Onze tipus.

Abans d’entrar en matèria, comentar la hipocresia i la poca vergonya que té el president del Barça, que va convocar eleccions i va demanar als possibles candidats que juguessin net i que respectessin els temps i resulta que porta dues setmanes de bolos per les ràdios i televisions amb entrevistes per a rentar-se la cara i culpar a tothom de les desfetes del Barça i exculpar-se a ell mateix, llepant-li el cul públicament a Messi per a intentar que li doni suport a les properes eleccions. Demanar una cosa i després fer el contrari és molt lleig, encara més si ets el president del Barça.

Però el pitjor de tot és que, amb aquesta convocatòria d’eleccions, sumat al bon estat de l’equip els darrers partits, li està servint per amansar novament les feres entre l’aficionat i el soci i així poder fer les mafiades sense tenir el focus mediàtic a sobre. Així ja s’ha abaixat els pantalons amb la nova samarreta de l’any que ve, que sembla més feta per a jugar a rugby que a futbol. També es parla que estan a punt de tancar un contracte televisiu amb telefònica en lloc de amb Jaume Roures, de cara al futur i moltes coses més que faran d’una forma totalment irresponsable, deixant el club hipotecat els pròxims anys amb el nou president lligat de mans.

El cas de Telefònica, és bastant vergonyós com, a base de donar-li poder amb el monopoli telefònic, han permès que aquesta empresa agafi una magnitud impressionant, fent-s’hi també amb el monopoli televisiu. De moment ja han comprat les motos, ara parlen de comprar els drets televisius del Barça i han comprat la plataforma de digital plus, permetent-los un nou monopoli per a que la gent hagi de passar pel cèrcol i pagar el que a ells els doni la gana, com estan fent amb internet i telèfon, on hem de pagar una merda de servei, per molt més del doble que li costa a qualsevol ciutadà europeu, amb menys velocitat i més limitacions. És lamentable.

Com lamentable s’ha demostrat que ha estat la planificació esportiva, amb un Vermaelen que ni està ni se l’espera, un Douglas que no juga res i que a més es lesiona cada dos per tres i el “fitxatge estrella” Mathieu, que juga un partit i en descansa dos. Em sembla tant indignant cada cop que llegeixo a la premsa que Mathieu és baixa per precaució per molèsties al tendó d’Aquil·les. No puc entendre com li han pogut colar aquest jugador, a un club com el Barça amb un scouting i un fotimer de gent treballant, d’un jugador que cada partit que juga n’ha de descansar tres. Un jugador que ha costat 20 milions i que ha signat per 4 anys. És tant ridícul. Perquè a València se sabia, de fet havia passat al central pels seus problemes físics, ho sabien tots els periodistes. Tant difícil era investigar una mica?? Perquè no dic que vagis directament al club, perquè no et diran que està tocat si el volen vendre. Però utilitzar a un periodista per a preguntar a companys d’allà, preguntar a algun exjugador del Barça de València amb contactes, qualsevol cosa de forma discreta. El pitjor de tot és que han reconegut que ja esperaven que passaria el tema de la sanció i que per això havien decidit fitxar el que havien portat. Mare meva!!! Quin desastre...

Ara avui llegeixo a un mitjà que el Barça ha trobat dues solucions a no poder fitxar i he llegit intrigat que podien haver trobat aquest “equip” de cracks. Resulta que les “brillants” solucions són fitxar al jugador i fer-li un contracte laboral però que no podrà jugar, una situació molt similar a la de Suárez el primer tram de lliga, la segona solució és fitxar-lo i deixar-lo al seu club fins que s’acabi la sanció. Guau, quines solucions!!! Com poden publicar aquestes bajanades?? Quin jugador amb cara i ulls pot acceptar estar any i mig sense jugar o estar any i mig al club que està ara?? S’ha de ser burros xaic. La segona solució era viable aquest estiu passat, amb jugadors com Reus o Cuadrado, fitxar-los, invertir més diners que aquest estiu no es podrà gastar i deixar-los cedits aquesta temporada, mentre Alves acaba el seu contracte i mentre es troba la manera de fer fora a l’exjugador de 35 anys que és una sangonera econòmica per al club. Però clar, per això calia tenir dos dits de front. Ara s’haurà de pagar un dineral per Alves si no et vols quedar coix a la banda i et quedes sense Reus, ni Cuadrado, que no estan disposats a esperar any i mig on estan. El primer molt probablement anirà a reforçar el mig camp del rival directe quan havia dit públicament que volia anar al Barça. Lamentable. De veritat que no puc entendre com pot continuar al càrrec aquesta junta sense que l’aficionat i els possibles candidats no facin absolutament res per fer-los fora.

Per sort, passant a la part esportiva, sembla que el Barça està començant a carburar, cada cop s’entenen millor els de dalt i els del mig es dediquen al que han de fer amb aquesta davantera, aportar equilibri a l’equip i assortir de pilotes als cracks, que tenen capacitat de sobres per a decidir els partits. Però em preocupa que Lucho passi d’un extrem a un altre, és a dir, que ara comenci a sobre escalfar aquest onze, per a mi titular, i que tingui un risc elevat de trencar-se algun jugador clau per a la part important de la temporada. Amb aquest onze, es pot afrontar amb molt més optimisme l’enfrontament de xampions amb el City i el tram decisiu de la lliga. Però porta dos partits seguits amb aquest onze i espero que demà faci alguna rotació i a la lliga encara en faci més. Si no poden guanyar a casa de l’Elx amb rotacions, és que aquest equip no té profunditat i no mereix guanyar la lliga, ni més ni menys. Si vol repetir onze demà, serà un risc bastant elevat que esperem que no passi factura, però quatre partits seguits ja si que no es assumible aquest risc la veritat.

El Barça va fer un partit molt seriós a Riazor, sense deixar-se sorprendre i assumint els riscos dels darrers partits que l’han portat a l’estat de forma que està ara, amb la defensa gairebé al mig camp i una pressió asfixiant al rival que no pot sortir amb perill. Està clar que era el Deportivo, que va per baix, però caminant avui en dia no es guanya a ningú i el Barça va demostrar que volia guanyar aquest partit, que és el pas més important i el salt més destacable que ha recuperat aquest equip. Els partits fora de casa a Getafe i altres camps on es va patir molt per guanyar o directament no es va guanyar, es va veure un equip apàtic, que tenia el control però no tenia les ganes d’anar a destrossar al rival. Ara sembla que si, veurem com evoluciona al camp de l’Elx, perquè els alacantins estan molt necessitats i venen amb la moral alta i no és el mateix anar amb 5-0 de l’anada que un partit on un punt ja els val.

La diferència d’aquest equip és abismal, respecte a la resta, amb una gran seguretat defensiva, que fa que els de davant juguin amb més confiança, un mig del camp amb mobilitat i capacitat d’associació, però que al mateix temps tenen molt treball a l’hora d’ajudar a Busquets i pulmons per arribar a la pressió avançada i la part davantera té una pólvora i una capacitat per a generar perill que poques davanteres hi ha al món com la que té el Barça. Es parla molt injustament de la falta de gol de Suárez, però jo penso que està jugant a un nivell molt alt, fent el que li demana l’equip en tot moment i ben col·locat en la majoria de jugades. Però el més important és que està tenint les ocasions, que entrin o no, amb un davanter d’aquest nivell, poc importa si es va guanyant, perquè quan agafarà la ratxa entraran com a xurros. El sistema del Barça és molt complicat, a grans jugadors els ha costat no tant sols el primer any, alguns ni s’han arribat a adaptar. Ell ho està fent bastant bé, jugant un estil que no estava acostumat al Liverpool i està generant perill. Penso que no ajuda aquesta sobre pressió que se li està posant a sobre per part d’alguns periodistes i algunes persones de l’entorn.

En l’apartat individual, com sempre, el millor és el millor jugador de la història, tingui un mundial o no. Messi és tant brutal que és el millor sempre, podríem agafar qualsevol crònica i ens valdria, perquè sempre és decisiu per al seu equip, marqui o no, si en el cas de diumenge, a sobre fa hattrick doncs la cosa ja se’n va de mare. És una passada la capacitat d’aquest noi i la intel·ligència futbolística que té per aquest esport, és brutal la capacitat d’improvisar sobre la marxa i de definir amb la imaginació i la velocitat de ment a la que juga aquest crack. És un geni d’aquest esport i en aquests moments, per molt que els interessos comercials i els interessos interns de la Fifa facin que li donin pilotes d’or a l’altre, Messi està competint contra ell mateix, està jugant contra la història. El segon gol que fa, és senzillament brutal, el primer és molt bonic però la velocitat d’execució i fer-li una vaselina des de l’àrea petita al porter, és brillant. El tercer una jugada assajada que surt a la perfecció, aclarit a la zona de l’àrea on ha de rebre amb avantatge i definir com ho va fer. No va ser la única, a la primera part hi ha una jugada assajada que demostra que Lucho treballa i molt bé aquest aspecte del joc, però clar el fàcil és associar-lo a altres entrenadors, com van fer amb el Tata no fa molt, comparant de forma ridícula a tots dos pels resultats obtinguts. Quan en realitat no hi ha color entre el treball d’uns i altres, un entrenava des de la prehistòria, l’altre ho fa amb mètodes totalment moderns. Però clar, el fàcil és veure a una jornada determinada, quants punts es portaven i quants se’n porten ara i a partir d’aquí muntem tota la teoria al voltant. “Periodisme” actual vaja.

Partit molt destacable també de Rakitic, que torna a ser el de començament de temporada i que necessitava continuïtat. Diumenge va donar una assistència brutal, que l’ex-jugador que acostumem a sofrir al camp per decret i pel que cobra, no fa ni als seus millors somnis, amb una rosca preciosa que deixa a Messi tot sol i li posa al cap, una passada fantàstica. Però es que al tercer gol també deixa a Messi pràcticament sol amb una passada molt bona entre dos defenses. Apart de tot el seu treball a la pressió i a les cobertures. Aquest jugador d’aquí a final de temporada ha de jugar-ho pràcticament tot, descansar els partits fàcils, a poder ser a casa i que estigui amb la màxima continuïtat possible, perquè serà decisiu a l’hora d’aportar equilibri al mig camp ofensiu-defensiu, per a evitar que es parteixi l’equip. Va brillar molt més que Iniesta, però el manxec va fer un partit més que acceptable, combinant amb perill amb Neymar i Alba, tapant molt bé la seva parcel·la i buscant en tot moment la profunditat. Poc a poc està tornant i també serà clau de cara a partits importants. El que va estar més fluix dels tres va ser Busquets, però ni molt menys a l’extrem del que es va arribar a dir a algunes retransmissions radiofòniques, el que passa és que té un joc d’arriscar i no sempre surt bé, però jo prefereixo gent valenta que busqui coses diferents per a trencar a l’equip rival, que no pas un jugador que vagi trotant pel camp i sense arriscar ni una passada a més de 3 metres de distància per a tenir un 90% de passades completades per partit. Busquets és indiscutible, encara que Masche li dona un relleu de qualitat, però la lectura de joc, que té el de Badia, no la té ningú al Barça.

La tercera pota de la davantera, un Neymar que ha fet un clar pas endavant els darrers partits i comença a jugar amb l’alegria que ha jugat sempre a Brasil i que es notava a faltar a can barça, un joc de desequilibri i efectiu al mateix temps, ganes de trencar la defensa i ajudes defensives, per la seva zona d’influència. Li falta encara en algunes situacions anar més directe a barraca i sentir-se més decisiu, cosa que també li passa a Suárez, que hi ha ocasions que pequen massa de buscar a Messi, quan tenen la jugada clara. Quan trenquin aquesta barrera i vegin una mica millor els espais que es generen entre tots tres, es cansaran de fer gols.

La defensa i la porteria és que pràcticament no van tenir perill, tret d’alguna errada puntual que hagués pogut costar algun gol però que quan no el porter els defenses, van resoldre amb bastant encert. Línia molt ascendent de la zona defensiva que cada cop se’ls veu més conjuntats i més tranquils a l’hora de sortir amb la pilota controlada i on la recuperació de Piqué està sent clau per a resoldre les pilotes aèries que abans costaven tant. Un paper que també fa bastant bé Bartra quan surt i que esperem que tingui més minuts d’aquí a final de temporada perquè per rendiment els mereix.