No ens refiem.

Setmana molt propicia i alegre per a la culerada, que hem vist com s’ha recuperat el liderat i com les sensacions són diametralment oposades respecte la capital. Sempre s’ha dit que són vasos comunicants, és molt difícil que tots dos equips estiguin bé al mateix temps, al llarg de la temporada hem anat veient alts i baixos de tots dos i les cavernes no escarmenten, tant la madridista com la culer. El que es porta es vendre la prepotència i la humiliació al contrari, en lloc de centrar-se amb els seus equips i deixar en pau al rival amb les seves pròpies misèries. La cosa va començar a l’inici de lliga, quan el Madrid va punxar amb Atlètic i Reial Societat i la caverna blaugrana ja semblava que havien guanyat la lliga, encebant-s’hi del rival. Després va venir la mala ratxa del Barça i la caverna merengue aprofitant la victòria al clàssic, el mundialet i les punxades blaugranes se’n va fotre tot el que va voler i va encendre el ventilador de merda i el va dirigir cap a Barcelona, no cal recordar els problemes Messi-Lucho que van vendre i tota la resta del que va passar. Ara torna a passar i la caverna blaugrana no aprèn i se’n torna a fotre del rival, a sobre amb prepotència i provocacions que si al Camp Nou els acabarem d’afonar, que si ho perdran tot, que si són un desastre, que acabaran l’any en blanc, recordant el tema de la final de copa, etc.

Penso que s’hauria de tenir una mica més de respecte pel rival i sobretot no anar provocant a algú que ho està passant malament perquè tot jugador té el seu orgull i els jugadors del Madrid no són una colla de principiants sense qualitat. En lloc d’alegrar-se’n internament i gaudir del moment ells no, a sobre han de posar el dit a la llaga i anar provocant. Està la història recent plena d’exemples de com aquest tipus de coses han motivat als rivals, des del famós “chorreo” de Boluda, passant per la maneta de Piqué empaperant tot el vestidor merengue. Esperem no haver de lamentar totes les prepotències i provocacions al rival dels darrers dies i que ens les haguem de menjar amb patates.

Com en patates ens estem menjant dia rere dia la campanya publicitària gratis del senyor Bartomeu, que no hi ha dia que no surti davant d’una càmera o un micro de ràdio a vendre la seva moto i a fer campanya electoral, quan precisament va demanar tot el contrari als seus rivals. Resulta que està aprofitant tot el poder mediàtic del Barça per a fer-se la campanya gratuïta, aprofitant els mitjans per a mostrar tots els cromos que li dona la gana com a bases electorals. El pitjor de tot és veure que cada dia està filtrant als mitjans un jugador totalment diferent respecte a la resta, demostrant la seva incapacitat i els seus cops de timó sense cap sentit, buscant el cromo que més pugui agradar a l’afició i que li serveixi per a pujar les enquestes. Ja em diran a mi que tenen a veure Pogba amb Bender, que tenen a veure Reus amb Di Maria, que tenen a veure Danilo i Marquinhos. Per sort les darreres enquestes continuen donant com a clar guanyador a Laporta, per molt que estigui venen la moto, són massa coses malament com per a que un cromo pugui salvar-li les eleccions la veritat.

Seguint amb el tema planificació, està clar que no pot tenir cap validesa res, però em semblaria una gran notícia si el Barça pogués canviar a Pedro per Di Maria. Ho veig molt difícil, perquè l’argentí no s’ha adaptat i el que vol és fotre ja el camp d’Anglaterra, per tant no podria arribar a bon port aquesta operació, però seria una gran incorporació la veritat. Un Pedro que encara té la poca vergonya d’anar parlant pels micros dient que no està content i que a final de temporada ja veurà el que fa. A sobre que fa tres anys que està a un nivell lamentable, que l’han mantingut igualment a can Barça, que va jugant amb bastanta regularitat, encara té la poca vergonya d’anar fotent merder. Espero que sigui el darrer any al Barça. Un bon canvi també seria repescar a Tello, que està fent un gran paper a Porto i seria una opció econòmica i que encaixaria molt bé amb el nou estil blaugrana. Que aquesta és una altra. Em sembla una vergonya que el Barça hagi de pagar 5 milions per repescar un jugador que té cedit, amb Denis Suárez igual, si es vol repescar el primer any ha de pagar el club per poder fer-ho. Aquesta política és molt lamentable. Aquests joc econòmics per a maquillar els comptes són una autèntica vergonya, aquest tipus de cessions remunerades per a quadrar balanços del any i poder tenir uns ingressos que no són reals. Ara per exemple, si la nova junta vol repescar-lo, resulta que haurà de fer una despesa de 5 milions (alguns diuen que 8) quan és un jugador propietat seva, per a que el senyor Bartomeu i el senyor Faus pugui presentar a l’assemblea d’aquest any aquests beneficis. Però es que el pitjor de tot és que han sortit unes notícies que diuen que el Porto ja està en converses amb la directiva per a pagar els 8 milions per a quedar-se’l en propietat i el Porto no és un bon rival per a negociar. Un jugador que és teu i la nova junta encara hauria de pagar un dineral per a tornar-lo a portar. Lamentable.

Una junta directiva que té tant poc poder que no és ni capaç de treballar per al seu soci i aconseguir que puguin gaudir de la final de copa els màxims aficionats possibles anant al bernabeu. A mi personalment se me’n fot el morbo de guanyar a casa del Madrid la copa, entre altres coses, perquè és un trofeu molt menor del qual no es pot treure pit. Però es que davant la negativa del Madrid s’està parlant de tornar a anar a Mestalla i l’incompetent de Bartomeu per una tonteria de superstició i per a que els aficionats puguin viatjar si volen, està parlant de perdre’s gairebé 20000 socis per una tonteria. No entenc res, la jugues al teu camp, que caben gairebé 100000 persones, li dones a guanyar diners a la teva ciutat, no perjudiques a molta gent que voldria anar al partit i que per motius econòmics no pot viatjar, jugues a un camp gran, amb una gespa immillorable i on estàs acostumat a jugar. On està el problema?? Apart soluciones la tonteria del himne. A casa teva no et poden dir res del que vulgui fer el teu aficionat, que pugui xiular qui li passi pels ous home. És patètic que per una superstició hagis de privar a 20000 socis de gaudir d’una final de copa.

Per sort el futbol i algunes seccions estan donant el nivell i estan tapant tot aquest tipus de barbaritats que fa la directiva. Aquesta setmana en un horari estrany però que és cent vegades millor que a les 16 hores. Primer perquè els jugadors no trenquen les seves rutines alimentàries i de descans, ja que a l’hora que es juga pel matí molts cops estan entrenant i després per als nens que poden assistir sense cap problema. No dic que sigui millor que per la tarda-nit, però crec que és preferible que a migdia.

El partit va tenir molt poca història, era d’esperar amb l’estil que té el Rayo, un estil molt lloable en un equip d’aquest nivell econòmic, però que davant d’un gran és bastant suïcida. És molt d’agrair que preveient que perdran igual, decideixin morir amb les botes posades que es sol dir, perdre amb els seus ideals de joc, perquè sempre els servirà per ajustar coses de cara a quan jugui amb equips de menys entitat que els serà molt positiu de cara al futur. No serveix de res posar l’autobús en un partit quan es una tàctica que no faràs servir més durant l’any. Però va ser tant fàcil que inclús van poder jugar al mateix temps Iniesta i Xavi, quan avui en dia en un partit competitiu és impensable posar a tots dos a l’hora, necessiten de Rafinha o Rakitic per a donar equilibri al mig camp i que no es parteixi l’equip. Però en aquest partit no va fer falta i va ser un recital de passades a l’espai de tots dos perquè no tenien la més mínima pressió i amb una defensa avançada i espais per a entrar de segona línia va ser un joc de nens.

No té cap tipus de sentit analitzar el joc col·lectiu quan el rival posa les coses tant fàcils, el Barça es va dedicar a esperar el moment correcte per a trencar el partit i la primera part ja l’hagués pogut sentenciar, però la manca d’encert va fer que fins la segona part no es decidís. Els jugadors en general ho sabien i no van jugar amb la intensitat que haguessin jugat en un altre partit, el mateix Messi, amb deu minuts d’inspiració en va tenir prou, la primera part va estat totalment desaparegut esperant la seva oportunitat, el partit el va haver de trencar Suárez amb un golàs amb l’exterior. Un Suárez que ja no pararà de fer gols perquè ha tingut les ocasions des del primer dia i ara té la confiança i defineix com acostumava a fer-ho.

Pedro en la seva línia de la temporada, molt de sacrifici en la pressió i el treball defensiu però segueix sent un autèntic gana i no juga en equip quan té les possibilitats, no entén que la titularitat no passa per fer gols, sinó per fer les coses bé. Espero que marxi a final de temporada perquè per a tenir a un egoista que corre molt amunt i avall ja tenim a Duelofeu, Tello o Adama que segur que són més barats en quant a fitxes.

El mig camp és el que va brillar més, però es que segurament serà el partit més fàcil i tranquil que tindran tot l’any, es pot dir que no van cometre errors que en un partit així ja es prou.

Individualment es pot destacar poc, el hattrick de Messi, especialment el segon gol que és una obra d’art, el bon partit de Suárez i que Iniesta poc a poc va agafant el seu nivell.

Ara toca posar-se les piles i pensar que Ipurúa serà molt molt més complicat i que s’ha d’anar a per totes des del minut 1, ja que és un partit en un camp en molt mal estat, molt petit i sense espais, davant d’un equip molt dur i aguerrit que venen de 8 partits seguits perdent i que ho donaran tot i més amb un camp segurament ple. Partit trampa que serà molt important de cara a dependre al clàssic d’ells mateixos pensant que inclús l’empat pot servir. Canvia molt el clàssic sabent que has de guanyar per a posar-te davant a jugar el clàssic anant per davant i sabent que no has d’arriscar en excés que tindràs les teves oportunitats.

Les seccions, excepte el bàsquet, de moment van al ritme que s’espera, el bàsquet té planter per anar al mateix ritme, però té un entrenador que no dona la talla i que no aprofita la qualitat d’alguns jugadors pel fet de ser joves. Una llàstima que tant Pleiss com Hezonja segurament marxaran a la NBA sense poder gaudir-los, on probablement s’unirà a ells Tomic. El gran Creus tindrà treball aquest estiu per desgràcia.