A seguir millorant.

El Barça continua amb la ratxa triomfant dels darrers dies guanyant i marcant molts gols, però estaria bé que els elogis no portin a pensar que ja està tot pràcticament fet, s’està guanyant amb claredat però hi ha partits on el resultat és una mica enganyós. Portàvem tres partits consecutius a un nivell bestial, ja no pel resultat final, sinó perquè el Barça s’assemblava, salvant les distàncies, a l’equip de l’era Pep. Salvant les distàncies perquè allò probablement serà irrepetible, però si semblant amb la forma de controlar el partit, tant en quant a ritme com a la pilota. Ahir però no va ser així, la Reial Societat va fer un partit bastant digne al Camp Nou i fins a encaixar el segon gol inclús va tenir opcions de competir-lo. Els primers vint minuts, l’equip basc va sortir decidit a complicar la vida al Barça amb la pressió avançada i l’equip molt junt a camp contrari, fins i tot va tenir alguna ocasió i moltes aproximacions perilloses que no acabaven en ocasions per diferents motius. Això evidentment comporta que si pressiones molt a dalt tinguis molt espai al darrera de la defensa, que amb els davanters que tens puguis destrossar al rival, sense anar més lluny quan millor estava la Reial en una jugada aïllada Suárez es planta sol davant el porter.

El partit donava la sensació que el Barça el trencaria d’un moment a l’altre amb tants espais, això va fer que l’equip es relaxés una mica i llavors es va passar a un partit d’anada i tornada, cosa que al Barça no li interessa amb absolut sota el meu punt de vista, en algun moment donat del partit et pot servir per a trencar-lo quan l’equip rival està molt tancat i no deixa espais, però en circumstàncies normals és un risc que no cal córrer davant la majoria d’equips de la lliga, més que res perquè normalment sortiràs guanyant degut a la qualitat que tenen els teus davanters, però quan no tens el dia et pot passar com a Balaídos o al Sánchez Pizjuán, que tenint ocasions de gol clares al final acabes perdent amb claredat.

La primera part va ser un anar i tornar on Mathieu va quedar retratat pràcticament en cada jugada, si paréssim la imatge cada cop que es produïa una aproximació de perill de la Reial, es veuria Mathieu a 5 metres de la jugada tornant de l’atac i Mascherano i Busquets salvant-li el cul. Per sort tots dos estaven en mode activat i les jugades no van acabar amb el perill que pintaven quan es produïa la recuperació i contraatac de l’equip basc. Els equips quan juga Mathieu ja es freguen les mans, ja tenen clar el forat per on fer mal, ja sigui pressionant-lo una mica per a que perdi la pilota, ja que és incapaç de donar una passada amb condicions al que té a tres metres, o bé atacant a la seva esquena, perquè llegeix fatal el joc i perd la posició amb facilitat, posició que mai pot recuperar com si que fan els altres laterals-centrals. Si féssim un mapa de calor mentre va estar Mathieu al camp, veuríem que la majoria dels atacs dels bascs es situen per la seva zona, que sort que fallaven la última passada, perquè era una autèntica autopista on només hi havia un peatge, Mascherano. Per sort no va acabar amb massa perill per al Barça i es van fer dos gols amb bastanta facilitat que van acabar amb l’empenta del rival. La segona part ja va ser un partit més espès i on només hi havia una mica d’interès amb quan agafa la pilota un dels davanters amb carrera i la expectació del que podien fer tots tres plegats.

Tots tres que per cert s’està passant una mica l’entorn amb el seu bon rollo i que bé que es porten, està molt bé que tinguin una bona relació dintre i fora, és molt positiu per a l’equip, però potser s’estan passant una mica els mitjans fent vídeos del bé que es porten, preguntant a tots pel bé que es porten i tal. S’estan fent molt pesats la veritat. La pròpia realització semblava més interessada amb aquest tipus de xorrades que amb les jugades del partit, enfocant a les famílies en ple partit.

En l’apartat individual, abans de parlar dels tres davanters, jo vull destacar a Iniesta, que està a un nivell brutal des que ha tornat de la lesió, està oferint una lliçó insultant partit rere partit de com dirigir un equip, el ritme que interessa en tot moment, de tenir clar que fer en cada jugada que rep la pilota i de precisió a l’hora de fer les passades i els canvis d’orientació. Es parla molt de la MSN però per a que la MSN rebi pilotes també s’ha de produir un joc previ al mig camp i tant els dos interiors com Busquets estan jugant a un gran nivell, entrant a més de segona línia i generant perill entre línies. Ahir el manxec va fer un altre gran partit i ja en van uns quants. Al final per sort s’haurà de fitxar ben poc perquè aquesta posició amb ell, la arribada al gener de Turan i l’explosió de Sergi Roberto, aquesta posició està molt ben coberta, al final probablement amb Sergi Roberto de comodí i l’arribada dels dos que ja estan entrenant probablement només farà falta un davanter per a donar relleu a la MSN i vendre a Adriano i fitxar a un lateral esquerrà decent per a quan no jugui Alba. Ahir Mathieu va demostrar un cop més que li ve molt gran aquest equip i la posició de lateral encara més. Ja no dic un central perquè amb Vermaelen, el tronc i Bartra, si porten un central estan reconeixent la seva incapacitat a la hora de fitxar, perquè amb Bartra no es compta, encara no entenc perquè, però si no l’has de fer servir, el millor és portar algú que tinguis la confiança de posar-lo en qualsevol partit, ja vàrem veure el que va fer ahir Mathieu, el que va fer Vermaelen amb la Roma, que té menys cintura que un tronc i va fer probablement un dels penals més clars de la història de la xampions.

Per sort les dos laterals estan a un gran nivell i Piqué també. Ahir Alves va fer un partidàs, beneficiat pels espais va ser un extrem més, va donar una assistència i mitja, perquè la segona que li donen com a assistència realment es compta perquè acaba amb gol, no perquè fos una passada per a ell, és Suárez qui la transforma en assistència. Va fer un partit molt seriós encara que va deixar la banda una mica abandonada en defensa, no tant com Mathieu, però alguna jugada va tardar en baixar. Partit bastant complet del brasiler que va tenir el seu premi de part del públic en ser substituït, un descans que ja li feia falta ja que és el que més està pagant les lesions dels companys i la falta de rotacions.

De Mathieu ja pràcticament ho de dit tot, només em falta recordar, per als que es queden amb la passada de gol a Neymar, que al final alguna n’havia d’encertar, però que es tant mediocre que va tenir oportunitats de sobres per assistir però que com és tant dolent o fallava el control o la passava sense ni mirar on estaven els companys. Inclús el gol està en fora de joc ja que no és ni capaç d’entrar a l’espai jugant de lateral sense caure en fora de joc. Un dels pitjors fitxatges qualitat preu de la història del club.

Piqué ja porta dies a un gran nivell, li van venir bé els partits de sanció per acabar d’agafar la forma que li sol costar assolir a començament de temporada. Ara mateix està al nivell del millor Piqué a can Barça, amb ambició golejadora, amb molt bones conduccions per a trencar línies i que li falta una mica de confiança a l’hora d’arriscar les passades quan un company entra des del darrera, ahir van haver unes quantes internades d’Alves que no es va atrevir a fer-li la passada i el va deixar en fora de joc. Molt segur per dalt a les pilotes aturades i molt tranquil i ben col·locat al camp.

Una tranquil·litat que també aporta Bravo els darrers partits, molt segur a les sortides i molt tranquil amb la combinació en curt per a la sortida de pilota, de parades en fa poques, perquè no acaben d’arribar amb perill, però està atent i ben col·locat gairebé sempre, el que s’acostuma a demanar a un porter del Barça.

Els dos mitjos que falten tenen el handicap que la davantera està sent molt vistosa i eclipsa a la resta, però el treball que estan fent Busquets i Rakitic és impagable, ja no només a l’hora d’organitzar i donar una sortida neta a la pilota des del darrere, ni les cobertures quan pugen els laterals, el que millor estan fent és coordinar la pressió post pèrdua de pilota, estan ofegant, amb l’ajuda d’Iniesta i Suárez principalment, la sortida dels equips rivals, recuperacions que generen moltes ocasions de gols als davanters, que ja encaren defensors sense ajudes perquè l’equip rival està el plena sortida i amb els mitjos descol·locats.

Per últim els tres davanters, Suárez i Neymar estan a un nivell brutal ara mateix, estan absolutament rodats i han fet la passa endavant que demanava l’equip després de la lesió de Messi, quan ha tornat Messi, quedava el dubte de si tornarien a fer com abans, que sempre la primera opció era buscar a Messi i es perdien moltes ocasions de gol per això. Messi ha tornat en molt bones condicions, li falta rodatge per assolir el ritme pre-lesió però va amb pel bon camí. El millor de tot és que sembla que l’argentí no ha entrat novament a l’equip amb exigències, ha acceptat el rol que tenen els altres dos i la bona relació que tenen dintre i fora sembla que fa que vulguin compartir els focus i no protagonitzar-los com en altres equips, encara que corren el risc de passar-se, com ahir que quan ja havien marcat tots dos vagin massa a intentar que marqui el tercer, es va veure davant la Roma i es va veure ahir, que es van perdre ocasions clares per voler assistir al que no havia marcat encara, dimecres amb Neymar i ahir amb Messi, si ho fan amb el partit decidit i troben un punt d’equilibri no hi ha problema.

Partits com el d’ahir no suposen cap problema perquè saps que al final acabaràs guanyant per qualitat dels teus jugadors, però la fragilitat defensiva en fases del partit i l’anada i tornada que es va veure, amb un equip gran pot plantejar molts problemes. De moment podem estar contents que s’ha recuperat bastant l’estil, ara falta retrobar la seguretat defensiva, encara que pel que sembla depèn més de la qualitat del rival que estan més o menys concentrats.

Tarda per a la història.

Aquest cap de setmana els aficionats blaugrana han estat testimonis directes, d’un d’aquests partits que se’n parlarà d’aquí 20-30 anys, com a nits històriques del barcelonisme, entra al grup històric dels 0-5, 5-0, 2-6 etc. Però probablement serà recordat com un dels partits on la superioritat ha estat més insultant de tota la història, davant d’un dels equips blancs amb més noms a l’onze titular, probablement la temporada que nom per nom hi ha més diferència en quant als dos planters.

És per això que és quan té més mèrit, perquè la superioritat va ser insultant, el 2-6 per exemple, va haver-hi fases del partit que el Madrid va jugar relativament bé i va tenir ocasions de gol, inclús es va apropar al marcador, però es que tret d’un parell d’ocasions quan l’equip es va relaxar una mica, el Madrid no va inquietar per a res a Bravo, que va fer un parell de parades per a la foto, excepte la que li para en l’un contra un amb la vedette madridista, la resta són pilotes que va parar per estar al lloc adequat, perquè el Madrid va apretar una miqueta al començament de la segona part però amb xuts de fora, no per jugades de mèrit, les úniques ocasions madridistes van ser per errades pròpies del Barça a la sortida de pilota o per una contra a un corner desafortunat.

Però bé abans de parlar del partit m’agradaria comentar un parell de coses, perquè aquesta última aturada de seleccions ha estat una vergonya el que ha passat amb el Madrid i el Barça, la diferència de tracte dels seleccionadors a l’hora d’amnistiar jugadors per a que no anessin a jugar. Comença a ser hora que alguns diguin prou d’aquests privilegis a l’hora de donar permisos a segons quins jugadors, com es diu per les meves terres “o follem tots o la puta al riu”. No pot ser que el Barça hagi de cedir a cinc jugadors a la selecció espanyola, mentre que els del Madrid s’esborrin i no passi res, no pot ser que Isco se’n vagi de la concentració per una sobrecàrrega, que ramos ni viatgi i que en canvi es canviï a Busquets al primer amistós per molèsties musculars i que viatgi a Bèlgica per a jugar al proper partit. No pot ser que Mascherano acabi el primer partit amb una contractura muscular i que en lloc de tornar a Barcelona el Tata el forci per a jugar un partit a Colòmbia. Perquè va passar el tema dels atemptats, si no el Madrid hagués pogut preparar el partit amb tots els titulars durant 15 dies mentre els del Barça haguessin arribat a dos dies del clàssic a Barcelona. El més lògic seria que els clubs es plantessin i s’acabés aquest mercadeig en dates FIFA per a recaptar les federacions i organismes, però ja que els clubs no ho fan conjuntament, hauria d’haver al club algú que s’ocupés d’aquestes coses i de pressionar per a que no passi, però clar demanar que al Barça els que manen facin la seva feina, es veu que és demanar molt, ells només els interessa Qatar.

Va ser vergonyós que els dos clubs estatals més grans, hagin de fer el minut de silenci per les víctimes de París amb la jaqueta del xandall perquè tots dos porten publicitats dels països que subvencionen els terroristes. Ja és lamentable i hipòcrita que es faci un minut de silenci per les víctimes de París quan ja porten mesos i mesos matant a gent per tot arreu del món i que només es faci ara perquè les víctimes són del primer món, però que a sobre s’hagin de tapar les publicitats és molt lamentable i encara no s’ha acabat perquè té tota la pinta de que tornaran a renovar. Quin fàstic veure al pit de la samarreta del Barça, compartint samarreta amb Unicef (ben petiteta i a un raconet quan abans estava al mig del pit i el club era admirat per això), un país que té a les dones com si fossin poc menys que un gos i que patrocinen a Isis. Amb això s’ha convertit el Barça des que va entrar Rosell a fer de president, un mercadeig continu amb Qatar i Brasil per a interessos propis. Però clar, com entra la piloteta tots contents, així estem, al punt de mira de la FIFA-UEFA i que ens prenen per tot arreu com a ninotets.

Però bé anem al futbol. Dissabte es va veure al bernabeu la diferència clara del que és un equip i el que és una associació d’estels. La diferència evident del que és un equip que vagin tots a una i corrin respecte un equip partit amb 5 que defensen i 5 que ataquen. El Barça va posar el futbol i el Madrid les patades, el no saber perdre i les piscines ridícules d’impotència per no poder crear jugades de gol.

M’agradaria donar molt mèrit a l’entrenador, perquè va aprendre dels errors del passat i va sortir amb 4 mitjos i va sacrificar un davanter. Sovint a can Barça es fan moltes palles mentals alguns “savis” de l’entorn que si s’ha de respectar la filosofia i no es pot sortir del 4-3-3. Bajanades que un cop més Lucho es va encarregar de demostrar que el que el Barça ha de respectar és la seva filosofia de combinar i atacar a partir d’associació amb pilota, de pressionar a dalt quan la perds per a recuperar-la el més ràpid possible i d’atacar ordenats i amb més possessió útil que el rival. El Barça ha fet probablement el millor partit de la era Lucho, en quant a controlar el ritme i la possessió i atacar amb la pilota, el més semblant a l’època del Barça de Pep, amb 4 mitjos i només dos davanters. Lucho va aprendre (espero que sigui per això i no perquè no podia jugar Messi d’inici), que l’any passat el Madrid li va fer un estrep al bernabeu per la superioritat al mig camp i el control de la possessió. En aquest cas Lucho va saber rectificar i a més va “copiar” la tàctica que va posar en pràctica Pep el dia que va posar d’extrem a Alves per a contrarestar la banda esquerra merengue. Va posar a Sergi Roberto a la banda per a que ajudés Alves amb les pujades de Marcelo i que l’any passat van destrossar a l’equip per les superioritats en banda esquerra que es van produir. Mai sabrem si va ser per la lesió de Messi o per la decisió tàctica, el que si que podem dir és que va sortir a la perfecció i el Barça es va fer amo i senyor del control de la pilota i va fer que el Madrid pràcticament ni generés jugades de perill, va fer que el partit no fos d’anada i tornada, va desbaratar totalment el joc blanc i van semblar un equipet de carrer que només feia que perseguir ombres. Probablement ha estat el clàssic que l’equip blaugrana ha patit menys en defensa i això que jugava Mathieu, però és que no van tenir ni oportunitat de provar-lo defensivament, es van limitar a alguns xuts des de lluny i pilotes aturades. Va ser un bany en tota regla.

El Barça es va dedicar a tocar amb calma, esperant que l’equip blanc, pressionat per jugar a casa, anés a buscar-los a dalt per a sortir amb combinacions en curt i un cop superada la primera línia de pressió es convertia tot en un solar per a que els de dalt, capitanejats per Iniesta i amb els dos estilets ofensius es dediquessin a fer mal i a tenir tot un repertori d’avantatges per a poder trencar als seus marcadors. La pressió a dalt necessita d’una gran coordinació i un gran esforç físic per part de tots, si es fa desordenada es generen uns forats brutals i el Barça es va dedicar a fer rondos gegants esperant a que es generessin aquests forats, és el que té tenir a tres davanters que no corren cap enrere. Hi ha una dada que ho diu tot, Suárez va recuperar més pilotes que la BBC junta, el Madrid ja fa temps que no juga en equip, per a guanyar a segons quins equipets tipus Español, Las Palmas, etc. ja li va bé, perquè al madridista si es guanya ja li està bé, però és el problema que té ser resultadista, que llavors quan perds ja no tens res que defensi el teu joc. El Madrid quan ha tingut rivals d’entitat al davant ha fet riure, però com s’ha anat guanyant, com per exemple amb el Celta, que va ser dominat inclús amb superioritat numèrica, però com es va guanyar es tapa tot. Després et ve un equip amb cara i ulls i caminant et fot un bany i es genera una crisis brutal que ja es vol enviar a jugadors, entrenador i president a pastar fang. Em fa gràcia que ara es veu que el president li ha dit a l’entrenador que és ell qui mana al vestidor i que si ha d’asseure a les estrelletes a la banqueta que ho faci. Potser arriba una mica tard ja, el mal ja està fet, potser si no hagués imposat que juguin els seus fitxatges les coses no estarien com estan ara, però bé tots sabem com funciona el Madrid.

La situació tàctica del partit va fer que Iniesta jugues alliberat totalment i es dediqués a ajudar als dos davanters i a moure’s pel camp lliurement oferint alternatives de passada amb curt a qualsevol que tingues el control de la pilota i tingués dificultat, va ajudar moltíssim amb la pressió avançada i estava fresc per a pujar a ajudar als davanters i fer la darrera passada, ja que tenia al darrera a Rakitic, Busquets i Sergi Roberto que li feien la feina fosca, va poder controlar el ritme com i quan va voler accelerar-lo i va poder estar més pendent de Modric, la peça clau en la sortida de pilota i va destrossar al Madrid amb el seu joc entre línies, va ser el millor del partit amb diferència i no m’estranya que sortís del camp aplaudit pels seus propis rivals, ja que va fer un partit per a emmarcar i que va arrodonir amb un dels seus gols marca de la casa, que en fa pocs però són tots brutals i en partits importants. Me n’alegro moltíssim ja que aquest any amb els galons que mereixia des de fa un parell de temporades està callant moltes boques d’alguns que l’atacaven perquè no podien atacar a Xavi i d’alguns que ja el volien jubilar.

És complicat destacar individualment a algun jugador perquè tots van estar a un gran nivell, Suárez va destrossar el centre de la defensa blanca, va portar als dos centrals de corcoll i va fer dos golassos, es va col·locar al camp com acostuma, va aguantar les pilotes que tenia que aguantar quan més pressionat va estar l’equip en la sortida de pilota i va ser decisiu en la majoria dels gols, ja fos marcant ell o com per exemple la recuperació que fa al segon gol, que li pren la cartera a Modric i és el que inicia la jugada de gol. Va estar molt ben secundat per Neymar, que va ridiculitzar primer a Danilo i després a Carvajal, va ser tant insultant la seva superioritat que als darrers minuts es van dedicar a caçar-lo miserablement, fruit de la impotència de no poder-lo parar, es va moure molt bé entre línies també i va trencar el partit quan i com va voler.

Després Messi, se’l va notar faltat de ritme però va fer algunes arrancades i jugades marca de la casa que demostra que està recuperat, encara que li faltin un parell de partits per a posar-se a to, jo li donaria una part davant Roma i Real Societat per a que agafi ritme progressivament i estigui ja al màxim per a visitar Mestalla. De totes formes faltat de ritme aporta més que Munir, que està acusant la pressió que arriba nadal i no ha acabat de demostrar que es pot quedar a can Barça i és carn de cessió, dissabte va fallar dos ocasions claríssimes, una fins i tot traient-li la pilota dels peus a Piqué, que tots esperàvem que fes el gol per a poder treure la maneta i venjar-se de les ridícules xiulades que rep en cada partit. Les jugades dels darrers minuts de Piqué també són indicatiu del baix rendiment del Madrid que va fer tant poca por, que fins i tot el central del Barça va poder dedicar-se a fer de palomero els darrers vint minuts de partit.

La mitja va fer un partit espectacular i va ser decisiva per a poder trencar el partit com es va trencar, ja que van monopolitzar la pilota i van fer un treball de pressió conjuntament amb la resta de l’equip brutal, amb menció especial per a Sergi Roberto, que un cop més va demostrar que té lloc en aquest Barça per a donar relleu a molts jugadors titulars i que se’n va sortir jugant d’interior avançat, va generar la jugada del primer gol i va eixugar completament a Marcelo. Rakitic i Busquets van fer també un gran treball i entre els tres juntament amb Iniesta, van destrossar al Madrid, van jugar pràcticament caminant, com si fessin un entrenament i amb això en van tenir prou.

Els defenses van tenir ben poc treball, però van fer-ho molt bé, Alves va mantenir més la posició que de costum i va estar molt atent a les cobertures, com la jugada que el Madrid recupera a l’àrea blaugrana i li treu pel darrera la pilota a la vedette madridista quan ja anava a xutar davant de Bravo. Alba va pujar més per banda però també va ser molt selectiu amb les pujades i fins i tot va assistir a Suárez al quart gol. Piqué va fer de mariscal i va refusar la majoria de pilotes aturades que va sacar el Madrid i va estar ajudat per Mathieu, que a falta de treball defensiu va aportar el poc que pot aportar, joc aeri als corners i fer nosa quan xutaven de fora de l’àrea.

Bravo va fer també un partidas, ja no per les aturades, que excepte la del mà a mà amb la vedette madridista, la majoria van ser d’estar ben col·locat, el millor va ser el seu joc de peus, que va arriscar amb les passades i van destrossar la primera línia de pressió, no va pegar pràcticament pilotades i va estar molt sobri i molt atent durant tot el partit.

El resultat a hores d’ara en lliga probablement no pot ser millor i és sense cap mena de dubte molt millor del que tots vàrem poder imaginar a començaments de temporada veient el calendari, a sis punts del Madrid i a quatre de l’Atlètic, havent visitat pràcticament els camps més complicats de la lliga i amb les forces justíssimes, la veritat és que la lliga pinta molt bé, ja falta menys per arribar al mercat d’hivern i que pugui jugar sobretot Arda, jugador que li donarà molt a l’equip en atac i amb el treball a la pressió.

La única nota negativa del cap de setmana, després de la victòria de l’handbol a pista del Vardar macedoni (on un cop més Jallouz i Pérez de Vargas li van salvar el cul a Pascual), ha estat la derrota del basquet a pista del Laboral Kutxa, un partit que va anar guanyant pràcticament tota la estona, amb diferències de 6-7 punts, que va arribar als darrers segons empatat i que es va anar a una pròrroga que amb un entrenador decent no s’hagués arribat, perquè tenint la darrera possessió, va ordenar un atac per a que es jugués el tir Peperouglu, amb els jugadors que té el Barça manen ous!! Però el problema ja no és ni aquest, el problema és que aquest senyor prioritza que s’esgoti la possessió a que es faci una jugada decent. Com pots pretendre que una jugada et surti bé si consisteix en botar la pilota fins que faltin 5 segons de possessió? N’hi ha per a que li retirin el carnet d’entrenador. Quin personatge....

Millor impossible.

El Barça arriba al clàssic de la millor manera possible, amb els dos davanters amb ratxa, amb l’equip jugant a un molt bon nivell i amb una victòria de molt mèrit. Està clar que podria arribar millor amb tots els efectius, però amb totes les dificultats de la temporada i les baixes el Barça no pot arribar millor al partit del bernabeu.

Per desgràcia no tot són bones notícies, un cop més hem de veure com se’ns en foten a la cara degut al poc poder institucional que tenim al club. Es va contractar al “senyor” Soler per a millorar aquest tipus de situacions però pel que es veu se’l va contractar per a tornar algun favor que li devia deure Rosell o Bartomeu i li va oferir un càrrec al Barça per a que es pugui tocar els ous tot el dia i viure la vida. Estem veient com Navas és alliberat de jugar amb Costa Rica, per una lesió a la carta que segons el partit està bé i segons quin partit no, Ramos el mateix, Marcelo segurament també es lliurarà, després alliberen a Kroos, a Cristiano, etc. En canvi hem de veure que el marqués convoca a cinc jugadors del Barça per a jugar dos amistosos de merda abans de jugar el clàssic. Puc entendre que, els que es juguen alguna cosa, vagin amb les seves seleccions, però que vagin cinc jugadors del Barça amb la selecció espanyola és més que ridícul. Això es soluciona agafant el telèfon i trucant a qui s’hagi de trucar i posar uns límits, no acotxant el cap i cedint a tots els teus jugadors. Després veiem que ve a xiular un àrbitre lamentable que fa tot el possible per a muntar el numeret, no cal recordar tots els arbitratges rebuts fins ara. La cosa comença a ser molt descarada, però clar, si els que manen a can Barça prefereixen acotxar el cap i callar-se la boca, després passa el que passa. Aquesta darrera setmana hem vist com Soldado ha jugat al Camp Nou perquè al darrer partit hi va haver un defecte de forma a l’acta i el club groguet va recórrer i va aconseguir anul·lar la sanció. En canvi a can Barça, les imatges demostren que hi va haver un error a l’acta i el club en lloc de recórrer va acatar la sanció. Són els petits detalls on es veu els clubs que tenen gent treballant per al club i altres que es dediquen a assistir als partits de gorra i a viure la vida, en lloc de treballar. Es va contractar un nou advocat especialitzat en dret esportiu i sembla que l’únic que importi es la tonteria de les estelades, que per a rentar la cara d’alguns s’estan enredant davant la Uefa, cosa que reportarà mals arbitratges i persecucions com la que està rebent ara mateix. El tema inscriure a Arda Turan en lloc de Rafinha, encara estem esperant i ja fa més d’un mes que es va lesionar. Tot plegat un seguit de ridículs que com entra la piloteta la gent té una vena als ulls.

Amb el tema estelada és una cosa surrealista, l’ANC i Òmnium estan fotent merder i utilitzant políticament al Barça, perquè clar, les denúncies i els problemes els té el Barça. La utilització política que estan fent alguns del club és vergonyosa i el senyor Bartomeu com veu que així puja la popularitat, com ell no paga res que ho paga el club, tots a utilitzar al Barça. És lamentable.

Per sort la piloteta està entrant. El partit d’ahir probablement ha estat el millor partit del Barça des que es va lesionar Messi, juntament amb el de Sevilla encara que es va acabar perdent. Normalment el mèrit d’un partit s’ha de veure segons el rival, ahir el Barça tenia un dels pitjors partits que li podien tocar, en quant a tenir un rival que el posa en problemes. Era un dels pitjors perquè el Barça acostuma a dominar els partits i quan perd la pilota fa una pressió molt ràpida post pèrdua, però la dificultat davant aquest rival és que no es posen nerviosos amb la pilota, que surten amb aquesta controlada i tenen capacitat per a jugar amb possessions llargues i generar perill mitjançant el joc de combinació, a més tenen un més que acceptable contraatac i jugadors que poden trencar individualment.

Així doncs va ser un partit molt difícil però el Barça va fer el millor partit perquè va minimitzar molt al rival i va sofrir molt poc defensivament, només quan el paquet de Mathieu feia de les seves, ja fos perdent la posició de forma absurda o bé calculant malament una pilota aèria i menjant-se-la en patates, continuo sense entendre que fot jugant aquest senyor quan Bartra i Vermaelen estan en condicions per fer-ho, així com continuo sense entendre com es va fitxar aquest senyor per vint milions o a Vermaelen per 19, mentre el Villareal  fitxava a Bailly per menys de 8 milions o el Valencia fitxava a Mustafi per 8 milions i poc més d’un milió de fitxa per temporada, a Otamendi per menys de 10 milions. Em sembla surrealista la veritat.

Però bé deixem els ridículs i tornem al partit, un partit molt igualat on tots dos equips volien la possessió i amb un Barça que va ser més dominant que l’equip groguet i que va dominar grans fases de partit a camp contrari, però el Villareal feia molt bé la seva feina i costava molt entrar, tenia ben encaixonat a Neymar, tapava molt bé les línies de passada i sempre tenia 2-3 jugadors a cada banda per a tapar les entrades dels laterals. La primera part va costar moltíssim i només algunes combinacions entre Iniesta (va fer un partidàs) i Neymar o amb Suárez caient a banda, generaven una mica de perill però sempre es fallava la darrera passada. La segona part el Barça va sortir molt millor i més decidit, malgrat perdre el nord uns minuts degut a la inexplicable actuació arbitral, l’equip es va centrar i va comprendre que només podia trencar el partit recuperant una pilota molt a dalt i agafant al equip visitant una mica fora de posició, perquè amb atac estàtic estaven fent un gran treball. Així doncs, un dia més i en van ja uns quants, el que sembla que no estigui mai per als que fan les llistes de la pilota d’or, però que sempre és bàsic i decisiu al Barça, va trencar el partit amb una recuperació fantàstica i una assistència a Neymar encara millor, que el brasiler va resoldre molt bé. A partir d’obrir la llauna les coses van ser molt més fàcils, ja que el Villareal es va descol·locar una mica i al haver de sortir a fer un gol va ser quan se’l va acabar de matar, primer amb un penal de llibre, que va xutar Suárez contra pronòstic, però que diu molt de l’harmonia que hi ha a l’equip, va decidir definitivament el partit, que després va posar la cirereta Neymar amb un golàs, probablement influenciat pel gol de William que havia fet pel matí a San Mamés, per a mi encara millor que el de Neymar i que se n’ha parlat ben poc, però clar l’Athletic no és el Barça mediàticament parlant, em sembla bastant injust, però així està muntada la paradeta.

En l’apartat individual està clar que els flaixos se’ls emporta Neymar després del golàs i de marcar un altre gol i fer la jugada del penal, però a mi m’agradaria destacar el treball que va fer el mig camp blaugrana al complert, on Sergi Roberto va complir amb escreix, on Busquets va estar imperial i on Iniesta va semblar el de les grans ocasions. És una molt bona notícia de cara al clàssic que tots tres acabessin el partit amb molt bones sensacions, si li sumem la més que probable incorporació de cara al clàssic de Masche, podem anar al bernabeu amb la tranquil·litat que no serà un desastre com l’any passat, veurem si es pot aportar solidesa i que després entre Iniesta, Neymar i Suárez puguin generar perill com per a poder marcar gols, inclús alguna entrada de segona línia de Sergi que pugui trencar la defensa merengue, perquè jo dono per fet que Lucho aprendrà dels errors de l’any passat i no sortirà amb inferioritat al mig camp.

S’ha de destacar que el Barça ha millorat bastant defensivament i ha aconseguit que li marquin molts menys gols els darrers partits, té molt mèrit jugant amb Mathieu, espero que al bernabeu la parella de Piqué sigui Bartra o Vermaelen. Bartra té un gran problema a can barça, que se’l veu massa semblant a Piqué i no li agrada a Lucho jugar amb dos jugadors de característiques tant similars, cosa que fa que el de Sant Jaume jugui molt menys del que mereix, però si és el substitut de Piqué, en Gerard és el que juga més partits al centre de la defensa.

Ahir Piqué va estar a un molt bon nivell i els dos laterals també, tots dos van tallar pilotes importants fent la cobertura que haguessin pogut ser molt perilloses i van saber pujar més selectivament que de costum, on pugen a totes les jugades, ahir sabent la dificultat del partit i el perill del rival, van ser més selectius i l’equip ho va agrair.

Bravo va tenir poca feina però la va resoldre molt bé, especialment a l’única ocasió que va tenir el Villareal on va estar molt ràpid amb la seva sortida i va fer una molt bona parada, apart va jugar com acostuma amb els peus que a l’hora de donar tranquil·litat i sortida neta de pilota en superioritat sempre ajuda.

En quant als davanters, parlar de Neymar no fa molta falta ja que ho va veure tothom, igual que Suárez, realment estem repetint setmana rere setmana el mateix perquè estan sent decisius tots dos i el més important, molt regulars i apareixent als moments importants. Ahir a més se’ls va sumar un actiu Munir, que va ajudar molt per la seva banda i que va provocar molt hàbilment el penal.

Per acabar un petit apunt del clàssic, és un tòpic que un clàssic no se sap mai el que pot passar i que és igual com arribin els equips. Jo penso que és més un tema de petits detalls, ahir es va veure al Pizjuán com un gol pot canviar tant a un equip i un altre, com un partit que semblava plàcid per al Madrid es va convertir en un malson a partir del primer gol del Sevilla, on uns van caure en picat i els altres van decidir el partit recolzats pel seu públic quan menys s’ho esperava ningú. El Barça té una gran oportunitat de pescar en aigües revoltes i de treure un bon resultat al bernabeu que li aplani una mica la lliga i sobretot l’average particular, però ha d’anar amb peus de plom i no cometre errades absurdes i pèrdues de pilota estúpides, perquè un gol a favor del Madrid pot fer-los pujar com la escuma i amb el seu públic convertir-se en una desfeta, com va passar l’any passat, que el Barça va sortir millor al partit, va marcar primer i després un gol dels blancs ho va canviar tot. El Barça ha de sortir amb molta tranquil·litat i concentració, sabent que la pressió per guanyar la tenen ells i que han d’esperar el seu moment, esperem que s’hagi après dels errors del passat i sobretot aïllar-se de l’actuació arbitral, que ahir ja vàrem veure que no va ajudar en res i que els va treure uns minuts del partit, tots sabem que els àrbitres aniran amb el Madrid, el Barça ha de tenir paciència i sobretot no protestar perquè està vist que aquest any als culers no els en deixen passar ni una, mentre veiem altres jugadors cridar a un pam de la cara de l’àrbitre o el linier i no passa res, però aquests porten una altra samarreta, amb una directiva que sap com obtenir el poder institucional, no com la nostra.

Pell molt fina.

Avui començarem parlant per la famosa festa de Halloween a Getafe per part d’alguns jugadors del Barça. La situació no deixa de ser còmica, però reflexa la classe de gent que està dintre del món del futbol i en que s’ha convertit. Ja fa anys que això és un autèntic negoci on interessa més vendre i guanyar diners a costa dels seguidors que tractar com el que realment era, un esport.

Aquest cap de setmana hem vist com una broma sense cap tipus de maldat, l’han utilitzada alguns per a posar com a dimonis als jugadors del Barça per fer el que fa qualsevol persona, molts cops oblidem que són persones com nosaltres, amb més diners i privilegis això està clar, però no deixen de tenir els seus problemes i les seves ganes de divertir-se i de desconnectar de la feina com tenim tots. El problema ja no és que les crítiques vinguin de la caverna merengue, ells ja fa dies que estan rabiosos perquè quan es va lesionar Messi ja es fregaven les mans esperant les punxades de l’equip, ells que tant els agrada vendre la Messi dependència (com si no fos el més normal del món que es noti quan el teu millor jugador, que a sobre és el millor de la història, no està al camp) del Barça, que es pensaven que començarien a punxar partits un rere l’altre. El problema és quan les crítiques venen dels teus propis mitjans.

La situació està molt clara, el vídeo fins i tot es veu com els mateixos jugadors se n’adonen que s’han equivocat, com expliquen també després al comunicat que fan públic. Es van disfressar per a marxar directament a les seves respectives festes i van planejar fer la conya davant els mitjans a la zona mixta. El problema va ser que es van equivocar de porta i van fer cap a la sala de rodes de premsa. Una equivocació que en un món de l’esport normal no deixaria de ser una anècdota, però clar, quan els mitjans no tenen res a vendre en contra del Barça, llavors passa a ser una qüestió d’estat, encara que ni sigui el seu equip, encara que el Getafe els importi una merda, que el menyspreïn tot l’any passant d’ells tot i ser un equip de la capital. I clar, al president, soci madridista, els ha anat de perles per anar a fer un tour per les ràdios i fer-se les víctimes. A tota aquesta gent, fa uns anys, quan va guanyar la selecció la eurocopa al 2008, poc els va importar que els jugadors anessin fent la conga per la zona mixta, quan els jugadors alemanys estaven fent declaracions després de perdre el mundial, però clar, dissabte era una gran falta de respecte que el dia de Halloween els jugadors es disfressessin. És una reacció molt hipòcrita però tots sabem com està muntada la cosa, quan afecta al nostre equip s’intenta minimitzar i quan és a l’inrevés els altres són uns prepotents i uns superbs i falten al respecte. No cal anar molt lluny, va passar no fa molt amb el tema de l’himne espanyol, que es van tornar bojos amb les xiulades i ells xiulen a qualsevol himne de l’equip rival. És el típic “no veure la biga a l’ull propi i veure la palla a l’ull de l’altre”.

El problema es que ho pinten d’unes maneres que amb el tipus de gent que va als camps després és quan apareix la violència i, el que hauria de ser un esdeveniment esportiu, una festa per als aficionats, es transforma en batalles campals i en violència gratuïta. El periodisme avui en dia té una gran part de culpa del que passa pels camps, saben que el públic que va als camps és el que és i l’únic que miren és vendre el màxim número de diaris o tenir el màxim número d’oients o espectadors per a recaptar més amb publicitat, total si després s’atonyinen o agredeixen o insulten a un jugador, llavors tenen per a fer dos o tres programes més. El futbol espanyol i sobretot el seu periodisme, hauria d’aprendre dels americans a l’hora de parlar d’espectacles i vendre un producte i no el que fan aquí, però veient qui està al càrrec dels estaments i dels mitjans és l’únic que podem esperar.

S’ha d’acabar amb aquesta tendència que quan es perd és una gran desgràcia i que tots hem d’estar tristos i emprenyats i que no ens puguin ni mirar. Si es perd o es guanya no deixa de ser un esport, si els que juguen, després del partit, se’n van a les seves magnífiques cases, amb els seus magnífics cotxes i les seves butxaques plenes de diners, se’ls en fot, estaran emprenyats potser aquella mateixa nit, però bàsicament se’ls en fot. Perquè nosaltres ens ho hem d’agafar d’aquesta manera, si els principals implicats no ho fan? Nosaltres haurem d’anar a treballar igual al dia següent (els que tinguin sort de treballar), ens hauria d’importar una merda que es disfressin després d’un partit. Si ho haguessin fet els del Madrid, als aficionats del Getafe i al seu president no els hagués afectat tant, encara haguessin rigut, però clar, després de l’any passat aconseguir un empat davant del Barça, contra els catalans, estaven molt animats i llavors és quan ve la ràbia quan perden.

Els hauria de fer més ràbia com van jugar i la poca competitivitat que van oferir al camp, però clar el tema Halloween els va servir per a disfressar les misèries esportives, com als mitjans de la caverna els va servir per a no haver de parlar que el seu equip va fer un partit bastant lamentable, amb fins i tot alguns xiulets al camp a la segona part i gent abandonant l’estadi bastant abans d’acabar el partit, amb la majoria d’entrevistats a les portes de l’estadi, decebuts amb el joc del seu equip, tampoc van haver de parlar d’una nova agressió del seu estimat Cristiano, que tots els partits li pega una punyada a algú a una pilota aturada o com dissabte una patada sense pilota pel mig, amb total impunitat. És lamentable com aquest personatge, quan no marca els gols que vol o els companys no li passen, perd els papers de mala manera, amb total impunitat.

Però bé anem al partit del Barça. El partit va ser realment plàcid, el Getafe va oferir molt poca resistència, es va limitar a intentar defensar, tapant espais i tots tancats al seu camp i pràcticament no va sortir del seu propi camp en tot el partit. Va ser un partit molt plàcid per als defenses, on els laterals van ser pràcticament extrems i tant el porter com la línia defensiva i de mitjos va tenir poca feina. La poca feina que van tenir la van resoldre bé, sobretot gràcies al treball de recuperació de Busquets, que va impedir que les jugades anessin a més i amb l’ajuda de Rakitic van posar un mur per on no van aconseguir passar l’equip madrileny.

El més interessant de tot plegat al partit va ser el canvi tàctic que es va produir a la segona part, perquè el partit es veia que el Barça caminant tard o d’hora es resoldria per alguna jugada individual dels de dalt i al final el que va decidir va ser Sergi Roberto. El canvi tàctic quan va sortir Iniesta al lloc de Munir i es va passar a jugar amb només dos davanters i quatre mitjos. Perquè va ser interessant? Perquè en principi és impensable que el Barça jugui amb només dos davanters, però segons contra quins equips, potser no sigui tant mala idea optar per aquest sistema tàctic. L’any passat al Bernabeu, el Barça es va veure bastant superat perquè va sortir amb tres mitjos mentre que el Madrid ho va fer amb quatre i aquesta superioritat numèrica es va notar moltíssim, el Barça no podia recuperar la pilota amb la pressió alta i quan la tenia li durava molt poc. Suposo que Lucho va prendre bona nota d’aquell partit i espero que, més encara sabent que Messi no arriba al partit, sigui una tàctica de cara a jugar al Bernabeu, ja que el Madrid segurament sortirà amb quatre mitjos i es poden tenir els mateixos problemes que l’any passat, el Barça pot jugar amb Suárez i Neymar de davanters i posar de connexió amb el mig camp a Iniesta amb quatre jugadors en rombe, amb Rakitic i Sergi Roberto ajudant a Busquets i arribant a dalt per sorpresa i que Iniesta es mogui per on vulgui donant sempre opcions als companys per a combinar en curt i donar sortida a la pilota. Amb Messi al camp, està clar que seria més difícil, a no ser que Messi jugués de mitjapunta i es prescindís d’un mig i jugar tots més juntets, però amb la seva absència es pot prescindir perfectament de Sandro o Munir. Al Barça tal i com estan ara a la lliga, empatats a punts a la primera posició, veient que els de sota punxaran més previsiblement, un empat al Bernabeu li aniria força bé de cara al average particular, que falta veure aquesta jornada que ve, que tots dos juguen amb dos rivals molt perillosos, encara que el Villareal vindrà amb baixes importants al Camp Nou i veurem com surt el Sevilla davant el Madrid després del partit de xampions d’entre setmana, però tot apunta que s’arribarà al clàssic empatats a punts. El clàssic diuen que només són tres punts, numèricament és cert, però si no perds a casa del teu màxim rival per al títol, en una lliga on en cas d’empat es decideix pel doble enfrontament, és molt important no perdre i si perds, perdre per la mínima i havent marcar gols a camp contrari. El Barça ha d’arribar a gener a dalt de tot i després ja es veurà com s’arregla l’equip, hi ha jugadors fent un sobreesforç que suposo que durant el gener i febrer tindran els seus partits de descans per arribar a final d’any al màxim rendiment.

En l’apartat individual molt destacable el partit de Sergi Roberto, que poc a poc es va soltant i va donant mostres del que pot aportar. Si parlàvem a començaments de temporada que els del filial havien de fer un pas endavant per ajudar l’equip, Rafinha fins lesionar-se, Bartra quan el posen i Sergi Roberto si que estan complint amb escreix, Sandro i Munir no se’ls pot recriminar el seu treball, tenen alguns detalls a cada partit, però s’espera més d’un davanter del Barça. Sergi Roberto dissabte va fer un partidas, ja no per les assistències dels dos gols, sinó pel seu desplegament i claredat a l’hora de jugar la pilota.

Després ja fa dies que parlem dels dos davanters que estan amb gols aguantant l’equip, però realment qui està aguantant l’equip és Busquets, està donant recitals de com col·locar-se al camp i com estar sempre al lloc adequat, a més quan ha jugat d’interior ha estat profund i ha filtrat passades de molt mèrit, està jugant-ho tot sense defallir i està exercint al camp de capità més que mai. És un dels jugadors que han donat un pas endavant més evident. Ajudat per un Rakitic que no està brillant ofensivament però que totes les pilotes que passen pels seus peus estan sortint amb criteri i millorant sempre la jugada, no són passades de gol que surten a les estadístiques, però són molt importants per al funcionament de l’equip, per exemple per a deixar a Neymar en un contra un i poder desequilibrar individualment.

Els dos davanters estan al nivell que s’espera de dos cracks que han costat el que han costat i que cobren el que cobren. Suárez més amb l’aspecte de treball per a generar-li espais a Neymar i als mitjos que entren de segona línia i definir les que té, sempre al lloc exacte per a rematar i sent bastant efectiu. Neymar als gols hi està sumant la capacitat de desequilibri que es necessita per a trencar defenses tancades, encara que al partit va entrar una mica tard, ja que els primers 25 minuts es va encomanar del ritme lent i espès que tenia el partit.

La línia defensiva i el porter no es poden valorar molt que diguéssim, ja que van tenir molt poc treball, es poden destacar més per les seves incorporacions en atac dels laterals i dels centrals en conducció més que per la feina defensiva.

Fins al moment no es pot recriminar res a l’equip amb les circumstàncies que s’han produït fins al moment. L’equip tenia partits assequibles després de la lesió de Messi, a la que se li va sumar la d’Iniesta, excepte Sevilla i Villareal, el primer no van merèixer perdre ni molt menys per joc i ocasions, el segon la propera jornada veurem com va, però és més important del que sembla. Amb millor o pitjor joc s’han tirat endavant la resta de partits, que és el que demanàvem quan es va trencar l’argentí. Ara falta l’espenta final per a poder arribar a gener amb opcions de títol, a partir de gener és quan podrem exigir més en quant a joc.