Victòria agredolça.

Abans d’entrar en matèria amb el partit hi ha algunes coses institucionals que m’agradaria comentar. Per a començar el tema del poder del Barça actual dintre dels poders fàctics. No és admissible, que et posin a xiular el clàssic a casa teva a Mateu Lahoz, un àrbitre pel qual el club ja s’ha queixat en més d’una ocasió tant a nivell intern com extern, de no entendre mai el criteri i que porta als jugadors venuts. No veurem mai a un àrbitre que no li agradi al Madrid xiular un clàssic, inclús hem vist com han aconseguit vetar a alguns àrbitres, quan s’han sentit perjudicats (normalment per a excusar les punxades), durant tota una temporada. En canvi hem de veure com se’ns en foten a la cara i ens posen a Lahoz a xiular un clàssic que pot ser molt important en cas de victòria blaugrana. Tal i com es va demostrar ahir, el senyor Lahoz és molt nociu per al Barça, va fer un arbitratge desastrós i la segona part va perdonar targetes a mansalva als jugadors blancs, algunes que suposaven expulsió que no va xiular ni falta, una autèntica vergonya, l’arbitratge d’aquest senyor, però clar, com que tots vàrem veure a qui va afavorir i tenim la directiva que tenim, no serà el darrer clàssic que xiuli.

Després has de veure com la selecció se’n foten a la cara del Barça i convoquen per als propers partits a un Pedro i un Bartra, que no estan tenint la continuïtat suficient per a ser convocats, per exemple, però el cas més sagnant és el de Busquets. Resulta que el marqués diu que no convoca a Alcacer perquè surt d’una lesió i encara s’està recuperant, quan porta ja dos partits jugats amb el València. Però clar, Busquets que encara ni ha jugat aquest si que ha d’anar convocat no? És lamentable.

Tampoc és admissible que mirem el calendari i el Barça la setmana de quarts de final de xampions hagi de viatjar a Sevilla, jugar amb el València i anar a Cornellà amb la eliminatòria pel mig. Sobretot quan veiem el calendari que tenen els altres dos aspirants a la lliga. Tots sabem que quan es fa el sorteig per ordinador del calendari es posen diversos criteris, com ara que no toqui el clàssic la primera jornada de lliga, per posar un exemple. No pot ser que sempre siguem els perjudicats en aquest aspecte, ja venim de que ens toqui jugar la mateixa setmana la tornada de vuitens i el clàssic. La cosa ja fa molta olor i amb una directiva decent això no passaria, però clar quan tens una directiva que només pensar en salvar el coll i mantenir la cadireta, és el que passa.

Després està la hipocresia manifestada públicament amb el tema de la dinada entre directives. Si portes un any acusant al Madrid de tots els teus mals, que si t’han denunciat a la Fifa, que si estan fotent merder per als temes judicials del Barça, quan t’estan intentant perjudicar a 20000 dels teus socis negant-se a cedir el seu estadi, etc. no te’n pots anar a dinar a un hotel de luxe pagant el club i per tant els socis. Si tant convençut estàs que és el causant de tots els teus mals, que fins i tot t’atreveixes a dir-ho públicament, no pots invitar a una comitiva, que no és curta precisament, a dinar a un hotel de luxe amb els diners del soci. Em sembla que és de sentit comú, tots sabem que les relacions entre tots dos clubs estan molt malament, que més dona que ho deixis ben clar passant del dinar de directives?? Almenys demostrarien tenir-los ben posats, ara queden com uns falsos i uns hipòcrites. Com s’ha de creure després la gent el que diuen?

Per últim està el tema més espinós que ja me’l veig vindre. El merder de la copa Amèrica. Amb la reglamentació Fifa, els clubs estan obligats a cedir als seus jugadors a les seleccions com a data límit el 29 de maig. La final de copa del rei és el 30 de maig i la final de xampions, que tant de bo jugui el Barça, es jugarà el 6 de juny. Si les seleccions es posen farruques, la Fifa ja ha dit que tenen la llei del seu costat, que els clubs haurien ja de començar a negociar amb les respectives seleccions per arribar a un acord, perquè si diuen que volen als jugadors els clubs no poden fer res. Estem parlant de Messi, Mascherano, Alves, Neymar, Bravo i probablement Suárez. Aquests dos últims en principi no passaria res perquè les copes les juga Stegen i Suárez si no hi ha amnistia no podria jugar. Però no ho saps mai si no es lesiona Stegen o si arriba aquesta amnistia. El Tata Martino ja ha dit que entén que els jugadors vulguin jugar aquestes finals però que està cansat que no es tingui en compte les seleccions sud-americanes. De moment no hi ha notícia que el Barça estigui fent res al respecte, després ens trobarem amb els pixats al ventre i tornaran a fer la culpa a una mà negra de la Fifa i a que si els tenen enveja. És vergonyós com actua aquesta directiva, només preocupada de les properes eleccions i de col·locar als seus amiguets i negociar per a maquillar els deutes. Només faltaria arribar a la final de xampions i no poder comptar amb la columna vertebral de l’equip, sense el millor jugador del món, per la incompetència de la part directiva del club.

Però anem al partit. El clàssic d’ahir ha estat un dels pitjors en quant a joc dels últims temps, un partit controlat en diferents fases per tots dos equips que haguessin pogut sentenciar i van deixar viu al rival, un partit massa tens on es va produir tot un reguitzell de pèrdues de pilota, passades fallides i errors cara a porta. El partit va ser molt semblant al del bernabeu però amb els papers canviats, l’equip rival marcant quan millor estava jugant l’altre i que l’equip que es posa 2-1 recupera la tranquil·litat necessària per a matar al rival a la contra, podent fer un autèntic estrip al rival d’estar mínimament encertats. El partit ahir ja es va veure als anàlisis que va donar tantes alternatives que els aficionats dels dos bàndols podien treure pit. Els blaugranes perquè el Barça va sortir millor i fins a l’empat va dominar el ritme i la pilota i hagués pogut fer el 2-0 que sentenciés el partit i que, a partir del gol de Suárez, hagués pogut golejar i guanyar l’average. Els madridistes, que a partir de l’empat a 1, seguit immediatament de la jugada que Neymar pot fer el 2-0, fins al gol de Suárez, uns 35 minuts aproximadament, va dominar el partit i va poder inclús marxar al descans amb un cert avantatge al marcador, va dominar clarament al Barça i va moure bé la pilota. Tots dos podrien tenir raó, el que passa és que els del Madrid estan venent la moto com si el domini hagués estat d’una hora de partit i que si el Barça va jugar a la contra. És difícil jugar a la contra i tenir més possessió de pilota que el teu rival.

Però bé, en clau Barça, el final de partit que pot acabar amb golejada no pot tapar que hi ha algunes coses que ahir no van anar gens bé. En condicions normals, amb el que va passar els darrers vint minuts de la primera part, se n’hagués pogut anar el partit perfectament. El Barça va tenir els mateixos problemes que al bernabeu, el Madrid en partits importants passa de jugar amb un 4-3-3 a un 4-5-1 pràcticament, sabent que té verí a les contres, com va demostrar ahir. Només passa en partits puntuals, que la vedette i Bale baixen a defensar i generen superioritat al mig camp. Lucho hagués hagut de pensar-ho abans i adaptar-se a la situació. No entenc perquè, si convoques a un jugador, suposadament està per a jugar no?? No entenc la suplència de Busquets i que haguéssim hagut de jugar amb la ruleta russa Mathieu. Que això tampoc hagués solucionat el problema que va tenir el Barça, però almenys no haguéssim tingut el forat que es va generar al primer gol, on Mathieu va anar a fer margallons i la ocasió de la vedet al travesser, on trenca el fora de joc Mathieu per estar a dos metres de la resta de línia defensiva. És tot una cadena de problemes, Mathieu no aporta solucions, això fa que Piqué hagi d’estar massa atent a les cobertures, Mascherano s’incrusti massa entre els centrals i que l’equip es parteixi. El problema que es va produir ahir, els minuts que va durar el domini merengue, es van produir perquè Rakitic havia de baixar a ajudar a Alves, Mascherano es va apegar massa als centrals i llavors es va produir el gran problema tàctic que té el Barça, quan els equips tenen la valentia d’anar a buscar-los, que Messi no baixa massa a defensar. Llavors es produïa una superioritat enorme i un forat al mig camp que el Madrid va aprofitar, llavors és quan Marcelo es pot associar amb Isco, aprofitant que Rakitic està basculat amb Alves i que Masche està protegint el centre, que és per on va arribar la majoria del perill. Això té difícil solució si no optes per un 4-2-3-1 posant a Messi de mitja punta pel centre i a les bandes dos jugadors de recorregut. Llavors no tens inferioritat al mig camp i pots controlar el ritme i no sofreixes en defensa. Però clar, si canvies el sistema, llavors et surten els papanates de la premsa que si s’ha traït l’estil i que si no és el Barça que tots volem, en aquest aspecte Lucho té un problema. Jo penso que l’important no és el sistema, sinó l’ambició per tenir el control del partit i el domini de la pilota i jugar amb ambició ofensiva. Ahir el Barça va pecar de no voler trair les arrels i ho hagués pogut passar molt malament. Perquè ni Neymar ni Messi van ajudar la primera part i es va patir molt al mig camp, amb molta inferioritat numèrica. El Madrid ens va pagar amb la mateixa moneda que Pep quan anava al Bernabeu i Messi ajudava al mig camp i inclús Alves jugava d’interior. També va ajudar a la desfeta de la primera part que Mathieu és incapaç de treure una pilota jugada i que Mascherano en aquest aspecte no és Busquets. El Madrid va pressionar molt a dalt durant la primera part i li va treure molt de rèdit. Esperem no haver de trobar-nos més durant l’any però si es produeix el cas, Lucho haurà de tenir molt en compte el tema de la superioritat i la tàctica del Madrid quan es sent inferior al rival que es tanca amb un 4-5-1. Normalment juga 4-3-3 i els de dalt no ajuden, però quan se sent inferior utilitza aquesta tàctica i els de dalt semblen laterals, com va passar l’any passat a la eliminatòria contra el Bayern. Espero que la pròxima Lucho jugui amb 4-2-3-1 i que Messi faci el que li doni la gana pel mig. Perquè ahir la primera part em va decebre una mica la veritat, esperava que amb la pressió del Madrid i la superioritat al mig camp, que hauria agafat una mica més de responsabilitat i baixar a ajudar a la sortida de pilota, en lloc de quedar-se aïllat a l’extrem sense pràcticament participar. La segona va ser el Messi que esperem i va destrossar al Madrid, però si no arriba a ser pel desencert del Madrid aquesta ajuda ja hagués arribat tard.

En l’apartat individual, sota el meu punt de vista, el jugador més destacable del Barça va ser Piqué, perquè Messi va fer una molt bona segona part, Suárez va ser decisiu, però la regularitat que va tenir tot el partit Piqué i la seva contribució a que el Barça arribés al descans amb empat a 1 va ser decisiva. Apart va dividir alguns cops la primera línia de pressió amb conduccions, no molt tampoc perquè Masche li va fer una mica de tap i tampoc era qüestió de deixar molt sol a Mathieu, però va fer un autèntic partidàs.

Messi va fer una segona part espectacular, va marxar de qui va voler i com va voler i només el podien parar amb faltes, va ser el conductor de totes les jugades de perill del Barça i va fer la passada del gol de Mathieu. De no ser pel desencert als metres finals al fer la darrera passada i l’egoisme d’algun altre, hagués pogut marcar un parell de gols i ser l’heroi del partit. Però la primera part va ser molt dolenta per la seva part, totalment desaparegut, la segona va ser el Messi que tots esperem. També té l’excusa de la gàbia que li van muntar entre 4 jugadors cada cop que rebia la pilota, que fins que no els va baixar el físic i els van treure targetes i ja no podien posar la cama, no va poder brillar com acostuma.

Molt bé també Suárez, que va portar de corcoll a tota la defensa del Madrid, va fer una pressió espectacular i es va treure un golàs de la mànega, totalment decisiu. L’únic però van ser les errades en la passada final dels darrers minuts, que d’estar encertat haguessin suposat més gols per al Barça, però també s’ha de tenir en compte que en aquells minuts ja estava fos per l’esforç.

Després està l’egoista de Neymar. Aquest noi quan no marca aviat, s’encaparra amb el gol i ja no mira res més. El que va fer ahir va ser una vergonya i, de no haver guanyat el partit, s’hagués endut moltes crítiques. A més errant jugades claríssimes, ja que vols fer el gana, almenys clava-les o fes actuar al porter. Apart de tot això no va ajudar gens en defensa i excepte una vegada que va forçar la groga de Carvajal, no va provar l’un contra un en cap moment. Partit molt irregular, alternant jugades de molt mèrit amb mala definició amb errades lamentables.

La part que va patir més va ser el mig camp, amb inferioritat total van donar tots la talla, van aguantar el temporal durant els minuts de millor joc del Madrid i es van buidar per a oferir alternatives. Partit molt seriós i molt poc lluït però que penso que era la millor alternativa que tenia Lucho per al partit. Molt bé Iniesta i Rakitic i Mascherano bé amb el treball defensiu però va aportar poc a la circulació. Podríem dir que per a ballar amb la més lletja van fer un bon partit, amb la faceta que tocava, no era un partit per a floritures tal i com s’estava desenvolupant i tots tres van tenir un bon rendiment, era impossible controlar el joc amb tanta inferioritat i tot i això ho van fer els primers 25 minuts.

La defensa doncs molt bé en línies generals, apart de l’esmenat Piqué, els dos laterals tenien una feina molt complicada amb gent tant ràpida per banda i en superioritat numèrica, la velocitat d’Alba va anul·lar a Bale, que va començar molt perillós i la intensitat d’Alves va fer que la vedet pràcticament no fes res durant el partit. L’únic però va ser Mathieu, que no és jugador per aquest tipus de partits, per molt de gol que hagués fet. La jugada del travesser de la vedet trenca el fora de joc estant dos metres més endarrerit que tota la línia defensiva i el gol del Madrid, no cal dir que surt a fer rovellons i deixa un forat al centre de la defensa lamentable. Apart de la mala sortida de pilota i les pedrades que pega cada cop que fa una passada. No mereix jugar aquest tipus de partits i segueixo sense entendre que fa jugant per davant de Bartra.

Molt bé també Bravo, que va parar el que es podia parar, va estar molt segur i va estar molt tranquil amb la pilota als peus el moment que més va pressionar a dalt el Madrid. Aturada de mèrit al xut que desvia Piqué en l’últim moment però la resta d’aturades molt normaletes. El millor que podem dir del porter és que no va tenir cap errada i va aportar seguretat a la defensa, el més important de tot.