Anoeta, avui als mitjans i entorn estan lloant la gestió de l’entrenador, la diferència és el resultat final, com sempre, amb la colla de “periodistes” que fan una crònica si es guanya i una altra si es perd. Igual que avui hem de llegir que si va ser un recital dels dos davanters quan el mateix Neymar fins al moment que força el penal estava passant amb més pena que glòria pel partit i perdent-se amb guerres estúpides amb Damian Suárez, que si l’àrbitre hagués estat primmirat, l’hagués pogut expulsar per les patades absurdes sense pilota que es van pegar un i altre i s’hagués perdut el partit davant del Villareal. Ja es van picar a la copa i ahir va continuar la cosa. Amb el cas de Messi, es va passar tota la primera part intentant-ho i baixant a buscar la pilota al mig camp per a fer la feina de qui no la estava fent al mig, buscant passades llargues a l’esquena de la defensa i alguna combinació, com la que va fer amb Pedro que acaba amb falta quan ja encarava porteria i li van fer obstrucció clara.

La primera part del Barça va ser infumable, per molt que es parli de festival o de partidas. Per molta rotació que hagués fet, a un equip com a l’Elx, no es pot estar gairebé tota la primera part sense generar-li ni una ocasió de perill, sense embotellar al rival al seu camp i que no surti i sense un mínim de circulació de pilota. Però clar per a això has de tenir al mig camp a gent que pugui jugar a un o dos tocs i no a 10 tocs com jugaven els dos d’ahir. A Rafinha li agrada tenir la pilota als peus i fer conduccions i l’altre simplement ja no dona per a més. Estic d’acord amb les rotacions, ja ho vaig dir inclús el dia que es va perdre a Anoeta, però Rakitic o Iniesta a la vegada l’equip ho nota moltíssim. En aquest cas va acabar bé perquè Xavi li va donar una bona passada a Piqué i aquest va fer una molt bona jugada amb una mica de sort al final d’aquesta. Em fa una mica de gràcia que es parli d’assistència a una passada llarga on el jugador controla amb el pit, retalla a un defensa i xuta entre dos defenses més. És la nova moda que té el futbol, que tot compta com a assistència, quan acaba una jugada en gol, ja sigui un xut desviat que acaba rematant algú o una passada endarrere i que el company la clavi de 30 metres, cada cop sembla més la Nba, el concepte d’assistència està molt equivocat. Assistència seria el que fa Messi ahir, que deixa en dos ocasions sol a Neymar per a definir, inclús els que podrien dir que no ho considero perquè no em cau bé Xavi, al mateix partit si que en fa una d’assistència de gol que no acaba en gol perquè Pedro la falla, una molt bona passada entre línies que feia anys que no li veia fer a Xavi, ahir amb el partit sentenciat i un home menys en va fer una.

El Barça ja fa temps que viu de marcar aviat o no, ja ho vam dir a començaments de temporada, que els partits que s’encallessin de marcar el primer costarien molt i que en canvi els que es marqués aviat, molts acabarien en golejada. Al Barça ja des de temps de Pep que es tanquen amb onze tios al darrera davant de la seva àrea amb dos línies de 4 jugadors i dos davanters que es mouen basculant segons per on passa la pilota i que estan una mica alliberats per a sortir a la contra, que deixen les bandes lliures i tapen els passadissos centrals. Si el marcador no s’obre aviat, els rivals van agafant moral i cada cop estan més embotellats i se suposa que pateixen més però al reduir tant els espais es fa cada cop més difícil, perquè el Barça no és un equip de penjar pilotes des de la banda, perquè no té mitjos amb arribada (excepte Rakitic o Rafinha) ni davanters amb capacitat de rematada (excepte Suárez), el Barça necessita arribar a ratlla de fons però amb passades cap enrere al punt de penal o immediacions rases, passades de la mort, no penjades. Si que poden marcar alguna rematada de cap esporàdica, però no és el seu fort. En canvi quan hi ha un gol aviat, els rivals no juguen tant tranquils i els del Barça s’alliberen i comencen a buscar jugades que amb l’empat no apareixien al estar engarrotats. La gent ho veu molt fàcil, diuen “amb aquests jugadors s’ha de marcar i crear ocasions, encara que hi plantin l’autobús”. Però la realitat és molt diferent, són persones que a mesura que van passant els minuts es van agarrotant i sentint la pressió del transcórrer del temps que va minvant. Ja se que cobren molt i que és la seva feina, però que cobrin el que cobren no és una correlació directa amb les capacitats de joc.

Ahir vam veure aquesta situació ben diferenciada a les dues parts, l’equip agarrotat que no pot generar perill amb la pressió que està passant el temps i no poden marcar, que va contrastar amb la segona part, quan van jugar amb marcador a favor i es van divertir al camp.

Per això és complicat fer una valoració individual dels jugadors, perquè si mirem per exemple Neymar, veient els darrers 30 minuts, qualsevol que digui que va fer un mal partit, el tractarien de boig, però si mirem els 60 minuts primers, són per asseure’l a la banqueta i que surti un altre, potser si hagués posat les ganes i l’atreviment des del minut 1 de partit, aquest s’hagués resolt molt abans i Messi no hagués hagut de moure’s tant a la primera part, tot sol en atac i sense cap creació per part del mig camp.

Si mirem la primera part de Xavi i de Rafinha, podríem dir també que en cap moment van agafar el pes del partit i el domini territorial i la generació de joc des de la medul·lar, no haguéssim vist tanta passada llarga de Masche o de Piqué que es saltaven directament la línia de mitjos, no haguéssim vist a un Messi que havia de baixar a la semicircumferència de mig camp a rebre i a crear joc. Si mirem la segona part, amb espais i gent llençada a l’atac, podem parlar d’un bon partit de tots dos, malgrat que el de Terrassa vagi caminant pel camp i no arriba a cap pilota que no li vagi a un pam de la bota. Però en atac no ho va fer malament a partir d’estar el partit ja trencat i amb un home menys el rival.

La resta si que podríem parlar d’un rendiment més o menys regular durant el partit. Bravo va estar encertat amb la pilota als peus i va aturar els dos xuts a porta que li van tirar, un amb més pena que glòria però al fi i al cap la va rebutjar.

Després la defensa va estar a un nivell bastant acceptable, tot i jugar Montoya per exemple i un Bartra més erràtic que de costum però que va solucionar correctament les errades que va cometre. El cas de Montoya és bastant curiós, és un lateral que s’incorpora bé a l’atac, sempre puja al moment adequat, no juga com un extrem més com el cas d’Alves, sinó que entra de segona línia per sorpresa, no ha tingut la sort que quan la centra bé els companys hagin aprofitat les passades, però em sembla un lateral que rendeix més que acceptablement. Dic que és curiós, perquè és un jugador al que demanava molta gent, pel seu rendiment al filial, però que en canvi quan ha jugat al primer equip, els mateixos que el demanaven ara diuen que no els acaba de fer el pes. És el típic jugador que necessita una mica de continuïtat, però que volen que doni un rendiment immediat cada cop que surt. Cosa que per exemple no fan amb Adriano, que compleix al lateral i ningú el qüestiona, encara que no faci partits brillants. Montoya tindrà sempre el problema de comparar-lo amb el millor Alves i el millor Alves, és dels millors laterals drets que ha donat el futbol, del estil del gran Cafú. Penso que s’és molt injust amb el xaval la veritat.

Menció especial per a Piqué, que ahir va desencallar el partit però que el més important és que està molt prop del central que va meravellar durant l’època Pep Guardiola. El més important de tot és la seguretat que està aportant amb el joc aèria, sempre està allà on caurà la pilota per a refusar, si a sobre aporta en atac fantàstic. Ara tots els que el qüestionaven s’amaguen sota les pedres, però és una cosa habitual a can Barça, aparèixer només quan les coses són criticables.

Molt bon partit de Mascherano també, que sempre que juga al mig camp compleix perfectament i dona una seguretat i una capacitat de recuperació al nivell de Busquets, inclús probablement superior, ja que l’argentí és més ràpid que Busquets, però el de Badia ho supleix amb col·locació i bona lectura de joc. Apart l’argentí va haver de córrer més, ja que havia de tapar el forat defensiu que deixa Xavi.

Per últim el gran Messi. Totes les setmanes és el mateix, no hi haurà mai cap jugador amb aquest rendiment tant continuat, ahir va donar un recital de donar joc als seus companys i esperar el seu moment espectacular, amb dos assistències marca de la casa que Neymar no podia desaprofitar. El Barça ha de fer tot el possible per a mantenir aquest jugador molts anys, fins que ell vulgui, perquè té tanta classe i facilitat per aquest esport, que caminant podria decidir partits. La primera jugada que assisteix a Neymar, se’n va del seu oponent amb una facilitat insultant i li deixa pastada a Neymar per a que la posi al pal llarg. Brutal.

Per últim parlar del bon arbitratge de Clos Gomez ahir a Elx. Igual que quan ho fa malament se l’ataca, ahir va fer un molt bon arbitratge, amb l’errada de no expulsar a Pelegrín al penal, però que ja estava el partit sentenciat, partit on va xiular tot el que hi va haver i que no es va arronsar amb les targetes, com hauria de ser un àrbitre, que els que s’han de moderar són els jugadors si no volen acabar expulsats, no abaixar el llistó l’àrbitre de les targetes per a que un equip no acabi amb 9-10 jugadors, com fan la majoria quan xiulen al Barça. I mira que és un àrbitre que m’agrada ben poc, molts partits ens ha tangat, clàssics de copa inclosos que van costar la eliminació del Barça, però ahir ho va fer molt bé.

Onze tipus.

Abans d’entrar en matèria, comentar la hipocresia i la poca vergonya que té el president del Barça, que va convocar eleccions i va demanar als possibles candidats que juguessin net i que respectessin els temps i resulta que porta dues setmanes de bolos per les ràdios i televisions amb entrevistes per a rentar-se la cara i culpar a tothom de les desfetes del Barça i exculpar-se a ell mateix, llepant-li el cul públicament a Messi per a intentar que li doni suport a les properes eleccions. Demanar una cosa i després fer el contrari és molt lleig, encara més si ets el president del Barça.

Però el pitjor de tot és que, amb aquesta convocatòria d’eleccions, sumat al bon estat de l’equip els darrers partits, li està servint per amansar novament les feres entre l’aficionat i el soci i així poder fer les mafiades sense tenir el focus mediàtic a sobre. Així ja s’ha abaixat els pantalons amb la nova samarreta de l’any que ve, que sembla més feta per a jugar a rugby que a futbol. També es parla que estan a punt de tancar un contracte televisiu amb telefònica en lloc de amb Jaume Roures, de cara al futur i moltes coses més que faran d’una forma totalment irresponsable, deixant el club hipotecat els pròxims anys amb el nou president lligat de mans.

El cas de Telefònica, és bastant vergonyós com, a base de donar-li poder amb el monopoli telefònic, han permès que aquesta empresa agafi una magnitud impressionant, fent-s’hi també amb el monopoli televisiu. De moment ja han comprat les motos, ara parlen de comprar els drets televisius del Barça i han comprat la plataforma de digital plus, permetent-los un nou monopoli per a que la gent hagi de passar pel cèrcol i pagar el que a ells els doni la gana, com estan fent amb internet i telèfon, on hem de pagar una merda de servei, per molt més del doble que li costa a qualsevol ciutadà europeu, amb menys velocitat i més limitacions. És lamentable.

Com lamentable s’ha demostrat que ha estat la planificació esportiva, amb un Vermaelen que ni està ni se l’espera, un Douglas que no juga res i que a més es lesiona cada dos per tres i el “fitxatge estrella” Mathieu, que juga un partit i en descansa dos. Em sembla tant indignant cada cop que llegeixo a la premsa que Mathieu és baixa per precaució per molèsties al tendó d’Aquil·les. No puc entendre com li han pogut colar aquest jugador, a un club com el Barça amb un scouting i un fotimer de gent treballant, d’un jugador que cada partit que juga n’ha de descansar tres. Un jugador que ha costat 20 milions i que ha signat per 4 anys. És tant ridícul. Perquè a València se sabia, de fet havia passat al central pels seus problemes físics, ho sabien tots els periodistes. Tant difícil era investigar una mica?? Perquè no dic que vagis directament al club, perquè no et diran que està tocat si el volen vendre. Però utilitzar a un periodista per a preguntar a companys d’allà, preguntar a algun exjugador del Barça de València amb contactes, qualsevol cosa de forma discreta. El pitjor de tot és que han reconegut que ja esperaven que passaria el tema de la sanció i que per això havien decidit fitxar el que havien portat. Mare meva!!! Quin desastre...

Ara avui llegeixo a un mitjà que el Barça ha trobat dues solucions a no poder fitxar i he llegit intrigat que podien haver trobat aquest “equip” de cracks. Resulta que les “brillants” solucions són fitxar al jugador i fer-li un contracte laboral però que no podrà jugar, una situació molt similar a la de Suárez el primer tram de lliga, la segona solució és fitxar-lo i deixar-lo al seu club fins que s’acabi la sanció. Guau, quines solucions!!! Com poden publicar aquestes bajanades?? Quin jugador amb cara i ulls pot acceptar estar any i mig sense jugar o estar any i mig al club que està ara?? S’ha de ser burros xaic. La segona solució era viable aquest estiu passat, amb jugadors com Reus o Cuadrado, fitxar-los, invertir més diners que aquest estiu no es podrà gastar i deixar-los cedits aquesta temporada, mentre Alves acaba el seu contracte i mentre es troba la manera de fer fora a l’exjugador de 35 anys que és una sangonera econòmica per al club. Però clar, per això calia tenir dos dits de front. Ara s’haurà de pagar un dineral per Alves si no et vols quedar coix a la banda i et quedes sense Reus, ni Cuadrado, que no estan disposats a esperar any i mig on estan. El primer molt probablement anirà a reforçar el mig camp del rival directe quan havia dit públicament que volia anar al Barça. Lamentable. De veritat que no puc entendre com pot continuar al càrrec aquesta junta sense que l’aficionat i els possibles candidats no facin absolutament res per fer-los fora.

Per sort, passant a la part esportiva, sembla que el Barça està començant a carburar, cada cop s’entenen millor els de dalt i els del mig es dediquen al que han de fer amb aquesta davantera, aportar equilibri a l’equip i assortir de pilotes als cracks, que tenen capacitat de sobres per a decidir els partits. Però em preocupa que Lucho passi d’un extrem a un altre, és a dir, que ara comenci a sobre escalfar aquest onze, per a mi titular, i que tingui un risc elevat de trencar-se algun jugador clau per a la part important de la temporada. Amb aquest onze, es pot afrontar amb molt més optimisme l’enfrontament de xampions amb el City i el tram decisiu de la lliga. Però porta dos partits seguits amb aquest onze i espero que demà faci alguna rotació i a la lliga encara en faci més. Si no poden guanyar a casa de l’Elx amb rotacions, és que aquest equip no té profunditat i no mereix guanyar la lliga, ni més ni menys. Si vol repetir onze demà, serà un risc bastant elevat que esperem que no passi factura, però quatre partits seguits ja si que no es assumible aquest risc la veritat.

El Barça va fer un partit molt seriós a Riazor, sense deixar-se sorprendre i assumint els riscos dels darrers partits que l’han portat a l’estat de forma que està ara, amb la defensa gairebé al mig camp i una pressió asfixiant al rival que no pot sortir amb perill. Està clar que era el Deportivo, que va per baix, però caminant avui en dia no es guanya a ningú i el Barça va demostrar que volia guanyar aquest partit, que és el pas més important i el salt més destacable que ha recuperat aquest equip. Els partits fora de casa a Getafe i altres camps on es va patir molt per guanyar o directament no es va guanyar, es va veure un equip apàtic, que tenia el control però no tenia les ganes d’anar a destrossar al rival. Ara sembla que si, veurem com evoluciona al camp de l’Elx, perquè els alacantins estan molt necessitats i venen amb la moral alta i no és el mateix anar amb 5-0 de l’anada que un partit on un punt ja els val.

La diferència d’aquest equip és abismal, respecte a la resta, amb una gran seguretat defensiva, que fa que els de davant juguin amb més confiança, un mig del camp amb mobilitat i capacitat d’associació, però que al mateix temps tenen molt treball a l’hora d’ajudar a Busquets i pulmons per arribar a la pressió avançada i la part davantera té una pólvora i una capacitat per a generar perill que poques davanteres hi ha al món com la que té el Barça. Es parla molt injustament de la falta de gol de Suárez, però jo penso que està jugant a un nivell molt alt, fent el que li demana l’equip en tot moment i ben col·locat en la majoria de jugades. Però el més important és que està tenint les ocasions, que entrin o no, amb un davanter d’aquest nivell, poc importa si es va guanyant, perquè quan agafarà la ratxa entraran com a xurros. El sistema del Barça és molt complicat, a grans jugadors els ha costat no tant sols el primer any, alguns ni s’han arribat a adaptar. Ell ho està fent bastant bé, jugant un estil que no estava acostumat al Liverpool i està generant perill. Penso que no ajuda aquesta sobre pressió que se li està posant a sobre per part d’alguns periodistes i algunes persones de l’entorn.

En l’apartat individual, com sempre, el millor és el millor jugador de la història, tingui un mundial o no. Messi és tant brutal que és el millor sempre, podríem agafar qualsevol crònica i ens valdria, perquè sempre és decisiu per al seu equip, marqui o no, si en el cas de diumenge, a sobre fa hattrick doncs la cosa ja se’n va de mare. És una passada la capacitat d’aquest noi i la intel·ligència futbolística que té per aquest esport, és brutal la capacitat d’improvisar sobre la marxa i de definir amb la imaginació i la velocitat de ment a la que juga aquest crack. És un geni d’aquest esport i en aquests moments, per molt que els interessos comercials i els interessos interns de la Fifa facin que li donin pilotes d’or a l’altre, Messi està competint contra ell mateix, està jugant contra la història. El segon gol que fa, és senzillament brutal, el primer és molt bonic però la velocitat d’execució i fer-li una vaselina des de l’àrea petita al porter, és brillant. El tercer una jugada assajada que surt a la perfecció, aclarit a la zona de l’àrea on ha de rebre amb avantatge i definir com ho va fer. No va ser la única, a la primera part hi ha una jugada assajada que demostra que Lucho treballa i molt bé aquest aspecte del joc, però clar el fàcil és associar-lo a altres entrenadors, com van fer amb el Tata no fa molt, comparant de forma ridícula a tots dos pels resultats obtinguts. Quan en realitat no hi ha color entre el treball d’uns i altres, un entrenava des de la prehistòria, l’altre ho fa amb mètodes totalment moderns. Però clar, el fàcil és veure a una jornada determinada, quants punts es portaven i quants se’n porten ara i a partir d’aquí muntem tota la teoria al voltant. “Periodisme” actual vaja.

Partit molt destacable també de Rakitic, que torna a ser el de començament de temporada i que necessitava continuïtat. Diumenge va donar una assistència brutal, que l’ex-jugador que acostumem a sofrir al camp per decret i pel que cobra, no fa ni als seus millors somnis, amb una rosca preciosa que deixa a Messi tot sol i li posa al cap, una passada fantàstica. Però es que al tercer gol també deixa a Messi pràcticament sol amb una passada molt bona entre dos defenses. Apart de tot el seu treball a la pressió i a les cobertures. Aquest jugador d’aquí a final de temporada ha de jugar-ho pràcticament tot, descansar els partits fàcils, a poder ser a casa i que estigui amb la màxima continuïtat possible, perquè serà decisiu a l’hora d’aportar equilibri al mig camp ofensiu-defensiu, per a evitar que es parteixi l’equip. Va brillar molt més que Iniesta, però el manxec va fer un partit més que acceptable, combinant amb perill amb Neymar i Alba, tapant molt bé la seva parcel·la i buscant en tot moment la profunditat. Poc a poc està tornant i també serà clau de cara a partits importants. El que va estar més fluix dels tres va ser Busquets, però ni molt menys a l’extrem del que es va arribar a dir a algunes retransmissions radiofòniques, el que passa és que té un joc d’arriscar i no sempre surt bé, però jo prefereixo gent valenta que busqui coses diferents per a trencar a l’equip rival, que no pas un jugador que vagi trotant pel camp i sense arriscar ni una passada a més de 3 metres de distància per a tenir un 90% de passades completades per partit. Busquets és indiscutible, encara que Masche li dona un relleu de qualitat, però la lectura de joc, que té el de Badia, no la té ningú al Barça.

La tercera pota de la davantera, un Neymar que ha fet un clar pas endavant els darrers partits i comença a jugar amb l’alegria que ha jugat sempre a Brasil i que es notava a faltar a can barça, un joc de desequilibri i efectiu al mateix temps, ganes de trencar la defensa i ajudes defensives, per la seva zona d’influència. Li falta encara en algunes situacions anar més directe a barraca i sentir-se més decisiu, cosa que també li passa a Suárez, que hi ha ocasions que pequen massa de buscar a Messi, quan tenen la jugada clara. Quan trenquin aquesta barrera i vegin una mica millor els espais que es generen entre tots tres, es cansaran de fer gols.

La defensa i la porteria és que pràcticament no van tenir perill, tret d’alguna errada puntual que hagués pogut costar algun gol però que quan no el porter els defenses, van resoldre amb bastant encert. Línia molt ascendent de la zona defensiva que cada cop se’ls veu més conjuntats i més tranquils a l’hora de sortir amb la pilota controlada i on la recuperació de Piqué està sent clau per a resoldre les pilotes aèries que abans costaven tant. Un paper que també fa bastant bé Bartra quan surt i que esperem que tingui més minuts d’aquí a final de temporada perquè per rendiment els mereix.

Sempre amb el Barça.

És el lema que acostuma a utilitzar un mitjà que diu ser culer de Barcelona, juntament amb altres que se’ls omple la boca de barcelonisme però que al final són brossa de la pitjor. Si fossin més rigorosos, el lema seria sempre intentant-nos lucrar de tot el que envolta al Barça, ja siguin promocions o ventes directes de diaris i publicitat de gent que vol aparèixer a la seva web intentant captar l’aficionat blaugrana. Perquè al final, quan veuen que poden tenir més tirada, se’ls en fot el Barça, la seva gent i les conseqüències del que pot passar. Ja de per si, són mitjans de molt dubtosa qualitat, que en lloc d’analitzar el que passa, el que intenten és tornar els favors als jugadors que els concedeixen entrevistes, filtracions, etc. a base d’anàlisis totalment subjectius i interessats defensant a uns jugadors en benefici d’uns altres. Ara, durant aquesta setmana passada, tant se’ls n’ha fotut el mal que li podien fer al club i la desestabilització que podien crear, tant poc els ha importat, que ni s’han dignat a intentar contactar ja sigui amb els principals afectats, o el seu entorn directe. Han llençat la merda per a emplenar diaris i guanyar diners i el club que es foti. També hem vist com, en quant el president ha dit que convocaria eleccions, s’han llençat tots al coll a criticar les errades que porta des de que està al càrrec. Que no em sembla malament perquè són certes, però mentre ha estat el president amb total seguretat, tots els mitjans s’han callat la boca miserablement i només han atacat a Zubizarreta, que era un cadàver pul·lulant pel club des de feia ja temps, però clar, la mecànica del poder, no ataquis al que et dona promocions i merchandising per a que puguis oferir-los als teus lectors, els que al final decideixen el tipus d’accessibilitat que tindràs per a fer el teu treball. Això és la premsa blaugrana, una premsa que ha creuat el llindar i que ha estat tota la setmana provocant que tot fos irrespirable per una simple derrota a Anoeta, camp on han perdut Madrid i Atlètic per cert, on fins al darrer segon de partit es van tenir opcions de guanyar. Que passa, que la premsa del primer dia que està a mort amb Lucho, perquè no s’abaixa els pantalons com han fet altres i no estan a dalt de tot del poder del club. No és una cosa nova, va passar l’any passat amb el Tata, que quan va començar a contestar-los amb una mica de mala hòstia i no es va plegar als seus desitjos, va començar la cacera. Va passar amb Mou a Madrid, un Mou que van arribar a defensar-lo fins a extrems inaudits, però que en canvi en quant es va discutir amb periodistes, va començar la cacera i el que li havien defensat llavors eren errors imperdonables i fins que no el van fer fora no van parar.

Ara toca el torn amb Lucho, que ja venia amb la aura de que no congeniava bé amb els periodistes, que els tolerava com un mal necessari però que no els donava cap facilitat. I vaja si ho ha pagat. Tota la merda que ha sortit els darrers dies ha estat una vergonya, ha estat tant vergonyós el tema que vàrem haver de veure la vergonyosa situació davant l’Elx. És l’exemple més clar de com l’entorn pot influenciar a l’aficionat, és molt trist però és així. Qualsevol que analitzi la situació amb una mica de tranquil·litat i  per si mateix, no pot entendre com s’ha pogut arribar a aquests extrems per una simple derrota quan l’equip anava raonablement bé durant la temporada, assolint poc a poc els objectius i vius en totes les competicions. Sort que la victòria i la convocatòria d’eleccions ha abaixat una mica el souffle i s’han calmat uns ànims que podien fer trontollar la temporada massa aviat. Per desgràcia estem veient dia rere dia com les rodes de premsa de l’entrenador s’estan embrutant massa i s’està generant una tensió per part dels mitjans que comença a ser insuportable, no poden guanyar sempre aquesta gentussa que es pensen que tenen el poder home, espero que Lucho aguanti fins al final.

Unes eleccions, per cert, que em semblen una barbaritat que es faci a final de temporada, però és ben evident el perquè. Per a començar, aquestes eleccions s’havien de fer en quan va fotre el camp Rosell, perquè el club necessitava un canvi i començar amb una bona cimentació i amb un entrenador consolidat, una junta consolidada i una part tècnica esportiva que hagués fitxat sabent que no podria fitxar el proper any i mig, fent una purga adequada consensuada amb entrenador i director esportiu i fitxar el que es necessitava, fent una inversió gran a dos anys vista. No s’ha fet res de tot això i s’ha produït el gran desastre. Gran desastre perquè per no fer les coses bé, al convocar ara eleccions, li ha tret tota autoritat possible a l’entrenador, ja que els jugadors saben que al finalitzar la temporada, molt probablement el president serà un altre i tota l’estructura esportiva serà una altra també. El mateix passa amb el director esportiu, que és un pegot per acabar la temporada, a veure qui li farà cas ara, portin a Abidal o Pep Guardiola.

El motiu de tot aquest error, més que evident, la necessitat del senyor Rosell de deixar les coses ben amarrades de cara al futur, és a dir, afavorir als seus amics de Qatar de cara al patrocini, afavorir als seus amics de Nike de cara a la publicitat de la samarreta, afavorir als amics de cara a assignar els contractes d’obra per les reformes i la construcció del nou espai Barça. Per això penso que és un error garrafal i que algú amb un mínim de responsabilitat hauria de fer una moció de censura i fer-los fora ja, degut a la importància que té el que queda de temporada i que pot marcar totalment el futur de la institució. Si no es fa així, la gent que ja ha llençat pel terra el futur del club, esportivament parlant, no pot ser l’encarregada de renegociar el contracte televisiu, el contracte de la marca que hagi de vestir al club, els patrocinis, els contractes d’adjudicacions d’obres i moltes coses més que no poden quedar en mans d’aquesta colla d’incompetents. Entre altres coses perquè deixaran al que entri a la presidència totalment lligat de mans i peus, amb contractes de llarga duració en tots els àmbits importants del club i sense poder fer res esportivament parlant. S’està encaminant tot això a un futur molt molt negre sense possibilitats de recuperació per part del que entri, entre altres coses perquè ja s’encarregaran de posar als contractes nous clàusules d’indemnitzacions prohibitives per a que no es puguin rescindir, estil projecte Castor amb el “senyor” Florentino Pérez com va fer el govern.

La part esportiva, es va veure diumenge que si el Barça juga amb el teòric equip titular, que pot competir amb qualsevol equip, li va pegar un bany a l’Atlètic i hagués pogut acabar amb golejada, d’estar mínimament encertats i que es va patir pel resultat durant una estona, perquè el de sempre, el senyor Undiano, va actuar com havia d’actuar per a mantenir la seva internacionalitat sent un àrbitre mediocre. Molts àrbitres internacionals, saben com tenen que xiular per aconseguir-la i mantenir-la, són àrbitres mediocres que saben a qui han d’afavorir i a qui han de perjudicar, per acontentar al comitè designador i els que s’encarreguen de les designacions arbitrals, que encara que la caguin de forma clara i facin arbitratges de nevera, continuen xiulant els partits importants, exemples clars Fernández Borbalán i Mateu Lahoz, el mateix Undiano, etc. L’arbitratge tampoc em vull estendre massa que diguem, perquè tothom ho va veure, que se’n va anar de mare, començant per no xiular ni falta a l’entrada de vermella directa de Jiménez i acabant pel penal que li xiula a Messi i que a continuació es menja un penal sobre Rakitic, va ser un desastre d’arbitratge.

El problema que té el bon partit que va fer l’onze, per a mi titular del Barça als partits grans, és que després la gent es pensa que són màquines i que ho han de jugar tot i és on s’equivoquen i quan l’entrenador ha de fer rotacions per a que no es trenquin, es tornen bojos quan passen coses com la d’Anoeta. Jo personalment estic molt d’acord amb el sistema de rotacions, però no tant dràstiques, és a dir, durant l’any hi ha molts partits on es poden rotar jugadors, però clar, quan rotes a 8 jugadors de cop, llavors l’equip se’n ressent i molt del joc. Probablement és aquí on Lucho està tenint més problemes, però de moment penso que està portant bastant bé l’equip.

Diumenge van demostrar que quan tothom juga amb ganes, juguen els que estan en forma i no semi acabats, que tots corren a una i la pressió a dalt és molt efectiva, quan juguen dos mitjos que corren es demostra que Busquets i la defensa tenen molta menys feina. També es va demostrar que no hi ha color de quan juguen dos centrals amb cara i ulls a quan juga el paquet de Mathieu. La seguretat, tant per dalt com a l’anticipació, que van mostrar la parella Piqué-Mascherano (amb Bartra també passa), així com la capacitat de sortir amb la pilota controlada, és totalment diferent. Dona goig veure sortir als centrals amb seguretat del que estan fent i no quan ho fa Mathieu que sembla que estigui obligat a fer-ho i se’l veu cagat als calçotets de perdre-la i molt tens. La col·locació també és molt diferent al camp i permet viure a Busquets bastant més tranquil.

Del gran partit que van fer no es pot dir que cap jugador va estar malament, va ser un rendiment col·lectiu fantàstic, tots van treballar moltíssim a la pressió, Messi inclòs, l’equip va estar tot el partit molt junt i li van donar molt poques opcions a l’equip matalasser, que van venir a pegar patades i poca cosa més i que l’únic perill que van crear va ser a base d’empentar a pilotades i generar segones jugades i forçar corners i faltes laterals, on el senyor Undiano tenia menys miraments a l’hora d’assenyalar-les que a l’altra part de camp. Personalment, ja ho he dit en més d’una ocasió, em repugnen aquest tipus d’equips, que es dediquen a defensar i esperar l’error del rival, parlo dels equips que s’anomenen grans, perquè això t’ho fa l’Elx, amb tots els respectes, que va cuer i no pots exigir-los que juguin a una altra cosa contra equips com el Barça. Però un equip amb Arda, Griezman, Koke i jugadors amb capacitats per a jugar a futbol, és vergonyós veure com juguen onze jugadors al seu camp defensant davant la seva àrea i pegant patades a tot el que es mou. Però el problema ja no és que siguin durs, el problema és veure com dos jugadors companys de selecció de Suárez, els dos centrals, van donar un recital de provocacions al seu compatriota, pegant patades i cops sense pilota. Un joc subterrani lamentable. El més lamentable de tot és que van acabar molt igualats de targetes i de faltes tots dos equips, cosa que explica a les clares la tendència arbitral.

En l’apartat individual, Messi va ser el millor, com la majoria de cops, però es que va aportar una gana i una agressivitat, que feia molt temps que no li veiem, va marcar l’últim gol però va ser decisiu al partit. Va estar molt ben secundat per un gran Neymar, aquest és el Neymar que volem a can Barça, agressiu i desequilibrant, que ajudi en la pressió i que ajudi al seu lateral, que deixi les floritures per a quan el partit estigui decidit. Fantàstic també el partit de Suárez, que cada cop és més decisiu per a l’equip amb la pressió, que recorda la gana que posava Eto i jo diria que fins i tot amb més qualitat individual. Un estil de davanter que feia molta falta al Barça, que permet que Messi jugui per on vulgui i li obri espais pel centre a la zona de mitja punta, fixant els centrals i que aporti en les parets i el joc col·lectiu. Un gran fitxatge que tampoc calia ser superdotat per a veure que seria fantàstic per a l’equip, el preu i que els dirigents blaugranes no sàpiguen negociar ja no és culpa seva.

El mig camp per fi va jugar com un col·lectiu, pressionant tots a una, movent-se per a generar espais i treballant en tots els aspectes del joc i que van evitar que l’equip es partís. Busquets espectacular com sempre, tant en la recuperació com en la pressió avançada, cosa que li permet fer quan té dos mitjos que li fan les cobertures. Després podem celebrar la tornada del Rakitic de començament de temporada, un cop ha recuperat una mica de la continuïtat que tenia llavors i que havia perdut els darrers temps deguda a la imposició del que juga per decret. Iniesta poc a poc va recuperant la forma i va fer un autèntic partidàs, generós en la pressió i en les ajudes i recordant a l’Iniesta dels temps passats, croquetes incloses, amb canvis de ritme i el seu típic regat de parada i arrencada. Molt bon partit de tots tres que es va notar i molt al joc col·lectiu. A vegades una lesió pot ser molt oportuna, espero que serveixi per a que la gent s’adoni de qui ha de jugar i deixar-nos de sentimentalismes del que han estat segons quins jugadors en el passat i que deixin d’hipotecar el present i el futur. Un gran error que es quedés perquè està tallant la projecció de Rafinha i Sergi Roberto, que podrien ser molt importants al futur de l’equip i per a que jugui ell només estan jugant els minuts de la brossa. Sergi Roberto va fer un gran partit contra l’Elx a la copa, per exemple, però juga un partit cada molt de temps i així un jugador no pot progressar, el Barça s’hauria de plantejar una cessió.

La part defensiva va ratllar a un gran nivell també, amb seguretat tant als laterals com al centre de la defensa. Una defensa que molts cops es parla del joc aèria i que un equip amb tant de perill a dalt a les pilotes aturades en va tenir un bon número i no van aconseguir crear perill. Ho dic perquè normalment quan els fan un gol per dalt salten les alarmes i resulta que potser no defensen tant malament com alguns ens volen fer veure.

Molt bon partit dels dos centrals en l’anticipació i a les cobertures de les bandes quan els laterals pujaven. Uns laterals que no van tenir massa dificultats ni exigència ofensiva ja que els jugadors ofensius van fer un partit molt complert, a vegades estan espessos i alguna entrada de segona línia pot ajudar molt però diumenge no va ser necessari. Molt seriosos i concentrats tots els defenses i es va patir realment poc amb un equip que complica molt la vida en les segones jugades i les contres.

També destacar el treball de Bravo, que encara que no va haver d’actuar massa, va oferir seguretat per dalt, excepte una sortida en fals i sobretot una bona col·locació per a evitar possibles perills, com la jugada que s’anticipa a Torres a passada de Mandzukic que es quedava sol el davanter i ho va evitar fent una passa endavant a temps guanyant els metres necessaris. A més va estar segur amb la possessió i va donar passades de risc que van ser decisives per a trencar la pressió a dalt de l’equip matalasser, un dels seus punts forts.

Per acabar el tema del filial. Tema molt preocupant que continuo sense entendre perquè la directiva no ha fet encara cap moviment, és surrealista que encara estigui l’incompetent d’Eusebio a la banqueta i l’equip caient al pou de segona b. Entendria la continuïtat, si l’equip fes un bon joc, generés ocasions però que per un tema de joventut i d’inexperiència, es cometessin errors que costessin un partit. Però és que veure un partit del filial és una autèntica tortura, és un depressiu molt potent, veure jugadors amb la capacitat que tenen i que estiguin tant mal entrenats, jugant fora de posicions. Surrealista la veritat.

Pinta fosc.

Setmana horrible per al club, pel que fa a filial, primer equip i bàsquet, per diferents motius, uns per gestions horribles dels entrenadors, altres per baix rendiment dels futbolistes, però sobretot el pitjor ha estat la confirmació, amb la qual jo ja comptava, de la sanció al club sense poder fitxar durant dos mercats de fitxatge. Perquè ja comptava?? La resposta és molt fàcil, perquè el club està en mans d’una colla d’inútils, no legitimats al seu càrrec perquè no els ha votat ningú, que foten cagada rere cagada i que no han donat en cap moment la sensació de tenir un poder institucional suficient com per a poder confiar en que poguessin fer alguna cosa, només cal veure la persecució a la que està sotmès el club en quant a diferents operacions i alguns jugadors.

Ha estat una setmana de vergonya aliena, una setmana de veure al president titella del Barça, sortir a parlar d’injustícia amb el Barça, quan ell formava part de la part esportiva durant aquelles cagades i sap que es va saltar la llei amb l’excusa de que pensaven que, al ser el Barça la Fifa miraria cap a un altre costat, cosa que no es va produir perquè els van avisar i ells van seguir amb la seva, saltant-se la llei. És ridícul que surti un president a fer-se la víctima, quan sap que no ha fet bé les coses, el victimisme patètic (estès també a la nostra societat catalana) que tot el que ens està passant és perquè hi ha mans negres que no ens poden veure i que van a per nosaltres. El mateix amb el cas Neymar, el cas Messi i la resta de situacions que s’han anat produint els darrers temps. Defraudes a hisenda i clar la culpa no es teva per no complir amb la llei, la culpa és dels altres perquè et tenen mania, et saltes la llei amb la Fifa i la culpa és dels altres. Potser si en lloc de començar la persecució contra Laporta, haguessin fet la seva feina, ara el Barça no seria una casa de putes, no estaria immers en diferents temes judicials, no tindria els problemes de poder institucional als grans estaments nacionals i els internacionals. Però clar, era el tema estrella del rancorós Rosell, anar a per totes per a fotre-li a sobre la motxilla econòmica a la junta de Laporta i així ells no haver d’avalar i tindre uns números més que positius.

En un país normal, en un club normal, ja s’haguessin depurat responsabilitats, hagués dimitit la junta en ple i el seu director esportiu i s’haguessin convocat ja eleccions, si total no es pot fitxar, si l’equip va com va, quin sentit té esperar més temps si realment al club li afectaria poc la cosa. Però clar aquí és quan venen les interioritats i el perquè encara segueixen. El senyor Bartomeu, no convoca eleccions perquè té sondejos interns al soci, on diuen que perdrien clarament les eleccions, per tant estan mirant de salvar el càrrec (es va reunir amb Faus l’altre dia per a veure que feien) fotent fora a gent i posant-ne de nova. Que passa, que no pot fotre fora a Zubi, perquè quan es va produir tot, ell era el responsable directe de la gestió de Zubi, portaven l’àrea esportiva tots dos. Clar, no pots fer fora a una persona, de la qual tenies tu responsabilitat directa, no pot convocar eleccions perquè sap que les perdrà amb total claredat. Llavors que fa, espera a que les coses s’arreglin per si mateixes perquè espera que ningú li presenti una moció de censura. Esperant que l’afició blaugrana està totalment endormiscada, esperant que la part esportiva li tapi la boca a una afició que si ja de per si anima poc al camp, que a sobre no es giri contra la llotja. Així de malament està el club ara.

El problema és que la part esportiva, ha estat tant dolenta la gestió els darrers anys, que no dona per a molt, que s’ha fitxat molt malament en segons quines zones del camp i s’han regalat jugadors molt útils, per a quedar-se amb vaques sagrades semi acabades. El panorama és desolador la veritat, si mirem que amb el que tenim ara s’ha de passar un any més i que encara seran un any més grans alguns la temporada vinent.

El problema no és la alineació de Lucho, el problema és que l’equip no estava ple de jugadors del filial com per a matar-lo com han matat a l’entrenador, tant entorn com afició, el problema greu és que amb aquest equip es va ser incapaç de xutar a porta fins que no van sortir Messi i Neymar. Entenc que la gent pugui estar enrabiada, però l’entrenador no ha de pensar amb el que vol la gent, ha de pensar amb el que necessita l’equip. La gent acostumem a pensar que els jugadors són com als videojocs (on fins i tot allà es cansen i els has de substituir de tant en tant) i que poden jugar sempre els mateixos. Això van fer Tito i Tata, cremar l’onze titular i van arribar fosos a la part decisiva. Entenc que amb el resultat a la mà és molt fàcil parlar, jo quan vaig veure l’alineació, també em vaig cagar amb la mare que el va parir, però al pas dels minuts s’entén. Després si mires que aquest mes és infernal, amb 9 partits en tres setmanes, amb una eliminatòria d’un clàssic pel mig o contra l’Atlètic, amb un partit contra l’equip matalasser en lliga i a més sortides a Elx dos cops (on l’any passat no es va poder guanyar) en copa i lliga, una a Riazor i després reps al Villareal a casa. Si arriba a treure als tres jugadors d’inici i es trenquen l’haguessin matat per posar-los amb un entrenament i un viatge transoceànic. Passa que amb el resultat a la mà és molt fàcil parlar.

Estic a favor de les rotacions, però no estic d’acord si has de rotar amb els mateixos de sempre, si al final el resultat final és el mateix. Prefereixo perdre amb Rakitic i Rafinha al camp, que no pas amb les vaques sagrades, perquè la primera opció et servirà de cara al futur, la segona et seguirà ensorrant i els nous vinguts no evolucionaran al club. El problema del partit d’ahir és que no es va xutar a porta en 45 minuts de partit, quan ja anaves perdent del minut 1 i tenies el control del partit. Perquè podria entendre que la gent s’emprenyés si jugues amb 7 jugadors del filial, però l’equip estava composat per almenys 6 jugadors titulars i els altres no eren suplents del filial, eren jugadors del primer equip, excepte Munir, que en principi els tens perquè són vàlids, jugadors com Mathieu que l’acabes de fitxar, jugadors com Pedro, que vens Alexis per a quedar-te’l, jugadors com Xavi que vens a Cesc per a quedar-te’l, Montoya que se suposa que el renoves i no portes a ningú de nivell perquè penses que pot jugar.

Entenc que per als mitjans i l’aficionat, el fàcil és criticar a l’entrenador, és més fàcil que criticar que Mathieu és un autèntic paquet, que a la mitja hora de partit sempre està amb targeta per cagar-la amb alguna entrada desproporcionada, que no el van expulsar perquè l’àrbitre es va cagar, perquè només sortir del descans fa una entrada per darrera que li pot costar l’expulsió perfectament. Aquest personatge no és jugador per al Barça ni de conya i se l’han de menjar en patates els pròxims 4 anys. No puc entendre que Bartra es quedi a casa i jugui aquest paquet la veritat, no aporta res positiu, l’únic que aporta és que tota la defensa estigui insegura i que s’hagin de preocupar de tapar les seves cagades en lloc d’atacar. Ahir va donar un recital del que és ell, de ser un colador en defensa i que els davanters li van fer el que van voler.

El fàcil és criticar a Lucho i en canvi no dir ni mu del patètic rendiment de Xavi, que segueix fent el ridícul al camp, no arribant a cap pilota dividida, aportant zero al treball col·lectiu i no arribant a cap pilota que no li passi a deu centímetres de la bota, zero solucions ofensives i alentiment de la circulació, amb tocs excessius. Tot això sense comptar que segueix sacant les faltes i corners quan està demostrat que és totalment inofensiu i que va pegar un xut mediocre tot sol des del punt de penal després d’una passada de la mort. Però clar, el fàcil és culpar a Lucho d’això. Que per a mi si que és culpa d’ell, per abaixar-se els pantalons i posar-lo, la diferència és que l’entorn no li fa la culpa per posar-lo, sinó per no posar a Messi i Neymar.

El mateix amb Pedro, que va tornar a fer un partit mediocre, quan no pot aprofitar els espais que li generen els davanters i se’ls ha de fabricar ell, no va marxar de ningú, no va influir per a res al joc i va tenir un parell d’ocasions que va fallar de forma lamentable, sobretot una que remata des de l’àrea petita i que la fot als núvols. Només destaca contra equips petits i a poder ser a casa.

El tema d’asseure a Messi, Neymar i Alves jo no ho veig tant desproporcionat, ja va passar altres temporades, la diferència és que el calendari llavors va ser més benvolent amb el Barça. Tots tres jugadors, van sortir a la segona part i es va notar que no estaven per a jugar 90 minuts després del viatge i tornar el dia abans del partit pràcticament. A tots tres se’ls va notar perquè estaven més lents a les execucions de les jugades i tots tres es va veure que en jugades dintre de l’àrea no van tenir la mateixa guspira i electricitat i se’ls va veure pesats al camp. A mi em sembla bé que l’entrenador posi a jugadors que fa més dies que entrenen que se suposa que rendiran més, sobretot el calendari que ve els pròxims dies. Però clar com es va perdre a matar a l’entrenador, el mateix que hagués passat si s’haguessin trencat o si els hagués posat i s’hagués perdut igual, llavors haguessin criticat a Lucho per posar-los de titulars sense entrenaments. El mateix Neymar, no se si encara portava ceba de les darreres festes que es va pegar a Brasil, perquè la subnormalada que va fer amb el porter, va ser per a seure’l a la banqueta un altre partit, va matar el partit ell solet per la seva tonteria. Encara hi ha algun entès de Mundo Deportivo que diu que era gol legal, aquesta és la qualitat que ha arribat el periodisme esportiu, gent que no se sap ni el reglament.

El que més em preocupa de tot això és que el Barça no xuta de fora de l’àrea, es va portar a Rakitic per aquest tipus de partits i ahir no va ni jugar, Suárez també té aquesta qualitat i sembla que li hagin rentat el cervell, està perdent tot el que tenia a Liverpool. Ha de començar a pensar en ell i no en donar gols a la resta, xutar molt més des de fora de l’àrea. Els que hem vist molts anys a Suárez a la Premier League no el reconeixem la veritat, era un davanter generós que acostumava a caure a banda i generava gols per als companys, però al mateix temps era un “killer” que marcava molts gols de fora de l’àrea. Ara està com cohibit i és una cosa que ha de recuperar perquè és l’apartat del seu joc que més necessita l’equip. Si no es troben solucions amb defenses tancades, el que han de fer és xutar de fora i ahir va ser molt frustrant veure com tenien el xut en moltes ocasions i buscaven una paret pel mig. Primer xutar i fer que els rivals surtin, si no es xuta gens els rivals van perdent la por i es tanquen més i més i tanquen les passades interiors.

Un altre aspecte negatiu el tema Munir. Aquest noi no és per a jugar escorat a una banda, es perd tot el potencial, per a posar-lo aquí millor convocar Adama, que si que és un jugador específic de banda i pot trencar en qualsevol jugada i que sempre arriba a línia de fons. Els laterals tampoc estan arribant amb el perill que haurien d’arribar, estan apareixent per sorpresa, fent bones incorporacions però horribles en la definició.

Del partit d’ahir només es pot salvar, un per a mi molt bon Iniesta, que va trencar en moltes ocasions la defensa o al seu marcador generant espais, que va intentar parets i que va buscar el xut de fora de l’àrea i que va fer una gran passada a Suárez que malauradament l’uruguaià va desaprofitar. L’únic moment que va jugar al lloc que hauria de jugar aquest any, al lloc de Xavi, va donar un gol cantat, cosa que l’exjugador de Terrassa és incapaç de fer, perquè només fa que buscar les passades bones, al jugador que té a dos metres o bé obrir a banda quan el rival ja està tancat.

També bon partit de Busquets i Mascherano, els dos jugadors més regulars amb el que portem de temporada i que compleixen perfectament les seves funcions.

La conclusió final és que Lucho ha de començar a ser més valent i jugar amb sang fresca, ja que li servirà com aprenentatge a aquests jugadors de cara al futur, perquè al final està perdent partits i se li està escapant la lliga amb les vaques sagrades al camp. Almenys si s’ha de perdre que serveixi per a reforçar la base del futur negre que els espera sense poder fitxar.