Hi ha moltes maneres de guanyar una lliga,
guanyant el partit que necessites amb autoritat, guanyar amb ajuda arbitral,
guanyar sense merèixer-ho, guanyar per punxada del perseguidor, etc. En aquest
cas el Barça va guanyar de la millor manera que ho podia fer, amb victòria
clara i sense cap però, sense necessitar ajuda de ningú i pegant un cop a la
taula de cara a propers partits.
La jornada es presentava de les típiques del
Barça i dels seus aficionats, el típic “ai ai que perdrem i ens ho haurem de
jugar a casa amb el depor, que es jugarà la vida i que no saps mai el que pot
passar”. Típic del culer de tota la vida.
Però si alguna cosa caracteritza al Barça de
Lucho, si si el Barça de Lucho, per molt que ara els mitjans que l’estaven
esperant i s’han hagut de fotre i menjar-se les paraules, que ara diuen que si
ha estat només per Messi i pels jugadors, com si hagués estat un pelele que no
hagi fet res, és que ha estat un equip molt competitiu i fiable tot l'any.
El que ha aconseguit Lucho es tenir un equip
sòlid i treballat, que donava una certa confiança al seguidor i una alta dosis
de competitivitat. Li ha donat solidesa defensiva, ha recuperat la pressió a
dalt, ha millorat i molt la defensa de les pilotes aturades i ha aportat un ram
de solucions ofensives a pilota aturada que han donat punts. Ha aconseguit que
l’equip sigui més vertical en fases del partit que suposin molts gols i la
tranquil·litat al marcador i que els rivals s’hagin hagut d’obrir. Ha
incorporat la opció del contraatac com a arma defensiva, com els animals o les
plantes que es creen mecanismes de defensa, el Barça post Pep, era un equip que
quan els pressionaven a dalt eren incapaços de reaccionar, de sortir amb la
pilota del darrera i es patia molt perquè no es podia defensar, els equips d’aquest
estil, com el València, Madrid o Atlètic, Villareal, etc. creaven moltes
dificultats. Ara quan aquests equips han anat a buscar-los a dalt, s’han trobat
amb moltes picades per part de la tripleta atacant, s’ho han hagut de pensar
dues vegades, combinat amb un treball defensiu i de pressió que han minimitzat
molt les ocasions de gol. L’equip aquest any ha tingut una solidesa i una
competitivitat que l’ha fet el millor d’Europa, ha estat un equip, capaç d’atacar
quan el rival s’ha tancat, excepte alguns partits durant l’any, però sobretot
capaç de ser superior amb l’intercanvi de cops. Ha estat una evolució de l’equip
cap al que es demana actualment a un equip de futbol, molta capacitat de
treball i sentit de joc quan es té la pilota. Apart de com han arribat
físicament, les comparacions són odioses amb anys anteriors, ha fet una
utilització fantàstica de tots els recursos. És evident que més de la meitat
del mèrit la té Messi, un jugador que s’ha sabut reinventar cada temporada i
millorar, incorporant diferents coses al seu joc, el seu procés de maduració l’ha
convertit en un jugador total, capaç de controlar el ritme del partit, de donar
assistències i de fer un fotimer de gols igualment jugant des de més enrere,
ara si que es pot considerar que és un “deu” en quant a posició òptima al camp.
Com s’ha aconseguit la evolució de l’equip??
Messi ha estat la clau, perquè parteix de la banda cap al centre i es on es
trenca el partit, s’ha passat del Barça dels mitjos a un Barça que està format
per una majoria que treballa per a restablir l’equilibri del col·lectiu i que
li arribi en les millors condicions als tres de dalt. S’ha passat d’un futbol
totalment horitzontal que ja ens havien vist el llautó i tots sabien como
parar-ho, a un Barça imprevisible amb una davantera que fa por.
Diumenge es va veure un cop més això. Quan
tots patien pel marcador i per anar a jugar a un camp tant difícil, resulta que
va ser un partit totalment plàcid, excepte els primers deu minuts que l’equip
local va pressionar de valent i va tenir un parell d’ocasions, va ser una bassa
d’oli la cosa. Però perquè es va passar de tenir a l’equip matalasser pressionant
a dalt i tenint ocasions a un Atlètic totalment arreplegat?? Pel mecanisme que
deia abans de defensa, quan millor estaven els locals, va tenir dos ocasions
seguides Messi i els va entrar la por al cos, llavors es van tancar a veure-les
venir i va ser quan el Barça es va fer totalment amb el partit i va fer el que
va voler. Malgrat jugar en un camp totalment sec i amb la gespa molt alta, amb
un arbitratge lamentable que va perdonar tres penals i moltes targetes grogues
als locals que van repartir de valent. El tema de la gespa és lamentable, la
federació potser hauria d’estar més a sobre d’aquest tipus de coses i no de
lluites de poder i de vagues absurdes. Si això del camp li fessin al Madrid, ja
faria anys que estaria solucionat aquest problema. El tema arbitral també va
ser una vergonya, ja saben a qui posen els que designen ja, quina manera de
permetre pegar patades i d’escamotejar penals.
Malgrat tot això el Barça, va ser amo i senyor
del partit i el gol es veia que arribaria d’un moment a l’altre, no eren
ocasions clares, però el domini era constant i estaven tota l’estona jugant a
camp contrari, més prop de l’àrea que del camp propi, apart l’equip de casa
quan recuperava pegava pilotades cap a Torres primer i Mandzukic després, però
estaven molt ben controlats pel triangle Busquets, Masche i Piqué. Al final va
arribar la jugada del gol, com era d’esperar dels peus de Messi, que va fer una
molt bona paret dintre de l’àrea, amb un control més propi del futbol sala i
una definició perfecta entre un bosc de cames, gol i cap a casa amb la lliga
sota el braç.
En l’apartat individual, evidentment hem de
parlar de Messi, el dia que no estava Suárez, el dia que s’havia de guanyar, va
aparèixer per a ser l’amo i senyor del partit, si sempre està, és realment
increïble que encara aparegui més els dies assenyalats, la regularitat d’aquest
Deu del futbol no té adjectius ja per a descriure’s, com fa el que li dona la
gana pel camp, com agafa la pilota i no la perd gairebé mai, a la velocitat que
va amb la pilota cosida al peu, la visió de joc i la qualitat per a donar
assistències i per a incloure a les jugades als seus companys. És un autèntic
privilegi ser contemporani d’aquest crack, d’aquí un munt d’anys, si arribem,
podrem dir que vàrem veure al millor jugador de la història. Perquè apart ja no
és el que es veu al camp, segons parlen els companys l’espectacle encara és més
gran cada dia als entrenaments. Qualsevol comparació amb un altre jugador
actual és ridícula.
Avui m’agradaria posar també als destacats a
Bravo, perquè mai té massa feina però avui ha tingut dues parades decisives al
començament que han suposat que s’arribés al moment important del partit sense
la pressió d’haver de remuntar, sabent que tal i com estava l’Atlètic, amb un
gol seria suficient. Ha estat decisiu amb dos parades matineres mentre el Barça
encara no s’havia assentat al camp. Igual que sempre té comentaris residuals al
final de la entrada, avui el volia destacar.
Destacable també el treball fosc de Pedro,
fixant als dos centrals i jugant a una posició que no és la seva, amb molt de
treball defensiu malgrat que porta partits sense jugar i és molt de lloar
perquè alguns jugadors a la seva situació potser haguessin encarat el partit d’una
altra forma. Apart va participar de la jugada del gol i va fer un partit
acceptablement bo, un dels jugadors que em sembla que dissabte que ve serà el
seu comiat, ja que vol molts més minuts dels que li pot donar Lucho.
Bon partit de Neymar, malgrat fallar una
ocasió que era el gol de la tranquil·litat i que un jugador de la seva qualitat
no pot fallar, però va buscar la pilota en tot moment, va ajudar a Alba per la
seva banda i no es va arronsar malgrat que alguns jugadors del Atlètic van anar
a per ell durant tot el partit. És el que més voldria destacar del seu partit,
que es va dedicar a jugar malgrat totes les trompades rebudes. Són, ja no
lamentables, miserables les declaracions de Gabi, acusant-lo de provocar quan
es va passar el partit esperant a que rebés la pilota el brasiler per anar a
pegar-li hòsties de tots els colors, els jugadors matalassers donen molt poc exemple
del que ha de ser un esportista, però bé, amb l’entrenador que tenen doncs d’on
no n’hi ha no en raja.
La resta de l’equip va fer un partit molt
seriós sabent el que es jugaven, Alves novament va fer un partides, demanant la
renovació a crits i Alba també va jugar molt bé, sent una alternativa en atac
de forma constant per la seva banda. Els dos centrals van tenir un molt bon
rendiment, ja no només controlant a Torres, sinó controlant les segones jugades
quan la tocava cap a Griezman, que un cop més va decebre davant d’un gran.
Els mitjos van fer un molt bon treball, fent passar
la pilota per la seva zona amb velocitat, per a que arribés en bones condicions
als de dalt i es van deixar totes les energies en controlar el mig camp i els
contra atacs del equip matalasser. Molt bon partit en general de tot l’equip,
que sabien el que es jugaven i que van sortir a demostrar que la lliga era seva
per mèrits propis. Ara queden dos per a fer història novament, esperem que no
hi hagi sorpreses, que l’aturada de dues setmanes no passi factura de cara a
perdre el ritme que es té ara i que el rendiment sigui òptim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario