Sempre amb el Barça.

És el lema que acostuma a utilitzar un mitjà que diu ser culer de Barcelona, juntament amb altres que se’ls omple la boca de barcelonisme però que al final són brossa de la pitjor. Si fossin més rigorosos, el lema seria sempre intentant-nos lucrar de tot el que envolta al Barça, ja siguin promocions o ventes directes de diaris i publicitat de gent que vol aparèixer a la seva web intentant captar l’aficionat blaugrana. Perquè al final, quan veuen que poden tenir més tirada, se’ls en fot el Barça, la seva gent i les conseqüències del que pot passar. Ja de per si, són mitjans de molt dubtosa qualitat, que en lloc d’analitzar el que passa, el que intenten és tornar els favors als jugadors que els concedeixen entrevistes, filtracions, etc. a base d’anàlisis totalment subjectius i interessats defensant a uns jugadors en benefici d’uns altres. Ara, durant aquesta setmana passada, tant se’ls n’ha fotut el mal que li podien fer al club i la desestabilització que podien crear, tant poc els ha importat, que ni s’han dignat a intentar contactar ja sigui amb els principals afectats, o el seu entorn directe. Han llençat la merda per a emplenar diaris i guanyar diners i el club que es foti. També hem vist com, en quant el president ha dit que convocaria eleccions, s’han llençat tots al coll a criticar les errades que porta des de que està al càrrec. Que no em sembla malament perquè són certes, però mentre ha estat el president amb total seguretat, tots els mitjans s’han callat la boca miserablement i només han atacat a Zubizarreta, que era un cadàver pul·lulant pel club des de feia ja temps, però clar, la mecànica del poder, no ataquis al que et dona promocions i merchandising per a que puguis oferir-los als teus lectors, els que al final decideixen el tipus d’accessibilitat que tindràs per a fer el teu treball. Això és la premsa blaugrana, una premsa que ha creuat el llindar i que ha estat tota la setmana provocant que tot fos irrespirable per una simple derrota a Anoeta, camp on han perdut Madrid i Atlètic per cert, on fins al darrer segon de partit es van tenir opcions de guanyar. Que passa, que la premsa del primer dia que està a mort amb Lucho, perquè no s’abaixa els pantalons com han fet altres i no estan a dalt de tot del poder del club. No és una cosa nova, va passar l’any passat amb el Tata, que quan va començar a contestar-los amb una mica de mala hòstia i no es va plegar als seus desitjos, va començar la cacera. Va passar amb Mou a Madrid, un Mou que van arribar a defensar-lo fins a extrems inaudits, però que en canvi en quant es va discutir amb periodistes, va començar la cacera i el que li havien defensat llavors eren errors imperdonables i fins que no el van fer fora no van parar.

Ara toca el torn amb Lucho, que ja venia amb la aura de que no congeniava bé amb els periodistes, que els tolerava com un mal necessari però que no els donava cap facilitat. I vaja si ho ha pagat. Tota la merda que ha sortit els darrers dies ha estat una vergonya, ha estat tant vergonyós el tema que vàrem haver de veure la vergonyosa situació davant l’Elx. És l’exemple més clar de com l’entorn pot influenciar a l’aficionat, és molt trist però és així. Qualsevol que analitzi la situació amb una mica de tranquil·litat i  per si mateix, no pot entendre com s’ha pogut arribar a aquests extrems per una simple derrota quan l’equip anava raonablement bé durant la temporada, assolint poc a poc els objectius i vius en totes les competicions. Sort que la victòria i la convocatòria d’eleccions ha abaixat una mica el souffle i s’han calmat uns ànims que podien fer trontollar la temporada massa aviat. Per desgràcia estem veient dia rere dia com les rodes de premsa de l’entrenador s’estan embrutant massa i s’està generant una tensió per part dels mitjans que comença a ser insuportable, no poden guanyar sempre aquesta gentussa que es pensen que tenen el poder home, espero que Lucho aguanti fins al final.

Unes eleccions, per cert, que em semblen una barbaritat que es faci a final de temporada, però és ben evident el perquè. Per a començar, aquestes eleccions s’havien de fer en quan va fotre el camp Rosell, perquè el club necessitava un canvi i començar amb una bona cimentació i amb un entrenador consolidat, una junta consolidada i una part tècnica esportiva que hagués fitxat sabent que no podria fitxar el proper any i mig, fent una purga adequada consensuada amb entrenador i director esportiu i fitxar el que es necessitava, fent una inversió gran a dos anys vista. No s’ha fet res de tot això i s’ha produït el gran desastre. Gran desastre perquè per no fer les coses bé, al convocar ara eleccions, li ha tret tota autoritat possible a l’entrenador, ja que els jugadors saben que al finalitzar la temporada, molt probablement el president serà un altre i tota l’estructura esportiva serà una altra també. El mateix passa amb el director esportiu, que és un pegot per acabar la temporada, a veure qui li farà cas ara, portin a Abidal o Pep Guardiola.

El motiu de tot aquest error, més que evident, la necessitat del senyor Rosell de deixar les coses ben amarrades de cara al futur, és a dir, afavorir als seus amics de Qatar de cara al patrocini, afavorir als seus amics de Nike de cara a la publicitat de la samarreta, afavorir als amics de cara a assignar els contractes d’obra per les reformes i la construcció del nou espai Barça. Per això penso que és un error garrafal i que algú amb un mínim de responsabilitat hauria de fer una moció de censura i fer-los fora ja, degut a la importància que té el que queda de temporada i que pot marcar totalment el futur de la institució. Si no es fa així, la gent que ja ha llençat pel terra el futur del club, esportivament parlant, no pot ser l’encarregada de renegociar el contracte televisiu, el contracte de la marca que hagi de vestir al club, els patrocinis, els contractes d’adjudicacions d’obres i moltes coses més que no poden quedar en mans d’aquesta colla d’incompetents. Entre altres coses perquè deixaran al que entri a la presidència totalment lligat de mans i peus, amb contractes de llarga duració en tots els àmbits importants del club i sense poder fer res esportivament parlant. S’està encaminant tot això a un futur molt molt negre sense possibilitats de recuperació per part del que entri, entre altres coses perquè ja s’encarregaran de posar als contractes nous clàusules d’indemnitzacions prohibitives per a que no es puguin rescindir, estil projecte Castor amb el “senyor” Florentino Pérez com va fer el govern.

La part esportiva, es va veure diumenge que si el Barça juga amb el teòric equip titular, que pot competir amb qualsevol equip, li va pegar un bany a l’Atlètic i hagués pogut acabar amb golejada, d’estar mínimament encertats i que es va patir pel resultat durant una estona, perquè el de sempre, el senyor Undiano, va actuar com havia d’actuar per a mantenir la seva internacionalitat sent un àrbitre mediocre. Molts àrbitres internacionals, saben com tenen que xiular per aconseguir-la i mantenir-la, són àrbitres mediocres que saben a qui han d’afavorir i a qui han de perjudicar, per acontentar al comitè designador i els que s’encarreguen de les designacions arbitrals, que encara que la caguin de forma clara i facin arbitratges de nevera, continuen xiulant els partits importants, exemples clars Fernández Borbalán i Mateu Lahoz, el mateix Undiano, etc. L’arbitratge tampoc em vull estendre massa que diguem, perquè tothom ho va veure, que se’n va anar de mare, començant per no xiular ni falta a l’entrada de vermella directa de Jiménez i acabant pel penal que li xiula a Messi i que a continuació es menja un penal sobre Rakitic, va ser un desastre d’arbitratge.

El problema que té el bon partit que va fer l’onze, per a mi titular del Barça als partits grans, és que després la gent es pensa que són màquines i que ho han de jugar tot i és on s’equivoquen i quan l’entrenador ha de fer rotacions per a que no es trenquin, es tornen bojos quan passen coses com la d’Anoeta. Jo personalment estic molt d’acord amb el sistema de rotacions, però no tant dràstiques, és a dir, durant l’any hi ha molts partits on es poden rotar jugadors, però clar, quan rotes a 8 jugadors de cop, llavors l’equip se’n ressent i molt del joc. Probablement és aquí on Lucho està tenint més problemes, però de moment penso que està portant bastant bé l’equip.

Diumenge van demostrar que quan tothom juga amb ganes, juguen els que estan en forma i no semi acabats, que tots corren a una i la pressió a dalt és molt efectiva, quan juguen dos mitjos que corren es demostra que Busquets i la defensa tenen molta menys feina. També es va demostrar que no hi ha color de quan juguen dos centrals amb cara i ulls a quan juga el paquet de Mathieu. La seguretat, tant per dalt com a l’anticipació, que van mostrar la parella Piqué-Mascherano (amb Bartra també passa), així com la capacitat de sortir amb la pilota controlada, és totalment diferent. Dona goig veure sortir als centrals amb seguretat del que estan fent i no quan ho fa Mathieu que sembla que estigui obligat a fer-ho i se’l veu cagat als calçotets de perdre-la i molt tens. La col·locació també és molt diferent al camp i permet viure a Busquets bastant més tranquil.

Del gran partit que van fer no es pot dir que cap jugador va estar malament, va ser un rendiment col·lectiu fantàstic, tots van treballar moltíssim a la pressió, Messi inclòs, l’equip va estar tot el partit molt junt i li van donar molt poques opcions a l’equip matalasser, que van venir a pegar patades i poca cosa més i que l’únic perill que van crear va ser a base d’empentar a pilotades i generar segones jugades i forçar corners i faltes laterals, on el senyor Undiano tenia menys miraments a l’hora d’assenyalar-les que a l’altra part de camp. Personalment, ja ho he dit en més d’una ocasió, em repugnen aquest tipus d’equips, que es dediquen a defensar i esperar l’error del rival, parlo dels equips que s’anomenen grans, perquè això t’ho fa l’Elx, amb tots els respectes, que va cuer i no pots exigir-los que juguin a una altra cosa contra equips com el Barça. Però un equip amb Arda, Griezman, Koke i jugadors amb capacitats per a jugar a futbol, és vergonyós veure com juguen onze jugadors al seu camp defensant davant la seva àrea i pegant patades a tot el que es mou. Però el problema ja no és que siguin durs, el problema és veure com dos jugadors companys de selecció de Suárez, els dos centrals, van donar un recital de provocacions al seu compatriota, pegant patades i cops sense pilota. Un joc subterrani lamentable. El més lamentable de tot és que van acabar molt igualats de targetes i de faltes tots dos equips, cosa que explica a les clares la tendència arbitral.

En l’apartat individual, Messi va ser el millor, com la majoria de cops, però es que va aportar una gana i una agressivitat, que feia molt temps que no li veiem, va marcar l’últim gol però va ser decisiu al partit. Va estar molt ben secundat per un gran Neymar, aquest és el Neymar que volem a can Barça, agressiu i desequilibrant, que ajudi en la pressió i que ajudi al seu lateral, que deixi les floritures per a quan el partit estigui decidit. Fantàstic també el partit de Suárez, que cada cop és més decisiu per a l’equip amb la pressió, que recorda la gana que posava Eto i jo diria que fins i tot amb més qualitat individual. Un estil de davanter que feia molta falta al Barça, que permet que Messi jugui per on vulgui i li obri espais pel centre a la zona de mitja punta, fixant els centrals i que aporti en les parets i el joc col·lectiu. Un gran fitxatge que tampoc calia ser superdotat per a veure que seria fantàstic per a l’equip, el preu i que els dirigents blaugranes no sàpiguen negociar ja no és culpa seva.

El mig camp per fi va jugar com un col·lectiu, pressionant tots a una, movent-se per a generar espais i treballant en tots els aspectes del joc i que van evitar que l’equip es partís. Busquets espectacular com sempre, tant en la recuperació com en la pressió avançada, cosa que li permet fer quan té dos mitjos que li fan les cobertures. Després podem celebrar la tornada del Rakitic de començament de temporada, un cop ha recuperat una mica de la continuïtat que tenia llavors i que havia perdut els darrers temps deguda a la imposició del que juga per decret. Iniesta poc a poc va recuperant la forma i va fer un autèntic partidàs, generós en la pressió i en les ajudes i recordant a l’Iniesta dels temps passats, croquetes incloses, amb canvis de ritme i el seu típic regat de parada i arrencada. Molt bon partit de tots tres que es va notar i molt al joc col·lectiu. A vegades una lesió pot ser molt oportuna, espero que serveixi per a que la gent s’adoni de qui ha de jugar i deixar-nos de sentimentalismes del que han estat segons quins jugadors en el passat i que deixin d’hipotecar el present i el futur. Un gran error que es quedés perquè està tallant la projecció de Rafinha i Sergi Roberto, que podrien ser molt importants al futur de l’equip i per a que jugui ell només estan jugant els minuts de la brossa. Sergi Roberto va fer un gran partit contra l’Elx a la copa, per exemple, però juga un partit cada molt de temps i així un jugador no pot progressar, el Barça s’hauria de plantejar una cessió.

La part defensiva va ratllar a un gran nivell també, amb seguretat tant als laterals com al centre de la defensa. Una defensa que molts cops es parla del joc aèria i que un equip amb tant de perill a dalt a les pilotes aturades en va tenir un bon número i no van aconseguir crear perill. Ho dic perquè normalment quan els fan un gol per dalt salten les alarmes i resulta que potser no defensen tant malament com alguns ens volen fer veure.

Molt bon partit dels dos centrals en l’anticipació i a les cobertures de les bandes quan els laterals pujaven. Uns laterals que no van tenir massa dificultats ni exigència ofensiva ja que els jugadors ofensius van fer un partit molt complert, a vegades estan espessos i alguna entrada de segona línia pot ajudar molt però diumenge no va ser necessari. Molt seriosos i concentrats tots els defenses i es va patir realment poc amb un equip que complica molt la vida en les segones jugades i les contres.

També destacar el treball de Bravo, que encara que no va haver d’actuar massa, va oferir seguretat per dalt, excepte una sortida en fals i sobretot una bona col·locació per a evitar possibles perills, com la jugada que s’anticipa a Torres a passada de Mandzukic que es quedava sol el davanter i ho va evitar fent una passa endavant a temps guanyant els metres necessaris. A més va estar segur amb la possessió i va donar passades de risc que van ser decisives per a trencar la pressió a dalt de l’equip matalasser, un dels seus punts forts.

Per acabar el tema del filial. Tema molt preocupant que continuo sense entendre perquè la directiva no ha fet encara cap moviment, és surrealista que encara estigui l’incompetent d’Eusebio a la banqueta i l’equip caient al pou de segona b. Entendria la continuïtat, si l’equip fes un bon joc, generés ocasions però que per un tema de joventut i d’inexperiència, es cometessin errors que costessin un partit. Però és que veure un partit del filial és una autèntica tortura, és un depressiu molt potent, veure jugadors amb la capacitat que tenen i que estiguin tant mal entrenats, jugant fora de posicions. Surrealista la veritat.