Tarda per a la història.

Aquest cap de setmana els aficionats blaugrana han estat testimonis directes, d’un d’aquests partits que se’n parlarà d’aquí 20-30 anys, com a nits històriques del barcelonisme, entra al grup històric dels 0-5, 5-0, 2-6 etc. Però probablement serà recordat com un dels partits on la superioritat ha estat més insultant de tota la història, davant d’un dels equips blancs amb més noms a l’onze titular, probablement la temporada que nom per nom hi ha més diferència en quant als dos planters.

És per això que és quan té més mèrit, perquè la superioritat va ser insultant, el 2-6 per exemple, va haver-hi fases del partit que el Madrid va jugar relativament bé i va tenir ocasions de gol, inclús es va apropar al marcador, però es que tret d’un parell d’ocasions quan l’equip es va relaxar una mica, el Madrid no va inquietar per a res a Bravo, que va fer un parell de parades per a la foto, excepte la que li para en l’un contra un amb la vedette madridista, la resta són pilotes que va parar per estar al lloc adequat, perquè el Madrid va apretar una miqueta al començament de la segona part però amb xuts de fora, no per jugades de mèrit, les úniques ocasions madridistes van ser per errades pròpies del Barça a la sortida de pilota o per una contra a un corner desafortunat.

Però bé abans de parlar del partit m’agradaria comentar un parell de coses, perquè aquesta última aturada de seleccions ha estat una vergonya el que ha passat amb el Madrid i el Barça, la diferència de tracte dels seleccionadors a l’hora d’amnistiar jugadors per a que no anessin a jugar. Comença a ser hora que alguns diguin prou d’aquests privilegis a l’hora de donar permisos a segons quins jugadors, com es diu per les meves terres “o follem tots o la puta al riu”. No pot ser que el Barça hagi de cedir a cinc jugadors a la selecció espanyola, mentre que els del Madrid s’esborrin i no passi res, no pot ser que Isco se’n vagi de la concentració per una sobrecàrrega, que ramos ni viatgi i que en canvi es canviï a Busquets al primer amistós per molèsties musculars i que viatgi a Bèlgica per a jugar al proper partit. No pot ser que Mascherano acabi el primer partit amb una contractura muscular i que en lloc de tornar a Barcelona el Tata el forci per a jugar un partit a Colòmbia. Perquè va passar el tema dels atemptats, si no el Madrid hagués pogut preparar el partit amb tots els titulars durant 15 dies mentre els del Barça haguessin arribat a dos dies del clàssic a Barcelona. El més lògic seria que els clubs es plantessin i s’acabés aquest mercadeig en dates FIFA per a recaptar les federacions i organismes, però ja que els clubs no ho fan conjuntament, hauria d’haver al club algú que s’ocupés d’aquestes coses i de pressionar per a que no passi, però clar demanar que al Barça els que manen facin la seva feina, es veu que és demanar molt, ells només els interessa Qatar.

Va ser vergonyós que els dos clubs estatals més grans, hagin de fer el minut de silenci per les víctimes de París amb la jaqueta del xandall perquè tots dos porten publicitats dels països que subvencionen els terroristes. Ja és lamentable i hipòcrita que es faci un minut de silenci per les víctimes de París quan ja porten mesos i mesos matant a gent per tot arreu del món i que només es faci ara perquè les víctimes són del primer món, però que a sobre s’hagin de tapar les publicitats és molt lamentable i encara no s’ha acabat perquè té tota la pinta de que tornaran a renovar. Quin fàstic veure al pit de la samarreta del Barça, compartint samarreta amb Unicef (ben petiteta i a un raconet quan abans estava al mig del pit i el club era admirat per això), un país que té a les dones com si fossin poc menys que un gos i que patrocinen a Isis. Amb això s’ha convertit el Barça des que va entrar Rosell a fer de president, un mercadeig continu amb Qatar i Brasil per a interessos propis. Però clar, com entra la piloteta tots contents, així estem, al punt de mira de la FIFA-UEFA i que ens prenen per tot arreu com a ninotets.

Però bé anem al futbol. Dissabte es va veure al bernabeu la diferència clara del que és un equip i el que és una associació d’estels. La diferència evident del que és un equip que vagin tots a una i corrin respecte un equip partit amb 5 que defensen i 5 que ataquen. El Barça va posar el futbol i el Madrid les patades, el no saber perdre i les piscines ridícules d’impotència per no poder crear jugades de gol.

M’agradaria donar molt mèrit a l’entrenador, perquè va aprendre dels errors del passat i va sortir amb 4 mitjos i va sacrificar un davanter. Sovint a can Barça es fan moltes palles mentals alguns “savis” de l’entorn que si s’ha de respectar la filosofia i no es pot sortir del 4-3-3. Bajanades que un cop més Lucho es va encarregar de demostrar que el que el Barça ha de respectar és la seva filosofia de combinar i atacar a partir d’associació amb pilota, de pressionar a dalt quan la perds per a recuperar-la el més ràpid possible i d’atacar ordenats i amb més possessió útil que el rival. El Barça ha fet probablement el millor partit de la era Lucho, en quant a controlar el ritme i la possessió i atacar amb la pilota, el més semblant a l’època del Barça de Pep, amb 4 mitjos i només dos davanters. Lucho va aprendre (espero que sigui per això i no perquè no podia jugar Messi d’inici), que l’any passat el Madrid li va fer un estrep al bernabeu per la superioritat al mig camp i el control de la possessió. En aquest cas Lucho va saber rectificar i a més va “copiar” la tàctica que va posar en pràctica Pep el dia que va posar d’extrem a Alves per a contrarestar la banda esquerra merengue. Va posar a Sergi Roberto a la banda per a que ajudés Alves amb les pujades de Marcelo i que l’any passat van destrossar a l’equip per les superioritats en banda esquerra que es van produir. Mai sabrem si va ser per la lesió de Messi o per la decisió tàctica, el que si que podem dir és que va sortir a la perfecció i el Barça es va fer amo i senyor del control de la pilota i va fer que el Madrid pràcticament ni generés jugades de perill, va fer que el partit no fos d’anada i tornada, va desbaratar totalment el joc blanc i van semblar un equipet de carrer que només feia que perseguir ombres. Probablement ha estat el clàssic que l’equip blaugrana ha patit menys en defensa i això que jugava Mathieu, però és que no van tenir ni oportunitat de provar-lo defensivament, es van limitar a alguns xuts des de lluny i pilotes aturades. Va ser un bany en tota regla.

El Barça es va dedicar a tocar amb calma, esperant que l’equip blanc, pressionat per jugar a casa, anés a buscar-los a dalt per a sortir amb combinacions en curt i un cop superada la primera línia de pressió es convertia tot en un solar per a que els de dalt, capitanejats per Iniesta i amb els dos estilets ofensius es dediquessin a fer mal i a tenir tot un repertori d’avantatges per a poder trencar als seus marcadors. La pressió a dalt necessita d’una gran coordinació i un gran esforç físic per part de tots, si es fa desordenada es generen uns forats brutals i el Barça es va dedicar a fer rondos gegants esperant a que es generessin aquests forats, és el que té tenir a tres davanters que no corren cap enrere. Hi ha una dada que ho diu tot, Suárez va recuperar més pilotes que la BBC junta, el Madrid ja fa temps que no juga en equip, per a guanyar a segons quins equipets tipus Español, Las Palmas, etc. ja li va bé, perquè al madridista si es guanya ja li està bé, però és el problema que té ser resultadista, que llavors quan perds ja no tens res que defensi el teu joc. El Madrid quan ha tingut rivals d’entitat al davant ha fet riure, però com s’ha anat guanyant, com per exemple amb el Celta, que va ser dominat inclús amb superioritat numèrica, però com es va guanyar es tapa tot. Després et ve un equip amb cara i ulls i caminant et fot un bany i es genera una crisis brutal que ja es vol enviar a jugadors, entrenador i president a pastar fang. Em fa gràcia que ara es veu que el president li ha dit a l’entrenador que és ell qui mana al vestidor i que si ha d’asseure a les estrelletes a la banqueta que ho faci. Potser arriba una mica tard ja, el mal ja està fet, potser si no hagués imposat que juguin els seus fitxatges les coses no estarien com estan ara, però bé tots sabem com funciona el Madrid.

La situació tàctica del partit va fer que Iniesta jugues alliberat totalment i es dediqués a ajudar als dos davanters i a moure’s pel camp lliurement oferint alternatives de passada amb curt a qualsevol que tingues el control de la pilota i tingués dificultat, va ajudar moltíssim amb la pressió avançada i estava fresc per a pujar a ajudar als davanters i fer la darrera passada, ja que tenia al darrera a Rakitic, Busquets i Sergi Roberto que li feien la feina fosca, va poder controlar el ritme com i quan va voler accelerar-lo i va poder estar més pendent de Modric, la peça clau en la sortida de pilota i va destrossar al Madrid amb el seu joc entre línies, va ser el millor del partit amb diferència i no m’estranya que sortís del camp aplaudit pels seus propis rivals, ja que va fer un partit per a emmarcar i que va arrodonir amb un dels seus gols marca de la casa, que en fa pocs però són tots brutals i en partits importants. Me n’alegro moltíssim ja que aquest any amb els galons que mereixia des de fa un parell de temporades està callant moltes boques d’alguns que l’atacaven perquè no podien atacar a Xavi i d’alguns que ja el volien jubilar.

És complicat destacar individualment a algun jugador perquè tots van estar a un gran nivell, Suárez va destrossar el centre de la defensa blanca, va portar als dos centrals de corcoll i va fer dos golassos, es va col·locar al camp com acostuma, va aguantar les pilotes que tenia que aguantar quan més pressionat va estar l’equip en la sortida de pilota i va ser decisiu en la majoria dels gols, ja fos marcant ell o com per exemple la recuperació que fa al segon gol, que li pren la cartera a Modric i és el que inicia la jugada de gol. Va estar molt ben secundat per Neymar, que va ridiculitzar primer a Danilo i després a Carvajal, va ser tant insultant la seva superioritat que als darrers minuts es van dedicar a caçar-lo miserablement, fruit de la impotència de no poder-lo parar, es va moure molt bé entre línies també i va trencar el partit quan i com va voler.

Després Messi, se’l va notar faltat de ritme però va fer algunes arrancades i jugades marca de la casa que demostra que està recuperat, encara que li faltin un parell de partits per a posar-se a to, jo li donaria una part davant Roma i Real Societat per a que agafi ritme progressivament i estigui ja al màxim per a visitar Mestalla. De totes formes faltat de ritme aporta més que Munir, que està acusant la pressió que arriba nadal i no ha acabat de demostrar que es pot quedar a can Barça i és carn de cessió, dissabte va fallar dos ocasions claríssimes, una fins i tot traient-li la pilota dels peus a Piqué, que tots esperàvem que fes el gol per a poder treure la maneta i venjar-se de les ridícules xiulades que rep en cada partit. Les jugades dels darrers minuts de Piqué també són indicatiu del baix rendiment del Madrid que va fer tant poca por, que fins i tot el central del Barça va poder dedicar-se a fer de palomero els darrers vint minuts de partit.

La mitja va fer un partit espectacular i va ser decisiva per a poder trencar el partit com es va trencar, ja que van monopolitzar la pilota i van fer un treball de pressió conjuntament amb la resta de l’equip brutal, amb menció especial per a Sergi Roberto, que un cop més va demostrar que té lloc en aquest Barça per a donar relleu a molts jugadors titulars i que se’n va sortir jugant d’interior avançat, va generar la jugada del primer gol i va eixugar completament a Marcelo. Rakitic i Busquets van fer també un gran treball i entre els tres juntament amb Iniesta, van destrossar al Madrid, van jugar pràcticament caminant, com si fessin un entrenament i amb això en van tenir prou.

Els defenses van tenir ben poc treball, però van fer-ho molt bé, Alves va mantenir més la posició que de costum i va estar molt atent a les cobertures, com la jugada que el Madrid recupera a l’àrea blaugrana i li treu pel darrera la pilota a la vedette madridista quan ja anava a xutar davant de Bravo. Alba va pujar més per banda però també va ser molt selectiu amb les pujades i fins i tot va assistir a Suárez al quart gol. Piqué va fer de mariscal i va refusar la majoria de pilotes aturades que va sacar el Madrid i va estar ajudat per Mathieu, que a falta de treball defensiu va aportar el poc que pot aportar, joc aeri als corners i fer nosa quan xutaven de fora de l’àrea.

Bravo va fer també un partidas, ja no per les aturades, que excepte la del mà a mà amb la vedette madridista, la majoria van ser d’estar ben col·locat, el millor va ser el seu joc de peus, que va arriscar amb les passades i van destrossar la primera línia de pressió, no va pegar pràcticament pilotades i va estar molt sobri i molt atent durant tot el partit.

El resultat a hores d’ara en lliga probablement no pot ser millor i és sense cap mena de dubte molt millor del que tots vàrem poder imaginar a començaments de temporada veient el calendari, a sis punts del Madrid i a quatre de l’Atlètic, havent visitat pràcticament els camps més complicats de la lliga i amb les forces justíssimes, la veritat és que la lliga pinta molt bé, ja falta menys per arribar al mercat d’hivern i que pugui jugar sobretot Arda, jugador que li donarà molt a l’equip en atac i amb el treball a la pressió.

La única nota negativa del cap de setmana, després de la victòria de l’handbol a pista del Vardar macedoni (on un cop més Jallouz i Pérez de Vargas li van salvar el cul a Pascual), ha estat la derrota del basquet a pista del Laboral Kutxa, un partit que va anar guanyant pràcticament tota la estona, amb diferències de 6-7 punts, que va arribar als darrers segons empatat i que es va anar a una pròrroga que amb un entrenador decent no s’hagués arribat, perquè tenint la darrera possessió, va ordenar un atac per a que es jugués el tir Peperouglu, amb els jugadors que té el Barça manen ous!! Però el problema ja no és ni aquest, el problema és que aquest senyor prioritza que s’esgoti la possessió a que es faci una jugada decent. Com pots pretendre que una jugada et surti bé si consisteix en botar la pilota fins que faltin 5 segons de possessió? N’hi ha per a que li retirin el carnet d’entrenador. Quin personatge....