Victòria agredolça.

Abans d’entrar en matèria amb el partit hi ha algunes coses institucionals que m’agradaria comentar. Per a començar el tema del poder del Barça actual dintre dels poders fàctics. No és admissible, que et posin a xiular el clàssic a casa teva a Mateu Lahoz, un àrbitre pel qual el club ja s’ha queixat en més d’una ocasió tant a nivell intern com extern, de no entendre mai el criteri i que porta als jugadors venuts. No veurem mai a un àrbitre que no li agradi al Madrid xiular un clàssic, inclús hem vist com han aconseguit vetar a alguns àrbitres, quan s’han sentit perjudicats (normalment per a excusar les punxades), durant tota una temporada. En canvi hem de veure com se’ns en foten a la cara i ens posen a Lahoz a xiular un clàssic que pot ser molt important en cas de victòria blaugrana. Tal i com es va demostrar ahir, el senyor Lahoz és molt nociu per al Barça, va fer un arbitratge desastrós i la segona part va perdonar targetes a mansalva als jugadors blancs, algunes que suposaven expulsió que no va xiular ni falta, una autèntica vergonya, l’arbitratge d’aquest senyor, però clar, com que tots vàrem veure a qui va afavorir i tenim la directiva que tenim, no serà el darrer clàssic que xiuli.

Després has de veure com la selecció se’n foten a la cara del Barça i convoquen per als propers partits a un Pedro i un Bartra, que no estan tenint la continuïtat suficient per a ser convocats, per exemple, però el cas més sagnant és el de Busquets. Resulta que el marqués diu que no convoca a Alcacer perquè surt d’una lesió i encara s’està recuperant, quan porta ja dos partits jugats amb el València. Però clar, Busquets que encara ni ha jugat aquest si que ha d’anar convocat no? És lamentable.

Tampoc és admissible que mirem el calendari i el Barça la setmana de quarts de final de xampions hagi de viatjar a Sevilla, jugar amb el València i anar a Cornellà amb la eliminatòria pel mig. Sobretot quan veiem el calendari que tenen els altres dos aspirants a la lliga. Tots sabem que quan es fa el sorteig per ordinador del calendari es posen diversos criteris, com ara que no toqui el clàssic la primera jornada de lliga, per posar un exemple. No pot ser que sempre siguem els perjudicats en aquest aspecte, ja venim de que ens toqui jugar la mateixa setmana la tornada de vuitens i el clàssic. La cosa ja fa molta olor i amb una directiva decent això no passaria, però clar quan tens una directiva que només pensar en salvar el coll i mantenir la cadireta, és el que passa.

Després està la hipocresia manifestada públicament amb el tema de la dinada entre directives. Si portes un any acusant al Madrid de tots els teus mals, que si t’han denunciat a la Fifa, que si estan fotent merder per als temes judicials del Barça, quan t’estan intentant perjudicar a 20000 dels teus socis negant-se a cedir el seu estadi, etc. no te’n pots anar a dinar a un hotel de luxe pagant el club i per tant els socis. Si tant convençut estàs que és el causant de tots els teus mals, que fins i tot t’atreveixes a dir-ho públicament, no pots invitar a una comitiva, que no és curta precisament, a dinar a un hotel de luxe amb els diners del soci. Em sembla que és de sentit comú, tots sabem que les relacions entre tots dos clubs estan molt malament, que més dona que ho deixis ben clar passant del dinar de directives?? Almenys demostrarien tenir-los ben posats, ara queden com uns falsos i uns hipòcrites. Com s’ha de creure després la gent el que diuen?

Per últim està el tema més espinós que ja me’l veig vindre. El merder de la copa Amèrica. Amb la reglamentació Fifa, els clubs estan obligats a cedir als seus jugadors a les seleccions com a data límit el 29 de maig. La final de copa del rei és el 30 de maig i la final de xampions, que tant de bo jugui el Barça, es jugarà el 6 de juny. Si les seleccions es posen farruques, la Fifa ja ha dit que tenen la llei del seu costat, que els clubs haurien ja de començar a negociar amb les respectives seleccions per arribar a un acord, perquè si diuen que volen als jugadors els clubs no poden fer res. Estem parlant de Messi, Mascherano, Alves, Neymar, Bravo i probablement Suárez. Aquests dos últims en principi no passaria res perquè les copes les juga Stegen i Suárez si no hi ha amnistia no podria jugar. Però no ho saps mai si no es lesiona Stegen o si arriba aquesta amnistia. El Tata Martino ja ha dit que entén que els jugadors vulguin jugar aquestes finals però que està cansat que no es tingui en compte les seleccions sud-americanes. De moment no hi ha notícia que el Barça estigui fent res al respecte, després ens trobarem amb els pixats al ventre i tornaran a fer la culpa a una mà negra de la Fifa i a que si els tenen enveja. És vergonyós com actua aquesta directiva, només preocupada de les properes eleccions i de col·locar als seus amiguets i negociar per a maquillar els deutes. Només faltaria arribar a la final de xampions i no poder comptar amb la columna vertebral de l’equip, sense el millor jugador del món, per la incompetència de la part directiva del club.

Però anem al partit. El clàssic d’ahir ha estat un dels pitjors en quant a joc dels últims temps, un partit controlat en diferents fases per tots dos equips que haguessin pogut sentenciar i van deixar viu al rival, un partit massa tens on es va produir tot un reguitzell de pèrdues de pilota, passades fallides i errors cara a porta. El partit va ser molt semblant al del bernabeu però amb els papers canviats, l’equip rival marcant quan millor estava jugant l’altre i que l’equip que es posa 2-1 recupera la tranquil·litat necessària per a matar al rival a la contra, podent fer un autèntic estrip al rival d’estar mínimament encertats. El partit ahir ja es va veure als anàlisis que va donar tantes alternatives que els aficionats dels dos bàndols podien treure pit. Els blaugranes perquè el Barça va sortir millor i fins a l’empat va dominar el ritme i la pilota i hagués pogut fer el 2-0 que sentenciés el partit i que, a partir del gol de Suárez, hagués pogut golejar i guanyar l’average. Els madridistes, que a partir de l’empat a 1, seguit immediatament de la jugada que Neymar pot fer el 2-0, fins al gol de Suárez, uns 35 minuts aproximadament, va dominar el partit i va poder inclús marxar al descans amb un cert avantatge al marcador, va dominar clarament al Barça i va moure bé la pilota. Tots dos podrien tenir raó, el que passa és que els del Madrid estan venent la moto com si el domini hagués estat d’una hora de partit i que si el Barça va jugar a la contra. És difícil jugar a la contra i tenir més possessió de pilota que el teu rival.

Però bé, en clau Barça, el final de partit que pot acabar amb golejada no pot tapar que hi ha algunes coses que ahir no van anar gens bé. En condicions normals, amb el que va passar els darrers vint minuts de la primera part, se n’hagués pogut anar el partit perfectament. El Barça va tenir els mateixos problemes que al bernabeu, el Madrid en partits importants passa de jugar amb un 4-3-3 a un 4-5-1 pràcticament, sabent que té verí a les contres, com va demostrar ahir. Només passa en partits puntuals, que la vedette i Bale baixen a defensar i generen superioritat al mig camp. Lucho hagués hagut de pensar-ho abans i adaptar-se a la situació. No entenc perquè, si convoques a un jugador, suposadament està per a jugar no?? No entenc la suplència de Busquets i que haguéssim hagut de jugar amb la ruleta russa Mathieu. Que això tampoc hagués solucionat el problema que va tenir el Barça, però almenys no haguéssim tingut el forat que es va generar al primer gol, on Mathieu va anar a fer margallons i la ocasió de la vedet al travesser, on trenca el fora de joc Mathieu per estar a dos metres de la resta de línia defensiva. És tot una cadena de problemes, Mathieu no aporta solucions, això fa que Piqué hagi d’estar massa atent a les cobertures, Mascherano s’incrusti massa entre els centrals i que l’equip es parteixi. El problema que es va produir ahir, els minuts que va durar el domini merengue, es van produir perquè Rakitic havia de baixar a ajudar a Alves, Mascherano es va apegar massa als centrals i llavors es va produir el gran problema tàctic que té el Barça, quan els equips tenen la valentia d’anar a buscar-los, que Messi no baixa massa a defensar. Llavors es produïa una superioritat enorme i un forat al mig camp que el Madrid va aprofitar, llavors és quan Marcelo es pot associar amb Isco, aprofitant que Rakitic està basculat amb Alves i que Masche està protegint el centre, que és per on va arribar la majoria del perill. Això té difícil solució si no optes per un 4-2-3-1 posant a Messi de mitja punta pel centre i a les bandes dos jugadors de recorregut. Llavors no tens inferioritat al mig camp i pots controlar el ritme i no sofreixes en defensa. Però clar, si canvies el sistema, llavors et surten els papanates de la premsa que si s’ha traït l’estil i que si no és el Barça que tots volem, en aquest aspecte Lucho té un problema. Jo penso que l’important no és el sistema, sinó l’ambició per tenir el control del partit i el domini de la pilota i jugar amb ambició ofensiva. Ahir el Barça va pecar de no voler trair les arrels i ho hagués pogut passar molt malament. Perquè ni Neymar ni Messi van ajudar la primera part i es va patir molt al mig camp, amb molta inferioritat numèrica. El Madrid ens va pagar amb la mateixa moneda que Pep quan anava al Bernabeu i Messi ajudava al mig camp i inclús Alves jugava d’interior. També va ajudar a la desfeta de la primera part que Mathieu és incapaç de treure una pilota jugada i que Mascherano en aquest aspecte no és Busquets. El Madrid va pressionar molt a dalt durant la primera part i li va treure molt de rèdit. Esperem no haver de trobar-nos més durant l’any però si es produeix el cas, Lucho haurà de tenir molt en compte el tema de la superioritat i la tàctica del Madrid quan es sent inferior al rival que es tanca amb un 4-5-1. Normalment juga 4-3-3 i els de dalt no ajuden, però quan se sent inferior utilitza aquesta tàctica i els de dalt semblen laterals, com va passar l’any passat a la eliminatòria contra el Bayern. Espero que la pròxima Lucho jugui amb 4-2-3-1 i que Messi faci el que li doni la gana pel mig. Perquè ahir la primera part em va decebre una mica la veritat, esperava que amb la pressió del Madrid i la superioritat al mig camp, que hauria agafat una mica més de responsabilitat i baixar a ajudar a la sortida de pilota, en lloc de quedar-se aïllat a l’extrem sense pràcticament participar. La segona va ser el Messi que esperem i va destrossar al Madrid, però si no arriba a ser pel desencert del Madrid aquesta ajuda ja hagués arribat tard.

En l’apartat individual, sota el meu punt de vista, el jugador més destacable del Barça va ser Piqué, perquè Messi va fer una molt bona segona part, Suárez va ser decisiu, però la regularitat que va tenir tot el partit Piqué i la seva contribució a que el Barça arribés al descans amb empat a 1 va ser decisiva. Apart va dividir alguns cops la primera línia de pressió amb conduccions, no molt tampoc perquè Masche li va fer una mica de tap i tampoc era qüestió de deixar molt sol a Mathieu, però va fer un autèntic partidàs.

Messi va fer una segona part espectacular, va marxar de qui va voler i com va voler i només el podien parar amb faltes, va ser el conductor de totes les jugades de perill del Barça i va fer la passada del gol de Mathieu. De no ser pel desencert als metres finals al fer la darrera passada i l’egoisme d’algun altre, hagués pogut marcar un parell de gols i ser l’heroi del partit. Però la primera part va ser molt dolenta per la seva part, totalment desaparegut, la segona va ser el Messi que tots esperem. També té l’excusa de la gàbia que li van muntar entre 4 jugadors cada cop que rebia la pilota, que fins que no els va baixar el físic i els van treure targetes i ja no podien posar la cama, no va poder brillar com acostuma.

Molt bé també Suárez, que va portar de corcoll a tota la defensa del Madrid, va fer una pressió espectacular i es va treure un golàs de la mànega, totalment decisiu. L’únic però van ser les errades en la passada final dels darrers minuts, que d’estar encertat haguessin suposat més gols per al Barça, però també s’ha de tenir en compte que en aquells minuts ja estava fos per l’esforç.

Després està l’egoista de Neymar. Aquest noi quan no marca aviat, s’encaparra amb el gol i ja no mira res més. El que va fer ahir va ser una vergonya i, de no haver guanyat el partit, s’hagués endut moltes crítiques. A més errant jugades claríssimes, ja que vols fer el gana, almenys clava-les o fes actuar al porter. Apart de tot això no va ajudar gens en defensa i excepte una vegada que va forçar la groga de Carvajal, no va provar l’un contra un en cap moment. Partit molt irregular, alternant jugades de molt mèrit amb mala definició amb errades lamentables.

La part que va patir més va ser el mig camp, amb inferioritat total van donar tots la talla, van aguantar el temporal durant els minuts de millor joc del Madrid i es van buidar per a oferir alternatives. Partit molt seriós i molt poc lluït però que penso que era la millor alternativa que tenia Lucho per al partit. Molt bé Iniesta i Rakitic i Mascherano bé amb el treball defensiu però va aportar poc a la circulació. Podríem dir que per a ballar amb la més lletja van fer un bon partit, amb la faceta que tocava, no era un partit per a floritures tal i com s’estava desenvolupant i tots tres van tenir un bon rendiment, era impossible controlar el joc amb tanta inferioritat i tot i això ho van fer els primers 25 minuts.

La defensa doncs molt bé en línies generals, apart de l’esmenat Piqué, els dos laterals tenien una feina molt complicada amb gent tant ràpida per banda i en superioritat numèrica, la velocitat d’Alba va anul·lar a Bale, que va començar molt perillós i la intensitat d’Alves va fer que la vedet pràcticament no fes res durant el partit. L’únic però va ser Mathieu, que no és jugador per aquest tipus de partits, per molt de gol que hagués fet. La jugada del travesser de la vedet trenca el fora de joc estant dos metres més endarrerit que tota la línia defensiva i el gol del Madrid, no cal dir que surt a fer rovellons i deixa un forat al centre de la defensa lamentable. Apart de la mala sortida de pilota i les pedrades que pega cada cop que fa una passada. No mereix jugar aquest tipus de partits i segueixo sense entendre que fa jugant per davant de Bartra.

Molt bé també Bravo, que va parar el que es podia parar, va estar molt segur i va estar molt tranquil amb la pilota als peus el moment que més va pressionar a dalt el Madrid. Aturada de mèrit al xut que desvia Piqué en l’últim moment però la resta d’aturades molt normaletes. El millor que podem dir del porter és que no va tenir cap errada i va aportar seguretat a la defensa, el més important de tot. 

Tràmit superat.

Aquesta setmana, un cop més, s’ha vist novament el Barça esquitxat amb merda fiscal i amb imputacions, que no fan més que posar la reputació del club pel terra, una situació lamentable que fa que el Barcelona com a persona física, al final s’hagi d’asseure a la banqueta d’acusats. És on ens ha portat aquesta miserable junta, a posar la imatge blaugrana pel terra, amb el club afectat per diferents judicis, amb el club acusat de tramposos a l’hora de fitxar jugadors i amb sancions sense poder fitxar. Probablement la pitjor junta de la història, perquè hi ha hagut juntes lamentables, com per exemple la de Gaspart, però no han posat mai al club en aquesta situació, el seu cas era mala gestió a l’hora de fitxar i pèrdues econòmiques, però cap d’elles han posat al Barça en quant a imatge, tan malament com ara.

El pitjor de tot és que a sobre la seva postura és, pensar que l’aficionat i soci són tant estúpids, que amb l’excusa de que els tenen enveja i mania i que van a per ells es pensen que es poden treure els polls de sobre. El pitjor de tot és aquesta poca honestedat i aquesta cara folrada de no assumir responsabilitats. Estan aprofitant una conjuntura de diversos factors que poden utilitzar com a teoria perquè són moltes coses en poc temps, però estan jugant a fer bona la dita de que quan li assenyales a un ximple la lluna, el ximple mira el dit. Està clar que des de la capital, l’equip de l’estat té moltes influències, tots sabem que la llotja del Bernabeu té molts de poders fàctics partit rere partit allà dintre, que estem en període electoral i que al govern central li va molt bé l’atac sistemàtic contra les nostres institucions i contra tot el que fa olor a català, li serveix i molt de cara a guanyar-se vots indecisos. Només cal mirar tot el que s’ha vist des que es parla de la final al Bernabeu i les xiulades a l’himne espanyol. Però tot això no pot passar si tu no fas les coses malament, no es poden inventar els delictes, si t’han imputat és perquè alguna cosa malament has fet, el que no poden fer és tractar a tothom com a estúpids aprofitant les coincidències en tan poc temps dels jutjats contra el Barça. Si hi ha celeritat a l’hora de seguir el procés, el que s’ha de fer qualsevol persona que desitja viure a un país decent, és aplaudir que la justícia sigui ràpida i que no passi com amb totes les trames de corrupció que estem veient els darrers anys. És lamentable que, la resposta de la junta, o més ben dit la colla de personatges que dirigeixen el Barça, perquè aquesta junta actual, amb gent que no es parla i gent que vol anar contra el president a les eleccions, plena de ganivetades a les reunions, que la seva resposta sigui que els sorprèn que les coses estiguin anant tant aviat. El que has de fer és donar la cara i assumir responsabilitats, no anar amollant estúpides conspiranoies per a intentar tapar les teves misèries. Però bé, demanar que donin la cara quan precisament tenim un president a l’ombra que mou com a una titella al senyor Bartomeu, és una quimera irrealitzable. El problema de tot això és la imatge del Barça que queda esquitxada, perquè si jutgen als directius o a qui sigui del club, a títol personal, és el seu problema, tots tenim morts als nostres armaris, però quan fas les coses de manera que esquitxis al club, això ja no és tolerable i no és admissible que aquesta junta segueixi al càrrec. Però bé, que s’ha d’esperar amb una afició endormiscada que no fa absolutament res per a fer-los fora, ja veurem la reacció quan vegin que 20000 persones es quedaran fora de la final de copa perquè el seu president és supersticiós.

Per sort l’equip està funcionant bé, sinó ja estaríem parlant d’una situació gens sostenible i un club en caiguda lliure, és trist però és així, els resultats marquen el funcionament d’un club i la seva directiva pot estar fent barbaritats dia rere dia, que si els resultats acompanyen, tothom mira cap a un altre lloc. Així és l’entorn del Barça i així es passa del cel a l’infern.

Ara per sort toca el cel, ja que l’equip està oferint un molt bon nivell en línies generals, tant de joc com de resultats. Podríem parlar d’alguna ocasió en la qual el joc no és brillant, però hi ha alguns condicionants que ho justifiquen. Com el partit d’ahir per exemple.

El partit a Ipurúa, qualsevol persona que segueixi una mica la lliga en general, li tenia bastanta por a aquest partit. El partit d’ahir era molt trampa, un partit a un camp molt petit, amb una gespa qüestionable, un clima molt molest i un equip molt aguerrit que està fent una bona temporada en general i que ja al Camp Nou va costar molt de guanyar, que apart venien molt motivats per a trencar la mala ratxa que porten de partits perduts, un equip basc sempre molest a casa seva i amb una afició molt cridanera. Però sobretot el més preocupant era el poc espai que hi hauria per a jugar i el sistema que havia d’utilitzar l’Eibar. Al Camp Nou aquest equip ja va costar, jugant a casa amb camp gran i amb molts titulars fins als darrers minuts van aguantar, ahir era previsible que amb molts menys espais i totes les baixes de l’equip, que la cosa hagués costat molt més. De fet fins al penal que xuta Messi (que per a mi no és penal, l’únic criteri per a decidir si és penal o no és la voluntarietat i la jugada primer rebota a un altre defensa i la mà se li’n va cap enrere, per tant no és voluntària), el Barça no havia xutat entre els tres pals, els primers 30 minuts de partit i les sensacions del partit no eren massa bones, però l’equip va tenir una cosa que no havia tingut les darreres temporades, una solidesa defensiva com a equip i un control que no acostumaven a tenir, una perillositat a la contra i un joc d’anada i tornada impensable en darrers anys, inclús aquesta mateixa temporada. Les sensacions eren dolentes perquè l’equip no generava ocasions de gol davant de la poblada defensa de l’Eibar, no perquè es pogués patir en defensa, inclús algun moment que l’equip basc va pressionar amb corners i faltes laterals en cap moment van generar perill.

El partit era un tràmit necessari, la setmana que ve venen City i Madrid, el partit el jugaven sense els dos laterals titulars, sense Mascherano per precaució i sense Busquets. A sobre Lucho es va treure de la mànega una rotació al mig camp que més d’un es va posar les mans al cap, veient que no jugava ni Xavi ni Iniesta. A mi personalment el que em preocupava més és si aquesta rotació significaria que tots dos suplents juguessin de titulars davant el City, però la ràpida substitució de Rakitic en quant el Barça va fer el segon, ja em va donar més tranquil·litat. Jo la veritat, esperava que la memòria recent del partit davant del Rayo, hagués passat a Rakitic a la posició de Masche i als dos que van ser suplents de titulars al mig camp. Però Lucho es va treure una solució tàctica de la mànega i una sorpresa molt agradable, la posició de Sergi Roberto al mig centre. El xaval, per a no haver jugat des del partit davant l’Elx de copa i jugar a una posició no habitual, va oferir molt bon rendiment, va ser la millor notícia del partit, juntament amb la nova brillant actuació de Messi i el partit espectacular de Rakitic, que cada cop ofereix més coses a l’equip tant en atac com en defensa.

Molt bona notícia la de Sergi Roberto, perquè va demostrar que té capacitat defensiva per a jugar allà, apart de ser un jugador que va molt bé de cap i que té molta qualitat per a treure la pilota controlada i no perdre pilotes per imprecisions, una alternativa molt sòlida per a partits que es necessiti posar a Masche de central i que no tingui a Busquets. El cas de Sergi Roberto és molt trist perquè és un jugador amb unes condicions espectaculars però que no pot gaudir de la continuïtat necessària per a demostrar-ho, és un jugador més “dièsel” que no aporta espectacularitats però que és notable en tot. És el clar exemple de jugador que puja del filial i que necessita d’una cessió per assolir la confiança i la continuïtat necessària per a tornar quan es buidi una mica el mig camp dels jugadors que hi ha ara. Una llàstima que tingui tant pocs minuts.

Una altra cosa molt destacable del partit, és un altre gol de jugada d’estratègia, és el que passa quan combines una bona jugada amb un bon xutador de pilotes aturades com és Rakitic, que pot acabar amb gol, amb un gol de Messi en un corner. Ho dic perquè amb el que se li ha arribat a criticar a Lucho quan els resultats no han acompanyat i resulta que l’equip té una solidesa que no tenia des de l’època de Pep i un treball tàctic i una versatilitat que tampoc tenia des de llavors.

L’únic punt negre en quant a solidesa va ser el rendiment d’Adriano, tampoc podem assenyalar-lo molt perquè no té la continuïtat necessària per a assolir el físic i la col·locació adients, però la majoria del perill de l’Eibar a la primera part, ja que a la segona casi que ni es van apropar a l’àrea, va arribar a base de diagonals a la seva esquena que sempre l’agafaven a mig camp deixant un forat al lateral que li va donar més feina a Bartra i Piqué de la que mereixia per treball col·lectiu. La segona part el ràpid gol de Messi va fer que l’equip basc abaixés els braços i va ser un partit bastant plàcid, encara que al minut 90, Piovaccari va tenir una ocasió claríssima va ser un oasi de tot un tranquil partit en defensa.

L’apartat individual el voldria començar amb Rakitic, perquè el que crida l’atenció són els gols i la espectacularitat de Messi, però el partit que va fer el croat va ser d’excel·lent. Va aportar un equilibri espectacular al mig camp i es va combinar molt bé amb Rafinha i Sergi Roberto, tant a l’hora de cobrir forats com d’incorporar-se a l’atac, va participar activament en la jugada del penal, va xutar el corner que acaba en gol i va donar un parell més d’assistències de gol que els seus companys no van aprofitar, com una que li dona amb el pit a Suárez que el va deixar tot sol, llàstima que a l’últim moment va arribar el defensa per a evitar que la assistència no hagués comptat perquè va ser espectacular. Està sent el millor centrecampista de la temporada amb diferència i penso que ha de ser indiscutible als partits importants, aporta moltíssim en totes les facetes del joc, una polivalència que li feia falta al Barça, plena de jugadors de toc que els costava més ajudar defensivament.

Després està el partit de Messi, que només amb la jugada que va fer a la primera part, ja justifica una gran part de la inversió al comprar una entrada, perquè va voler ser massa generós, però era una jugada per acabar-la ell i sortir a totes les teles del món, molt similar a la del Getafe de fa uns anys però que demostra la maduresa que té aquest jugador en aquests moments i el perquè és el millor amb diferència, entén que no tot són gols, encara que per a alguns només compti això per a donar una pilota d’or, però el primer pas per a ser el millor és entendre que el primer és el col·lectiu, cosa que no entén Pedro per exemple, no cal anar molt lluny, amb la jugada que té ahir i que xuta escorat quan té dos jugadors esperant l’assistència. Molt malament el canari.

Apart de la jugada “maratoniana”, un cop més va ser el més decisiu a l’hora de generar tot el perill del seu equip, en un partit on es va entendre bastant bé amb Suárez i on va ser el far de l’equip a l’hora de crear les jugades, quan l’equip estava centrat en defensar-lo i no van poder en cap moment. En un partit on el fàcil era jugar a veure-les venir, es va posar el mono de treball i va ajudar inclús en la pressió, partit molt complert de l’argentí.

Cosa que no podem dir de Neymar, que va fer un partit desastrós, totalment intranscendent al joc blaugrana i que no va aportar absolutament res que conduccions horitzontals i zero treball. Un partit bastant trist del brasiler que no és ni el primer ni l’últim que farà d’aquest estil perquè cada cop estem veient més que només juga els partits que té ganes. El més indignant de tot és que encara hem de veure com s’emprenya quan el canvien, si amb el partit que estava fent era com per a treure’l a la mitja part, el col·lega se’n va a Brasil de festa mentre els seus companys juguen, torna i fa un partit mediocre, quan porta almenys 5 partits a aquest nivell mediocre i encara s’enfada i va fent gestos i faltant al respecte als seus companys. Una autèntica vergonya i que algú del seu entorn amb una mica de seny, no dic els seus amiguets que tenen per contracte vols pagats (gràcies Rosell), dic algú responsable que li pugui donar consells adequats. Molt malament Neymar, molt poca responsabilitat amb tot el que està passant amb el seu fitxatge i el seu rendiment està donant molt que desitjar el darrer mes i mig.

Podria aprendre del seu company d’atac, Suárez, que encara que no va marcar, va participar decisivament durant el partit, a les associacions amb Messi i se’l veu en cada partit com encara que les coses no li surtin bé, lluita per a canviar-ho i aporta coses en altres facetes del joc. Ahir no va ser una excepció, va treballar sense descans i va ser útil per a l’equip.

El mateix podríem dir de Rafinha, que va fer un partit molt seriós ajudant al mig camp però enllaçant bé a la davantera, quan surt no decep a ningú, treballa moltíssim per a l’equip, corre amunt i avall i trenca molt bé les línies de pressió amb algunes conduccions o desequilibris individuals. Un jugador de complement molt acceptable i molt útil de cara a donar descans als titulars que poc a poc anirà assolint aquest estatus. Sembla prou evident, amb la sanció de la FIFA, que li ha d’anar retallant progressivament protagonisme a Iniesta i que ha d’anar evolucionant en quant a importància dintre de l’equip. Durant la temporada hi ha un munt de partits per a donar-li i en aquest aspecte Lucho ho està fent molt bé, va tenir la mala sort de les lesions però ara és el jugador 12-13 de l’equip.

Un altre aspecte molt positiu va ser el treball dels dos centrals, ahir un cop més van demostrar que poden jugar junts i per al meu gust va demostrar Bartra que és molt millor que Mathieu, va molt millor per dalt, té molta més capacitat de joc combinatiu i té la col·locació pròpia d’un central que juga fa molts anys en aquest lloc, cosa que no podem dir de Mathieu, on la pitjor notícia va ser que no va jugar ahir, perquè segurament voldrà dir que jugarà el clàssic, el gran forat que tindrà el Barça i que el Madrid intentarà aprofitar.

Els dos laterals van passar el partit complint i poc més, tampoc se’ls pot demanar un gran rendiment quan juguen tant poc i tant espaiat en quant a partits, Montoya va estar un pel millor que Adriano perquè no va deixar tant d’espai a la seva esquena, però van estar tots dos a un nivell similar, complint en defensa i incorporant-se al mig camp, per a donar sortida a la pilota però tampoc van ser massa incisius en  atac.

Bravo va fer un partit normalet, molt  poc exigit per part de l’Eibar però que va complir a les jugades a pilota aturada i en la sortida de pilota quan l’equip basc va pressionar molt a dalt al començament del partit. Partit normal on no va tenir massa feina.

Els dos que van entrar de refresc poca cosa a dir,  van sortir quan ja estava el partit sentenciat i no van destacar especialment, inclús Pedro va tenir un parell d’oportunitats per a ser una mica més solidari que darrerament i no ho va aprofitar.

La millor notícia del partit d’ahir és que es va guanyar amb comoditat, podent donar descans a molta gent, arribant en bones condicions a una setmana decisiva de la temporada. Si hagués estat fa dos setmanes quan tenien setmanes blanques si que haguéssim pogut exigir una mica més, però amb els condicionants d’ahir, tràmit superat i gràcies.

No ens refiem.

Setmana molt propicia i alegre per a la culerada, que hem vist com s’ha recuperat el liderat i com les sensacions són diametralment oposades respecte la capital. Sempre s’ha dit que són vasos comunicants, és molt difícil que tots dos equips estiguin bé al mateix temps, al llarg de la temporada hem anat veient alts i baixos de tots dos i les cavernes no escarmenten, tant la madridista com la culer. El que es porta es vendre la prepotència i la humiliació al contrari, en lloc de centrar-se amb els seus equips i deixar en pau al rival amb les seves pròpies misèries. La cosa va començar a l’inici de lliga, quan el Madrid va punxar amb Atlètic i Reial Societat i la caverna blaugrana ja semblava que havien guanyat la lliga, encebant-s’hi del rival. Després va venir la mala ratxa del Barça i la caverna merengue aprofitant la victòria al clàssic, el mundialet i les punxades blaugranes se’n va fotre tot el que va voler i va encendre el ventilador de merda i el va dirigir cap a Barcelona, no cal recordar els problemes Messi-Lucho que van vendre i tota la resta del que va passar. Ara torna a passar i la caverna blaugrana no aprèn i se’n torna a fotre del rival, a sobre amb prepotència i provocacions que si al Camp Nou els acabarem d’afonar, que si ho perdran tot, que si són un desastre, que acabaran l’any en blanc, recordant el tema de la final de copa, etc.

Penso que s’hauria de tenir una mica més de respecte pel rival i sobretot no anar provocant a algú que ho està passant malament perquè tot jugador té el seu orgull i els jugadors del Madrid no són una colla de principiants sense qualitat. En lloc d’alegrar-se’n internament i gaudir del moment ells no, a sobre han de posar el dit a la llaga i anar provocant. Està la història recent plena d’exemples de com aquest tipus de coses han motivat als rivals, des del famós “chorreo” de Boluda, passant per la maneta de Piqué empaperant tot el vestidor merengue. Esperem no haver de lamentar totes les prepotències i provocacions al rival dels darrers dies i que ens les haguem de menjar amb patates.

Com en patates ens estem menjant dia rere dia la campanya publicitària gratis del senyor Bartomeu, que no hi ha dia que no surti davant d’una càmera o un micro de ràdio a vendre la seva moto i a fer campanya electoral, quan precisament va demanar tot el contrari als seus rivals. Resulta que està aprofitant tot el poder mediàtic del Barça per a fer-se la campanya gratuïta, aprofitant els mitjans per a mostrar tots els cromos que li dona la gana com a bases electorals. El pitjor de tot és veure que cada dia està filtrant als mitjans un jugador totalment diferent respecte a la resta, demostrant la seva incapacitat i els seus cops de timó sense cap sentit, buscant el cromo que més pugui agradar a l’afició i que li serveixi per a pujar les enquestes. Ja em diran a mi que tenen a veure Pogba amb Bender, que tenen a veure Reus amb Di Maria, que tenen a veure Danilo i Marquinhos. Per sort les darreres enquestes continuen donant com a clar guanyador a Laporta, per molt que estigui venen la moto, són massa coses malament com per a que un cromo pugui salvar-li les eleccions la veritat.

Seguint amb el tema planificació, està clar que no pot tenir cap validesa res, però em semblaria una gran notícia si el Barça pogués canviar a Pedro per Di Maria. Ho veig molt difícil, perquè l’argentí no s’ha adaptat i el que vol és fotre ja el camp d’Anglaterra, per tant no podria arribar a bon port aquesta operació, però seria una gran incorporació la veritat. Un Pedro que encara té la poca vergonya d’anar parlant pels micros dient que no està content i que a final de temporada ja veurà el que fa. A sobre que fa tres anys que està a un nivell lamentable, que l’han mantingut igualment a can Barça, que va jugant amb bastanta regularitat, encara té la poca vergonya d’anar fotent merder. Espero que sigui el darrer any al Barça. Un bon canvi també seria repescar a Tello, que està fent un gran paper a Porto i seria una opció econòmica i que encaixaria molt bé amb el nou estil blaugrana. Que aquesta és una altra. Em sembla una vergonya que el Barça hagi de pagar 5 milions per repescar un jugador que té cedit, amb Denis Suárez igual, si es vol repescar el primer any ha de pagar el club per poder fer-ho. Aquesta política és molt lamentable. Aquests joc econòmics per a maquillar els comptes són una autèntica vergonya, aquest tipus de cessions remunerades per a quadrar balanços del any i poder tenir uns ingressos que no són reals. Ara per exemple, si la nova junta vol repescar-lo, resulta que haurà de fer una despesa de 5 milions (alguns diuen que 8) quan és un jugador propietat seva, per a que el senyor Bartomeu i el senyor Faus pugui presentar a l’assemblea d’aquest any aquests beneficis. Però es que el pitjor de tot és que han sortit unes notícies que diuen que el Porto ja està en converses amb la directiva per a pagar els 8 milions per a quedar-se’l en propietat i el Porto no és un bon rival per a negociar. Un jugador que és teu i la nova junta encara hauria de pagar un dineral per a tornar-lo a portar. Lamentable.

Una junta directiva que té tant poc poder que no és ni capaç de treballar per al seu soci i aconseguir que puguin gaudir de la final de copa els màxims aficionats possibles anant al bernabeu. A mi personalment se me’n fot el morbo de guanyar a casa del Madrid la copa, entre altres coses, perquè és un trofeu molt menor del qual no es pot treure pit. Però es que davant la negativa del Madrid s’està parlant de tornar a anar a Mestalla i l’incompetent de Bartomeu per una tonteria de superstició i per a que els aficionats puguin viatjar si volen, està parlant de perdre’s gairebé 20000 socis per una tonteria. No entenc res, la jugues al teu camp, que caben gairebé 100000 persones, li dones a guanyar diners a la teva ciutat, no perjudiques a molta gent que voldria anar al partit i que per motius econòmics no pot viatjar, jugues a un camp gran, amb una gespa immillorable i on estàs acostumat a jugar. On està el problema?? Apart soluciones la tonteria del himne. A casa teva no et poden dir res del que vulgui fer el teu aficionat, que pugui xiular qui li passi pels ous home. És patètic que per una superstició hagis de privar a 20000 socis de gaudir d’una final de copa.

Per sort el futbol i algunes seccions estan donant el nivell i estan tapant tot aquest tipus de barbaritats que fa la directiva. Aquesta setmana en un horari estrany però que és cent vegades millor que a les 16 hores. Primer perquè els jugadors no trenquen les seves rutines alimentàries i de descans, ja que a l’hora que es juga pel matí molts cops estan entrenant i després per als nens que poden assistir sense cap problema. No dic que sigui millor que per la tarda-nit, però crec que és preferible que a migdia.

El partit va tenir molt poca història, era d’esperar amb l’estil que té el Rayo, un estil molt lloable en un equip d’aquest nivell econòmic, però que davant d’un gran és bastant suïcida. És molt d’agrair que preveient que perdran igual, decideixin morir amb les botes posades que es sol dir, perdre amb els seus ideals de joc, perquè sempre els servirà per ajustar coses de cara a quan jugui amb equips de menys entitat que els serà molt positiu de cara al futur. No serveix de res posar l’autobús en un partit quan es una tàctica que no faràs servir més durant l’any. Però va ser tant fàcil que inclús van poder jugar al mateix temps Iniesta i Xavi, quan avui en dia en un partit competitiu és impensable posar a tots dos a l’hora, necessiten de Rafinha o Rakitic per a donar equilibri al mig camp i que no es parteixi l’equip. Però en aquest partit no va fer falta i va ser un recital de passades a l’espai de tots dos perquè no tenien la més mínima pressió i amb una defensa avançada i espais per a entrar de segona línia va ser un joc de nens.

No té cap tipus de sentit analitzar el joc col·lectiu quan el rival posa les coses tant fàcils, el Barça es va dedicar a esperar el moment correcte per a trencar el partit i la primera part ja l’hagués pogut sentenciar, però la manca d’encert va fer que fins la segona part no es decidís. Els jugadors en general ho sabien i no van jugar amb la intensitat que haguessin jugat en un altre partit, el mateix Messi, amb deu minuts d’inspiració en va tenir prou, la primera part va estat totalment desaparegut esperant la seva oportunitat, el partit el va haver de trencar Suárez amb un golàs amb l’exterior. Un Suárez que ja no pararà de fer gols perquè ha tingut les ocasions des del primer dia i ara té la confiança i defineix com acostumava a fer-ho.

Pedro en la seva línia de la temporada, molt de sacrifici en la pressió i el treball defensiu però segueix sent un autèntic gana i no juga en equip quan té les possibilitats, no entén que la titularitat no passa per fer gols, sinó per fer les coses bé. Espero que marxi a final de temporada perquè per a tenir a un egoista que corre molt amunt i avall ja tenim a Duelofeu, Tello o Adama que segur que són més barats en quant a fitxes.

El mig camp és el que va brillar més, però es que segurament serà el partit més fàcil i tranquil que tindran tot l’any, es pot dir que no van cometre errors que en un partit així ja es prou.

Individualment es pot destacar poc, el hattrick de Messi, especialment el segon gol que és una obra d’art, el bon partit de Suárez i que Iniesta poc a poc va agafant el seu nivell.

Ara toca posar-se les piles i pensar que Ipurúa serà molt molt més complicat i que s’ha d’anar a per totes des del minut 1, ja que és un partit en un camp en molt mal estat, molt petit i sense espais, davant d’un equip molt dur i aguerrit que venen de 8 partits seguits perdent i que ho donaran tot i més amb un camp segurament ple. Partit trampa que serà molt important de cara a dependre al clàssic d’ells mateixos pensant que inclús l’empat pot servir. Canvia molt el clàssic sabent que has de guanyar per a posar-te davant a jugar el clàssic anant per davant i sabent que no has d’arriscar en excés que tindràs les teves oportunitats.

Les seccions, excepte el bàsquet, de moment van al ritme que s’espera, el bàsquet té planter per anar al mateix ritme, però té un entrenador que no dona la talla i que no aprofita la qualitat d’alguns jugadors pel fet de ser joves. Una llàstima que tant Pleiss com Hezonja segurament marxaran a la NBA sense poder gaudir-los, on probablement s’unirà a ells Tomic. El gran Creus tindrà treball aquest estiu per desgràcia.

Patatar.

En un món del futbol on la gent s’hi posa per a guanyar tots els diners que es puguin, alguns cops s’haurien de plantejar que això realment és un esport, que se suposa que és un espectacle per a l’aficionat, el que realment sosté tot això, pagant a les teles, pagant carnets de soci, pagant entrades, comprant samarretes i tot tipus de merchandising, etc.

Ho dic perquè els que manen al futbol, potser s’haurien de preocupar més per altres tipus de coses que no pas la pela. Potser s’hauria de veure que els partits a les 16 hores no agraden a ningú, que molesten als jugadors, molesten als que van al camp i sobretot molesten als que paguen per veure-ho a la tele amb aquests “sol i ombra” que fan que una part del camp es vegi fatal. Però sobretot el que haurien de mirar és que els camps de futbol on es juga, tinguin les condicions mínimes per a poder jugar a futbol de forma decent.

Des que es va matar al seguidor del Depor, es porta una croada ridícula amb els insults a l’estadi de futbol, per a tapar les miserioses errades de seguretat i de prevenció de la policia-seguretat del club. Menys moviments de cara a la galeria i més treballar per a que les condicions dels estadis siguin les millors. No entenc perquè no es treballa per a exigir que els camps de primera divisió siguin aptes per a jugar a futbol, que el senyor que va a supervisar el partit, l’àrbitre i tota la comitiva que porten al darrera, que no cobren poc per fer-ho, que puguin veure que és impossible jugar a futbol a segons quins camps i posar-ho a les actes, que suposin sancions de perdre punts, per exemple. Ja veuríem com tots els clubs invertirien diners en tenir una bona gespa. Perquè no entenc, per exemple, que quan un camp està semi inundat, la condició per a suspendre un partit sigui que la pilota es quedi frenada i no circuli correctament. Però es que ahir, vàrem veure que la pilota no corria, es quedava frenada degut a l’alçada de la gespa i a no estar regada. No passa el mateix que quan es suspèn un partit? Però clar així segons quins equips llavors quan va el Barça poden usar totes aquestes trampes legals. Si ho fessin amb tots els equips, sobretot amb els dos grans madrilenys, ja faria temps que això ja s’hagués regulat, però com que aquests mateixos equips els darrers anys s’han aprofitat d’això per a treure avantatge.

Però clar, per a això s’hauria de tenir una directiva que es plantés i que anés a parlar amb qui ha de parlar, treballar, buscar consens, pressionar a qui s’ha de pressionar. En canvi quan tens una directiva que porta dos anys preocupada per les properes eleccions i en mantenir el xiringuito que tenen muntat es quan es produeix la indefensió total dels jugadors. Un president que ha portat a Braida per a intentar fer els fitxatges electorals i hipotecar el club, perquè no són fitxatges per a presentar-se a les eleccions, són fitxatges a costa del Barça per als seus interessos, igual que pagar-li un sou per uns pocs mesos al senyor Braida. Igual que pagar-li un sou al “senyor” Reixach per a que vagi cagant-la cada vegada que li posen un micro al davant. Em dona igual que les declaracions hagin estat al setembre, que sigui un sopar-col·loqui a un hotel de luxe. El “senyor” Reixach, porta temporada i mitja cobrant del Barça per no fer res, suposadament amb un càrrec d’assessor del president, que veient el que ha fet els darrers temps, potser no es que estigui fent massa bé la seva feina. Ara que el Barça anava bé, torna a sortir merda extra esportiva que la caverna pugui aprofitar. A un club normal, el senyor Reixach ja faria temps que no estaria, però el Barça és una maçana a la que s’hi ha colat massa cucs, massa gent menjant de la mateixa maçana i massa interessos per a seguir menjant.

L’única bona notícia institucional és la renovació de Busquets, una renovació amb alguns peròs que indiquen el malament que s’estan fent segons quines coses. Res a dir que renovin a Busquets, un jugador decisiu a can Barça i que mereix el reconeixement econòmic que fins ara no tenia. Però cal puntualitzar algunes coses. La primera que no li han allargat el contracte, una temporada més opcional i au, li han augmentat el sou al contracte que ja tenia i li han deixat la mateixa clàusula de rescissió. En quant al salari, no critico que cobri el mateix que Iniesta i Xavi, entenc que ha d’estar al mateix nivell que la majoria dels jugadors, el que no és normal es que s’hagi augmentat les fitxes dels altres dos fins aquests nivells, dos jugadors que un està semi retirat i l’altre que comença la seva davallada degut a l’edat que té, que els anys passen per a tothom. No entenc com poden tenir aquests dos unes fitxes tant elevades quan ja fa un parell d’anys que no estan al rendiment esperat. Per tant, em sembla bé que Busquets estigui a la seva alçada, el que no em sembla bé és l’alçada que estan els tres. Però bé, si ho poden pagar, millor per a ells, tampoc em suposa ni un euro a mi de la butxaca.

Passem al futbol. Com molt bé va dir Lucho, felicitar als jugadors per poder pegar dos passades seguides amb les condicions que tenia el camp. El partit va ser molt dolent, però ni l’horari, ni el rival, ni la gespa ni l’àrbitre van ajudar en cap moment a que fos així. Al final es van beneficiar d’aquest estat del camp per a sentenciar el partit perquè tant el primer com el tercer gol el bot frenat de la pilota va fer que Suarez arribés amb avantatge a la jugada, el millor càstig que podia rebre un equip per fer aquest tipus de trampes, rebre dos gols perjudicats per aquests.

El Barça va jugar un partit bastant seriós, intentant controlar el partit i no patir enrere, que tenint a Mathieu i a Xavi al camp ja és dir molt. El partit no va ser gens vistós i no van acabar de tenir el control de la pilota en cap moment, perquè Almeria buscava pilotes llargues i era tot un partit de segones jugades i de rebots. No va ajudar tampoc un àrbitre aragonès, que semblava que el Barça li degués diners, amb un criteri totalment diferenciat en quant a targetes i a l’hora de xiular els contactes. L’Almeria que va pressionar molt a dalt i amb la presència de Mathieu al darrere era molt complicat de sortir amb pilota controlada, si li sumem que el senyor Xavi es va amagar i no va assumir el seu rol en cap moment, partint l’equip i fent que Rakitic i Masche s’haguessin de desgastar en defensa, tampoc va ajudar com acostuma a fer Neymar baixant i donant un suport per banda esquerra a la sortida de pilota, aguantant l’esfèrica i esperant el moviment dels jugadors de mig camp.

El millor del partit va ser Rakitic, va treballar moltíssim tapant forats, ajudant a Mascherano i encara li va quedar físic per a pujar a l’atac, marcant el primer i més important gol, el de la tranquil·litat i participant decisivament en tots els gols, el que millor va entendre com fer mal a la defensa granadina, amb parets de primeres i passades per dalt que es frenaven i afavorien la entrada de segona línia, decisiu al partit i per a mi ha de ser titular indiscutible en aquest Barça “coast to coast”, capaç d’aportar en totes les facetes del joc.

Cosa que no pot fer Xavi, que només està per a jugar els partits que el rival es tanqui amb l’autobús i cedeixi el domini en camp contrari al Barça, no està ja per a jugar cap partit jugat fora de casa, on a més de la qualitat s’hagi d’igualar la intensitat del rival. És una rèmora defensiva brutal, si li sumem que els tres de dalt, excepte Suárez, no són proclius a pressionar, no pot jugar el Barça amb un jugador que no treballi, que se’n vagi a la zona de rematada en atac i que després baixi al trotet al seu ritme, deixant un forat a la seva àrea. Cada cop que juga es fa molt evident la seva presència quan es parteix l’equip entre 4 que ataquen i la resta que fan la feina bruta i que després quan recuperen estan massa separades les línies. Però clar, això no ho veurem a la premsa, que ja fa dos setmanes que van a preguntar-li en roda de premsa i escrivint els típics articles tendenciosos pels diaris i comentaris per les tertúlies.

El segon jugador més destacat va ser Suárez, que va fer un gol i en va donar un altre, un jugador que ja porta 8 assistències en lliga, que es diu aviat per a ser un nou. Partit molt seriós i decisiu el de l’uruguaià, que comença a fer els gols de killer que acostumava a fer, perquè un davanter això no ho perd, quan no els feia jo deia que l’important era que tingués les ocasions, ja que significava que estava al lloc i al moment adequats i que el seu treball d’adaptació era positiu, el gol era qüestió de temps. L’únic però va ser la jugada que li dona el gol a Messi. M’agraden els davanters generosos, que pensen abans amb el company que amb ells mateixos, tot el contrari de Pedro, per posar un exemple a l’altre extrem, però la jugada del tercer gol era per a que l’hagués acabat ell, que sort que s’equivoca l’àrbitre perquè era fora de joc. Suárez m’agrada que sigui generós però tampoc cal passar-se, ha de pensar una mica més egoista en aquesta situació, que Messi ja les tindrà per ell mateix les ocasions, com es va veure després que en va tenir tres més de clares. Tinc els meus dubtes també de que sàpiga aquesta norma Suárez, perquè ho va celebrar molt tranquil mentre la resta miraven al linier. Gran partit de l’uruguaià que està donant la raó del seu fitxatge, des de la seva arribada, encara que ara apareguin els que solen baixar del carro i ara que fa gols ja és meravellós, quan feia la mateixa feina. Periodisme de qualitat.

Partit horrible de Neymar, que va estar desaparegut en tot moment del partit, no es va oferir, no va desequilibrar, no va ajudar. Res de res. També he de reconèixer que li va tocar ballar amb la més lletja, Nyom és un molt bon lateral dret, que li pega 40 puntades a Douglas i que no entenc com no es va aprofitar la finestra de mercat per a fitxar-lo, quan segons els mitjans estava a l’agenda blaugrana, en lloc del brasiler, un jugador que a més fa uns quants anys ja que està a la lliga i no hagués tingut problemes d’adaptació.

Tampoc va ser el millor partit de Messi, el jugador al que li afecta més jugar a aquesta hora i que durant la primera part va estar molt poc participatiu. A la segona part va estar molt millor i va acabar molt bé el partit, va ser decisiu a l’hora de generar els espais per a que Rakitic pogués col·locar-se en zona d’assistència, molt prop de l’àrea i va fer una feina molt fosca de generar espais i arrastrar jugadors que com sempre no s’aprecia. Una molt fluixa primera part i una molt acceptable segona, encara que va estar menys encertat cara a porta que de costum.

Al mig camp Mascherano va fer un partit bastant discret ahir, va ser el que va patir més el mal estat del camp i va tenir un parell de pèrdues de pilota per mals controls, que haguessin pogut costar cares amb un equip amb més pólvora a dalt, en quant a treball defensiu no se li pot qüestionar res i a l’hora d’anticipar-se a les jugades, després va passar al central complint com acostuma a fer.

La defensa va estar a un nivell més que acceptable, exceptuant a Mathieu clar, que cada cop que juga genera més dubtes del perquè està al Barça, molt fluixet en la sortida de pilota i regular a l’hora de defensar i ser contundent, com sempre va rebre una targeta groga per estar mal col·locat i haver de fer una falta dura per a rectificar. Pel bé del Barça com menys jugui millor. Però clar per als mitjans sempre els agrada més criticar a Bartra, que no entenc el perquè quan va fer un partit més que complert, suplint a Piqué a l’hora de donar seguretat per dalt a les pilotes aturades i que va sortir amb criteri amb la pilota i va cobrir bastant bé les pujades d’Alves. Se li ha recriminat que si va arriscar massa al penal i una jugada a la primera part que ell no té cap culpa, igual que a la segona on xiulen el penal. Ell no té cap culpa que el davanter vagi a xocar contra ell i que un àrbitre, boig per la música d’afavorir a l’equip de casa, va picar ridículament. Tampoc té cap culpa de que a la primera part li busquin forçar un penal quan tampoc toca al que simula. Partit bastant complert del xaval que demana minuts cada cop que juga.

Els laterals va estar millor Alba que Alves ofensivament, en defensa van complir tots dos, però ahir va ser més incisiu Alba, no molt més ja que va començar molt bé i es va anar apagant, però Alves ofensivament va aportar molt poquet. Partit complidor de tots dos, el que es demana com a mínim a un defensa, si no pots aportar en atac, almenys compleix en defensa i que no marquin per culpa teva. Van estar tots dons dintre la tònica del partit, sense errades però tampoc brillants.

Avui també es pot destacar a Bravo per una aturada que fa que el Granada no agafi moral i es compliqui el partit, parada de mèrit, per reaccionar a temps, però que si li fan gol s’hagués pogut parlar d’errada, parada important pel moment que era però és una parada exigible a qualsevol porter d’un nivell d’un club com el Barça. Em va semblar més meritòria la seva actuació amb la pilota als peus, quan amb l’estat de la gespa hagués pogut costar molt car i segur en les sortides per dalt, inclús va estar a punt d’aturar el penal. Partit complidor, del que se li exigeix a un porter del Barça.

Jornada trampa que es va saldar amb victòria on l’any passat es va perdre,  és en aquests camps i assegurant els partits de casa on es guanyen les lligues, ara a descansar que venen corbes.