Victòria molt positiva.

Abans de començar l’entrada veig la notícia del tema Neymar, que un cop més ha aparegut als mitjans. És una vergonya la publicitat negativa que ha de suportar el club per culpa d’una colla d’incompetents que encara estan al càrrec. Perquè segons diu la notícia, segurament s’imputarà al Barça com a club per frau fiscal amb Hisenda. És molt vergonyós que et deixin públicament com a corrupte i com a defraudador el club que fa uns anys tenia millor fama i era admirat per tothom. Perquè una cosa és que un dirigent o treballador, s’embutxaqui diners d’un club, que no declari els seus impostos a Hisenda, que faci qualsevol cafrada. Però tacar d’aquesta manera la imatge del club, és la gota que vessa el got i hauria de ser la ratlla i creu d’aquesta directiva. No puc entendre de cap manera com pot seguir encara a la cadira aquest senyor i com permetran que acabi d’enfonsar el club i el deixi en mans dels seus amiguets. És bastant penosa la condescendència del soci blaugrana, que van córrer molt per a fotre-li una moció de censura a Laporta però que en canvi ara estant totalment endormiscats pels èxits recents, bé no tant recents perquè portem uns anys ja menjant mocs a nivell europeu. Ara hem de veure com estan fotent fora a Alves quan és un marró que s’haurien de menjar després de la gran cagada que han fotut amb el tema Fifa i els reforços lamentables en defensa quan sabien que no podrien fitxar. Si l’has cagat, doncs t’has de menjar amb patates la cagada i pagar-li a Alves per renovar, ja se que té la paella pel mànec el brasiler, una altra cagada de gestió, però no pots encarar els propers dos anys amb Montoya i Douglas. Amb Montoya perquè l’entrenador no confia amb ell i amb Douglas perquè no crec que confiïn amb ell ni la seva família. Doncs veient que no pots fitxar els propers dos anys, li ofereixes un bon contracte bianual i et fas fotre, no l’haguessis cagat els anys anteriors.

Però bé anem al partit. L’aspecte més positiu del partit d’ahir és, sense cap mena de dubte, la força mental que van demostrar i la capacitat de reacció per a remuntar amb tant poc temps. Més d’un i més de mil, quan va marcar el Villareal i veient que el Barça tenia les ocasions i fallava, estaven ja pensant amb el partit del Celta al Camp Nou aquesta temporada, veient com costava marcar ja veien la lliga perduda, sobretot veient com el Barça acusava el cop i els següents 5-10 minuts es veia a l’equip visiblement afectat. Però es que més de cinc mil pensaven quan marca el segon l’equip groguet, que ja s’havia perdut la lliga i que ja era impossible remuntar amb el que havia costat empatar. Al final la cosa va anar bé i el Barça va remuntar amb dos minuts i es va veure un partit molt disputat. No hi ha que oblidar que aquest rival d’anit portava 18 partits sense perdre i té un molt bloc col·lectiu, que és capaç de ser molt sòlid defensivament, quan juga fora de casa i que té a més la capacitat de combinar i de fer un joc ofensiu molt perillós, com va demostrar durant la estona posterior al gol de Messi, que van demostrar capacitat per a fer-se amb la pilota i generar perill.

El partit va començar molt bé per al Barça, que fallava moltes ocasions generades, amb Suárez al capdavant, que estava dominant a un Villareal que va decidir no discutir la possessió i sortir a la contra. Als 30 minuts quan ja podrien anar guanyant sobrats, el Villareal marca un gol de xurro a la seva primera aproximació real amb perill, una autèntica injustícia pel joc mostrat per uns i altres. El Barça ho va acusar i fins a falta d’aproximadament deu minuts, no va recuperar-se, com no amb una gran jugada de Messi, que li dona a Rafinha i el refús l’agafa Neymar, posant una mínima justícia al marcador, mínima perquè sense cap dubte no mereixia anar al descans perdent l’equip blaugrana. La segona part torna a començar bé i per una errada de Piqué s’encaixa el segon gol, llavors les coses pintaven negres, però per sort una molt bona jugada col·lectiva, amb una finalització a base de rebots acaba amb gol de Rafinha. Llavors va ser l’equip groguet el que va acusar el cop i va rebre un tercer gol de seguida, un golàs de Messi amb la cama direm que menys bona, perquè la cama dolenta de Messi és millor que la bona de molts jugadors de primera divisió. A partir de llavors el Barça va guanyar amb tranquil·litat, llàstima de la jugada del penal clar a Neymar, que el senyor Bicanti Garrido decideix no xiular penal. Aquest senyor se li està començant a veure el llautó, perquè és el mateix àrbitre amb el que el Barça havia perdut amb el Celta i empatat a Getafe, amb arbitratges lamentables, recordar que a Getafe es va menjar un penal també molt clar, per unes mans d’un defensa que no va voler xiular tampoc. La veritat és que no és un molt bon bagatge per a tenir les simpaties blaugranes, però és que cada setmana succeeix alguna cosa amb l’àrbitre i mai a favor. Comença a fer molt mala olor el tema i sobretot les designacions a la carta que s’estan produïnt des de fa ja molt de temps.

Per culpa de xiular penal i expulsió del porter, el Barça va haver de sofrir més del que mereixia pel joc, perquè l’ajustat del marcador no s’estava corresponent amb el joc desplegat per tots dos, encara que Marcelino hagués tret pit a la roda de premsa posterior de com estaven competint els darrers anys amb el Barça, a la primera part, si se’n va 4-0, ningú hagués pogut dir res, però clar és el que té analitzar el partit amb el resultat a la mà, una cosa que està molt de moda.

Del partit d’ahir m’agradaria destacar dues coses, el gran partit de Rafinha, probablement el millor del partit i el molt bon partit de Suárez. El tema Suárez és tremendament injust i no s’analitza com s’hauria de fer sota el meu punt de vista, perquè estic més que cansat de veure, escoltar i llegir que si no s’adapta, que si no fa gols, que si li pesa la samarreta. Per sort la gent de l’estadi està veient com va la cosa i no està cometent el mateix error que va cometre amb Alexis i li està donant suport malgrat els errors. Perquè el partit de Suárez, li pega quaranta patades al partit que va fer Neymar, però clar com el brasiler va fer el primer gol i va forçar la jugada del penal, ja tot són alabances i a Suárez en canvi tot són dubtes. On he de signar per a que el meu davanter centre, tingui 4 ocasions clares de gol abans del primer quart d’hora de partit?? On he de signar per a que el meu davanter centre mossegui a la pressió i no doni ni una pilota per perduda?? On he de signar per a que el meu davanter centre intervingui de forma directa a dos dels tres gols que marca el meu equip? Apart de tot el treball de fixar centrals i de combinar i fer parets amb els que estan entrant amb carrera, quan t’estan cascant els centrals per darrera per a que no ho puguis fer. El senyor Suárez ahir va fer un autèntic partides i és tremendament injust l’anàlisi del seu partit per part dels que es diuen periodistes i es diuen ser blaugranes. Perquè que ho faci la caverna, perquè és l’únic que busquen, fotre merda i qüestionar un fitxatge que ha costat el que ha costat, no sorprèn a ningú, però que ho facin els “periodistes” de per aquí em sembla penós, sobretot perquè aquests seran els primers de pujar al carro quan agafi una bona ratxa, igual que han fet amb Lucho, que ara és una meravella d’entrenador i després d’Anoeta se’l volien carregar. Una mica més de coherència si us plau.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que coneixíem els que seguíem el filial quan ell estava i els que l’hem anat seguint amb la cua de l’ull quan estava al Celta. Un jugador molt versàtil, que pot rendir molt bé en atac, que té molta imaginació, qualitat per a combinar amb els de dalt però que sobretot té la capacitat física per a treballar defensivament i evitar que es trenqui l’equip. Ahir va marcar un gol i va participar decisivament al primer gol, però el més destacable van ser les ajudes defensives i les cobertures i va tallar almenys tres pilotes quan retornava cap enrere que haguessin pogut acabar molt malament per al Barça, el millor partit des de que ha tornat a can Barça i esperem que vagi cap amunt, perquè té unes qualitats i un físic espectacular. Poc a poc està agafant la forma i pinta a que serà molt important de cara al tram decisiu de la temporada. Esperem que Lucho continuï apostant per ell en detriment de Xavi i que la terna Rakitic-Iniesta-Rafinha tinguin molt de protagonisme perquè seran molt bones notícies per al Barça.

Després està Messi, que un cop més va ser decisiu i va guanyar el partit amb una jugada marca de la casa. No va ser el partit més brillant seu individualment, va arrencar molt bé i es va pegar un cop al llavi que el va deixar molts minuts preocupat i absent del joc, per sort va reaparèixer per a generar la jugada del primer gol amb col·laboració amb Rafinha, va ser decisiu amb la rematada de cap al segon, que el rebot cau a peus de Rafinha a porta buida i no cal dir com va ser de decisiu al tercer gol. Sense ser el millor partit seu en quant a continuïtat al joc, va ser totalment decisiu com sempre, inclús amb la jugada del penal, que té la picardia de quedar-se sol per a rebre (amb una gran passada de Bravo) i deixar a Neymar tot sol davant el porter.

Un Neymar que va fer un partit molt fluix, al que el gol i aquesta jugada li van donar una transcendència que per joc no mereixia. Els partits de Neymar tenen dos vessants, depèn del partit, no se si del seu estat d’ànim o que, però del començament ja es veu. Hi ha la vessant que vol pilota, baixa a rebre, participa i fa eslàloms des de mig camp, que busca el desequilibri, els partits que inclús sense marcar, demostra ser un jugador gairebé imparable. Però després està la vessant “gossa” del jugador on es limita a fer el mínim per la seva banda i espera que li arribi la jugada de gol, ja sigui per assistència de Messi o d’algú altre, o bé esperant alguna jugada que pugui tenir de contra, com el dia del camp de l’Elx per exemple. Evidentment que s’ha de tenir el mèrit d’estar al moment adequat al lloc exacte, com el gol que fa, o la jugada del penal arrencar al moment adequat per a guanyar l’esquena a la defensa. Però a mi m’agraden els partits on se’l veu amb ganes de ser protagonista i ahir els primers 44 minuts va estar totalment desaparegut. Esperem veure la millor versió per als propers partits que seran molt complicats, començant per San Mamés diumenge que ve.

Molt bona versió també d’Iniesta, que poc a poc va recuperant sensacions i que està jugant més d’interior que no pas buscant la banda, així penso que té més visió de la jugada i està més ben col·locat per a la pressió i per a tallar les sortides al contraatac. Esperem que continuï amb aquest ritme però sobretot que no tingui lesions musculars, que és el que li està acostumant a passar els darrers temps, un Iniesta a un bon estat físic és indiscutible per aquest equip en partits importants, però també s’està veient que és el que sofreix més amb el nou sistema de joc, com passa amb Xavi, la diferència és que Iniesta encara té una edat on pot aguantar aquest ritme durant el partit i té la suficient experiència per a suplir carències físiques amb col·locació i genialitat individual, a l’hora de regatejar i desfer-se de rivals amb les habituals croquetes i canvis de ritme.

Busquets també fa uns partits ja que està a un rendiment molt alt i ahir fins i tot va ajudar bastant a la tasca de creació, un altre jugador que va a més i que sobretot està notant tenir dos interiors que l’ajudin en les cobertures dels laterals, ja que no ha d’abastar tant de terreny de joc. Després va ser suplert per un Mascherano que està imperial, tant en defensa com al mig centre i que és imprescindible avui en dia en aquest equip, aporta, salvant les distàncies, una mica el que aportava Pujol, una actitud i una garra que arrastra als seus companys i que intimida al rival, ahir mateix va haver bastantes ocasions on es va menjar a Giovani i a Vietto, que tenien que estar més pendent de que no els hi pispés la pilota en una anticipació, que de combinar i de fer jugades.

Va fer una molt bona parella novament amb Piqué, que va estar a un nivell altíssim com acostuma des de que ha decidit tornar a ser futbolista. Malgrat la errada del segon gol, on per a mi la errada és més quan està recuperant que es deixa trencar per Giovanni quan penso que el que havia de fer és, un cop arraconat a la línia de fons, tapar la passada ja que el pal se suposava que l’havia de tapar el porter. Si clava gol tant escorat la culpa ja és del porter, però si et passes de frenada i deixes la línia de passada lliure, és quant ve el gol de passada de la mort. Aquest crec que va ser l’error, perquè que fallis un control i te la pispi el davanter, és una errada que es pot considerar greu, però que li pot passar a qualsevol, i més amb el vent que feia, que podia fer un estrany la pilota en qualsevol moment.

La part més fluixa sota el meu punt de vista van ser els laterals, que sense jugar malament no van influenciar res en atac, es van limitar a complir en defensa, que ja és prou i a obrir el camp en segons quines jugades, però que al no brillar en atac doncs deixa el partit com una mica descafeïnat per la seva part.

I molts cops que em deixo a Bravo, però és que pràcticament no li arriben i normalment quan li marquen no és culpa seva, fa poques errades, que és el que s’espera d’un porter del Barça i té molt poc treball com per a fer un anàlisi del seu rendiment. Sempre valorem més el joc amb els peus que res, però és que realment sembla més un lliure que un porter, perquè influeix amb el joc amb els peus i com a porter gairebé no té feina. Molt bona passada a Messi a la jugada que acaba amb penal clar no xiulat, però és que a més va tenir la visió per a fer-la i la intel·ligència ja que ve de la jugada que li anul·len un gol al Villareal per fora de joc de Victor Ruiz i la seva ràpida sacada i precisió, d’estar encertat l’àrbitre, hagués decidit el partit.