Un cop més, el València ens regala més de mitja lliga a falta de poques
jornades per acabar, un partit on hi va haver de tot però que al final va
arribar a bon port la cosa. Sort que es va produir aquest resultat, perquè l’Atlètic
ha punxat al camp del Llevant avui i hagués pogut ser molt perillós el partit
davant l’equip matalasser la propera jornada. El Barça ha aconseguit el
suficient matalàs de punts per a poder anar al Calderón i fins i tot punxar,
que seguirien depenent d’ells mateixos la darrera jornada de lliga amb el camp
ple i davant del Depor. De totes formes, millor guanyar al Calderón i que la
darrera jornada sigui una festa, que el món del futbol n’ha vist de tots els
colors, l’important és que ara ja es pot punxar un partit que no passa res si
es fa la feina a casa, que era molt perillós, ja que amb un empat guanyava el Madrid
per l’average particular. El camí cap al triplet comença a no ser una utopia i
de moment ja hi ha un títol molt encaminat, una final assolida que es jugarà a
casa i una més que possible final de xampions, si no es fa el cafre a Munich i
es pren amb la importància que mereix. Perquè el subconscient fa la seva feina
i, malgrat que tots sabíem de la importància del partit d’ahir, jugadors
inclosos, el Barça va acusar i molt l’esforç de dimecres i es va patir més del
que s’hauria hagut de patir, jugant a casa i amb el rendiment mostrat les
darreres setmanes.
El partit de xampions de dimecres va ser una meravella, el millor partit de
la temporada. Va ser un partit on tots dos equips van demostrar que volien la
pilota i quan la perdien, anaven com a bojos a recuperar-la. És complicadíssim
trobar un partit en el qual tots dos equips tinguin l’ambició de voler tenir la
possessió i el control del partit i que no especulin amb el marcador. Quan
juguen dos equips, habitualment un porta la iniciativa i l’altre prefereix
esperar i sortir la contra, això és el que va fer tant especial el partit d’ahir,
perquè apart eren dos dels millors equips d’Europa. Si a sobre el dia abans
veiem un partit de tant baixa qualitat com el que van oferir la Juve i el
Madrid, el valor del partit de dimecres encara és més evident. Un partit on s’ha
tractat injustament a Pep i al que se li tenien moltes ganes, des de tots els
sectors de la premsa, que com sempre amb el marcador final a la mà van fer la
seva crònica insultant davant d’un dels millors entrenadors que ha donat el
futbol. Cap aficionat al futbol, al minut 30 de la segona part, hagués apostat
ni un euro a que el Barça guanyaria aquest partit per 3-0, amb el resultat a la
mà és molt fàcil parlar, però el Bayern, amb moltes baixes, va aconseguir
igualar i competir el partit, va ser una cosa tant inesperada, que el cop del
primer gol els va destrossar mentalment, molt més encara l’obra d’art del segon
gol. El tercer ja va ser una contra molt afortunada quan l’equip alemany es va
desmuntar totalment buscant un gol per a la tornada. Al Bayern li va passar com
l’any passat amb el Madrid, que sent millor durant fases del partit, controlant
la possessió, jugades aïllades van decidir el partit. Un partit que va decidir
un cop més el millor jugador de la història, ja deia la setmana passada que
decidirien els petits detalls i que nosaltres teníem la millor arma, el millor “petit
detall”, que és tenir al millor jugador de la història amb fam i a ple
rendiment físic. Seria injust també centrar-ho amb el petitó, perquè Alves va
fer un partit fabulós, per exemple, recuperant la pilota que acaba amb el gol
de Messi, un gol similar al de la final de Wembley davant el ManU, canonada de
fora de l’àrea imparable. Tot l’equip va estar a un molt bon nivell, però clar,
si et trobes amb les dues meravelles de Messi, ho eclipsa tot, encara que
Rakitic faci una gran recuperació i una molt bona passada a l’espai. No hi ha
paraules per a descriure el que fa Messi, per acabar de parlar del partit, em
limitaré a posar un enllaç de la narració del gol, per part del periodista
Jorge Ramos, sud-americà, que ho explica a la perfecció.
La pitjor notícia que pot suposar el triplet, és que el soci pugui cometre
l’error de com s’ha aconseguit triplet, que s’oblidi de les barbaritats que ha
fet la junta i decideixi votar-los a les eleccions, perquè ells no tenen cap
responsabilitat en aquest triplet i seria molt perjudicial per al club que continuï
aquesta gentussa.
Però anem al partit d’ahir. Va ser el típic partit post partit important de
xampions. El partit amb el Bayern va suposar un important desgast, sobretot
mental, ja que has d’estar els 90 minuts concentrat, perquè una errada et pot
costar el gol que et faci fora de la eliminatòria. L’equip va acusar-ho davant
la Reial Societat, encara que hi va haver rotacions, els jugadors decisius
estaven al camp i es va notar molt el canvi de recursos a l’hora de generar
jugades, no a nivell d’esforç, perquè es va treballar per a recuperar aviat la
pilota, però es fallaven els darrers metres per mal controls, males passades
finals, inclús per precipitacions i males definicions, vàrem veure fallar
passades claríssimes i controls a jugadors que no hi estan acostumats, com per
exemple Messi, que malgrat això va fer jugades de la casa fantàstiques, encara
que no van tenir el final desitjat. Però el principal problema va ser la
configuració del mig camp, ja que el va canviar per complet i va posar a tres
jugadors que no haurien de jugar junts si es vol assolir una gran solidesa en
la circulació. Primer començant pel mig centre, no diré mai que Mascherano no
pot jugar en aquesta posició, és dels millors en aquesta demarcació, però no
aporta la fluïdesa al mig camp que dona Busquets, que sap quan jugar a un o dos
tocs i quan aguantar la pilota. El jugador argentí va fer molt bones passades
en llarg, va tapar tots els forats i després quan va passar a l’eix de la
defensa va estar inexpugnable quan l’equip basc més pressionava. Però no té la
capacitat de jugar ràpid la pilota és més de conducció. Amb el cas de Rafinha,
ja ho he dit varies vegades que és l’unic però que té, perquè qualitat en té
per a jugar de primeres o a dos tocs, però li agrada massa tenir la pilota i
abusa de la conducció. És un altre jugador que s’ho deixa tot al camp, que fa
un treball impagable, però necessita al costat un jugador que toqui la pilota
molt ràpid per a donar-li velocitat a la jugada, ja sigui Rakitic o Iniesta. Si
a sobre el poses amb Xavi, que la toca fins a 4-5 vegades, abans de passar-la,
per a buscar la passada fàcil per a l’estadística posterior, que li surti un
80-90% de passades bones, que no arrisca ni una passada cap endavant ni que li
mani el metge, doncs la fluïdesa al mig camp és nul·la i la única oportunitat
de generar perill, és a base de canvis d’orientació (que cap dels interiors que
jugaven ahir acostumen a fer) o jugades individuals. Si agafes un partit on
Messi està imprecís, on Neymar està a mig gas esperant la passada per a marcar
i Suárez està cansat del partit de xampions i falla molts controls i passades,
el resultat és el partit d’ahir. Per sort al final es va poder guanyar igual
per inèrcia, es van generar bastantes ocasions però es van fallar gairebé
totes, o per manca d’encert o per grans aturades de Rulli. Al final Neymar va
poder maquillar el seu mal partit en atac, sense desequilibrar en cap moment,
almenys va treballar bastant en defensa i va donar solucions a la sortida de
pilota. Suárez va estar horrible i és fàcil dir a partit passat que hagués
hagut de descansar després de l’esforç fet dimecres, va anar desquiciant-se i
de més a menys, encara que va córrer i es va esforçar molt, el seu rendiment va
ser molt baix.
La Reial va tenir fins i tot deu minuts a la mitja hora de la segona part,
el domini del partit, encara que sense generar perill, donava la sensació i per
l’estadi planejava l’esperit del Getafe de l’any passat. Però va aparèixer Pedro,
que probablement hagués hagut de sortir abans, per a sentenciar el partit i
donar la tranquil·litat a un públic que com sempre no va animar fins que no s’anava
guanyant 2-0.
El millor que es pot dir és que l’equip va defensar molt bé la estona que
va perdre el control del partit i que no es va sofrir en excés, degut al
treball de tot l’equip, i això que jugava Adriano, que els darrers partits que
li ha donat Lucho, ha demostrat que no pot jugar al Barça sense continuïtat.
Molt bon partit d’Alves, de Piqué i de Bartra, que molts la van prendre amb ell
per dues passades dolentes que va fer, quan va tallar pilotes importants, va
aportar seguretat al joc aeri i les errades a la passada van ser per culpa de
que els mitjos no li van aportar solucions, amb un Rafinha alguns cops
descol·locat i un Xavi que s’amagava entre línies. En quant al porter Bravo
doncs un partit més sense feina, bé a l’anticipació i bé al joc aeri, però
haguessin pogut jugar pràcticament sense porter, que ni s’hagués notat que no
estava.
Per acabar males notícies, el filial se’n va de cap a segona B, ahir va
tornar a perdre un partit que va començar guanyant, amb 30 minuts entre el
final de la primera part i el començament de la segona, absolutament horribles.
Li vaig donar els típics partits de marge a Vinyals, malgrat les barbaritats
que portava fent, amb doble pivot o posant a un central “tronc” de lateral, com
és Diagné, posant a un lateral de central, com és Juste i posant tres davanters
centres intercanviant-se les posicions al davant, entenia que era per a
recuperar moral, guanyar seguretat defensiva i des dels resultats anar agafant
confiança i anar canviant coses, però és que la cosa ha anat a pitjor i no ha
trobat solució en cap moment, es va passar d’un Eusebio que era un colador l’equip,
a un Vinyals que va guanyar amb seguretat però que l’equip no xuta a porta. A
més amb una fórmula de posar a Patric i Samper o Gombau de dobles pivots i a Halilovic
per davant, posant a tres davanters i sacrificant a Adama. Si has de posar a Halilovic
per decret, almenys sacrifica un davanter i posa’l per darrera dels dos puntes,
amb un mig camp de 3 jugadors i el croat a la punta del rombe. Vinyals no se n’ha
adonat de la cobla, l’únic valorable ha estat la presència del lateral dret que
ha pujat del juvenil, que té bastant bona pinta, poca cosa més. Són molt males
notícies, perquè la fórmula de portar joves cracks no tindrà validesa jugant a
segona b perquè els nois o venen al primer equip o no estaran disposats a jugar
a segona B i la formació i preparació dels nois no serà la mateixa ni de conya.
Molt malament la veritat, s’ha gestionat fatal el filial i el resultat serà un
descens que jo ja anunciava durant la primera volta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario