Brillant.

És el que podríem dir del partit d’ahir si fem cas de tot el que diu la premsa, que com sempre ja se’n va per les rames i comença a parlar de triplets i de títols quan encara queda tant aquesta temporada. Però és molt típic de la premsa, després d’Anoeta tot era un desastre, s’havia de fer fora a l’entrenador i pintava un futur molt negre. Ara resulta que tot torna a ser meravellós i no hi ha cap problema al club, com canvia la cosa de que entri o no la piloteta.

Amb tot això, el president del Barça, content com unes castanyoles, els resultats de l’equip, han fet que la gent no pensi amb les seves cagades i no tingui la temptació, de presentar una moció de censura, pot seguir fent les seves mafiades i si té sort i es guanyen títols pot inclús treure pit de cara a les eleccions. Quan la realitat és molt diferent, quan se’n va al Vaticà a veure el Papa i li ofereix patrocinar una iniciativa en favor de les escoles, per a netejar la cara del personal amb el tema Qatar, però clar, només a les seccions, perquè el club està venut als de Qatar. Ara es vol treure de la mànega un cop d’efecte com el de Laporta amb Unicef, quan no té res a veure una cosa amb l’altra. Laporta va prioritzar portar Unicef a la samarreta, per davant de qualsevol patrocini, mentre que ara el president actual vol jugar al “poli bueno, poli malo”, és a dir, em patrocina al primer equip una dictadura i les seccions una organització, que en principi no té res a veure amb res similar a Unicef. Li ofereix ser un òrgan de publicitat  una organització que està controlada per l’Església, que és molt diferent. Ja només li faltava al club posar-se amb temes religiosos, un club de futbol. Bastant penós la veritat. Que el president hagi estudiat a una universitat privada, dirigida per jesuïtes, no vol dir que ara haguem d’aguantar com augmenta la religiositat del club. En una societat catalana, totalment laica, ara resulta que volen patrocinar a l’Església i de forma gratuïta, la organització més rica, que si vengués part del que té acabaria amb la gana al món i podria escolaritzar a qui fos necessari, resulta que li hem de fer la campanya gratis. No entenc res la veritat. No sé com volen comparar patrocinar Unicef amb patrocinar Escoles Ocurrents.

El problema de tot és veure com està fent el que li passa pels pebrots amb el club i decidint coses que no li pertoca, quan ha de marxar a final de temporada, deixarà el club fatal i ens en penedirem els pròxims sis anys, quan el que entri nou estirà lligat de peus i mans. Esportivament l’equip està a un gran nivell, però li està fent un lamentable favor institucional a una junta que ja hauria d’estar fora del club.

Està a un gran nivell perquè, seguint amb la religiositat, tenim al Deu del futbol. Ahir va donar un nou recital de com es juga i de com es pot destrossar a un equip rival. Un autèntic espectacle d’un jugador que va participar decisivament als 5 gols que va fer el Barça, amb una jugada al cinquè gol que és per a emmarcar i veure’s a les escoles de futbol, com un jugador pot portar tant apegada la pilota al peu i destrossar ell solet una defensa, passejant-se per la frontal i driblant jugadors, esperant el moment exacte i el lloc adequat per a fer la passada i deixar tot sol a Busquets que només va tenir que fer la passada de la mort. Una jugada brutal, que va ser la cirereta del pastís del partit que estava fent. Perquè apart de participar en tots els gols, la cosa encara hagués estat més escandalosa d’estar encertats els seus companys a l’hora d’aprofitar els seus regals, la rematada de cap de Suárez que treu Gorka, la cagada de Xavi que se li fa de nit, dos mà a mà de Neymar amb el porter, etc. Un autèntic festival del millor jugador de la història.

Un partit on va ser decisiu amb el primer gol, de falta afortunat pel rebot, que va trencar el partit i va fer que el Barça pogués jugar amb més tranquil·litat. Perquè l’Athletic va sortir molt fort, pressionant molt a dalt i generant perill quan recuperava la pilota, amb un Barça incapaç de controlar el ritme de partit, perquè entre altres coses qui ho havia de fer s’amagava entre línies i esperava que la resta traguessin la pilota controlada. En aquest aspecte, va ser molt important Neymar, que va ser el jugador on anaven aquestes pilotes amb sortida des del darrera, que controlava molt bé d’esquena i feia possible que l’equip sortís els 10-15 metres, que necessitava per a no estar embotellat al darrera. Perquè els primers 15 minuts de partit van ser molt complicats, amb un equip contrari pressionant a camp propi del Barça i fent ús d’un joc dur que el lamentable Mateu Lahoz estava permetent miserablement. Jo no puc entendre com es pot considerar un bon àrbitre una persona que es passa el reglament pels pebrots i xiula el que li dona la gana. Fins al minut 40 de partit no va treure la primera targeta i un parell de minuts després, li treu a Alves per una falta molt normaleta, molt més fluixa que les que s’estaven produint al partit, per part de De Marcos a Neymar entre altres, o d’Etxeita a Suárez. Però clar així compensava les targetes, una cosa que es fa molt quan es xiula al Barça, que avisen i avisen a l’equip rival, però que quan un jugador del Barça fa una falta una mica per sobre de la mitjana, no s’ho pensen dos cops a l’hora d’amonestar-lo, perquè ja n’han tret unes quantes al rival i que no es vegi molt descompensat. Lamentable.

Sort que Messi va trencar el marcador aviat amb el gol de falta afortunat, cosa que va suposar que l’equip basc hagués de jugar una mica més pressionat. Però clar, és la típica manta curta, si et tanques al darrera no arribes a porta i si surts a pressionar molt a dalt, llavors deixes molts espais al darrera, cosa que està aprofitant molt bé el Barça per a sentenciar alguns partits que se li compliquen pel joc del rival. És el risc que corren, que per cert és d’agrair aquests equips que prefereixen córrer-lo, de pressionar tant a dalt, que en quant es passa la primera línia de pressió, és gairebé jugada clara de gol i, amb la qualitat que té el Barça a dalt, és una mica suïcidi. Però el resultat tapa que al començament es va patir força, que amb un equip amb davanters més efectius potser estaríem avui parlant d’una altra cosa. Perquè abans de fer el segon, l’equip basc té dues ocasions clares que atura Bravo i una altra de més clara encara que va al pal, a continuació ve el golàs de Suárez, però això no sempre succeirà així i no sempre es tindrà la capacitat de reacció per a remuntar, que es va tenir per exemple amb el primer gol de l’Athletic, que va suposar uns minuts d’incertesa i de més moral per a l’equip de casa, sort que es va tornar a marcar aviat, sinó no sabem que hagués passat.

Els dos gols són molt evitables, sobretot si Lucho no hagués apostat per posar al mateix equip i al mateix costat de camp a Mathieu i Xavi. El primer semblava més un bessó d’Alba, fent més nosa que servei per aquella zona i que va estar gairebé tot el partit fora de lloc, si li sumem que pel mateix costat de camp estava Xavi, que veient que era incapaç d’agafar la pilota i posar tranquil·litat al joc, va decidir despenjar-se en atac, amb incorporacions de segona línia a veure si marcava algun gol a assistència de Messi, que no pas de defensar la seva zona i ajudar als companys de mig camp. Els dos gols venen per una assistència des de la zona on havia d’estar Xavi, a un davanter aprofitant la línia de passada on havia d’estar per a tapar-la Mathieu, que sempre estava en terra de ningú. Els dos gols surt la foto de Piqué havent d’anar a tapar el forat que deixa Mathieu, sense poder arribar a temps i el francès tornant de ves a saber on sense marcar a ningú. El segon gol apart de les errades de tots dos, venen acompanyades per una errada de Bravo que se la menja pel seu pal. Les dues aturades decisives que fa són tapant el seu pal, el gol és errada seva precisament per no tapar-lo. També va errar a la jugada que rematen al pal, que surt a fer rovellons i llavors el refús de Piqué li guanya Aduriz a Mathieu i Bravo està fora de lloc, sort del pal. No poden jugar Mathieu i Xavi al mateix onze i al mateix costat de camp, és massa decisiu per al rival.

Per sort l’equip va encaixar molt bé el gol i va reaccionar molt aviat, amb una jugada espectacular, on Messi amb un toc trenca tot l’entramat defensiu, li dona a Rakitic, que fa la pausa correcta i li torna a Messi i obre a banda per a Suárez que fa una molt bona passada que Messi acaba rematant. Una jugada on Messi es fa des de la ratlla del mig camp, una correguda espectacular fins a rematar al segon pal, ajudat per De Marcos que és el que la acaba entrant. Un cop marcat el 1-3 ja es va acabar el partit i més amb la posterior expulsió d’Etxeita per una entrada criminal. És el que passa quan tens un àrbitre tant lamentable, que deixa jugar tant, que el rival, es va encegant i llavors al final, ha de treure vermella directa.

El que més em preocupa, però, és que el Barça s’acostumi a jugar així, després de que darrerament els equips li hagin jugat així, que llavors després quan vinguin els autobusos, l’equip s’ofegui i no sigui capaç de trobar el gol. Perquè em sembla perfecte que si els equips t’apreten a dalt, tinguis la capacitat per a matar-los amb transicions ràpides, però no serà el més habitual aquesta temporada. És una bona notícia que Lucho hagi sabut donar solució a aquest tipus de partits on t’apreten tant a dalt, ja que en anys anteriors s’ofegaven, però seran més habituals els autobusos i el Barça ja ha punxat en varis d’aquests autobusos. Esperem que la dinàmica adquirida pels darrers partits, el plus de confiança que tinguin els jugadors, serveixi per a trencar partits molt tancats, que és on et jugues les lligues.

Individualment els tres de dalt van estar a un gran nivell, el cas de Messi ja ho he dit abans. Amb els altres dos doncs Neymar va estar a un gran nivell, molt important a l’hora de descarregar l’equip i generant perill en tot moment, molt irregular amb la definició però tampoc va ser necessària. El cas de l’uruguaià ara la premsa parla que si ja ha tapat boques, que si ha tornat el Suárez de Liverpool i les típiques subnormalades de “periodistes” que analitzen amb el resultat a la mà i en el cas dels davanters si han marcat o no. Suárez ja fa dies que està justificant el seu fitxatge, sent bàsic per a l’equip, ahir descarregant el joc quan li pegaven pilotada per a que la baixés i amb combinacions amb els de dalt, apart va fer un golàs xutant des de fora de l’àrea, no serà l’últim, és un dels punts forts que té i que el Barça no tenia al seu repertori.

Al mig camp partit espectacular en quant a treball de Busquets i de Rakitic, de donar la pausa necessària per a les transicions ofensives i amb molt bona visió de joc. El de Badia va fer una molt bona incorporació al cinquè gol i va ser decisiu a l’hora de tallar les contres, ajudat pel croat que va estar immens amb l’equilibri al mig camp i els canvis d’orientació, a més es va incorporar en varies ocasions amb perill i va conduir molt bé el joc de l’equip. Després està el partit de Xavi, que va decidir amagar-se entre línies i passar tot el treball pesat als altres dos companys del mig camp, però com va tenir un parell d’ocasions de gol, doncs per a més d’un ja va complir. Jo espero d’ell que ja que surt a controlar el ritme, que no es facin partits d’anada i tornada com el d’ahir, perquè si no ha de poder frenar-ho, no pinta res en aquest tipus de partits d’anada i tornada, perquè no té el físic ni per aguantar-los, ni per ajudar a l’equip. Ahir, fins que no va tenir el parell d’incursions a l’àrea, no va tocar pilota. Però bé, com el van aplaudir i feia dos partits que no jugava, doncs els seus amiguets vinga a demanar un cop més, més minuts per a ell.

La defensa va estar a un gran nivell, excepte Mathieu, que és un element desestabilitzador perquè ni juga tranquil Alba, va haver-hi una jugada, que fins i tot el va empentar per a poder arribar a un refús i que estava el francès pel mig, ni juga tranquil Piqué, que ha d’estar tapant-li els errors constantment. Això no aporta gens de confiança ni tranquil·litat. Segueixo sense entendre perquè juga per davant de Bartra.

Bravo va estar irregular, molt efectiu els primers minuts, molt bé amb la pilota als peus, però molt malament, en segons quines jugades, que haguessin pogut costar cares. Aprovat en general però molt irregular.

Però la millor notícia del dia, sense cap mena de dubte, és la destitució d’Eusebio com a entrenador del filial. Una decisió que s’ha pres molt tard i que esperem que el nou tècnic tingui temps per arreglar-ho, encara que tampoc em convenç massa la elecció de Vinyals la veritat, no estava fent massa bon treball al juvenil. Però amb que posi els jugadors a la seva posició i no faci invents lamentables, la cosa esperem que vagi molt millor.