Pas enrere.

El Barça ahir va fer el segon pitjor partit de la temporada, casualment el primer va ser contra el mateix equip al seu camp, que fa que hagi fet un pas endarrere que li pot costar molt car de cara a guanyar la lliga. Ja avisava la setmana passada de la dificultat d’aquests partits entre partits de més envergadura que podien costar molt cars de cara a la lliga. No podem ser dramàtics i dir que s’ha perdut la lliga, perquè queda molt i s’ha de confiar en aquest equip, però s’han complicat molt les coses i hauran de remar molt per a poder aconseguir-la.

Però primer, com sempre, el tema institucional. Ja hem vist durant aquesta setmana el poc que li importa, a la gent que està al càrrec del club, qui pugui vindre al darrera a partir de final de temporada i quina opinió pot tenir, per a segons quines coses el soci. El tema de Telefónica, resulta que han signat un conveni per als pròxims quatre anys de patrocini, diuen que perquè portarà wifi al Camp Nou i per a promocionar al Barça a Sud-Amèrica, però que a canvi també li cedeixen els drets televisius de la temporada vinent. No els ha importat en cap moment que això pugui perjudicar al soci, que ja veurem que suposa en quant a despeses i de si s’ha de pagar un plus per a poder veure’l per la tele, però tampoc els ha importat els que entrin a la directiva, ja els imposen un contracte de quatre anys i un partit amistós al continent americà. Quina irresponsabilitat. Però clar, es veu que el senyor Roures, soci del Barça des de fa 25 anys, té unes amistats que no agraden massa al club, sobretot quan apart té converses amb segons quines candidatures electorals.

Tanta irresponsabilitat com la comissió tècnica que ahir sortia que busquen un cap de caça talents. Per a què, si marxen en tres mesos?? És surrealista. Enlloc de fer tant de canvi i anar col·locant personal, potser es podrien preocupar de posar clàusules a les cessions de jugadors amb gran projecció, per a que no els infrautilitzin els clubs beneficiats, no se si assegurant una xifra de minuts, de partits complerts jugats, etc. Però no em sembla normal que Dennis Suárez, porti jugant 5-10 minuts per partit, el dia que juga. Per a això no cal cedir-lo, que aquests minuts li poden donar a can Barça i ja entrena cada dia amb els millors. En lloc de preocupar-se de col·locar sangoneres als càrrecs, potser haurien de posar algú que es preocupi de fer la feina corresponent al càrrec, algú que agafi el telèfon i li pegui un toquet al director esportiu del Sevilla. Però clar, demanar que amb aquesta directiva algú faci la seva feina correctament és demanar massa.

Després està el tema de patrocini de la samarreta de les seccions. S’han passat pel folre que pot pensar el soci, si són religiosos o no, per a publicitar a les samarretes del Barça de bàsquet, a la copa del rei, l’organització religiosa del Papa. El més lògic era sotmetre-ho a votació, un tema d’imatge com aquest, que no és normal la veritat. El que Qatar el van sotmetre a votació a l’assemblea de compromissaris. Ara es gasten els diners fent enquestes de cara a les eleccions, pagant el soci, els que deien que volien netedat de cara a les eleccions, que demanaven joc net als candidats, resulta que utilitzen recursos del club per a sondejar al soci. Però per a preguntar-los que en pensen del patrocini religiós no en volen saber res. Si ells han decidit estudiar a centres controlats per religiosos, no vol dir que tots els socis siguin catòlics. A mi, si fos soci, em tocaria els pebrots veure que el meu club patrocina a una institució que s’aprofita d’una suposada caritat, d’una suposada falta de fons, quan tenen tots els caps de la institució vivint a cos de rei, amb patrimonis milionaris i els magatzems del vaticà plens d’or i de riqueses. En canvi es fan els pobres, per a que la gent els sufragi els projectes. I el senyor Bartomeu, resulta que li fa propaganda gratuïta en nom del Barça. És una vergonya la veritat.

Un Bartomeu que té els pebrots de sortir després del partit i dir davant d’una càmera que l’equip ha jugat bé. On ha estat el senyor Bartomeu els 90 minuts anteriors, preparant el càtering?? Entenc que pugui intentar treure transcendència a la derrota, que vulgui donar confiança als jugadors de cara a dimarts, que pugui parlar d’esforç de tots els jugadors, però dir que l’equip ha jugat bé és una broma de mal gust i, quan el soci està emprenyat després de la derrota, encara més.

El partit va ser un absolut desastre, no es pot salvar pràcticament a ningú, però no em sembla just, es més, em sembla molt oportunista que la paguin amb Alves. Ja fa temps que sembla l’únic culpable de tot, que se’l mira amb lupa i que no ajuda que cada dos per tres hi hagi publicacions i filtracions de si vol renovar per uns diners, uns anys de contracte o el que faci fora dels camps. Que té un error és evident, també podem dir que Bravo no reacciona a l’acte i són les dècimes que fan que no arribi, sent més responsable Alves evidentment, però que també té la seva part de culpa. Però culpar de la derrota a Alves, quan el gol és al minut 7 de partit jugant a casa, em sembla bastant ridícul la veritat, però encara més que sabent que s’ha equivocat, encara el vagin xiulant quan és substituït. No li van fer la culpa de la derrota a Anoeta a Alba oi que no?? No el va xiular ningú al Camp Nou al següent partit a casa. El que passa és que ja fa dies que és la burra dels cops, sobretot ara que ha marxat Cesc i el miren amb lupa i no li’n perdonen ni una. És el que té l’afició del Barça.

El partit d’ahir, posats a xiular, és per a xiular a tot l’equip, perquè no van donar en cap moment la sensació que volien anar a guanyar el partit, com la majoria dels darrers que han jugat, va donar la sensació com si fos un tràmit molest que s’havia de passar i que ja el solucionarien amb el pas dels minuts amb una genialitat individual d’algú. El problema és quan s’ajunta la poca ambició amb el gran treball defensiu del rival, que va sortir sense davanters però amb jugadors capaços d’aguantar la pilota i de generar desequilibri de forma individual. Jugadors amb capacitat de suportar la pressió del partit i de veure on estaven els espais i aprofitar-los. El partit d’ahir, si es tingués una directiva normal, era per a demanar-li a la federació espanyola de jugar-lo divendres per la nit, en lloc de jugar a les 16 hores, un horari que està demostrant-se que no els acaba de funcionar bé. Tenint setmana blanca i el Málaga no jugant competició europea, s’hagués pogut demanar perfectament. Però clar és demanar massa per a una directiva que l’únic que està fent es buscar diners de baix les pedres i d’hipotecar el club amb contractes diversos per a cobrar per avançat i presentar electoralment la gran millora econòmica a base de maquillatges financers.

El problema del Barça és que van atacar fatal col·lectivament, en cap moment van donar la sensació de trobar la manera de trencar l’entramat defensiu i poc a poc es van anar desesperant i perdent els papers, descol·locats en tot moment. Tots els rebots i refusos anaven a parar a peus del Málaga, però és una cosa que sol passar quan estàs descol·locat al camp, que no funciona res, ni rebots, ni la pressió ni les combinacions amb precisió. El problema es que ningú va tenir el dia i no es pot produir una desesperació tant gran com es va veure la última mitja hora, no pots llençar mitja hora a la brossa. També penso que els canvis van arribar

El primer de tots que es va veure que no tenia el dia era Messi. Igual que sempre se’l destaca i s’enalteix partit rere partit, és just dir que ahir no va rendir com d’ell s’espera. No perquè no hagués marcat o donat cap assistència, no sempre es pot estar a un nivell de 10. Però en tot moment se’l va veure desconnectat del partit, demanant la pilota poc i cada cop que rebia es limitava a buscar la típica passada que li ha funcionat en tants i tants partits, però que ahir no era el dia. No se’l va veure motivat i buscant la pilota i encarant per a trencar la defensa, encara que després resolgués un altre. El típic partit que té cada x partits on acusa el sobreesforç no tant físic com si mental de no rotar en cap partit. Em sembla que ja té la suficient maduresa per a entendre que no ho pot jugar tot i algú amb pes i amb la seva confiança, com per exemple Mascherano, li hauria de fer veure, perquè és massa important per a l’equip com per a tenir aquests partits on no està. Són molt pocs partits durant l’any, però costen punts.

Tampoc va tenir l’ajuda de ningú, Suárez va fer el pitjor partit des de que està al Barça, molt pressionat pels centrals i molt espès a l’hora de combinar o desmarcar-se. Tampoc va estar massa encertat que diguem Neymar, encara que tot i això penso, a diferència de molta gent, que va ser dels tres, el millor davanter, va ser l’únic que va intentar driblar i trencar la defensa. Encara que es va passar de frenada al final del partit amb una entrada de vermella directa que li va perdonar l’àrbitre. Molt irregular durant tot el partit i poc decisiu cara a porta, en va tenir una de claríssima que va fallar per molt.

El problema és que quan els tres no tenen el dia poca cosa hi ha a la banqueta ofensivament parlant, perquè tenir a Pedro avui en dia, que ja marca poc i només falta que ara com juga poc cada pilota que toca busca el xut a porta, és com no tenir res. Molt decebedora la jugada que amb quatre companys esperant la passada busca el xut a porta, que si almenys ho fas bé i marques o el porter fa la parada de la seva vida, doncs tens una mínima excusa, però quan fots la merda de xut que va pegar no té cap tipus de disculpa. Si no fos per la sanció de la FIFA segurament seria el seu darrer any a can Barça, per rendiment ja en fa dos que no mereix estar. No es pot culpar-lo de la derrota, a un jugador que surt gairebé al final, però si ha de jugar amb aquest egoisme, potser millor que juguin els Sandro i Munir de torn. La veritat, és preocupant la nul·la resposta ofensiva que té el Barça des de la banqueta, però és el que passa quan vens a Alexis i Cesc per a fer caixa d’una forma lamentable.

No el van ajudar massa tampoc els seus companys del mig camp, tant Iniesta com Rafinha no van entendre en cap moment que el partit passava per conduir ben poc la pilota i donar velocitat a la circulació. Van treballar molt defensivament, però la mala col·locació col·lectiva va fer que en la majoria de pilotes, estiguessin massa lluny de les segones jugades i que quan la tenien, la aguantaven massa i donaven facilitats a la defensa. La entrada de Rakitic va ser molt tardana, el croat necessita minuts per agafar el ritme, prefereixo clarament posar-lo de titular i donar-li descans amb el partit resolt que no pas treure’l des de la banqueta. El seu rendiment és totalment diferent quan surt fred els darrers minuts de partit, sabent que el Málaga es tancaria, hagués hagut de ser titular pel seu xut des de fora de l’àrea. Que aquesta és una altra, sense idees ni espais ni es va intentar tampoc el xut de la llarga distància, m’estranya moltíssim que un entrenador com Lucho, que li agradava i força xutar des de lluny, no entenc com no posa més èmfasi en aquest aspecte del joc, perquè Iniesta no massa, però Rafinha té un bon xut de fora i tant Suárez, com Messi, com Neymar també tenen capacitat per a fer-ho. Es va salvar Busquets de la tònica general amb 11 recuperacions i alguns intents de combinació amb els de dalt, que no van arribar a bon port. Però de totes maneres és el que millor va complir el seu paper.

La defensa és la que va patir més el desgavell de l’equip, defensaven molts cops amb inferioritat als contraatacs i tenien massa precipitació quan l’equip recuperava la pilota. Alves va acusar molt el seu error i tot i fer algunes bones centrades va estar molt desconcentrat al llarg del partit, però ho tenien molt difícil tots dos laterals, amb tres jugadors tapant les bandes permanentment amb ajudes de mitjos i centrals. En el cas d’Alba potser va tenir més oportunitats quan es basculaven les pilotes, però ahir en atac va estar molt desencertat, molt precipitat i sempre centrant a sobre del defensa. Fluix partit el d’ahir que ell ho sabia i va ser el que més va perdre els papers quan s’anava perdent, amb una lletja acció al final i massa nerviós durant els minuts finals. Les pèrdues constants de temps, permeses per l’àrbitre, està clar que poden trasbalsar una mica, però professionals amb aquesta experiència no poden perdre els papers com ho va fer Alba al final del partit. Els dos centrals van estar relativament bé, traient aigua per tot arreu, fins i tot Mathieu, que possiblement va fer el millor partit des de que juga al Barça, segur al tall i sense cometre errades, però els va faltar a tots dos una mica de valentia a l’hora de dividir la primera línia de pressió i generar una mica de superioritat i d’incertesa a la defensa rival, però clar el perill que suposaven les contres suposo que els va fer mantenir una mica més la posició.

El problema del partit d’ahir és bastant inexplicable la veritat, és difícil que a un equip com al Barça, se li ajuntin tants de jugadors que tinguin un mal dia, va ser una desconnexió general molt inoportuna i que va fer molt de mal perquè amb la ratxa que portava l’equip ningú se l’esperava, apart de que ha vingut al pitjor moment de la temporada. A veure si aquest toc d’atenció serveix per al partit de dimarts, que serà complicadíssim i on les errades es paguen molt cares, dimarts han de controlar el ritme del partit més que mai i jugar amb els nervis del rival per a intentar fer algun gol. 

Tràmit

Paraula que pot definir el que va ser el partit i la part institucional del que ha passat durant aquesta setmana a can Barça. Començant per la part institucional, perquè Bartomeu ha sortit a fer el que s’esperava, penjar-li tot el mort a Rosell que ja està imputat, per a així poder netejar la seva imatge de cara a les eleccions i a poder seguir mangonejant el club mogut pels fils invisibles del senyor Rosell, l’autèntic president a l’ombra. El jutge però no ha picat i el continua tenint imputat, entre altres coses perquè no cola que no sàpigues res quan està la seva firma estampada a la majoria de documents.

També hem vist aquesta setmana la nova comissió tècnica amb la sangonera Reixach, que fidel al que va ser com a jugador, un dropo que cobrava per fer el mínim, fins ara era “assessor del president” (quina barra!!), ara passa a integrar la comissió juntament amb el senyor Braida, un senyor que estava al Milà (tots sabem com està ara mateix el club italià), juntament amb dos directius més. Quin sentit té tota aquesta pantomima si a final de temporada es convoquen eleccions?? El que necessita el club són eleccions ja i que la nova junta comenci a plantejar la pretemporada de l’any vinent, en quant a desplaçaments i logística, resoldre els temes de renovacions i poca cosa més. Si entrarà una nova junta i canviarà tota la estructura esportiva. Ja haurien de ser eleccions molt pròximament, perquè decidir la estratègia de la pretemporada, quan entrarà una nova junta, em sembla una barbaritat, però clar, ja s’encarregaran de carregar de compromisos, per aparaular diners anant a llocs exòtics, en perjudici de la preparació correcta de l’equip, total, com ells no estaran se’ls en fot tot. El pitjor de tot és com estan tapant els resultats les cagades que estan fent aquesta junta, com ha tancat les portes del saber al soci del que s’està maquinant dintre del club. Ara avui es reunien per a decidir a quina empresa li cedeixen els drets d’explotació, si a Mediapro o a Movistar. Com poden tenir la barra de negociar aquestes coses si a final de temporada marxen? Com poden ser tan irresponsables d’hipotecar el club els pròxims anys quan no estan legitimats per a fer-ho?? No amb el cas televisiu perquè a partir de l’any vinent en principi es negociaran conjuntament, però de tota la resta si. El problema de tot això és que tenen previst fer el mateix amb les obres, amb la publicitat i tots els temes importants de futur. Una vergonya, però com s’està guanyant i ja va dir que convocaria eleccions, el soci totalment endormiscat.

Endormiscats perquè per sort l’equip va a velocitat de creuer, complint ahir el tràmit de guanyar al Llevant a casa i ja pensant en compromisos més importants dels pròxims partits. Haurà d’anar amb peus de plom Lucho a l’hora de motivar a l’equip i a l’hora de fer les rotacions de manera encertada, perquè hi ha partits molt trampa, com dissabte vinent enfront el Màlaga, un equip molt seriós i que a casa seva no li van poder fer un gol quan els blaugranes van visitar el seu estadi i una sortida molt difícil a Ipurua, que veurem com està el camp per aquells dies, ja que l’estat de la gespa dona molt que desitjar, en un camp molt petit i on no hi ha espai per a jugar. La temptació de la importància de la xampions i el clàssic, a l’hora de rotar jugadors, en aquests partits, pot costar la lliga si no es va amb compte.

He de dir que els darrers dos partits, el de copa enfront el Villareal i el darrer de lliga, he tingut la sort d’estar a l’estadi veient-los en directe. No hi ha punt de comparació amb la tele, a nivell de velocitat i de visió dels espais. Jo li recomanaria a més d’un, que des del sofà demana més jugades de gol i més perill, quan el Barça li costa alguns partits obrir el marcador, que vagin un partit a veure en directe per adonar-se’n de la gran dificultat que entranya jugar quan hi ha onze tios tancats al seu camp. Perquè la tele sembla que hi hagi més espais, però quan es veu en directe es veu realment la màgia que tenen aquests jugadors per a fer les jugades que fan entre tants jugadors defensant. És una situació realment sorprenent quan els estàs veient en directe. Igual que la veritable magnitud del que és Messi com a jugador. Ja ho va dir Vietto fa uns dies, que per apreciar realment el que és Messi s’ha de veure a peu de camp. Estic totalment d’acord. La velocitat de moviments i la visió de joc que s’aprecia en directe, no té res a veure amb la tele.

El partit va ser fàcil perquè els jugadors del Barça el van fer així, no perquè el Llevant es deixés guanyar, com s’han afanyat a dir des de la caverna. El Llevant va sortir a fer el seu partit, però quan el petitó està inspirat, no hi ha equip que tingui res a fer.

Ahir hagués pogut acabar, d’estar encertats els seus companys, amb hattrick de gols i d’assistències, perquè el nombre d’assistències de gol que arriba a donar per partit és brutal, el que passa que al no acabar amb gol no pugen al marcador.

És increïble la visió que té per a veure la passada on no la hi ha i deixar als companys totalment sols, però ja no és només les assistències, és com trenca les defenses a partit de marxar de 2-3 jugadors i deixa a dos companys pràcticament encarats amb el porter, és que totes les pilotes que passen pels seus peus, normalment milloren la jugada. Mal negoci va fer el portuguès provocant-lo públicament a la gala de la pilota d’or. Esperem que segueixi a aquest nivell perquè el necessitarem el pròxim mes i mig on es decidirà mitja lliga i la possibilitat de passar a quarts a la xampions.

Però el bo que està tenint Messi és que, apart del que està desequilibrant ell, s’està trobant amb una evolució molt positiva dels seus companys, des de que van tots a una que l’equip ha millorat moltíssim, el nivell col·lectiu d’esforç en la pressió, de recuperació ràpida i de joc combinatiu està fent que no només sigui Messi l’amenaça i que costi molt més per als rivals tapar tot el vendaval de joc. Perquè la presència de Rakitic i uns molt millorats en aquest aspecte Busquets i els centrals Piqué, Bartra i Mascherano, fan que el perill sigui més gran. Estic parlant del canvi d’orientació complet que feia tant bé Marquez o Koeman per exemple. Perquè Messi està partint de l’extrem esquerre i fa que tingui almenys tres jugadors a sobre, si apart està Suárez fixant centrals, amb aquestes passades de 40 metres el que s’està fent és que deixen amb un contra un a Neymar a l’altre costat, com la jugada del penal per exemple i moltes de les que es van produir al partit. O bé es realitza el canvi de sentit des d’una banda cap a Messi sol a la banda i finalitza Neymar o un que entri a la rematada pel cantó contrari al que està la pilota, o bé comença la jugada Neymar i l’acaba Messi.

Neymar també va fer un gran partit ahir, el darrer partit fluix contra el Villareal, on el problema no va estar al fallar el penal, ja que Messi també en falla algun, els falla qui s’atreveix a llençar-los, el problema va estar en que no li va sortir res en tot el partit. Ahir va sortir molt motivat i va fer tenir un rendiment molt alt, ajudant a Adriano i fent feina fosca que no acostuma a fer, apart de ser desequilibrant en tot moment i de generar un penal amb el seu desequilibri individual. Esperem també que continuï així perquè se’l necessitarà i molt. Sense fer soroll ja porta 17 gols amb una efectivitat més que notable.

Pedro va fer un partit més que acceptable, millorant el que venia fent fins ara, però que dona la sensació que si no és titular no posa tot el que acostuma a posar al camp. Ahir es va buidar en la pressió i les ajudes però com sempre va estar desencertat cara a gol, però si els altres dos estan com estan darrerament tampoc es tant important que marqui o no, només per a la seva satisfacció personal i confiança, però si segueix treballant com ho fa almenys no se’l qüestionarà que estigui al Barça.

Del mig camp, un cop més, el senyor Xavi va decidir que, com el partit estava sent senzill, que es dedicaria a pujar a la rematada en cada aproximació del seu equip, passant olímpicament de la organització i sobretot d’ajudar defensivament als seus companys. No se quin partit van veure alguns mitjans que el posen pels núvols quan va jugar gairebé més de davanter, que de mig que és on ha d’estar i donar ordre i control de pilota a l’equip.

Sort que els seus companys de mig camp no es van agafar el dia de vacances com ell i van fer un molt bon partit, sobretot amb les passades de 40 metres al peu de Neymar que van generar molt de perill, perquè defensivament i a l’hora de donar equilibri, tant Rakitic com Busquets estan fora de qualsevol dubte. Però la gran notícia és que s’estan atrevint a l’hora de generar joc ofensiu amb un Busquets que es part decisiva a la jugada del gol de Messi a passada de Pedro.

Perquè entenc que Messi és el crack i els gols tapen molt mèrits col·lectius, però no hem d’oblidar que el penal el força Neymar, que el segon gol ve d’una combinació col·lectiva que acaba amb una molt bona passada per dalt de Busquets a Pedro, que fa una molt bona desmarcada de segona línia per a trencar el fora de joc i que li deixa pastada a Messi.

El primer gol ve d’una gran jugada de Bartra, que té el mèrit de robar la pilota molt a dalt i de donar-li l’assistència a Messi. Un gran partit on va recuperar fins a 16 pilotes i va estar inexpugnable per dalt, quan tenia dos jugadors amb joc aeri, com Barral i Uche. Apart va fer també unes quantes passades de mèrit de canvi d’orientació i d’incorporacions a l’atac. Gran partit que demostra un cop més la diferència amb Mathieu, amb la pilota als peus i a l’hora de col·locar-se com a central, coses que el francès dona molt que desitjar quan juga.

Mascherano com sempre va estar espectacular, defensant totes les sortides perilloses abans de que ho fossin, anant molt bé a l’anticipació i entenent-se molt bé amb Bartra, jugador indispensable per a l’equip, que apart del que aporta en joc és l’esperit que impregna als jugadors amb el seu esforç. És un capità encobert i el seu compromís sembla que hagi sortit de la pedrera. Un exemple d’actitud per a tots els que estan a la pedrera i que haurien d’intentar assemblar-se a ell en qüestions d’esforç i de sacrifici i d’ambició per assolir fites.

Els dos laterals també van complir, s’ha de tenir en compte que no són habituals i van aguantar tot el partit a un molt bon nivell i no van patir per les seves bandes, que és el més important. Apart es van incorporar a l’atac amb criteri i de les botes d’Adriano neix, si es pot dir així, perquè la tisora de Suárez és espectacular, però la passada també va a la posició indicada, a l’alçada i la força adequades.

Un Suárez que poc a poc està demostrant el que pot aportar apart de la lluita, de l’esforç i de la combinació amb la resta de companys i de fixar als centrals. A Bilbao va demostrar que les pot clavar de fora de l’àrea, ahir va demostrar que té una qualitat a la rematada espectacular i encara falta la versió de Suárez, que té i ha demostrat els darrers anys, de col·locació i d’intuïció a l’hora d’estar al moment correcte a l’hora de rematar, la seva versió “caçagols”, que serà el que realment li donarà molts punts al Barça en partits difícils.

Està clar que el rival no era el més fort possible, però Lucho va canviar 8 jugadors de cop respecte la copa i l’equip pràcticament no ho va notar. El més important és que faci rotacions però en zones determinades, com ara la davantera i l’atac, no de tres jugadors de cop. El mig camp si que té garanties de rendiment posi a qui posi i és la part que ha de córrer més al llarg del partit, la que necessita més rotacions, però la davantera per exemple, anar posant a Pedro però deixant a dos cracks, per a que no passi com a Anoeta.

Brillant.

És el que podríem dir del partit d’ahir si fem cas de tot el que diu la premsa, que com sempre ja se’n va per les rames i comença a parlar de triplets i de títols quan encara queda tant aquesta temporada. Però és molt típic de la premsa, després d’Anoeta tot era un desastre, s’havia de fer fora a l’entrenador i pintava un futur molt negre. Ara resulta que tot torna a ser meravellós i no hi ha cap problema al club, com canvia la cosa de que entri o no la piloteta.

Amb tot això, el president del Barça, content com unes castanyoles, els resultats de l’equip, han fet que la gent no pensi amb les seves cagades i no tingui la temptació, de presentar una moció de censura, pot seguir fent les seves mafiades i si té sort i es guanyen títols pot inclús treure pit de cara a les eleccions. Quan la realitat és molt diferent, quan se’n va al Vaticà a veure el Papa i li ofereix patrocinar una iniciativa en favor de les escoles, per a netejar la cara del personal amb el tema Qatar, però clar, només a les seccions, perquè el club està venut als de Qatar. Ara es vol treure de la mànega un cop d’efecte com el de Laporta amb Unicef, quan no té res a veure una cosa amb l’altra. Laporta va prioritzar portar Unicef a la samarreta, per davant de qualsevol patrocini, mentre que ara el president actual vol jugar al “poli bueno, poli malo”, és a dir, em patrocina al primer equip una dictadura i les seccions una organització, que en principi no té res a veure amb res similar a Unicef. Li ofereix ser un òrgan de publicitat  una organització que està controlada per l’Església, que és molt diferent. Ja només li faltava al club posar-se amb temes religiosos, un club de futbol. Bastant penós la veritat. Que el president hagi estudiat a una universitat privada, dirigida per jesuïtes, no vol dir que ara haguem d’aguantar com augmenta la religiositat del club. En una societat catalana, totalment laica, ara resulta que volen patrocinar a l’Església i de forma gratuïta, la organització més rica, que si vengués part del que té acabaria amb la gana al món i podria escolaritzar a qui fos necessari, resulta que li hem de fer la campanya gratis. No entenc res la veritat. No sé com volen comparar patrocinar Unicef amb patrocinar Escoles Ocurrents.

El problema de tot és veure com està fent el que li passa pels pebrots amb el club i decidint coses que no li pertoca, quan ha de marxar a final de temporada, deixarà el club fatal i ens en penedirem els pròxims sis anys, quan el que entri nou estirà lligat de peus i mans. Esportivament l’equip està a un gran nivell, però li està fent un lamentable favor institucional a una junta que ja hauria d’estar fora del club.

Està a un gran nivell perquè, seguint amb la religiositat, tenim al Deu del futbol. Ahir va donar un nou recital de com es juga i de com es pot destrossar a un equip rival. Un autèntic espectacle d’un jugador que va participar decisivament als 5 gols que va fer el Barça, amb una jugada al cinquè gol que és per a emmarcar i veure’s a les escoles de futbol, com un jugador pot portar tant apegada la pilota al peu i destrossar ell solet una defensa, passejant-se per la frontal i driblant jugadors, esperant el moment exacte i el lloc adequat per a fer la passada i deixar tot sol a Busquets que només va tenir que fer la passada de la mort. Una jugada brutal, que va ser la cirereta del pastís del partit que estava fent. Perquè apart de participar en tots els gols, la cosa encara hagués estat més escandalosa d’estar encertats els seus companys a l’hora d’aprofitar els seus regals, la rematada de cap de Suárez que treu Gorka, la cagada de Xavi que se li fa de nit, dos mà a mà de Neymar amb el porter, etc. Un autèntic festival del millor jugador de la història.

Un partit on va ser decisiu amb el primer gol, de falta afortunat pel rebot, que va trencar el partit i va fer que el Barça pogués jugar amb més tranquil·litat. Perquè l’Athletic va sortir molt fort, pressionant molt a dalt i generant perill quan recuperava la pilota, amb un Barça incapaç de controlar el ritme de partit, perquè entre altres coses qui ho havia de fer s’amagava entre línies i esperava que la resta traguessin la pilota controlada. En aquest aspecte, va ser molt important Neymar, que va ser el jugador on anaven aquestes pilotes amb sortida des del darrera, que controlava molt bé d’esquena i feia possible que l’equip sortís els 10-15 metres, que necessitava per a no estar embotellat al darrera. Perquè els primers 15 minuts de partit van ser molt complicats, amb un equip contrari pressionant a camp propi del Barça i fent ús d’un joc dur que el lamentable Mateu Lahoz estava permetent miserablement. Jo no puc entendre com es pot considerar un bon àrbitre una persona que es passa el reglament pels pebrots i xiula el que li dona la gana. Fins al minut 40 de partit no va treure la primera targeta i un parell de minuts després, li treu a Alves per una falta molt normaleta, molt més fluixa que les que s’estaven produint al partit, per part de De Marcos a Neymar entre altres, o d’Etxeita a Suárez. Però clar així compensava les targetes, una cosa que es fa molt quan es xiula al Barça, que avisen i avisen a l’equip rival, però que quan un jugador del Barça fa una falta una mica per sobre de la mitjana, no s’ho pensen dos cops a l’hora d’amonestar-lo, perquè ja n’han tret unes quantes al rival i que no es vegi molt descompensat. Lamentable.

Sort que Messi va trencar el marcador aviat amb el gol de falta afortunat, cosa que va suposar que l’equip basc hagués de jugar una mica més pressionat. Però clar, és la típica manta curta, si et tanques al darrera no arribes a porta i si surts a pressionar molt a dalt, llavors deixes molts espais al darrera, cosa que està aprofitant molt bé el Barça per a sentenciar alguns partits que se li compliquen pel joc del rival. És el risc que corren, que per cert és d’agrair aquests equips que prefereixen córrer-lo, de pressionar tant a dalt, que en quant es passa la primera línia de pressió, és gairebé jugada clara de gol i, amb la qualitat que té el Barça a dalt, és una mica suïcidi. Però el resultat tapa que al començament es va patir força, que amb un equip amb davanters més efectius potser estaríem avui parlant d’una altra cosa. Perquè abans de fer el segon, l’equip basc té dues ocasions clares que atura Bravo i una altra de més clara encara que va al pal, a continuació ve el golàs de Suárez, però això no sempre succeirà així i no sempre es tindrà la capacitat de reacció per a remuntar, que es va tenir per exemple amb el primer gol de l’Athletic, que va suposar uns minuts d’incertesa i de més moral per a l’equip de casa, sort que es va tornar a marcar aviat, sinó no sabem que hagués passat.

Els dos gols són molt evitables, sobretot si Lucho no hagués apostat per posar al mateix equip i al mateix costat de camp a Mathieu i Xavi. El primer semblava més un bessó d’Alba, fent més nosa que servei per aquella zona i que va estar gairebé tot el partit fora de lloc, si li sumem que pel mateix costat de camp estava Xavi, que veient que era incapaç d’agafar la pilota i posar tranquil·litat al joc, va decidir despenjar-se en atac, amb incorporacions de segona línia a veure si marcava algun gol a assistència de Messi, que no pas de defensar la seva zona i ajudar als companys de mig camp. Els dos gols venen per una assistència des de la zona on havia d’estar Xavi, a un davanter aprofitant la línia de passada on havia d’estar per a tapar-la Mathieu, que sempre estava en terra de ningú. Els dos gols surt la foto de Piqué havent d’anar a tapar el forat que deixa Mathieu, sense poder arribar a temps i el francès tornant de ves a saber on sense marcar a ningú. El segon gol apart de les errades de tots dos, venen acompanyades per una errada de Bravo que se la menja pel seu pal. Les dues aturades decisives que fa són tapant el seu pal, el gol és errada seva precisament per no tapar-lo. També va errar a la jugada que rematen al pal, que surt a fer rovellons i llavors el refús de Piqué li guanya Aduriz a Mathieu i Bravo està fora de lloc, sort del pal. No poden jugar Mathieu i Xavi al mateix onze i al mateix costat de camp, és massa decisiu per al rival.

Per sort l’equip va encaixar molt bé el gol i va reaccionar molt aviat, amb una jugada espectacular, on Messi amb un toc trenca tot l’entramat defensiu, li dona a Rakitic, que fa la pausa correcta i li torna a Messi i obre a banda per a Suárez que fa una molt bona passada que Messi acaba rematant. Una jugada on Messi es fa des de la ratlla del mig camp, una correguda espectacular fins a rematar al segon pal, ajudat per De Marcos que és el que la acaba entrant. Un cop marcat el 1-3 ja es va acabar el partit i més amb la posterior expulsió d’Etxeita per una entrada criminal. És el que passa quan tens un àrbitre tant lamentable, que deixa jugar tant, que el rival, es va encegant i llavors al final, ha de treure vermella directa.

El que més em preocupa, però, és que el Barça s’acostumi a jugar així, després de que darrerament els equips li hagin jugat així, que llavors després quan vinguin els autobusos, l’equip s’ofegui i no sigui capaç de trobar el gol. Perquè em sembla perfecte que si els equips t’apreten a dalt, tinguis la capacitat per a matar-los amb transicions ràpides, però no serà el més habitual aquesta temporada. És una bona notícia que Lucho hagi sabut donar solució a aquest tipus de partits on t’apreten tant a dalt, ja que en anys anteriors s’ofegaven, però seran més habituals els autobusos i el Barça ja ha punxat en varis d’aquests autobusos. Esperem que la dinàmica adquirida pels darrers partits, el plus de confiança que tinguin els jugadors, serveixi per a trencar partits molt tancats, que és on et jugues les lligues.

Individualment els tres de dalt van estar a un gran nivell, el cas de Messi ja ho he dit abans. Amb els altres dos doncs Neymar va estar a un gran nivell, molt important a l’hora de descarregar l’equip i generant perill en tot moment, molt irregular amb la definició però tampoc va ser necessària. El cas de l’uruguaià ara la premsa parla que si ja ha tapat boques, que si ha tornat el Suárez de Liverpool i les típiques subnormalades de “periodistes” que analitzen amb el resultat a la mà i en el cas dels davanters si han marcat o no. Suárez ja fa dies que està justificant el seu fitxatge, sent bàsic per a l’equip, ahir descarregant el joc quan li pegaven pilotada per a que la baixés i amb combinacions amb els de dalt, apart va fer un golàs xutant des de fora de l’àrea, no serà l’últim, és un dels punts forts que té i que el Barça no tenia al seu repertori.

Al mig camp partit espectacular en quant a treball de Busquets i de Rakitic, de donar la pausa necessària per a les transicions ofensives i amb molt bona visió de joc. El de Badia va fer una molt bona incorporació al cinquè gol i va ser decisiu a l’hora de tallar les contres, ajudat pel croat que va estar immens amb l’equilibri al mig camp i els canvis d’orientació, a més es va incorporar en varies ocasions amb perill i va conduir molt bé el joc de l’equip. Després està el partit de Xavi, que va decidir amagar-se entre línies i passar tot el treball pesat als altres dos companys del mig camp, però com va tenir un parell d’ocasions de gol, doncs per a més d’un ja va complir. Jo espero d’ell que ja que surt a controlar el ritme, que no es facin partits d’anada i tornada com el d’ahir, perquè si no ha de poder frenar-ho, no pinta res en aquest tipus de partits d’anada i tornada, perquè no té el físic ni per aguantar-los, ni per ajudar a l’equip. Ahir, fins que no va tenir el parell d’incursions a l’àrea, no va tocar pilota. Però bé, com el van aplaudir i feia dos partits que no jugava, doncs els seus amiguets vinga a demanar un cop més, més minuts per a ell.

La defensa va estar a un gran nivell, excepte Mathieu, que és un element desestabilitzador perquè ni juga tranquil Alba, va haver-hi una jugada, que fins i tot el va empentar per a poder arribar a un refús i que estava el francès pel mig, ni juga tranquil Piqué, que ha d’estar tapant-li els errors constantment. Això no aporta gens de confiança ni tranquil·litat. Segueixo sense entendre perquè juga per davant de Bartra.

Bravo va estar irregular, molt efectiu els primers minuts, molt bé amb la pilota als peus, però molt malament, en segons quines jugades, que haguessin pogut costar cares. Aprovat en general però molt irregular.

Però la millor notícia del dia, sense cap mena de dubte, és la destitució d’Eusebio com a entrenador del filial. Una decisió que s’ha pres molt tard i que esperem que el nou tècnic tingui temps per arreglar-ho, encara que tampoc em convenç massa la elecció de Vinyals la veritat, no estava fent massa bon treball al juvenil. Però amb que posi els jugadors a la seva posició i no faci invents lamentables, la cosa esperem que vagi molt millor.

Victòria molt positiva.

Abans de començar l’entrada veig la notícia del tema Neymar, que un cop més ha aparegut als mitjans. És una vergonya la publicitat negativa que ha de suportar el club per culpa d’una colla d’incompetents que encara estan al càrrec. Perquè segons diu la notícia, segurament s’imputarà al Barça com a club per frau fiscal amb Hisenda. És molt vergonyós que et deixin públicament com a corrupte i com a defraudador el club que fa uns anys tenia millor fama i era admirat per tothom. Perquè una cosa és que un dirigent o treballador, s’embutxaqui diners d’un club, que no declari els seus impostos a Hisenda, que faci qualsevol cafrada. Però tacar d’aquesta manera la imatge del club, és la gota que vessa el got i hauria de ser la ratlla i creu d’aquesta directiva. No puc entendre de cap manera com pot seguir encara a la cadira aquest senyor i com permetran que acabi d’enfonsar el club i el deixi en mans dels seus amiguets. És bastant penosa la condescendència del soci blaugrana, que van córrer molt per a fotre-li una moció de censura a Laporta però que en canvi ara estant totalment endormiscats pels èxits recents, bé no tant recents perquè portem uns anys ja menjant mocs a nivell europeu. Ara hem de veure com estan fotent fora a Alves quan és un marró que s’haurien de menjar després de la gran cagada que han fotut amb el tema Fifa i els reforços lamentables en defensa quan sabien que no podrien fitxar. Si l’has cagat, doncs t’has de menjar amb patates la cagada i pagar-li a Alves per renovar, ja se que té la paella pel mànec el brasiler, una altra cagada de gestió, però no pots encarar els propers dos anys amb Montoya i Douglas. Amb Montoya perquè l’entrenador no confia amb ell i amb Douglas perquè no crec que confiïn amb ell ni la seva família. Doncs veient que no pots fitxar els propers dos anys, li ofereixes un bon contracte bianual i et fas fotre, no l’haguessis cagat els anys anteriors.

Però bé anem al partit. L’aspecte més positiu del partit d’ahir és, sense cap mena de dubte, la força mental que van demostrar i la capacitat de reacció per a remuntar amb tant poc temps. Més d’un i més de mil, quan va marcar el Villareal i veient que el Barça tenia les ocasions i fallava, estaven ja pensant amb el partit del Celta al Camp Nou aquesta temporada, veient com costava marcar ja veien la lliga perduda, sobretot veient com el Barça acusava el cop i els següents 5-10 minuts es veia a l’equip visiblement afectat. Però es que més de cinc mil pensaven quan marca el segon l’equip groguet, que ja s’havia perdut la lliga i que ja era impossible remuntar amb el que havia costat empatar. Al final la cosa va anar bé i el Barça va remuntar amb dos minuts i es va veure un partit molt disputat. No hi ha que oblidar que aquest rival d’anit portava 18 partits sense perdre i té un molt bloc col·lectiu, que és capaç de ser molt sòlid defensivament, quan juga fora de casa i que té a més la capacitat de combinar i de fer un joc ofensiu molt perillós, com va demostrar durant la estona posterior al gol de Messi, que van demostrar capacitat per a fer-se amb la pilota i generar perill.

El partit va començar molt bé per al Barça, que fallava moltes ocasions generades, amb Suárez al capdavant, que estava dominant a un Villareal que va decidir no discutir la possessió i sortir a la contra. Als 30 minuts quan ja podrien anar guanyant sobrats, el Villareal marca un gol de xurro a la seva primera aproximació real amb perill, una autèntica injustícia pel joc mostrat per uns i altres. El Barça ho va acusar i fins a falta d’aproximadament deu minuts, no va recuperar-se, com no amb una gran jugada de Messi, que li dona a Rafinha i el refús l’agafa Neymar, posant una mínima justícia al marcador, mínima perquè sense cap dubte no mereixia anar al descans perdent l’equip blaugrana. La segona part torna a començar bé i per una errada de Piqué s’encaixa el segon gol, llavors les coses pintaven negres, però per sort una molt bona jugada col·lectiva, amb una finalització a base de rebots acaba amb gol de Rafinha. Llavors va ser l’equip groguet el que va acusar el cop i va rebre un tercer gol de seguida, un golàs de Messi amb la cama direm que menys bona, perquè la cama dolenta de Messi és millor que la bona de molts jugadors de primera divisió. A partir de llavors el Barça va guanyar amb tranquil·litat, llàstima de la jugada del penal clar a Neymar, que el senyor Bicanti Garrido decideix no xiular penal. Aquest senyor se li està començant a veure el llautó, perquè és el mateix àrbitre amb el que el Barça havia perdut amb el Celta i empatat a Getafe, amb arbitratges lamentables, recordar que a Getafe es va menjar un penal també molt clar, per unes mans d’un defensa que no va voler xiular tampoc. La veritat és que no és un molt bon bagatge per a tenir les simpaties blaugranes, però és que cada setmana succeeix alguna cosa amb l’àrbitre i mai a favor. Comença a fer molt mala olor el tema i sobretot les designacions a la carta que s’estan produïnt des de fa ja molt de temps.

Per culpa de xiular penal i expulsió del porter, el Barça va haver de sofrir més del que mereixia pel joc, perquè l’ajustat del marcador no s’estava corresponent amb el joc desplegat per tots dos, encara que Marcelino hagués tret pit a la roda de premsa posterior de com estaven competint els darrers anys amb el Barça, a la primera part, si se’n va 4-0, ningú hagués pogut dir res, però clar és el que té analitzar el partit amb el resultat a la mà, una cosa que està molt de moda.

Del partit d’ahir m’agradaria destacar dues coses, el gran partit de Rafinha, probablement el millor del partit i el molt bon partit de Suárez. El tema Suárez és tremendament injust i no s’analitza com s’hauria de fer sota el meu punt de vista, perquè estic més que cansat de veure, escoltar i llegir que si no s’adapta, que si no fa gols, que si li pesa la samarreta. Per sort la gent de l’estadi està veient com va la cosa i no està cometent el mateix error que va cometre amb Alexis i li està donant suport malgrat els errors. Perquè el partit de Suárez, li pega quaranta patades al partit que va fer Neymar, però clar com el brasiler va fer el primer gol i va forçar la jugada del penal, ja tot són alabances i a Suárez en canvi tot són dubtes. On he de signar per a que el meu davanter centre, tingui 4 ocasions clares de gol abans del primer quart d’hora de partit?? On he de signar per a que el meu davanter centre mossegui a la pressió i no doni ni una pilota per perduda?? On he de signar per a que el meu davanter centre intervingui de forma directa a dos dels tres gols que marca el meu equip? Apart de tot el treball de fixar centrals i de combinar i fer parets amb els que estan entrant amb carrera, quan t’estan cascant els centrals per darrera per a que no ho puguis fer. El senyor Suárez ahir va fer un autèntic partides i és tremendament injust l’anàlisi del seu partit per part dels que es diuen periodistes i es diuen ser blaugranes. Perquè que ho faci la caverna, perquè és l’únic que busquen, fotre merda i qüestionar un fitxatge que ha costat el que ha costat, no sorprèn a ningú, però que ho facin els “periodistes” de per aquí em sembla penós, sobretot perquè aquests seran els primers de pujar al carro quan agafi una bona ratxa, igual que han fet amb Lucho, que ara és una meravella d’entrenador i després d’Anoeta se’l volien carregar. Una mica més de coherència si us plau.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que coneixíem els que seguíem el filial quan ell estava i els que l’hem anat seguint amb la cua de l’ull quan estava al Celta. Un jugador molt versàtil, que pot rendir molt bé en atac, que té molta imaginació, qualitat per a combinar amb els de dalt però que sobretot té la capacitat física per a treballar defensivament i evitar que es trenqui l’equip. Ahir va marcar un gol i va participar decisivament al primer gol, però el més destacable van ser les ajudes defensives i les cobertures i va tallar almenys tres pilotes quan retornava cap enrere que haguessin pogut acabar molt malament per al Barça, el millor partit des de que ha tornat a can Barça i esperem que vagi cap amunt, perquè té unes qualitats i un físic espectacular. Poc a poc està agafant la forma i pinta a que serà molt important de cara al tram decisiu de la temporada. Esperem que Lucho continuï apostant per ell en detriment de Xavi i que la terna Rakitic-Iniesta-Rafinha tinguin molt de protagonisme perquè seran molt bones notícies per al Barça.

Després està Messi, que un cop més va ser decisiu i va guanyar el partit amb una jugada marca de la casa. No va ser el partit més brillant seu individualment, va arrencar molt bé i es va pegar un cop al llavi que el va deixar molts minuts preocupat i absent del joc, per sort va reaparèixer per a generar la jugada del primer gol amb col·laboració amb Rafinha, va ser decisiu amb la rematada de cap al segon, que el rebot cau a peus de Rafinha a porta buida i no cal dir com va ser de decisiu al tercer gol. Sense ser el millor partit seu en quant a continuïtat al joc, va ser totalment decisiu com sempre, inclús amb la jugada del penal, que té la picardia de quedar-se sol per a rebre (amb una gran passada de Bravo) i deixar a Neymar tot sol davant el porter.

Un Neymar que va fer un partit molt fluix, al que el gol i aquesta jugada li van donar una transcendència que per joc no mereixia. Els partits de Neymar tenen dos vessants, depèn del partit, no se si del seu estat d’ànim o que, però del començament ja es veu. Hi ha la vessant que vol pilota, baixa a rebre, participa i fa eslàloms des de mig camp, que busca el desequilibri, els partits que inclús sense marcar, demostra ser un jugador gairebé imparable. Però després està la vessant “gossa” del jugador on es limita a fer el mínim per la seva banda i espera que li arribi la jugada de gol, ja sigui per assistència de Messi o d’algú altre, o bé esperant alguna jugada que pugui tenir de contra, com el dia del camp de l’Elx per exemple. Evidentment que s’ha de tenir el mèrit d’estar al moment adequat al lloc exacte, com el gol que fa, o la jugada del penal arrencar al moment adequat per a guanyar l’esquena a la defensa. Però a mi m’agraden els partits on se’l veu amb ganes de ser protagonista i ahir els primers 44 minuts va estar totalment desaparegut. Esperem veure la millor versió per als propers partits que seran molt complicats, començant per San Mamés diumenge que ve.

Molt bona versió també d’Iniesta, que poc a poc va recuperant sensacions i que està jugant més d’interior que no pas buscant la banda, així penso que té més visió de la jugada i està més ben col·locat per a la pressió i per a tallar les sortides al contraatac. Esperem que continuï amb aquest ritme però sobretot que no tingui lesions musculars, que és el que li està acostumant a passar els darrers temps, un Iniesta a un bon estat físic és indiscutible per aquest equip en partits importants, però també s’està veient que és el que sofreix més amb el nou sistema de joc, com passa amb Xavi, la diferència és que Iniesta encara té una edat on pot aguantar aquest ritme durant el partit i té la suficient experiència per a suplir carències físiques amb col·locació i genialitat individual, a l’hora de regatejar i desfer-se de rivals amb les habituals croquetes i canvis de ritme.

Busquets també fa uns partits ja que està a un rendiment molt alt i ahir fins i tot va ajudar bastant a la tasca de creació, un altre jugador que va a més i que sobretot està notant tenir dos interiors que l’ajudin en les cobertures dels laterals, ja que no ha d’abastar tant de terreny de joc. Després va ser suplert per un Mascherano que està imperial, tant en defensa com al mig centre i que és imprescindible avui en dia en aquest equip, aporta, salvant les distàncies, una mica el que aportava Pujol, una actitud i una garra que arrastra als seus companys i que intimida al rival, ahir mateix va haver bastantes ocasions on es va menjar a Giovani i a Vietto, que tenien que estar més pendent de que no els hi pispés la pilota en una anticipació, que de combinar i de fer jugades.

Va fer una molt bona parella novament amb Piqué, que va estar a un nivell altíssim com acostuma des de que ha decidit tornar a ser futbolista. Malgrat la errada del segon gol, on per a mi la errada és més quan està recuperant que es deixa trencar per Giovanni quan penso que el que havia de fer és, un cop arraconat a la línia de fons, tapar la passada ja que el pal se suposava que l’havia de tapar el porter. Si clava gol tant escorat la culpa ja és del porter, però si et passes de frenada i deixes la línia de passada lliure, és quant ve el gol de passada de la mort. Aquest crec que va ser l’error, perquè que fallis un control i te la pispi el davanter, és una errada que es pot considerar greu, però que li pot passar a qualsevol, i més amb el vent que feia, que podia fer un estrany la pilota en qualsevol moment.

La part més fluixa sota el meu punt de vista van ser els laterals, que sense jugar malament no van influenciar res en atac, es van limitar a complir en defensa, que ja és prou i a obrir el camp en segons quines jugades, però que al no brillar en atac doncs deixa el partit com una mica descafeïnat per la seva part.

I molts cops que em deixo a Bravo, però és que pràcticament no li arriben i normalment quan li marquen no és culpa seva, fa poques errades, que és el que s’espera d’un porter del Barça i té molt poc treball com per a fer un anàlisi del seu rendiment. Sempre valorem més el joc amb els peus que res, però és que realment sembla més un lliure que un porter, perquè influeix amb el joc amb els peus i com a porter gairebé no té feina. Molt bona passada a Messi a la jugada que acaba amb penal clar no xiulat, però és que a més va tenir la visió per a fer-la i la intel·ligència ja que ve de la jugada que li anul·len un gol al Villareal per fora de joc de Victor Ruiz i la seva ràpida sacada i precisió, d’estar encertat l’àrbitre, hagués decidit el partit.