Tràmit

Paraula que pot definir el que va ser el partit i la part institucional del que ha passat durant aquesta setmana a can Barça. Començant per la part institucional, perquè Bartomeu ha sortit a fer el que s’esperava, penjar-li tot el mort a Rosell que ja està imputat, per a així poder netejar la seva imatge de cara a les eleccions i a poder seguir mangonejant el club mogut pels fils invisibles del senyor Rosell, l’autèntic president a l’ombra. El jutge però no ha picat i el continua tenint imputat, entre altres coses perquè no cola que no sàpigues res quan està la seva firma estampada a la majoria de documents.

També hem vist aquesta setmana la nova comissió tècnica amb la sangonera Reixach, que fidel al que va ser com a jugador, un dropo que cobrava per fer el mínim, fins ara era “assessor del president” (quina barra!!), ara passa a integrar la comissió juntament amb el senyor Braida, un senyor que estava al Milà (tots sabem com està ara mateix el club italià), juntament amb dos directius més. Quin sentit té tota aquesta pantomima si a final de temporada es convoquen eleccions?? El que necessita el club són eleccions ja i que la nova junta comenci a plantejar la pretemporada de l’any vinent, en quant a desplaçaments i logística, resoldre els temes de renovacions i poca cosa més. Si entrarà una nova junta i canviarà tota la estructura esportiva. Ja haurien de ser eleccions molt pròximament, perquè decidir la estratègia de la pretemporada, quan entrarà una nova junta, em sembla una barbaritat, però clar, ja s’encarregaran de carregar de compromisos, per aparaular diners anant a llocs exòtics, en perjudici de la preparació correcta de l’equip, total, com ells no estaran se’ls en fot tot. El pitjor de tot és com estan tapant els resultats les cagades que estan fent aquesta junta, com ha tancat les portes del saber al soci del que s’està maquinant dintre del club. Ara avui es reunien per a decidir a quina empresa li cedeixen els drets d’explotació, si a Mediapro o a Movistar. Com poden tenir la barra de negociar aquestes coses si a final de temporada marxen? Com poden ser tan irresponsables d’hipotecar el club els pròxims anys quan no estan legitimats per a fer-ho?? No amb el cas televisiu perquè a partir de l’any vinent en principi es negociaran conjuntament, però de tota la resta si. El problema de tot això és que tenen previst fer el mateix amb les obres, amb la publicitat i tots els temes importants de futur. Una vergonya, però com s’està guanyant i ja va dir que convocaria eleccions, el soci totalment endormiscat.

Endormiscats perquè per sort l’equip va a velocitat de creuer, complint ahir el tràmit de guanyar al Llevant a casa i ja pensant en compromisos més importants dels pròxims partits. Haurà d’anar amb peus de plom Lucho a l’hora de motivar a l’equip i a l’hora de fer les rotacions de manera encertada, perquè hi ha partits molt trampa, com dissabte vinent enfront el Màlaga, un equip molt seriós i que a casa seva no li van poder fer un gol quan els blaugranes van visitar el seu estadi i una sortida molt difícil a Ipurua, que veurem com està el camp per aquells dies, ja que l’estat de la gespa dona molt que desitjar, en un camp molt petit i on no hi ha espai per a jugar. La temptació de la importància de la xampions i el clàssic, a l’hora de rotar jugadors, en aquests partits, pot costar la lliga si no es va amb compte.

He de dir que els darrers dos partits, el de copa enfront el Villareal i el darrer de lliga, he tingut la sort d’estar a l’estadi veient-los en directe. No hi ha punt de comparació amb la tele, a nivell de velocitat i de visió dels espais. Jo li recomanaria a més d’un, que des del sofà demana més jugades de gol i més perill, quan el Barça li costa alguns partits obrir el marcador, que vagin un partit a veure en directe per adonar-se’n de la gran dificultat que entranya jugar quan hi ha onze tios tancats al seu camp. Perquè la tele sembla que hi hagi més espais, però quan es veu en directe es veu realment la màgia que tenen aquests jugadors per a fer les jugades que fan entre tants jugadors defensant. És una situació realment sorprenent quan els estàs veient en directe. Igual que la veritable magnitud del que és Messi com a jugador. Ja ho va dir Vietto fa uns dies, que per apreciar realment el que és Messi s’ha de veure a peu de camp. Estic totalment d’acord. La velocitat de moviments i la visió de joc que s’aprecia en directe, no té res a veure amb la tele.

El partit va ser fàcil perquè els jugadors del Barça el van fer així, no perquè el Llevant es deixés guanyar, com s’han afanyat a dir des de la caverna. El Llevant va sortir a fer el seu partit, però quan el petitó està inspirat, no hi ha equip que tingui res a fer.

Ahir hagués pogut acabar, d’estar encertats els seus companys, amb hattrick de gols i d’assistències, perquè el nombre d’assistències de gol que arriba a donar per partit és brutal, el que passa que al no acabar amb gol no pugen al marcador.

És increïble la visió que té per a veure la passada on no la hi ha i deixar als companys totalment sols, però ja no és només les assistències, és com trenca les defenses a partit de marxar de 2-3 jugadors i deixa a dos companys pràcticament encarats amb el porter, és que totes les pilotes que passen pels seus peus, normalment milloren la jugada. Mal negoci va fer el portuguès provocant-lo públicament a la gala de la pilota d’or. Esperem que segueixi a aquest nivell perquè el necessitarem el pròxim mes i mig on es decidirà mitja lliga i la possibilitat de passar a quarts a la xampions.

Però el bo que està tenint Messi és que, apart del que està desequilibrant ell, s’està trobant amb una evolució molt positiva dels seus companys, des de que van tots a una que l’equip ha millorat moltíssim, el nivell col·lectiu d’esforç en la pressió, de recuperació ràpida i de joc combinatiu està fent que no només sigui Messi l’amenaça i que costi molt més per als rivals tapar tot el vendaval de joc. Perquè la presència de Rakitic i uns molt millorats en aquest aspecte Busquets i els centrals Piqué, Bartra i Mascherano, fan que el perill sigui més gran. Estic parlant del canvi d’orientació complet que feia tant bé Marquez o Koeman per exemple. Perquè Messi està partint de l’extrem esquerre i fa que tingui almenys tres jugadors a sobre, si apart està Suárez fixant centrals, amb aquestes passades de 40 metres el que s’està fent és que deixen amb un contra un a Neymar a l’altre costat, com la jugada del penal per exemple i moltes de les que es van produir al partit. O bé es realitza el canvi de sentit des d’una banda cap a Messi sol a la banda i finalitza Neymar o un que entri a la rematada pel cantó contrari al que està la pilota, o bé comença la jugada Neymar i l’acaba Messi.

Neymar també va fer un gran partit ahir, el darrer partit fluix contra el Villareal, on el problema no va estar al fallar el penal, ja que Messi també en falla algun, els falla qui s’atreveix a llençar-los, el problema va estar en que no li va sortir res en tot el partit. Ahir va sortir molt motivat i va fer tenir un rendiment molt alt, ajudant a Adriano i fent feina fosca que no acostuma a fer, apart de ser desequilibrant en tot moment i de generar un penal amb el seu desequilibri individual. Esperem també que continuï així perquè se’l necessitarà i molt. Sense fer soroll ja porta 17 gols amb una efectivitat més que notable.

Pedro va fer un partit més que acceptable, millorant el que venia fent fins ara, però que dona la sensació que si no és titular no posa tot el que acostuma a posar al camp. Ahir es va buidar en la pressió i les ajudes però com sempre va estar desencertat cara a gol, però si els altres dos estan com estan darrerament tampoc es tant important que marqui o no, només per a la seva satisfacció personal i confiança, però si segueix treballant com ho fa almenys no se’l qüestionarà que estigui al Barça.

Del mig camp, un cop més, el senyor Xavi va decidir que, com el partit estava sent senzill, que es dedicaria a pujar a la rematada en cada aproximació del seu equip, passant olímpicament de la organització i sobretot d’ajudar defensivament als seus companys. No se quin partit van veure alguns mitjans que el posen pels núvols quan va jugar gairebé més de davanter, que de mig que és on ha d’estar i donar ordre i control de pilota a l’equip.

Sort que els seus companys de mig camp no es van agafar el dia de vacances com ell i van fer un molt bon partit, sobretot amb les passades de 40 metres al peu de Neymar que van generar molt de perill, perquè defensivament i a l’hora de donar equilibri, tant Rakitic com Busquets estan fora de qualsevol dubte. Però la gran notícia és que s’estan atrevint a l’hora de generar joc ofensiu amb un Busquets que es part decisiva a la jugada del gol de Messi a passada de Pedro.

Perquè entenc que Messi és el crack i els gols tapen molt mèrits col·lectius, però no hem d’oblidar que el penal el força Neymar, que el segon gol ve d’una combinació col·lectiva que acaba amb una molt bona passada per dalt de Busquets a Pedro, que fa una molt bona desmarcada de segona línia per a trencar el fora de joc i que li deixa pastada a Messi.

El primer gol ve d’una gran jugada de Bartra, que té el mèrit de robar la pilota molt a dalt i de donar-li l’assistència a Messi. Un gran partit on va recuperar fins a 16 pilotes i va estar inexpugnable per dalt, quan tenia dos jugadors amb joc aeri, com Barral i Uche. Apart va fer també unes quantes passades de mèrit de canvi d’orientació i d’incorporacions a l’atac. Gran partit que demostra un cop més la diferència amb Mathieu, amb la pilota als peus i a l’hora de col·locar-se com a central, coses que el francès dona molt que desitjar quan juga.

Mascherano com sempre va estar espectacular, defensant totes les sortides perilloses abans de que ho fossin, anant molt bé a l’anticipació i entenent-se molt bé amb Bartra, jugador indispensable per a l’equip, que apart del que aporta en joc és l’esperit que impregna als jugadors amb el seu esforç. És un capità encobert i el seu compromís sembla que hagi sortit de la pedrera. Un exemple d’actitud per a tots els que estan a la pedrera i que haurien d’intentar assemblar-se a ell en qüestions d’esforç i de sacrifici i d’ambició per assolir fites.

Els dos laterals també van complir, s’ha de tenir en compte que no són habituals i van aguantar tot el partit a un molt bon nivell i no van patir per les seves bandes, que és el més important. Apart es van incorporar a l’atac amb criteri i de les botes d’Adriano neix, si es pot dir així, perquè la tisora de Suárez és espectacular, però la passada també va a la posició indicada, a l’alçada i la força adequades.

Un Suárez que poc a poc està demostrant el que pot aportar apart de la lluita, de l’esforç i de la combinació amb la resta de companys i de fixar als centrals. A Bilbao va demostrar que les pot clavar de fora de l’àrea, ahir va demostrar que té una qualitat a la rematada espectacular i encara falta la versió de Suárez, que té i ha demostrat els darrers anys, de col·locació i d’intuïció a l’hora d’estar al moment correcte a l’hora de rematar, la seva versió “caçagols”, que serà el que realment li donarà molts punts al Barça en partits difícils.

Està clar que el rival no era el més fort possible, però Lucho va canviar 8 jugadors de cop respecte la copa i l’equip pràcticament no ho va notar. El més important és que faci rotacions però en zones determinades, com ara la davantera i l’atac, no de tres jugadors de cop. El mig camp si que té garanties de rendiment posi a qui posi i és la part que ha de córrer més al llarg del partit, la que necessita més rotacions, però la davantera per exemple, anar posant a Pedro però deixant a dos cracks, per a que no passi com a Anoeta.