Pas enrere.

El Barça ahir va fer el segon pitjor partit de la temporada, casualment el primer va ser contra el mateix equip al seu camp, que fa que hagi fet un pas endarrere que li pot costar molt car de cara a guanyar la lliga. Ja avisava la setmana passada de la dificultat d’aquests partits entre partits de més envergadura que podien costar molt cars de cara a la lliga. No podem ser dramàtics i dir que s’ha perdut la lliga, perquè queda molt i s’ha de confiar en aquest equip, però s’han complicat molt les coses i hauran de remar molt per a poder aconseguir-la.

Però primer, com sempre, el tema institucional. Ja hem vist durant aquesta setmana el poc que li importa, a la gent que està al càrrec del club, qui pugui vindre al darrera a partir de final de temporada i quina opinió pot tenir, per a segons quines coses el soci. El tema de Telefónica, resulta que han signat un conveni per als pròxims quatre anys de patrocini, diuen que perquè portarà wifi al Camp Nou i per a promocionar al Barça a Sud-Amèrica, però que a canvi també li cedeixen els drets televisius de la temporada vinent. No els ha importat en cap moment que això pugui perjudicar al soci, que ja veurem que suposa en quant a despeses i de si s’ha de pagar un plus per a poder veure’l per la tele, però tampoc els ha importat els que entrin a la directiva, ja els imposen un contracte de quatre anys i un partit amistós al continent americà. Quina irresponsabilitat. Però clar, es veu que el senyor Roures, soci del Barça des de fa 25 anys, té unes amistats que no agraden massa al club, sobretot quan apart té converses amb segons quines candidatures electorals.

Tanta irresponsabilitat com la comissió tècnica que ahir sortia que busquen un cap de caça talents. Per a què, si marxen en tres mesos?? És surrealista. Enlloc de fer tant de canvi i anar col·locant personal, potser es podrien preocupar de posar clàusules a les cessions de jugadors amb gran projecció, per a que no els infrautilitzin els clubs beneficiats, no se si assegurant una xifra de minuts, de partits complerts jugats, etc. Però no em sembla normal que Dennis Suárez, porti jugant 5-10 minuts per partit, el dia que juga. Per a això no cal cedir-lo, que aquests minuts li poden donar a can Barça i ja entrena cada dia amb els millors. En lloc de preocupar-se de col·locar sangoneres als càrrecs, potser haurien de posar algú que es preocupi de fer la feina corresponent al càrrec, algú que agafi el telèfon i li pegui un toquet al director esportiu del Sevilla. Però clar, demanar que amb aquesta directiva algú faci la seva feina correctament és demanar massa.

Després està el tema de patrocini de la samarreta de les seccions. S’han passat pel folre que pot pensar el soci, si són religiosos o no, per a publicitar a les samarretes del Barça de bàsquet, a la copa del rei, l’organització religiosa del Papa. El més lògic era sotmetre-ho a votació, un tema d’imatge com aquest, que no és normal la veritat. El que Qatar el van sotmetre a votació a l’assemblea de compromissaris. Ara es gasten els diners fent enquestes de cara a les eleccions, pagant el soci, els que deien que volien netedat de cara a les eleccions, que demanaven joc net als candidats, resulta que utilitzen recursos del club per a sondejar al soci. Però per a preguntar-los que en pensen del patrocini religiós no en volen saber res. Si ells han decidit estudiar a centres controlats per religiosos, no vol dir que tots els socis siguin catòlics. A mi, si fos soci, em tocaria els pebrots veure que el meu club patrocina a una institució que s’aprofita d’una suposada caritat, d’una suposada falta de fons, quan tenen tots els caps de la institució vivint a cos de rei, amb patrimonis milionaris i els magatzems del vaticà plens d’or i de riqueses. En canvi es fan els pobres, per a que la gent els sufragi els projectes. I el senyor Bartomeu, resulta que li fa propaganda gratuïta en nom del Barça. És una vergonya la veritat.

Un Bartomeu que té els pebrots de sortir després del partit i dir davant d’una càmera que l’equip ha jugat bé. On ha estat el senyor Bartomeu els 90 minuts anteriors, preparant el càtering?? Entenc que pugui intentar treure transcendència a la derrota, que vulgui donar confiança als jugadors de cara a dimarts, que pugui parlar d’esforç de tots els jugadors, però dir que l’equip ha jugat bé és una broma de mal gust i, quan el soci està emprenyat després de la derrota, encara més.

El partit va ser un absolut desastre, no es pot salvar pràcticament a ningú, però no em sembla just, es més, em sembla molt oportunista que la paguin amb Alves. Ja fa temps que sembla l’únic culpable de tot, que se’l mira amb lupa i que no ajuda que cada dos per tres hi hagi publicacions i filtracions de si vol renovar per uns diners, uns anys de contracte o el que faci fora dels camps. Que té un error és evident, també podem dir que Bravo no reacciona a l’acte i són les dècimes que fan que no arribi, sent més responsable Alves evidentment, però que també té la seva part de culpa. Però culpar de la derrota a Alves, quan el gol és al minut 7 de partit jugant a casa, em sembla bastant ridícul la veritat, però encara més que sabent que s’ha equivocat, encara el vagin xiulant quan és substituït. No li van fer la culpa de la derrota a Anoeta a Alba oi que no?? No el va xiular ningú al Camp Nou al següent partit a casa. El que passa és que ja fa dies que és la burra dels cops, sobretot ara que ha marxat Cesc i el miren amb lupa i no li’n perdonen ni una. És el que té l’afició del Barça.

El partit d’ahir, posats a xiular, és per a xiular a tot l’equip, perquè no van donar en cap moment la sensació que volien anar a guanyar el partit, com la majoria dels darrers que han jugat, va donar la sensació com si fos un tràmit molest que s’havia de passar i que ja el solucionarien amb el pas dels minuts amb una genialitat individual d’algú. El problema és quan s’ajunta la poca ambició amb el gran treball defensiu del rival, que va sortir sense davanters però amb jugadors capaços d’aguantar la pilota i de generar desequilibri de forma individual. Jugadors amb capacitat de suportar la pressió del partit i de veure on estaven els espais i aprofitar-los. El partit d’ahir, si es tingués una directiva normal, era per a demanar-li a la federació espanyola de jugar-lo divendres per la nit, en lloc de jugar a les 16 hores, un horari que està demostrant-se que no els acaba de funcionar bé. Tenint setmana blanca i el Málaga no jugant competició europea, s’hagués pogut demanar perfectament. Però clar és demanar massa per a una directiva que l’únic que està fent es buscar diners de baix les pedres i d’hipotecar el club amb contractes diversos per a cobrar per avançat i presentar electoralment la gran millora econòmica a base de maquillatges financers.

El problema del Barça és que van atacar fatal col·lectivament, en cap moment van donar la sensació de trobar la manera de trencar l’entramat defensiu i poc a poc es van anar desesperant i perdent els papers, descol·locats en tot moment. Tots els rebots i refusos anaven a parar a peus del Málaga, però és una cosa que sol passar quan estàs descol·locat al camp, que no funciona res, ni rebots, ni la pressió ni les combinacions amb precisió. El problema es que ningú va tenir el dia i no es pot produir una desesperació tant gran com es va veure la última mitja hora, no pots llençar mitja hora a la brossa. També penso que els canvis van arribar

El primer de tots que es va veure que no tenia el dia era Messi. Igual que sempre se’l destaca i s’enalteix partit rere partit, és just dir que ahir no va rendir com d’ell s’espera. No perquè no hagués marcat o donat cap assistència, no sempre es pot estar a un nivell de 10. Però en tot moment se’l va veure desconnectat del partit, demanant la pilota poc i cada cop que rebia es limitava a buscar la típica passada que li ha funcionat en tants i tants partits, però que ahir no era el dia. No se’l va veure motivat i buscant la pilota i encarant per a trencar la defensa, encara que després resolgués un altre. El típic partit que té cada x partits on acusa el sobreesforç no tant físic com si mental de no rotar en cap partit. Em sembla que ja té la suficient maduresa per a entendre que no ho pot jugar tot i algú amb pes i amb la seva confiança, com per exemple Mascherano, li hauria de fer veure, perquè és massa important per a l’equip com per a tenir aquests partits on no està. Són molt pocs partits durant l’any, però costen punts.

Tampoc va tenir l’ajuda de ningú, Suárez va fer el pitjor partit des de que està al Barça, molt pressionat pels centrals i molt espès a l’hora de combinar o desmarcar-se. Tampoc va estar massa encertat que diguem Neymar, encara que tot i això penso, a diferència de molta gent, que va ser dels tres, el millor davanter, va ser l’únic que va intentar driblar i trencar la defensa. Encara que es va passar de frenada al final del partit amb una entrada de vermella directa que li va perdonar l’àrbitre. Molt irregular durant tot el partit i poc decisiu cara a porta, en va tenir una de claríssima que va fallar per molt.

El problema és que quan els tres no tenen el dia poca cosa hi ha a la banqueta ofensivament parlant, perquè tenir a Pedro avui en dia, que ja marca poc i només falta que ara com juga poc cada pilota que toca busca el xut a porta, és com no tenir res. Molt decebedora la jugada que amb quatre companys esperant la passada busca el xut a porta, que si almenys ho fas bé i marques o el porter fa la parada de la seva vida, doncs tens una mínima excusa, però quan fots la merda de xut que va pegar no té cap tipus de disculpa. Si no fos per la sanció de la FIFA segurament seria el seu darrer any a can Barça, per rendiment ja en fa dos que no mereix estar. No es pot culpar-lo de la derrota, a un jugador que surt gairebé al final, però si ha de jugar amb aquest egoisme, potser millor que juguin els Sandro i Munir de torn. La veritat, és preocupant la nul·la resposta ofensiva que té el Barça des de la banqueta, però és el que passa quan vens a Alexis i Cesc per a fer caixa d’una forma lamentable.

No el van ajudar massa tampoc els seus companys del mig camp, tant Iniesta com Rafinha no van entendre en cap moment que el partit passava per conduir ben poc la pilota i donar velocitat a la circulació. Van treballar molt defensivament, però la mala col·locació col·lectiva va fer que en la majoria de pilotes, estiguessin massa lluny de les segones jugades i que quan la tenien, la aguantaven massa i donaven facilitats a la defensa. La entrada de Rakitic va ser molt tardana, el croat necessita minuts per agafar el ritme, prefereixo clarament posar-lo de titular i donar-li descans amb el partit resolt que no pas treure’l des de la banqueta. El seu rendiment és totalment diferent quan surt fred els darrers minuts de partit, sabent que el Málaga es tancaria, hagués hagut de ser titular pel seu xut des de fora de l’àrea. Que aquesta és una altra, sense idees ni espais ni es va intentar tampoc el xut de la llarga distància, m’estranya moltíssim que un entrenador com Lucho, que li agradava i força xutar des de lluny, no entenc com no posa més èmfasi en aquest aspecte del joc, perquè Iniesta no massa, però Rafinha té un bon xut de fora i tant Suárez, com Messi, com Neymar també tenen capacitat per a fer-ho. Es va salvar Busquets de la tònica general amb 11 recuperacions i alguns intents de combinació amb els de dalt, que no van arribar a bon port. Però de totes maneres és el que millor va complir el seu paper.

La defensa és la que va patir més el desgavell de l’equip, defensaven molts cops amb inferioritat als contraatacs i tenien massa precipitació quan l’equip recuperava la pilota. Alves va acusar molt el seu error i tot i fer algunes bones centrades va estar molt desconcentrat al llarg del partit, però ho tenien molt difícil tots dos laterals, amb tres jugadors tapant les bandes permanentment amb ajudes de mitjos i centrals. En el cas d’Alba potser va tenir més oportunitats quan es basculaven les pilotes, però ahir en atac va estar molt desencertat, molt precipitat i sempre centrant a sobre del defensa. Fluix partit el d’ahir que ell ho sabia i va ser el que més va perdre els papers quan s’anava perdent, amb una lletja acció al final i massa nerviós durant els minuts finals. Les pèrdues constants de temps, permeses per l’àrbitre, està clar que poden trasbalsar una mica, però professionals amb aquesta experiència no poden perdre els papers com ho va fer Alba al final del partit. Els dos centrals van estar relativament bé, traient aigua per tot arreu, fins i tot Mathieu, que possiblement va fer el millor partit des de que juga al Barça, segur al tall i sense cometre errades, però els va faltar a tots dos una mica de valentia a l’hora de dividir la primera línia de pressió i generar una mica de superioritat i d’incertesa a la defensa rival, però clar el perill que suposaven les contres suposo que els va fer mantenir una mica més la posició.

El problema del partit d’ahir és bastant inexplicable la veritat, és difícil que a un equip com al Barça, se li ajuntin tants de jugadors que tinguin un mal dia, va ser una desconnexió general molt inoportuna i que va fer molt de mal perquè amb la ratxa que portava l’equip ningú se l’esperava, apart de que ha vingut al pitjor moment de la temporada. A veure si aquest toc d’atenció serveix per al partit de dimarts, que serà complicadíssim i on les errades es paguen molt cares, dimarts han de controlar el ritme del partit més que mai i jugar amb els nervis del rival per a intentar fer algun gol.