Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, noviembre 29

A seguir millorant.



El Barça continua amb la ratxa triomfant dels darrers dies guanyant i marcant molts gols, però estaria bé que els elogis no portin a pensar que ja està tot pràcticament fet, s’està guanyant amb claredat però hi ha partits on el resultat és una mica enganyós. Portàvem tres partits consecutius a un nivell bestial, ja no pel resultat final, sinó perquè el Barça s’assemblava, salvant les distàncies, a l’equip de l’era Pep. Salvant les distàncies perquè allò probablement serà irrepetible, però si semblant amb la forma de controlar el partit, tant en quant a ritme com a la pilota. Ahir però no va ser així, la Reial Societat va fer un partit bastant digne al Camp Nou i fins a encaixar el segon gol inclús va tenir opcions de competir-lo. Els primers vint minuts, l’equip basc va sortir decidit a complicar la vida al Barça amb la pressió avançada i l’equip molt junt a camp contrari, fins i tot va tenir alguna ocasió i moltes aproximacions perilloses que no acabaven en ocasions per diferents motius. Això evidentment comporta que si pressiones molt a dalt tinguis molt espai al darrera de la defensa, que amb els davanters que tens puguis destrossar al rival, sense anar més lluny quan millor estava la Reial en una jugada aïllada Suárez es planta sol davant el porter.
El partit donava la sensació que el Barça el trencaria d’un moment a l’altre amb tants espais, això va fer que l’equip es relaxés una mica i llavors es va passar a un partit d’anada i tornada, cosa que al Barça no li interessa amb absolut sota el meu punt de vista, en algun moment donat del partit et pot servir per a trencar-lo quan l’equip rival està molt tancat i no deixa espais, però en circumstàncies normals és un risc que no cal córrer davant la majoria d’equips de la lliga, més que res perquè normalment sortiràs guanyant degut a la qualitat que tenen els teus davanters, però quan no tens el dia et pot passar com a Balaídos o al Sánchez Pizjuán, que tenint ocasions de gol clares al final acabes perdent amb claredat.
La primera part va ser un anar i tornar on Mathieu va quedar retratat pràcticament en cada jugada, si paréssim la imatge cada cop que es produïa una aproximació de perill de la Reial, es veuria Mathieu a 5 metres de la jugada tornant de l’atac i Mascherano i Busquets salvant-li el cul. Per sort tots dos estaven en mode activat i les jugades no van acabar amb el perill que pintaven quan es produïa la recuperació i contraatac de l’equip basc. Els equips quan juga Mathieu ja es freguen les mans, ja tenen clar el forat per on fer mal, ja sigui pressionant-lo una mica per a que perdi la pilota, ja que és incapaç de donar una passada amb condicions al que té a tres metres, o bé atacant a la seva esquena, perquè llegeix fatal el joc i perd la posició amb facilitat, posició que mai pot recuperar com si que fan els altres laterals-centrals. Si féssim un mapa de calor mentre va estar Mathieu al camp, veuríem que la majoria dels atacs dels bascs es situen per la seva zona, que sort que fallaven la última passada, perquè era una autèntica autopista on només hi havia un peatge, Mascherano. Per sort no va acabar amb massa perill per al Barça i es van fer dos gols amb bastanta facilitat que van acabar amb l’empenta del rival. La segona part ja va ser un partit més espès i on només hi havia una mica d’interès amb quan agafa la pilota un dels davanters amb carrera i la expectació del que podien fer tots tres plegats.
Tots tres que per cert s’està passant una mica l’entorn amb el seu bon rollo i que bé que es porten, està molt bé que tinguin una bona relació dintre i fora, és molt positiu per a l’equip, però potser s’estan passant una mica els mitjans fent vídeos del bé que es porten, preguntant a tots pel bé que es porten i tal. S’estan fent molt pesats la veritat. La pròpia realització semblava més interessada amb aquest tipus de xorrades que amb les jugades del partit, enfocant a les famílies en ple partit.
En l’apartat individual, abans de parlar dels tres davanters, jo vull destacar a Iniesta, que està a un nivell brutal des que ha tornat de la lesió, està oferint una lliçó insultant partit rere partit de com dirigir un equip, el ritme que interessa en tot moment, de tenir clar que fer en cada jugada que rep la pilota i de precisió a l’hora de fer les passades i els canvis d’orientació. Es parla molt de la MSN però per a que la MSN rebi pilotes també s’ha de produir un joc previ al mig camp i tant els dos interiors com Busquets estan jugant a un gran nivell, entrant a més de segona línia i generant perill entre línies. Ahir el manxec va fer un altre gran partit i ja en van uns quants. Al final per sort s’haurà de fitxar ben poc perquè aquesta posició amb ell, la arribada al gener de Turan i l’explosió de Sergi Roberto, aquesta posició està molt ben coberta, al final probablement amb Sergi Roberto de comodí i l’arribada dels dos que ja estan entrenant probablement només farà falta un davanter per a donar relleu a la MSN i vendre a Adriano i fitxar a un lateral esquerrà decent per a quan no jugui Alba. Ahir Mathieu va demostrar un cop més que li ve molt gran aquest equip i la posició de lateral encara més. Ja no dic un central perquè amb Vermaelen, el tronc i Bartra, si porten un central estan reconeixent la seva incapacitat a la hora de fitxar, perquè amb Bartra no es compta, encara no entenc perquè, però si no l’has de fer servir, el millor és portar algú que tinguis la confiança de posar-lo en qualsevol partit, ja vàrem veure el que va fer ahir Mathieu, el que va fer Vermaelen amb la Roma, que té menys cintura que un tronc i va fer probablement un dels penals més clars de la història de la xampions.
Per sort les dos laterals estan a un gran nivell i Piqué també. Ahir Alves va fer un partidàs, beneficiat pels espais va ser un extrem més, va donar una assistència i mitja, perquè la segona que li donen com a assistència realment es compta perquè acaba amb gol, no perquè fos una passada per a ell, és Suárez qui la transforma en assistència. Va fer un partit molt seriós encara que va deixar la banda una mica abandonada en defensa, no tant com Mathieu, però alguna jugada va tardar en baixar. Partit bastant complet del brasiler que va tenir el seu premi de part del públic en ser substituït, un descans que ja li feia falta ja que és el que més està pagant les lesions dels companys i la falta de rotacions.
De Mathieu ja pràcticament ho de dit tot, només em falta recordar, per als que es queden amb la passada de gol a Neymar, que al final alguna n’havia d’encertar, però que es tant mediocre que va tenir oportunitats de sobres per assistir però que com és tant dolent o fallava el control o la passava sense ni mirar on estaven els companys. Inclús el gol està en fora de joc ja que no és ni capaç d’entrar a l’espai jugant de lateral sense caure en fora de joc. Un dels pitjors fitxatges qualitat preu de la història del club.
Piqué ja porta dies a un gran nivell, li van venir bé els partits de sanció per acabar d’agafar la forma que li sol costar assolir a començament de temporada. Ara mateix està al nivell del millor Piqué a can Barça, amb ambició golejadora, amb molt bones conduccions per a trencar línies i que li falta una mica de confiança a l’hora d’arriscar les passades quan un company entra des del darrera, ahir van haver unes quantes internades d’Alves que no es va atrevir a fer-li la passada i el va deixar en fora de joc. Molt segur per dalt a les pilotes aturades i molt tranquil i ben col·locat al camp.
Una tranquil·litat que també aporta Bravo els darrers partits, molt segur a les sortides i molt tranquil amb la combinació en curt per a la sortida de pilota, de parades en fa poques, perquè no acaben d’arribar amb perill, però està atent i ben col·locat gairebé sempre, el que s’acostuma a demanar a un porter del Barça.
Els dos mitjos que falten tenen el handicap que la davantera està sent molt vistosa i eclipsa a la resta, però el treball que estan fent Busquets i Rakitic és impagable, ja no només a l’hora d’organitzar i donar una sortida neta a la pilota des del darrere, ni les cobertures quan pugen els laterals, el que millor estan fent és coordinar la pressió post pèrdua de pilota, estan ofegant, amb l’ajuda d’Iniesta i Suárez principalment, la sortida dels equips rivals, recuperacions que generen moltes ocasions de gols als davanters, que ja encaren defensors sense ajudes perquè l’equip rival està el plena sortida i amb els mitjos descol·locats.
Per últim els tres davanters, Suárez i Neymar estan a un nivell brutal ara mateix, estan absolutament rodats i han fet la passa endavant que demanava l’equip després de la lesió de Messi, quan ha tornat Messi, quedava el dubte de si tornarien a fer com abans, que sempre la primera opció era buscar a Messi i es perdien moltes ocasions de gol per això. Messi ha tornat en molt bones condicions, li falta rodatge per assolir el ritme pre-lesió però va amb pel bon camí. El millor de tot és que sembla que l’argentí no ha entrat novament a l’equip amb exigències, ha acceptat el rol que tenen els altres dos i la bona relació que tenen dintre i fora sembla que fa que vulguin compartir els focus i no protagonitzar-los com en altres equips, encara que corren el risc de passar-se, com ahir que quan ja havien marcat tots dos vagin massa a intentar que marqui el tercer, es va veure davant la Roma i es va veure ahir, que es van perdre ocasions clares per voler assistir al que no havia marcat encara, dimecres amb Neymar i ahir amb Messi, si ho fan amb el partit decidit i troben un punt d’equilibri no hi ha problema.
Partits com el d’ahir no suposen cap problema perquè saps que al final acabaràs guanyant per qualitat dels teus jugadors, però la fragilitat defensiva en fases del partit i l’anada i tornada que es va veure, amb un equip gran pot plantejar molts problemes. De moment podem estar contents que s’ha recuperat bastant l’estil, ara falta retrobar la seguretat defensiva, encara que pel que sembla depèn més de la qualitat del rival que estan més o menys concentrats.


No hay comentarios:

Publicar un comentario