Els títols decidiran.

El Barça va guanyar de forma brillant aquest cap de setmana al camp del Còrdova, per un resultat impropi d’un partit de primera, que va suposar un pas més de cara a l’objectiu final d’aconseguir la lliga.

Volia fer la entrada ahir, però vaig veure que el president anava a parlar a esports3 i em vaig esperar a veure si hi havia res important que poder comentar. Al final va ser una pèrdua de temps, una entrevista de les llepaculs, com acostumen a ser als mitjans catalans, ja sigui amb el Barça o amb els polítics que controlen la cadena, entrevistes molt toves, gens suspicaces i que al final es parla molt per no dir res. Una entrevista totalment genèrica, sense mullar-se en cap resposta i sense desvetllar res del que sabia i que li preguntava el periodista. Per exemple el tema de la samarreta, que fa uns mesos es va filtrar la horrible samarreta escollida per Nike de cara a l’any vinent, més pròpia d’un equip de rugby que no pas d’un històric com és el Barça. El pitjor de tot és que el que va deixar entendre és que qui escull és Nike i que ells acotxen el cap i es callen la boca, molt típic d’aquesta directiva d’altra banda. El problema és que no va tenir els ous de reconèixer-ho. Tampoc va assumir cap responsabilitat al respecte de tot l’afer Neymar, segueixen pensant que ells ho van fer tot bé i segueixen sense reconèixer el preu real del jugador. Després també va dir que al convocar eleccions s’havia de fer abans d’acabar la temporada el que s’havia de fer la darrera del mandat, és a dir, col·locar a tots els amiguets i negociar tots els contractes, deixant al que entri al darrera amb les mans lligades sense poder fer res. Una situació molt irresponsable per la seva part i que d’alguna forma ja estem pagant amb el tema televisiu, quan les teles són les que marquen els horaris dels partits de lliga, que el Barça porta 4 dels darrers 5 partits jugant dissabte a les 16 hores. Després va dir que no parlava de fitxatges, perquè estaven centrats en altres aspectes i continua defensant la seva gestió horrible per part del tema Fifa. Tot un conjunt de coses que ja fa temps que ja sabem i que en realitat no feia falta que sortís davant d’una càmera per a dir, perquè no va dir res de nou. Tampoc veu com a il·lícit haver continuat amb la presidència i no haver convocat eleccions quan va marxar Rosell, quan a ell com a president no el va votar ningú, però és massa evident que tenien molts “negocis” que solucionar abans de marxar. Ara resulta que la seva empresa familiar, ha signat un contracte milionari amb una empresa a Pakistan. Curiós, si més no, aconseguir aquest tipus de contractes mentre ets president d’un club de futbol, contracte que no haguessis aconseguit sense ser-ho. Però bé, el dolent era Laporta per tenir més clients al seu bufet d’advocats. El mateix que el senyor Florentino amb els països llatinoamericans, aconseguint contractes per a la seva empresa, casualment on es construeixen escoles de futbol del seu club. Aquest tipus de coses fan molta pudor, però quan tens als mitjans a la teva disposició, s’investiga poc.

Al final, aquest senyor està esperant amb candeletes, resant tots els dies a la verge, per a que el Barça faci el triplet i així tingui opcions de guanyar les eleccions. Jo espero que, encara que es guanyi el triplet, que la gent no voti a aquesta junta directiva perquè ha demostrat amb escreix que no està capacitada per a gestionar el club, un bon rendiment esportiu, no pot salvar tot el conjunt de despropòsits produïts durant el seu mandat, no es pot permetre que segueixin al club, els responsables que el Barça estigui a les banquetes d’acusats de diversos judicis, no es pot permetre seguir patrocinant dictadures i seguir abaixant-se els pantalons davant de tots els poders fàctics.

Malauradament els títols decidiran moltes coses del futur del club. El Barça amb una setmana de diferència pot passar del cel al infern, de guanyar un triplet a optar només a una copa del rei, i dic només, perquè la copa del rei és una copa de baix valor, on el Barça ni s’hauria de presentar com aquell que diu, jugar amb els suplents i del filial i que arribessin fins on poguessin. Centrar els esforços a la lliga i xampions. El Barça pot quedar eliminat i perdre la lliga en la mateixa setmana, si no aconsegueix eliminar al Bayern i si perd al Calderón. Si bé és cert que ho tenen  molt bé, perquè si el Madrid punxa amb el València tenen una renda suficient, mentre que si guanyen li donen la classificació matemàtica als matalassers per a quan juguin amb el Barça, cosa que podria fer que Simeone, donés minuts als menys habituals en aquest partit. Però no te’n pots refiar d’un equip al que has eliminat de la copa i has guanyat a casa de forma clara, poden estar ferits i anar a guanyar llavors. Jo soc plenament optimista amb el triplet, ja que l’equip està en una forma espectacular, amb tots bastant sans, amb l’excepció del tocat Alba, a un nivell òptim físic i aspirant a tot fins al darrer moment. Això penso jo que és el que se li ha d’exigir al Barça, arribar al tram final de la temporada amb opcions de guanyar-ho tot. Per a mi la temporada ja és molt bona, es guanyi o no, ja que l’equip ha fet un bon joc durant gran part de la temporada, ha estat un equip molt fiable i ens podem sentir orgullosos de com ha anat tot l’any, malgrat que es va voler emmerdar a començament d’any, s’han guanyat 26 partits de 28 possibles des de llavors. Les rotacions i la gestió del grup han servit per a que una gran part de l’equip hagi acabat a ple rendiment, però el més important, s’ha aconseguit que no es punxi o que no doni la sensació que l’equip pugui punxar a qualsevol camp, com passava els darrers anys, l’any de Tito es va arribar amb la llengua fora i el Bayern els va destrossar, l’any passat no va haver-hi prou físic tampoc amb el Tata, es va fer riure a final d’any amb els jugadors destrossat, aquesta temporada han arribat en condicions físiques i de joc per a guanyar-ho tot. La diferència més evident és que la gent avui no li té pànic al Bayern, com els darrers anys. Això és un gran mèrit dels jugadors i sobretot de la gestió de l’entrenador, un entrenador al que volien fer fora no fa molt i que ara s’amaguen tots baix les pedres i els que no li llepen el cul cada dia. Però és bo pensar que es pot perdre tot en 7 dies i llavors la majoria d’aquesta gent considerarà la temporada com un fracàs. Per això jo vull alabar ara la temporada de l’equip, passi el que passi, ja que penso que l’objectiu està pràcticament complert, la lliga depenent de tu mateix, la copa a la final i la xampions entre els 4 millors d’Europa, la resta ja és una loteria que depèn de petits detalls aquest dia de competició, però no hi ha que oblidar que a can Barça tenim el millor “detall” que podem tenir, un Messi a un nivell òptim, amb el qual es pot aspirar a tot.

El partit de dissabte era dels denominats “trampa”, ja que es jugava fora de casa, amb un equip que es jugava la vida i que es corria el risc de caure en la relaxació i patir més del compte. Només cal recordar l’any passat que per aquests volts de la lliga es va empatar a casa amb el Getafe (no cal recordar el resultat aquest any amb vuit canvis de l’onze titular) i es va empatar al camp de l’Elx, dos partits on es va acabar de perdre la lliga, encara que l’Atlètic de Madrid es va encabir en regalar-nos-la. El camp estava en pèssimes condicions, sense regar, gespa alta i partit a les 16 amb un sol de justícia. El partit es va anar complicant per moments ja que els davanters del Barça no acabaven de resoldre bé cara a porta, costava arribar i el Còrdova ho estava donant tot, però es veia que en quant entrés el primer gol la cosa seria bufar i fer ampolles, que anirien caient els gols, no fins a 8 com es va produir, però si un partit plàcid amb més gols al sarró. Així doncs, després de les errades de Neymar i de Messi cara a porta, va arribar una molt bona jugada, amb un Suárez caient a banda, que li dona a Messi de cara per a que pugui fer una de les seves típiques assistències al que entra de segona línia, després Rakitic es va encarregar de donar llustre al gol amb la canonada espectacular que va pegar. A partit de llavors ja va ser un monòleg que abans d’anar al descans va sentenciar Suárez, amb una molt bona passada d’Iniesta que resol amb molta facilitat l’uruguaià. Després va continuar amb el recital de Messi que va fer el que va voler i que va fer un molt bon gol entrant per sorpresa a l’espai, aprofitant una de les vàries assistències que va donar Alves. El partit va tenir molt poca història en quan es va fer el primer gol.

És complicat fer un anàlisi individualitzat perquè tots van a estar a un molt bon nivell, però es que el rival va baixar els braços amb el primer gol.

La defensa i el porter podríem avaluar-los com a sense classificar, perquè no van tenir gens de treball defensiu, podríem destacar les pujades de tots dos laterals que van fer molt de mal i van generar gols i la fiabilitat per dalt de Piqué, que a més va poder celebrar un gol, Mascherano com sempre regular, una assegurança de vida, però que sort que el van canviar, sinó s’hagués avorrit com una ostra a la segona part, perquè Piqué li va la marxa ofensiva i va anar a buscar el seu golet, però Masche no tenia cap feina al camp. Mira si van ser inofensius, que Mathieu va passar totalment desapercebut al partit.

El mateix podríem dir dels mitjos, dos d’ells van ser substituïts quan el partit estava més que resolt, van jugar al voltant de 60 minuts i van fer la seva feina a la primera part, donant fluïdesa al joc i deixant-se portar pel ritme dels davanters i per la placidesa de la poca intensitat del mig camp rival.

De la davantera podem destacar el gest de Messi, que li cedeix el penal quan no tenia cap necessitat i podia sumar un gol més, que demostra que a ell li interessen els títols, no el pitxitxi. Podríem destacar també a Neymar, que malgrat fallar tantes ocasions, ho va provar fins al darrer instant i va ser molt útil per a l’equip, va tenir les ocasions, que és el més important, un dia entren l’altre no, l’important és crear-les, però apart es va mostrar generós amb els companys, cosa que no acostuma a fer quan no marca, que s’encaparra amb el gol i no mira res. Dissabte no va ser el cas i em sembla que és el fet més destacable del seu partit. En el cas de Suárez, comença a estar molt posat dintre de l’equip i ja té la confiança i la ratxa que necessita un davanter, tot el que toca ho posa a dintre i és una molt bona senyal de cara al que resta de temporada. Ja ha perdut la ansietat pel gol i al gran treball que ja oferia, li està afegint un bon nombre de gols que està justificant des del primer moment el seu fitxatge.

La millor notícia que podem dir d’aquest Barça, és que no necessita massa canvis dràstics de cara a la propera temporada, que en principi era un drama per no poder fitxar, però que estem veient que amb la davantera que té, el mig camp que pot ballar una peça o una altra però el mig titular és bastant confiable, la defensa si renova Alves també aporten garanties els titulars indiscutibles i després es tenen varis jugadors de cara a donar descans als titulars en partits no tant exigents i contra rivals més dèbils. El problema vindrà a l’hora d’utilitzar la segona unitat, perquè si marxa Adriano, marxa Xavi i marxa Pedro, es queda amb una banqueta plena de xavals joves amb projecció però que no se’ls pot carregar tampoc de pressió. El Barça, sota el meu punt de vista, ha de fitxar per al gener de 2016, de forma urgent, un central, un lateral dret i un interior, ja que Alves ja té la seva edat, Iniesta també i pel que sembla no s’acaba de confiar amb Bartra el que s’hauria de confiar, Mascherano es va fent gran també i no ens podem refiar de Mathieu i veurem si Vermaelen torna apte per a jugar. És la millor notícia, que no fa falta fer una enorme inversió, sinó aportar petits retocs a l’equip.