Tràmit superat.

Aquesta setmana, un cop més, s’ha vist novament el Barça esquitxat amb merda fiscal i amb imputacions, que no fan més que posar la reputació del club pel terra, una situació lamentable que fa que el Barcelona com a persona física, al final s’hagi d’asseure a la banqueta d’acusats. És on ens ha portat aquesta miserable junta, a posar la imatge blaugrana pel terra, amb el club afectat per diferents judicis, amb el club acusat de tramposos a l’hora de fitxar jugadors i amb sancions sense poder fitxar. Probablement la pitjor junta de la història, perquè hi ha hagut juntes lamentables, com per exemple la de Gaspart, però no han posat mai al club en aquesta situació, el seu cas era mala gestió a l’hora de fitxar i pèrdues econòmiques, però cap d’elles han posat al Barça en quant a imatge, tan malament com ara.

El pitjor de tot és que a sobre la seva postura és, pensar que l’aficionat i soci són tant estúpids, que amb l’excusa de que els tenen enveja i mania i que van a per ells es pensen que es poden treure els polls de sobre. El pitjor de tot és aquesta poca honestedat i aquesta cara folrada de no assumir responsabilitats. Estan aprofitant una conjuntura de diversos factors que poden utilitzar com a teoria perquè són moltes coses en poc temps, però estan jugant a fer bona la dita de que quan li assenyales a un ximple la lluna, el ximple mira el dit. Està clar que des de la capital, l’equip de l’estat té moltes influències, tots sabem que la llotja del Bernabeu té molts de poders fàctics partit rere partit allà dintre, que estem en període electoral i que al govern central li va molt bé l’atac sistemàtic contra les nostres institucions i contra tot el que fa olor a català, li serveix i molt de cara a guanyar-se vots indecisos. Només cal mirar tot el que s’ha vist des que es parla de la final al Bernabeu i les xiulades a l’himne espanyol. Però tot això no pot passar si tu no fas les coses malament, no es poden inventar els delictes, si t’han imputat és perquè alguna cosa malament has fet, el que no poden fer és tractar a tothom com a estúpids aprofitant les coincidències en tan poc temps dels jutjats contra el Barça. Si hi ha celeritat a l’hora de seguir el procés, el que s’ha de fer qualsevol persona que desitja viure a un país decent, és aplaudir que la justícia sigui ràpida i que no passi com amb totes les trames de corrupció que estem veient els darrers anys. És lamentable que, la resposta de la junta, o més ben dit la colla de personatges que dirigeixen el Barça, perquè aquesta junta actual, amb gent que no es parla i gent que vol anar contra el president a les eleccions, plena de ganivetades a les reunions, que la seva resposta sigui que els sorprèn que les coses estiguin anant tant aviat. El que has de fer és donar la cara i assumir responsabilitats, no anar amollant estúpides conspiranoies per a intentar tapar les teves misèries. Però bé, demanar que donin la cara quan precisament tenim un president a l’ombra que mou com a una titella al senyor Bartomeu, és una quimera irrealitzable. El problema de tot això és la imatge del Barça que queda esquitxada, perquè si jutgen als directius o a qui sigui del club, a títol personal, és el seu problema, tots tenim morts als nostres armaris, però quan fas les coses de manera que esquitxis al club, això ja no és tolerable i no és admissible que aquesta junta segueixi al càrrec. Però bé, que s’ha d’esperar amb una afició endormiscada que no fa absolutament res per a fer-los fora, ja veurem la reacció quan vegin que 20000 persones es quedaran fora de la final de copa perquè el seu president és supersticiós.

Per sort l’equip està funcionant bé, sinó ja estaríem parlant d’una situació gens sostenible i un club en caiguda lliure, és trist però és així, els resultats marquen el funcionament d’un club i la seva directiva pot estar fent barbaritats dia rere dia, que si els resultats acompanyen, tothom mira cap a un altre lloc. Així és l’entorn del Barça i així es passa del cel a l’infern.

Ara per sort toca el cel, ja que l’equip està oferint un molt bon nivell en línies generals, tant de joc com de resultats. Podríem parlar d’alguna ocasió en la qual el joc no és brillant, però hi ha alguns condicionants que ho justifiquen. Com el partit d’ahir per exemple.

El partit a Ipurúa, qualsevol persona que segueixi una mica la lliga en general, li tenia bastanta por a aquest partit. El partit d’ahir era molt trampa, un partit a un camp molt petit, amb una gespa qüestionable, un clima molt molest i un equip molt aguerrit que està fent una bona temporada en general i que ja al Camp Nou va costar molt de guanyar, que apart venien molt motivats per a trencar la mala ratxa que porten de partits perduts, un equip basc sempre molest a casa seva i amb una afició molt cridanera. Però sobretot el més preocupant era el poc espai que hi hauria per a jugar i el sistema que havia d’utilitzar l’Eibar. Al Camp Nou aquest equip ja va costar, jugant a casa amb camp gran i amb molts titulars fins als darrers minuts van aguantar, ahir era previsible que amb molts menys espais i totes les baixes de l’equip, que la cosa hagués costat molt més. De fet fins al penal que xuta Messi (que per a mi no és penal, l’únic criteri per a decidir si és penal o no és la voluntarietat i la jugada primer rebota a un altre defensa i la mà se li’n va cap enrere, per tant no és voluntària), el Barça no havia xutat entre els tres pals, els primers 30 minuts de partit i les sensacions del partit no eren massa bones, però l’equip va tenir una cosa que no havia tingut les darreres temporades, una solidesa defensiva com a equip i un control que no acostumaven a tenir, una perillositat a la contra i un joc d’anada i tornada impensable en darrers anys, inclús aquesta mateixa temporada. Les sensacions eren dolentes perquè l’equip no generava ocasions de gol davant de la poblada defensa de l’Eibar, no perquè es pogués patir en defensa, inclús algun moment que l’equip basc va pressionar amb corners i faltes laterals en cap moment van generar perill.

El partit era un tràmit necessari, la setmana que ve venen City i Madrid, el partit el jugaven sense els dos laterals titulars, sense Mascherano per precaució i sense Busquets. A sobre Lucho es va treure de la mànega una rotació al mig camp que més d’un es va posar les mans al cap, veient que no jugava ni Xavi ni Iniesta. A mi personalment el que em preocupava més és si aquesta rotació significaria que tots dos suplents juguessin de titulars davant el City, però la ràpida substitució de Rakitic en quant el Barça va fer el segon, ja em va donar més tranquil·litat. Jo la veritat, esperava que la memòria recent del partit davant del Rayo, hagués passat a Rakitic a la posició de Masche i als dos que van ser suplents de titulars al mig camp. Però Lucho es va treure una solució tàctica de la mànega i una sorpresa molt agradable, la posició de Sergi Roberto al mig centre. El xaval, per a no haver jugat des del partit davant l’Elx de copa i jugar a una posició no habitual, va oferir molt bon rendiment, va ser la millor notícia del partit, juntament amb la nova brillant actuació de Messi i el partit espectacular de Rakitic, que cada cop ofereix més coses a l’equip tant en atac com en defensa.

Molt bona notícia la de Sergi Roberto, perquè va demostrar que té capacitat defensiva per a jugar allà, apart de ser un jugador que va molt bé de cap i que té molta qualitat per a treure la pilota controlada i no perdre pilotes per imprecisions, una alternativa molt sòlida per a partits que es necessiti posar a Masche de central i que no tingui a Busquets. El cas de Sergi Roberto és molt trist perquè és un jugador amb unes condicions espectaculars però que no pot gaudir de la continuïtat necessària per a demostrar-ho, és un jugador més “dièsel” que no aporta espectacularitats però que és notable en tot. És el clar exemple de jugador que puja del filial i que necessita d’una cessió per assolir la confiança i la continuïtat necessària per a tornar quan es buidi una mica el mig camp dels jugadors que hi ha ara. Una llàstima que tingui tant pocs minuts.

Una altra cosa molt destacable del partit, és un altre gol de jugada d’estratègia, és el que passa quan combines una bona jugada amb un bon xutador de pilotes aturades com és Rakitic, que pot acabar amb gol, amb un gol de Messi en un corner. Ho dic perquè amb el que se li ha arribat a criticar a Lucho quan els resultats no han acompanyat i resulta que l’equip té una solidesa que no tenia des de l’època de Pep i un treball tàctic i una versatilitat que tampoc tenia des de llavors.

L’únic punt negre en quant a solidesa va ser el rendiment d’Adriano, tampoc podem assenyalar-lo molt perquè no té la continuïtat necessària per a assolir el físic i la col·locació adients, però la majoria del perill de l’Eibar a la primera part, ja que a la segona casi que ni es van apropar a l’àrea, va arribar a base de diagonals a la seva esquena que sempre l’agafaven a mig camp deixant un forat al lateral que li va donar més feina a Bartra i Piqué de la que mereixia per treball col·lectiu. La segona part el ràpid gol de Messi va fer que l’equip basc abaixés els braços i va ser un partit bastant plàcid, encara que al minut 90, Piovaccari va tenir una ocasió claríssima va ser un oasi de tot un tranquil partit en defensa.

L’apartat individual el voldria començar amb Rakitic, perquè el que crida l’atenció són els gols i la espectacularitat de Messi, però el partit que va fer el croat va ser d’excel·lent. Va aportar un equilibri espectacular al mig camp i es va combinar molt bé amb Rafinha i Sergi Roberto, tant a l’hora de cobrir forats com d’incorporar-se a l’atac, va participar activament en la jugada del penal, va xutar el corner que acaba en gol i va donar un parell més d’assistències de gol que els seus companys no van aprofitar, com una que li dona amb el pit a Suárez que el va deixar tot sol, llàstima que a l’últim moment va arribar el defensa per a evitar que la assistència no hagués comptat perquè va ser espectacular. Està sent el millor centrecampista de la temporada amb diferència i penso que ha de ser indiscutible als partits importants, aporta moltíssim en totes les facetes del joc, una polivalència que li feia falta al Barça, plena de jugadors de toc que els costava més ajudar defensivament.

Després està el partit de Messi, que només amb la jugada que va fer a la primera part, ja justifica una gran part de la inversió al comprar una entrada, perquè va voler ser massa generós, però era una jugada per acabar-la ell i sortir a totes les teles del món, molt similar a la del Getafe de fa uns anys però que demostra la maduresa que té aquest jugador en aquests moments i el perquè és el millor amb diferència, entén que no tot són gols, encara que per a alguns només compti això per a donar una pilota d’or, però el primer pas per a ser el millor és entendre que el primer és el col·lectiu, cosa que no entén Pedro per exemple, no cal anar molt lluny, amb la jugada que té ahir i que xuta escorat quan té dos jugadors esperant l’assistència. Molt malament el canari.

Apart de la jugada “maratoniana”, un cop més va ser el més decisiu a l’hora de generar tot el perill del seu equip, en un partit on es va entendre bastant bé amb Suárez i on va ser el far de l’equip a l’hora de crear les jugades, quan l’equip estava centrat en defensar-lo i no van poder en cap moment. En un partit on el fàcil era jugar a veure-les venir, es va posar el mono de treball i va ajudar inclús en la pressió, partit molt complert de l’argentí.

Cosa que no podem dir de Neymar, que va fer un partit desastrós, totalment intranscendent al joc blaugrana i que no va aportar absolutament res que conduccions horitzontals i zero treball. Un partit bastant trist del brasiler que no és ni el primer ni l’últim que farà d’aquest estil perquè cada cop estem veient més que només juga els partits que té ganes. El més indignant de tot és que encara hem de veure com s’emprenya quan el canvien, si amb el partit que estava fent era com per a treure’l a la mitja part, el col·lega se’n va a Brasil de festa mentre els seus companys juguen, torna i fa un partit mediocre, quan porta almenys 5 partits a aquest nivell mediocre i encara s’enfada i va fent gestos i faltant al respecte als seus companys. Una autèntica vergonya i que algú del seu entorn amb una mica de seny, no dic els seus amiguets que tenen per contracte vols pagats (gràcies Rosell), dic algú responsable que li pugui donar consells adequats. Molt malament Neymar, molt poca responsabilitat amb tot el que està passant amb el seu fitxatge i el seu rendiment està donant molt que desitjar el darrer mes i mig.

Podria aprendre del seu company d’atac, Suárez, que encara que no va marcar, va participar decisivament durant el partit, a les associacions amb Messi i se’l veu en cada partit com encara que les coses no li surtin bé, lluita per a canviar-ho i aporta coses en altres facetes del joc. Ahir no va ser una excepció, va treballar sense descans i va ser útil per a l’equip.

El mateix podríem dir de Rafinha, que va fer un partit molt seriós ajudant al mig camp però enllaçant bé a la davantera, quan surt no decep a ningú, treballa moltíssim per a l’equip, corre amunt i avall i trenca molt bé les línies de pressió amb algunes conduccions o desequilibris individuals. Un jugador de complement molt acceptable i molt útil de cara a donar descans als titulars que poc a poc anirà assolint aquest estatus. Sembla prou evident, amb la sanció de la FIFA, que li ha d’anar retallant progressivament protagonisme a Iniesta i que ha d’anar evolucionant en quant a importància dintre de l’equip. Durant la temporada hi ha un munt de partits per a donar-li i en aquest aspecte Lucho ho està fent molt bé, va tenir la mala sort de les lesions però ara és el jugador 12-13 de l’equip.

Un altre aspecte molt positiu va ser el treball dels dos centrals, ahir un cop més van demostrar que poden jugar junts i per al meu gust va demostrar Bartra que és molt millor que Mathieu, va molt millor per dalt, té molta més capacitat de joc combinatiu i té la col·locació pròpia d’un central que juga fa molts anys en aquest lloc, cosa que no podem dir de Mathieu, on la pitjor notícia va ser que no va jugar ahir, perquè segurament voldrà dir que jugarà el clàssic, el gran forat que tindrà el Barça i que el Madrid intentarà aprofitar.

Els dos laterals van passar el partit complint i poc més, tampoc se’ls pot demanar un gran rendiment quan juguen tant poc i tant espaiat en quant a partits, Montoya va estar un pel millor que Adriano perquè no va deixar tant d’espai a la seva esquena, però van estar tots dos a un nivell similar, complint en defensa i incorporant-se al mig camp, per a donar sortida a la pilota però tampoc van ser massa incisius en  atac.

Bravo va fer un partit normalet, molt  poc exigit per part de l’Eibar però que va complir a les jugades a pilota aturada i en la sortida de pilota quan l’equip basc va pressionar molt a dalt al començament del partit. Partit normal on no va tenir massa feina.

Els dos que van entrar de refresc poca cosa a dir,  van sortir quan ja estava el partit sentenciat i no van destacar especialment, inclús Pedro va tenir un parell d’oportunitats per a ser una mica més solidari que darrerament i no ho va aprofitar.

La millor notícia del partit d’ahir és que es va guanyar amb comoditat, podent donar descans a molta gent, arribant en bones condicions a una setmana decisiva de la temporada. Si hagués estat fa dos setmanes quan tenien setmanes blanques si que haguéssim pogut exigir una mica més, però amb els condicionants d’ahir, tràmit superat i gràcies.