Golejada enganyosa.

El Barça va guanyar ahir per una gran diferència de gols però no cal oblidar que és un resultat bastant enganyós, perquè l’Elx, fins que no es va quedar amb un home menys, va aguantar bastant bé el partit fins llavors i el segon gol que va trencar el partit definitivament, ja va obrir totes les barreres de cara a barraca per als davanters blaugrana i per a jugar a plaer el que quedava de partit.

El més graciós de tot, és veure com els mateixos que van matar a Lucho per fer rotacions a Anoeta, avui als mitjans i entorn estan lloant la gestió de l’entrenador, la diferència és el resultat final, com sempre, amb la colla de “periodistes” que fan una crònica si es guanya i una altra si es perd. Igual que avui hem de llegir que si va ser un recital dels dos davanters quan el mateix Neymar fins al moment que força el penal estava passant amb més pena que glòria pel partit i perdent-se amb guerres estúpides amb Damian Suárez, que si l’àrbitre hagués estat primmirat, l’hagués pogut expulsar per les patades absurdes sense pilota que es van pegar un i altre i s’hagués perdut el partit davant del Villareal. Ja es van picar a la copa i ahir va continuar la cosa. Amb el cas de Messi, es va passar tota la primera part intentant-ho i baixant a buscar la pilota al mig camp per a fer la feina de qui no la estava fent al mig, buscant passades llargues a l’esquena de la defensa i alguna combinació, com la que va fer amb Pedro que acaba amb falta quan ja encarava porteria i li van fer obstrucció clara.

La primera part del Barça va ser infumable, per molt que es parli de festival o de partidas. Per molta rotació que hagués fet, a un equip com a l’Elx, no es pot estar gairebé tota la primera part sense generar-li ni una ocasió de perill, sense embotellar al rival al seu camp i que no surti i sense un mínim de circulació de pilota. Però clar per a això has de tenir al mig camp a gent que pugui jugar a un o dos tocs i no a 10 tocs com jugaven els dos d’ahir. A Rafinha li agrada tenir la pilota als peus i fer conduccions i l’altre simplement ja no dona per a més. Estic d’acord amb les rotacions, ja ho vaig dir inclús el dia que es va perdre a Anoeta, però Rakitic o Iniesta a la vegada l’equip ho nota moltíssim. En aquest cas va acabar bé perquè Xavi li va donar una bona passada a Piqué i aquest va fer una molt bona jugada amb una mica de sort al final d’aquesta. Em fa una mica de gràcia que es parli d’assistència a una passada llarga on el jugador controla amb el pit, retalla a un defensa i xuta entre dos defenses més. És la nova moda que té el futbol, que tot compta com a assistència, quan acaba una jugada en gol, ja sigui un xut desviat que acaba rematant algú o una passada endarrere i que el company la clavi de 30 metres, cada cop sembla més la Nba, el concepte d’assistència està molt equivocat. Assistència seria el que fa Messi ahir, que deixa en dos ocasions sol a Neymar per a definir, inclús els que podrien dir que no ho considero perquè no em cau bé Xavi, al mateix partit si que en fa una d’assistència de gol que no acaba en gol perquè Pedro la falla, una molt bona passada entre línies que feia anys que no li veia fer a Xavi, ahir amb el partit sentenciat i un home menys en va fer una.

El Barça ja fa temps que viu de marcar aviat o no, ja ho vam dir a començaments de temporada, que els partits que s’encallessin de marcar el primer costarien molt i que en canvi els que es marqués aviat, molts acabarien en golejada. Al Barça ja des de temps de Pep que es tanquen amb onze tios al darrera davant de la seva àrea amb dos línies de 4 jugadors i dos davanters que es mouen basculant segons per on passa la pilota i que estan una mica alliberats per a sortir a la contra, que deixen les bandes lliures i tapen els passadissos centrals. Si el marcador no s’obre aviat, els rivals van agafant moral i cada cop estan més embotellats i se suposa que pateixen més però al reduir tant els espais es fa cada cop més difícil, perquè el Barça no és un equip de penjar pilotes des de la banda, perquè no té mitjos amb arribada (excepte Rakitic o Rafinha) ni davanters amb capacitat de rematada (excepte Suárez), el Barça necessita arribar a ratlla de fons però amb passades cap enrere al punt de penal o immediacions rases, passades de la mort, no penjades. Si que poden marcar alguna rematada de cap esporàdica, però no és el seu fort. En canvi quan hi ha un gol aviat, els rivals no juguen tant tranquils i els del Barça s’alliberen i comencen a buscar jugades que amb l’empat no apareixien al estar engarrotats. La gent ho veu molt fàcil, diuen “amb aquests jugadors s’ha de marcar i crear ocasions, encara que hi plantin l’autobús”. Però la realitat és molt diferent, són persones que a mesura que van passant els minuts es van agarrotant i sentint la pressió del transcórrer del temps que va minvant. Ja se que cobren molt i que és la seva feina, però que cobrin el que cobren no és una correlació directa amb les capacitats de joc.

Ahir vam veure aquesta situació ben diferenciada a les dues parts, l’equip agarrotat que no pot generar perill amb la pressió que està passant el temps i no poden marcar, que va contrastar amb la segona part, quan van jugar amb marcador a favor i es van divertir al camp.

Per això és complicat fer una valoració individual dels jugadors, perquè si mirem per exemple Neymar, veient els darrers 30 minuts, qualsevol que digui que va fer un mal partit, el tractarien de boig, però si mirem els 60 minuts primers, són per asseure’l a la banqueta i que surti un altre, potser si hagués posat les ganes i l’atreviment des del minut 1 de partit, aquest s’hagués resolt molt abans i Messi no hagués hagut de moure’s tant a la primera part, tot sol en atac i sense cap creació per part del mig camp.

Si mirem la primera part de Xavi i de Rafinha, podríem dir també que en cap moment van agafar el pes del partit i el domini territorial i la generació de joc des de la medul·lar, no haguéssim vist tanta passada llarga de Masche o de Piqué que es saltaven directament la línia de mitjos, no haguéssim vist a un Messi que havia de baixar a la semicircumferència de mig camp a rebre i a crear joc. Si mirem la segona part, amb espais i gent llençada a l’atac, podem parlar d’un bon partit de tots dos, malgrat que el de Terrassa vagi caminant pel camp i no arriba a cap pilota que no li vagi a un pam de la bota. Però en atac no ho va fer malament a partir d’estar el partit ja trencat i amb un home menys el rival.

La resta si que podríem parlar d’un rendiment més o menys regular durant el partit. Bravo va estar encertat amb la pilota als peus i va aturar els dos xuts a porta que li van tirar, un amb més pena que glòria però al fi i al cap la va rebutjar.

Després la defensa va estar a un nivell bastant acceptable, tot i jugar Montoya per exemple i un Bartra més erràtic que de costum però que va solucionar correctament les errades que va cometre. El cas de Montoya és bastant curiós, és un lateral que s’incorpora bé a l’atac, sempre puja al moment adequat, no juga com un extrem més com el cas d’Alves, sinó que entra de segona línia per sorpresa, no ha tingut la sort que quan la centra bé els companys hagin aprofitat les passades, però em sembla un lateral que rendeix més que acceptablement. Dic que és curiós, perquè és un jugador al que demanava molta gent, pel seu rendiment al filial, però que en canvi quan ha jugat al primer equip, els mateixos que el demanaven ara diuen que no els acaba de fer el pes. És el típic jugador que necessita una mica de continuïtat, però que volen que doni un rendiment immediat cada cop que surt. Cosa que per exemple no fan amb Adriano, que compleix al lateral i ningú el qüestiona, encara que no faci partits brillants. Montoya tindrà sempre el problema de comparar-lo amb el millor Alves i el millor Alves, és dels millors laterals drets que ha donat el futbol, del estil del gran Cafú. Penso que s’és molt injust amb el xaval la veritat.

Menció especial per a Piqué, que ahir va desencallar el partit però que el més important és que està molt prop del central que va meravellar durant l’època Pep Guardiola. El més important de tot és la seguretat que està aportant amb el joc aèria, sempre està allà on caurà la pilota per a refusar, si a sobre aporta en atac fantàstic. Ara tots els que el qüestionaven s’amaguen sota les pedres, però és una cosa habitual a can Barça, aparèixer només quan les coses són criticables.

Molt bon partit de Mascherano també, que sempre que juga al mig camp compleix perfectament i dona una seguretat i una capacitat de recuperació al nivell de Busquets, inclús probablement superior, ja que l’argentí és més ràpid que Busquets, però el de Badia ho supleix amb col·locació i bona lectura de joc. Apart l’argentí va haver de córrer més, ja que havia de tapar el forat defensiu que deixa Xavi.

Per últim el gran Messi. Totes les setmanes és el mateix, no hi haurà mai cap jugador amb aquest rendiment tant continuat, ahir va donar un recital de donar joc als seus companys i esperar el seu moment espectacular, amb dos assistències marca de la casa que Neymar no podia desaprofitar. El Barça ha de fer tot el possible per a mantenir aquest jugador molts anys, fins que ell vulgui, perquè té tanta classe i facilitat per aquest esport, que caminant podria decidir partits. La primera jugada que assisteix a Neymar, se’n va del seu oponent amb una facilitat insultant i li deixa pastada a Neymar per a que la posi al pal llarg. Brutal.

Per últim parlar del bon arbitratge de Clos Gomez ahir a Elx. Igual que quan ho fa malament se l’ataca, ahir va fer un molt bon arbitratge, amb l’errada de no expulsar a Pelegrín al penal, però que ja estava el partit sentenciat, partit on va xiular tot el que hi va haver i que no es va arronsar amb les targetes, com hauria de ser un àrbitre, que els que s’han de moderar són els jugadors si no volen acabar expulsats, no abaixar el llistó l’àrbitre de les targetes per a que un equip no acabi amb 9-10 jugadors, com fan la majoria quan xiulen al Barça. I mira que és un àrbitre que m’agrada ben poc, molts partits ens ha tangat, clàssics de copa inclosos que van costar la eliminació del Barça, però ahir ho va fer molt bé.