Mes clau.

El Barça ahir va guanyar un partit amb més pena que glòria, un partit que fins que no li van xiular el penal semblava un partit de costellada i que a partir del gol es va decidir i va activar als blaugrana. Fins aquell moment el Barça, sense jugar malament, perquè jugar malament és no posar ganes i no jugar de forma col·lectiva, no estava generant gens de perill, cap jugador podia desbordar i el Betis no estava patint gens defensivament, era un partit correcte amb el control de la pilota i del ritme però sense generar res. La jugada del penal, errada clara de l’àrbitre trenca el partit. Un àrbitre que és molt dolent i molts cops ja ho he comentat, que va fer un partit horrorós i va permetre al Betis pegar tot el que va voler, que va fer una errada en tot el partit a favor del Barça, la del penal i no veure la falta posterior de Rakitic al central que fa el gol a pròpia.

Però clar, al acabar amb gol ja ha servit a tota la caverna per a posar al mateix sac una errada a favor en tota la primera volta, amb el robatori que es va produir ahir al bernabeu, on la Reial Societat va rebre dos penals en contra que no eren i no li van xiular dos penals a favor que si que ho eren, a més de no expulsar a Nacho amb vermella directa, per una jugada molt similar a la que si que la va rebre el jugador del Rayo, Tito, al partit anterior al mateix estadi. Comparar un arbitratge com el del Bernabeu amb el del Camp Nou i posar-ho al mateix sac dient que als dos grans els beneficien sempre, és més que patètic. Sobretot quan els blaugranes estan rebent arbitratges lamentables, amb designacions més que sospitoses i no parlem dels horaris i el calendari. Lamentable.

A partir del gol, el Barça ja recupera una mica d’alegria amb el joc i el segon gol arriba molt aviat, que trenca el partit definitivament ja que el Betis estava jugant a fer faltes constants i defensar el resultat, sense passar gairebé de mig camp, on el seu porter estava sent el millor del partit. Només va faltar el tercer gol només sortir dels vestidors que va ser una llosa definitiva per als andalusos i llavors el Barça ja va entrar per on va voler, va fer un munt de jugades ofensives i hagués pogut fer encara més gols dels que va aconseguir. És la diferència entre un partit i l’altre que volen igualar, el Barça segurament sense el penal hagués guanyat igual, perquè estava controlant totalment el partit i era qui tenia les ocasions, es veia que era qüestió de temps, en canvi el Madrid en tot moment es va veure dominat i superat per la Reial Societat i si no és per les ajudes no guanya, tots dos equips es van posar amb 1-0 d’un gol que no havia de pujar al marcador, és la única cosa igual que es va produir, perquè a partir de llavors el Barça va fer el segon i va seguir dominant, mentre que al Madrid li van empatar el partit i li van perdonar en vàries ocasions el gol fins que es va posar 2-1.

En l’apartat individual abans del gol no s’hagués pogut destacar pràcticament ningú, semblava que els pesaven els torrons i la gent ja començava a patir per la maledicció del campió del mundialet, però a partir del gol molts jugadors van estar a un molt bon nivell. Probablement el més regular va ser Sergi Roberto, que als minuts pre-penal va ser el que va provar més coses i el que va trencar amb conduccions plenes de potència física, però sense resultat final perquè llavors els de dalt estaven marcats. A partir del gol va seguir a un bon nivell i va fer una molt bona pressió a la sortida de la pilota, va iniciar ell un parell de transicions molt perilloses amb una molt bona arrencada i va fer un partit molt complert. Els dos mitjos que el van acompanyar van fer un partit molt similar, però a més van tenir incidència amb els gols, Rakitic molestant al central (i fent-li falta) que el va forçar a tocar la pilota i fer-se el gol a pròpia porta, mentre que Busquets, un cop més i ja no se quants en van, va tornar a fer una recuperació avançada amb assistència de gol inclosa que acaba amb el tercer gol del Barça. El treball del de Badia és absolutament impagable i decisiu i farà bé Lucho d’aprofitar les noves cares per a donar-li descans, ja que amb l’arribada d’Arda podrà jugar allà Sergi Roberto o Rakitic en algun partit de dificultat menor.

La davantera va fer un molt bon partit, tant Messi que va començar un pel dubitatiu, que va posar el cor en un puny als aficionats quan després d’un cop se’l va veure queixant-se durant uns minuts i quan al final va fer una senya a la banqueta ja em vaig témer el pitjor, sortosament només tenia problemes amb les botes i va fer una molt bona segona part, molt actiu i amb ganes de donar espectacle, a més de sacar magistralment unes quantes faltes que el travesser es va encarregar d’evitar. És un dels pocs aspectes on té millora, perquè s’apropa bastant al gol en cada falta però li falta una mica més d’efectivitat, però sobretot penso que alguns cops es passa d’optimista xutant faltes molt llunyanes que en un mal gest pot generar una lesió important, penso que no hauria d’arriscar tant.

Molt bon partit de Neymar malgrat no marcar i la mala sort al penal. Ja fa dies que se’l veu ansiós amb el gol i no ho hauria d’estar, perquè ja arribarà, l’important és el que està fent amb la pilota i el que està generant, que està formant part de la majoria dels gols del Barça, ja sigui començant la jugada o assistint i això és el que li ha de quedar al final del partit, no si marca o no, perquè si no entrarà en un període d’ansietat per marcar que li farà baixar el rendiment. També s’ha de dir que alguns jugadors ja fa dies que l’estan buscant amb excés amb la connivència de l’àrbitre, que em sembla molt penós, des que es van iniciar les campanyes des de la caverna merengue que està sent el sac dels cops amb el permís dels àrbitres. Molt lamentable la veritat.

Com molt lamentable que el senyor Suárez no hagi estat nominat a la pilota d’or ni que la revista francesa l’equip l’hagi inclòs al seu onze de gala, posant a la vedette madridista quan no ha guanyat res i quan no ha marcat gols importants durant la temporada, penso que no importa quants en marquis, sinó la importància de quan els facis i Suárez ha fet gols molt decisius, però és un altre dels jugadors marcats des de la mossegada, és trist però és així. Ahir va tornar a fer un partidàs, movent-se molt intel·ligentment per tot el front d’atac, oferint-se als seus companys i caient a banda per a generar espais, apart de marcar dos gols clar, que surt a gairebé gol per partit, ahir inclús en va fallar un a porta buida que era el seu hattrick. Apart de tot el que lluita i el que pressiona al rival, un altre jugador imprescindible, que a veure si porten algú per a jugar al davant i també pot descansar, perquè al no tenir lesions ha estat el davanter més utilitzat amb diferència.

La defensa no va tenir gens de feina, ni el porter tampoc, va haver-hi una ocasió de Ceballos per una errada d’Alves que ell mateix va recuperar la posició i va impedir el xut a porta. Ahir amb la defensa que hi havia era per a posar-se a tremolar, un flanc esquerre amb Mathieu de lateral i Vermaelen fent-li les cobertures, terrorífic. Sort que el Betis no va atacar molt perquè mare meva quin risc innecessari. Mascherano va estar al nivell que acostuma, molt seriós i alternant molt bones jugades i anticipacions importants amb alguna errada que amb un equip potent hagués pogut costar cara, va portar el pes de la línia defensiva i va sortir bé amb la pilota controlada, però de treball defensiu ben poquet. Bravo pràcticament ni es va veure.

L’únic que va rendir a un nivell prou alt ofensivament, en quant als defenses va ser Alves, que a punt va estar fins i tot de fer un golàs. El brasiler ha acabat molt bé l’any i és bastant indiscutible, però ara ve el mercat d’hivern i és el motiu pel qual ve el títol de la entrada d’avui.

És un mes clau perquè ara, encara que sembli contradictori, és el moment més important de l’any. Quan podíem pensar que s’havia passat el pitjor, de jugar amb el planter tant reduït, sense poder fer rotacions i sense poder fitxar, ara és quan realment s’ha de tenir més cura i penso que serà un mes clau de cara al desenllaç final.

Lucho ha de trobar un terme mig entre posar als nous per a que entrin en dinàmica però sense abusar. Penso que té una oportunitat única ja que aquest mes és quan es juga gran part de la copa del rei i el tècnic tindrà partits de sobres per a poder posar als nous sense afectar al rendiment global de l’equip. Perquè de la qualitat dels nous no en dubta ningú, però no sempre tocar alguna cosa quan va bé és del tot productiva. Per exemple Alves, que fins ara ho ha jugat casi bé tot, veurem com li va perdre una mica de continuïtat amb l’entrada d’Aleix Vidal, perquè Lucho li haurà de donar minuts per a que entri en dinàmica. El mateix passa amb Arda, no dubta ningú de les seves capacitats, però entra en fred a un equip rodat i també necessitarà molts partits per a fer-se amb els companys, això farà que Iniesta perdi una mica de continuïtat que tampoc sabem com els afectarà, tampoc sabem com anirà el tema Sergi Roberto amb Rakitic, perquè sabem dels altres anys que al croat com més juga millor li va i quan descansa al partit següent li costa agafar el to, veurem si rotarà molt seguit o com gestionarà els jugadors. Per això dic que és clau i per això penso que la copa arriba al moment exacte, perquè li pot servir a Lucho per a fer jugar als menys habituals entre setmana i a l’onze titular els partits de lliga, així podran entrar progressivament als partits importants.

També falta per veure les gestions que farà la directiva i a qui portarà, perquè es parla de Nolito i de Denis Suárez, dos jugadors que en principi tenen rols semblants i juguen un al lloc de Neymar i l’altre o bé al mateix lloc o bé al lloc d’Iniesta i Arda. No té cap sentit quan el que el Barça necessita és un central competent, ja que no es compta amb Bartra i fer fora a Mathieu, Douglas i Adriano i portar un lateral esquerrà competitiu, apart d’un dels dos citats anteriorment, però no tots dos perquè un dels dos llavors gairebé no jugarà. Si ve Nolito o Denis poden jugar a totes dues bandes i es pot rotar cada partir a un dels tres de dalt, ja que poden jugar tots tres a les tres posicions d’atac. Lamentablement per la norma que ells mateixos van posar, que els sous no poden passar d’un percentatge concret del pressupost total, si no és així s’ha de tornar a convocar eleccions, ara resulta que gairebé no hi ha diners per a fitxar. Potser si no renovessin als jugadors cada any pràcticament quan tenen contractes de llarga durada aquestes coses no passarien, però que esperar d’aquesta junta.

El cas Denis Suárez és sagnant, és de jutjat de guàrdia. Per la màfia aquesta de quadrar comptes fan cada dos per tres el ridícul. Resulta que Denis Suárez és un jugador que fitxen del City, se suposa que barat, però després resulta que amb les clàusules del fitxatge el City guanyarà al voltant de 10 milions només amb que jugui el jugador gallec al Barça. Els mitjans que fan la feina bruta i alerten del que pot costar el fitxatge, com si fos alguna cosa dolenta, que el jugador per jugar i tenir un bon rendiment costi deu milions més. Però si amb tot això costaria molt menys que Vermaelen o Mathieu!! Si portar-lo val ara mateix el que va costar Douglas! Un jugador de rendiment immediat i acostumat a jugar a la lliga. És ridícul la veritat. Però per a tenir ingressos els venen amb opcions de recompra, quan són cessions realment. Ara ens trobem amb que un jugador que és teu, que per aquestes mafiades fas com si els vens al Sevilla, que al mateix temps el ven al Villareal, amb una clàusula a final d’any de 3 milions de recompra. Però és que la cosa no s’ha acabat aquí, resulta que ara si el vols has de negociar amb el Villareal, que ja ha demanat més de tres milions i un 20% de futures vendes. És surrealista la veritat.

Però que hem d’esperar d’aquesta directiva, que contracta gent com el personatge que estava l’altre dia a Miami, que impedeix als alevins del Barça fer-se una foto amb Raúl. Tant que parla el club d’imatge, valors i de treball ben fet i contracten al personatge aquest que fa quedar al club en ridícul, igual que els que contracten a un jugador que posa tonteries al twitter contra Catalunya i a favor del Madrid i no només se’ls passa, és que després el fan fora a les dues hores de contractar-lo. Si te l’has menjat amb patates, doncs t’aguantes, que presideixes un club de futbol professional, no la selecció de Catalunya, quedes pitjor fent-lo fora que donant una oportunitat a algú que comet un error de joventut i no li dones cap opció de rectificar, com si el Barça no tingués socis de fora de Catalunya que pensin el mateix. Però clar, així queda bé amb el sectaris.

M’ha fet gràcia també veure al president anar a Dubai, a fer-se fotos com a millor president del món, amb totes les cagades que porten fent aquest any i que no han arreglat, perquè a una feina quan la cagues de mala manera et fan fora, en canvi a can Barça els responsables que el club faci el ridícul segueixen al club. Preferiria que el president, quan va a Japó per exemple i es troba a Villar, li digués quatre coses ben dites per a deixar que els tracti la federació com una merda, amb els calendaris que es troben cada any, preferiria que el senyor Bartomeu, anés al despatx del senyor Tebas i li digués que estan fins als pebrots de jugar a les 16 hores els dissabtes, que com és l’horari que pitjor els va als jugadors cada dos per tres toca aquest horari, amb menys d’una volta ja porten 8 partits a aquesta hora, el següent amb els pericos també i el proper amb el Granada. Però clar, demanar que el president del Barça treballi per a defensar el club i no els seus interessos personals és demanar molt.

Ja era hora.

Finalment s’ha acabat el mundialet dels collons, ara ja podem començar a pensar amb el que realment importa i deixar-se d’aventures exòtiques. A mi personalment és un títol que no em genera la més mínima il·lusió penso que és una pedra a la sabata que no val per a res, només fa que generar-te molèsties de viatges, de modificacions de calendari i problemes físics i de jet lag total per a portar un escut a la samarreta que no fa falta, perquè si ja de per si tothom sap que la competició més important a nivell de clubs és la xampions, qui la guanya és el millor equip del món, no fa falta jugar un partit per a demostrar-ho. És com si el campió de la NBA hagués de jugar un partit contra el guanyador de la eurolliga per a saber que és el millor equip de bàsquet del món.

Si a sobre li sumem que aquest torneig és una pantomima comercial, per a que la FIFA guanyi diners a costelles dels clubs, que a sobre has d’anar a jugar amb un equip normalment sud-americà que només fan que pegar patades i joc subterrani, que a sobre posen a àrbitres exòtics que fomenten el joc violent, com vàrem veure l’altre dia a la final, que semblava una batalla campal, amb un àrbitre iranià que va permetre als argentins el que no està escrit. Aquest torneig a les dates i el lloc on es juguen fa més nosa que servei, ara el partit que tocava jugar aquest cap de setmana passat, resulta que s’haurà de jugar una de les poques setmanes que tenen lliures durant el que resta de temporada, en mig d’una eliminatòria complicada davant l’Arsenal.

Amb aquest trofeu hi ha molta hipocresia, perquè si el guanyes és un trofeu molt menor i si el perds és un ridícul monumental, passa com amb les supercopes, per a l’únic que serveixen és per a recaptar els que manen i al club li ha anat de perles per a pegar-se el viatget de gorra a Japó, per a fer-se les fotos de rigor i per a fer negocis i buscar patrocinadors, però realment a nivell de prestigi per als europeus res de res, per als sud-americans si que li donen una importància capital, fins al punt que els seus aficionats perden els papers amb dos compatriotes seus a l’aeroport amb escopinades i insults.

Aquesta copa també ha servit per a demostrat el nivell periodístic dels mitjans de comunicació, com cadascú va amb la bufanda posada i encara tenen la poca vergonya d’aprofitar sempre que poden per a criticar els de l’altre bàndol. És el que han fet els mitjans culers amb el tweet que va posar Piqué per acusar a la premsa de Madrid de ser tant parcials i la diferència de criteri en quant a importància mediàtica donat al trofeu. Però clar són tant hipòcrites que no recorden que ells l’any passat el tracte mediàtic va ser un raconet diminut en portada, en canvi aquest any portades a tot color. No se’n cansen de fer el ridícul.

Futbolísticament la cosa va tenir molt poca història. Aquest torneig realment és una modificació de la copa intercontinental (la que quan la guanyava el rival era la copa Toyota) que per acontentar a les federacions molt menors per part de la FIFA, s’ha transformat en una copa de campions de les diferents federacions mundials, així doncs, participen els campions de la copa asiàtica, africana, etc. Però realment s’acaba traduint, excepte sorpresa sonada, amb una final entre l’equip europeu i el campió de la Libertadores. Les semifinals són un pur tràmit, encara que amb les absències de Neymar i Messi al primer partit es podia tenir una mica de por per part dels culers antics que no fan més que patir, però realment era un partit molt fàcil. Encara van aguantar més del que s’esperava els xinesos sense encaixar el gol, al final mentre es veia el partit es veia que era qüestió de temps, un equip molt ordenat i molt disciplinat però molt inexpert al mateix temps, només calia esperar l’errada garrafal típica que fan aquests equips durant el partit i es va produir amb un refús a xut de Rakitic que Suárez estava amb la canya preparada. A partir del gol partit sense més història que Suárez va aprofitar per a divertir-se a la segona part i fer el que va voler.

Un Suárez que em sembla lamentable que no estigui a la gala de la pilota d’or, després de marcar cinc gols al mundialet, marcar a la final de la xampions, marcar a totes les eliminatòries de la mateixa, a la final de la copa del rei i als partits importants de lliga, després de guanyar els tres títols com els altres dos companys i s’ha de veure com estirà a la gala un jugador que no ha guanyat res i que s’ha dedicat a fer gols de penal i de passades de la mort, simplement per un tema mediàtic. Aquest trofeu ja fa uns quants anys que han perdut els papers i estan desprestigiant-lo a pressa feta.

Però bé tornem al mundialet. La final va ser molt similar a les semis, amb la diferència que els jugadors de River tenien més mala hòstia que els xinesos i una mica més d’intensitat, però no deixaven de cometre també moltes errades defensives i sobretot amb el replegament post pèrdua de pilota. Molts cops els problemes que tenen aquests equips és que als seus campionats són els que estan acostumats a portar el pes del partit, però quan juguen amb els rivals europeus, se saben molt inferiors i fien el partit a pegar patades i tallar el joc contínuament a base de faltes i a esperar una ocasió per a poder marcar i aguantar el resultat, és la manera com va guanyar el darrer equip sud-americà (contra el Barça precisament). Així doncs el partit va ser de clar domini blaugrana, on es veia que no tardarien molt a marcar perquè el ritme de joc era molt baix i cada canvi de ritme dels de dalt era pràcticament una ocasió de gol ja que destrossaven tot l’entramat defensiu. Aquest ritme va ser perfecte per a que Messi, encara ranquejant i posant-se a to físicament, apart del còlic nefrític, pogués jugar a plaer sense haver de desgastar-se en excés amb un partit d’intensitat alta i alternances al joc, podien jugar pràcticament caminant. 

Quan va arribar el primer gol, la cosa ja es va veure que s’havia acabat i només va faltar la recuperació de Busquets més passada fantàstica a l’espai, per acabar de destrossar una defensa lamentable, amb el marcador de Suárez totalment descol·locat el jugador ho va tenir facilíssim per a fer el segon i el tercer ja va ser una gran passada de Neymar al cap de Suárez que va definir a la perfecció. A partir de llavors el Barça va baixar encara més el pistó i només acceleraven una mica els davanters quan tenien la oportunitat de tornar a marcar, jo hagués tret a Neymar i Messi molt abans per a que descansessin, però també entenc que era complicat, en un partit on estaven molt còmodes, però corria un risc alt de lesions per les patades de River. 

Al final la cosa es va estabilitzar i els mateixos jugadors de River van deixar de pegar patades i els del Barça tampoc van atacar. Va ser un partit amb molt poca història, molt fàcil, la única manera d’igualar-ho una mica hagués estat si hagués jugat Mathieu, però per sort no ho va fer.

En l’apartat individual volia destacar a Iniesta, que sense tenir els focus a sobre va fer una molt bona copa, ja que va jugar tots dos partits a un molt bon nivell, penso que mereixia el trofeu de plata i Messi el bronze, però clar quan fas una final com la que va fer Messi, és complicat que després se’n recordin de les semis.

El manxec, juntament amb Suárez, van ser els que van portar el pes de l’equip durant tot el torneig, està bé que el primer tingui reconeixement als seus dos partits malgrat no marcar, mentre que el segon fer cinc gols i emportar-se el MVP, després de la cacicada de la pilota d’or, també mereixia el reconeixement, va ser decisiu a semis quan més falta feia i a la final va estar molt encertat cara a porta per a sentenciar la final. Apart de tota la lluita i l’esforç, però això és una cosa que va inherent al jugador i que veiem a cada partit, li vagin bé les coses o no, gran fitxatge i una peça que feia molta falta des de la marxa d’Eto’o.

Messi va fer una molt bona final, malgrat el còlic dels dies previs, va ser el que va obrir la llauna i se’l va veure bastant actiu en tot moment, va portar el pes ofensiu i va generar la majoria d’ocasions de gol, apart se’l va veure a un ritme de joc més alt que els darrers partits, l’únic dubte que queda és saber si destacava més pel baix ritme del rival o si realment està posant-se a to, veurem el pròxim partit de lliga.

Un altre que va jugar a un gran nivell va ser Neymar, sortit de la lesió no es va notar en cap moment que venia d’estar parat, no va tenir sort cara a porta però va fer molt bones jugades individuals, un parell d’elles de videoteca si arriba a poder acabar-les amb gol. L’únic que em preocupa del brasiler és que des que ha tornat Messi ha perdut protagonisme golejador i ara és la segona o tercera opció quan amb la lesió de l’argentí era la primera, ha perdut protagonisme cara a porta i em preocupa que perdi una mica de l’alegria amb el joc que tenia abans, que perdi una mica de confiança. Esperem que no.

La resta algunes pinzellades de Rakitic, un molt bon rendiment de Sergi Roberto que va fer unes bones semis i uns bons minuts a la final. Després els dos laterals van complir molt bé amb la seva funció ofensiva però poca cosa més de la majoria, ja que els rivals no van exigir en excés, el porter va haver de fer una parada en tot el mundial i quan ja estaven 3-0, molt poca exigència.

El repte que té ara el Barça és no caure en picat com ho va fer el Madrid l’any passat, a veure ara com s’adapten els nous, que és el darrer pas important a veure, no crec que hi hagi problemes ja que Arda té qualitat Barça de sobres i un treball que ja porta de l’anterior club en quant a intensitat, pressió i ajudes defensives. 

En el cas d’Aleix doncs ja ha jugat al futbol base i no crec que tingui problemes d’adaptació, faltarà veure el que porten per a jugar davant, però m’ha sobtat llegir avui que s’ha descartat a Yarmolenko perquè busquen un nou pur, quan penso que el que fa falta és un davanter de bandes que pugui jugar també de nou, ja veurem que porta la secretaria tècnica. De moment només es parla d’un mitjapunta brasiler (que estrany, un brasiler manant Rosell!!!) per al filial.

Un filial per cert que està en llocs de descens a segona divisió B, algun dia hauran d’explicar la decisió de posar a Gerard López a la banqueta, sense cap experiència com a entrenador i després de fracassar a can Barça, però la realitat és que està fent el ridícul.

Sembla que és un fet habitual d’aquesta directiva donar equips a gent que no està preparada, amb el bàsquet vàrem veure el darrer ridícul a Krasnodar a l’eurolliga, que amb el primer lloc pràcticament assegurat, dos derrotes seguides (una a casa amb el Zalgiris, ridícul) que ens han portat a jugar al grup de la mort. I mentrestant Pedro Martínez fent història amb el València, després de fer un gran treball amb el Gran Canària i amb el Manresa. No se que ha de fer més aquest tècnic català per a que li donin d’una punyetera vegada la oportunitat de dirigir al millor club català.

Accident evitable.

La setmana passada parlàvem d’un empat totalment immerescut, on el València va aconseguir un punt amb un sol xut a porta i en un partit on el Barça, va jugar a un molt bon nivell, avui no podem parlar amb els mateixos termes i l’equip blaugrana ha jugat un partit molt discret que ha merescut guanyar als punts, no de forma totalment meritòria. Mai estaré a favor d’un equip que jugui com ho ha fet el Depor avui, que ha sortit amb dos laterals a cada banda, amb 8 defenses i els davanters molestant als mitjos del Barça, tots al seu camp, s’han limitat a tapar espais i defensar, fins que ha arribat el segon gol blaugrana, que llavors el seu entrenador ha reaccionat i ha posat més jugadors ofensius i s’han fet amb el partit, en un moment on el Barça ja estava amb el cap a Japó i que després no s’han sabut refer. Parlo d’accident evitable, perquè el primer canvi del Barça, era el que acostuma a fer quan no està el trident, treu a un dels dos joves i posa a l’altre, el segon canvi també era lògic, jo fins i tot pensava que Rakitic avui estaria a la banqueta i jugaria Sergi, ja que el croat porta una tralla al cos, que pot portar risc de lesió, però el tercer canvi era el totalment evitable i el que ha provocat l’empat del Depor, quan ha decidit treure a Mathieu Lucho s’ha pegat un tret al peu. No se quantes oportunitats més de cagar-la li han de donar a aquest paquet, degut al preu que va costar, m’agradaria que Bartra tingués la meitat de carta blanca que té aquest senyor per a cagar-la, perquè no és normal que un dia rere l’altre sigui lamentable la seva actuació i torni a jugar al següent partit, no entenc perquè si volia donar descans a Alba no ha sortit Adriano. Aquest personatge ja és dolent quan surt de titular, ja ni et vull explicar quan surt de suplent, hi ha exemples molt variats cada cop que surt a jugar amb el partit mig sentenciat. És vergonyosa la seva apatia, ha estat sortir ell i convertir-se la banda esquerra en un colador, trenca el fora de joc al primer gol dos metres més endarrerit que la línia defensiva, el segon gol està a anys llum del davanter que va per la seva banda, encara que qui la caga més sigui Busquets, és intolerable com ha sortit aquest personatge al camp. A un jugador se li pot perdonar una errada en un moment determinat, són humans, se li pot perdonar un mal partit, un mal dia el té qualsevol, el que no es pot permetre és que un jugador no surti al 100% de concentració i actitud, que és el que passa cada cop que aquest personatge surt de la banqueta.

No li està malament a Lucho, per seguir confiant amb un dels pitjors jugadors qualitat-preu de la història del Barça, que amb dos minuts al camp s’ha convertit en el millor jugador del Depor. El jugador va costar 20 milions, ha quedat més que demostrat que va ser un fracàs de fitxatge, perquè seguir incidint amb el mateix error dia rere dia? No serà ni el primer ni l’últim mal fitxatge del Barça, no entenc aquesta tossuderia amb intentar demostrar que no es van equivocar, quan és palmari el fracàs, que no jugui més, els diners ja estan gastats, el mal ja està fet, no incidim en fer més mal i que encara surti més car amb el seu rendiment.

El partit ha estat molt avorrit, amb un equip que ha vingut a jugar amb vuit defenses, dos mitjos i un davanter tots al seu camp i el Barça que els partits a les 16 hores, se li encallen (la primera volta de lliga el Barça haurà jugat 7 partits en aquest horari, però clar el senyor Bartomeu això de queixar-se li ve gran), la combinació ha estat el que s’ha vist al camp, dos gols per jugades individuals i molt de control amb poques ocasions, amb el cap a Japó i amb una afició que per a variar sembla que no estigui més que per a cridar independència al 17:14 de cada part. Malgrat això, l’equip havia pogut resoldre el partit jugant a mig gas, però la llençat per la borda d’una forma bastant lamentable, perquè s’ha deixat robar la pilota i el domini del partit, pensant que a una contra marcaria el tercer, però ha sortit Mathieu i ha suposat el gol visitant que ha trencat els esquemes als blaugrana i ha donat molta moral al Depor, que s’ha vist amb opcions de pescar un punt i ha pujat la intensitat. Els jugadors ja han sortit prou al tran tran, no són màquines i un cop desconnectes, no és tant fàcil activar-se un altre cop i menys quan tens la pressió d’un marcador ajustat i el rival motivat, ha estat un empat en un moment molt tardà que no ha donat temps a reaccionar.

L’entrenador rival ha encertat el seu plantejament tancant tots els espais interiors i posant a dos laterals a jugar de mitjos, per ajudar als laterals per les sortides d’Alba i Alves, apart ha posat als dos davanters a sobre de Busquets i a tapar la línia de circulació entre el de Badia i els dos interiors, no s’han complicat la vida i davant de la possibilitat de perdre la pilota se l’han tret de sobre sense miraments.

Amb l’apartat individual avui queda bastant desert, l’equip ha jugat un partit correcte en quant a entrega i actitud però molt poc brillant, sense destacat massa pràcticament cap jugador. Preocupant l’estat que està Messi, que malgrat això ha estat el millor del partit amb diferència, ja no pel gol, sinó perquè ha participat molt en la construcció i ha donat moltes passades de mèrit que els companys no han sabut aprofitar. Però el veus pel camp i no sembla el jugador que va començar la temporada, els moviments pel camp recorden més al Messi de fa dues temporades, amb problemes als isquios, que jugava a mig gas, per molt que diguin que no passa res i Lucho digui que està perfecte, se’l veu sense la velocitat i l’estat físic adient, esperem que sigui un procés normal després de lesionar-se un lligament del genoll, però que no venguin la moto que està bé perquè està molt lluny de com estava abans de la lesió.

Rakitic també ha fet un molt bon partit, gol inclòs, però ha notat el desgast a la segona part, ha fet un partit com acostuma a can Barça, molt seriós, recuperant pilotes i ajudant a Busquets a la contenció i les cobertures sobretot quan puja Alves, ho ha provat en vàries ocasions de fora de l’àrea i esperem que el gol que ha marcat, l’animi a provar-ho més en un futur, ja que té totes les condicions per a fer-ho i l’equip ho necessita, en aquestes ocasions que es tanquen molt i tapen les passades interiors.

Iniesta i Busquets han complert l’expedient, però tampoc han fet un partit brillant, el de Badia inclús ha estat decisiu negativament a la jugada de l’empat. Han fet un partit com la majoria, sense destacar massa i complint amb les seves funcions.

Suárez avui no ha estat tot el resolutiu que s’espera d’ell, malgrat haver marcat i anul·lar-li el gol injustament, ha tingut algunes jugades de mèrit però se l’ha vist una mica més apagat que de costum en atac, malgrat que ha estat el jugador que més ha corregut i pressionat al rival i el que ha arrastrat a la resta a fer la pressió, encara que avui no era massa necessari ja que el Depor la regalava ja que tenia tots els jugadors a camp propi i pegaven pilotades a seguir. Si sumem el desencert seu, l’estat de Messi i que amb Sandro no es confia, trobem el resultat del partit d’avui. Entenc que la gent digui que Sandro i Munir no són jugadors per al Barça, perquè aquests mesos no han complert les expectatives que van posar els aficionats, però en moltes ocasions han sofert la indiferència dels seus companys, ja que Sandro avui no ha jugat malament i ha tingut moltes oportunitats que estava sol per a encara el porter i tant Suárez com Messi, han decidit acabar ells la jugada.

Probablement, els que han estat més entonats han estat els dos laterals, que han fet pràcticament d’extrems i que han recolzat molt als mitjos amb la sortida de pilota, encara que no han estat gens precisos quan han arribat a línia de fons. Els dos centrals avui han estat molt fluixos, han tingut poca feina i la poca que han tingut no l’han resolta gens bé, a part que avui no han ajudat als mitjos fent conduccions per a trencar línies, avui que l’equip rival s’ha concentrat en tapar la circulació amb Busquets, aquestes conduccions eren molt necessàries i no s’han produït. En quant al porter ha fet una parada molt meritòria i molt important a la primera part, quan l’equip encara anava empatant, però al segon gol em sembla que pot fer una mica més.

Al final, un partit que estaven avisats, que venia el sisè classificat, que s’havia cobert l’expedient i resolt sense gaire esforços, es llencen dos punts que a final de temporada igual es troben molt a faltar, ha dit Lucho en roda de premsa que els canvis no han aportat el que esperava, que ho apuntava i que era errada seva. Si aquesta punxada ha de servir per a que apunti a la seva llibreta que Mathieu és un inepte, que no és jugador per al Barça i que juguin els altres, jo els dono per molt útils aquests dos punts perduts.

Per acabar alguns temes extra esportius. Primer que res la demostració que els mitjans són igual de caverna a Madrid que aquí a Barcelona. Aquestes darreres setmanes s’han produït dos accions patètiques, de prepotència per part de tots dos clubs, una ja la vaig comentar que va ser la denuncia al TAS del Barça pel tema Arda, l’altra el fracàs coper del Madrid. Les dues accions són ridícules, dos clubs recorrent sancions perquè es pensen que són els amos del món i actuant amb una prepotència lamentable. Que ha passat? Doncs que totes dues cavernes han decidit “informar” (bonica paraula, llàstima que el periodisme l’hagi desterrat del seu full de ruta), segons el que han volgut els clubs que els manen i han atacat a l’altra part. Que surti la premsa blaugrana a parlar de la prepotència blanca i que es callin la boca amb el ridícul del Barça amb el tema TAS, doncs no fa més que demostrar un cop més la seva submissió lamentable i la seva pèrdua d’independència, si ets bo per a criticar el Madrid per prepotents, has de ser bo per a criticar al Barça pel mateix.

Igual que ara, tots estan parlant que si el Barça està espiant a Dybala de la Juventus, que si és l’objectiu d’aquest estiu, però es callen un cop més de la patètica gestió que fa el club, de la feina que fan els seus scoutings i xarxes de captació, però clar això no tenen els collons de dir-ho, no sigui cosa que s’enfadi el senyor Bartomeu i no els doni merchandising per a fer col·leccionables. Aquest noi, el segueix el club des que jugava a l’Argentina, des que va fer el salt a Itàlia i els diferents equips que ha anat passant, però resulta que s’interessen pel jugador i el volen fitxar quan es parla als mitjans d’entre 50 i 60 milions, quan es seguia al jugador des que en valia 1. Al final un cop més es demostra la incapacitat d’aquests senyors per a gestionar un club i per a fitxar jugadors quan valen poc, anar a fitxar a Dybala quan val 60 milions i està jugant a la Juventus i sent dels millors del Calcio, no té cap mèrit, el mèrit és tenir un director esportiu i un organigrama que el porti quan valgui 1-2 milions. Ara anirà el Braida aquest a justificar el seu salari, quan fa ja més de dos anys que està al club i que se suposa que coneix el mercat de jugadors, més encara el mercat italià. És molt ridícul la veritat.

Però els mitjans es callen la boca, com callen a l’hora d’exigir al president del Barça, que tingui cura de les seccions en lloc de presentar-se només quan hi ha possibilitats de títol per a fer-se la foto. Ja no vull parlar de posar als dos Pascual, a dirigir els clubs amb pressupostos milionaris per any rere any llençar-los a la brossa, és que el propi Palau fa pena, és que l’afluència de públic cada cop és més escassa. Porten prometent un pavelló nou des de l’anterior període de govern i de moment l’únic que estem veient és que el Barça de basquet, amb un dels pressupostos més grans d’Europa i una història al darrere, que se li ha baixat la categoria per la merda de pavelló obsolet que tenen, que cada cop que es televisa al Barça com a partit de la jornada a l’Eurolliga, els culers hem de veure avergonyits com el club queda com un equipet de carrer, sempre amb problemes amb els marcadors i els cronòmetres. Ja està bé de fer el ridícul a tota Europa, que fins i tot el Financial Times ha hagut de sortir a desmentir al president del Barça dient que en pocs anys el Barça tindria uns ingressos de mil milions, perquè esperen obtenir molts ingressos de patrocini. Però si no són capaços de trobar un patrocini adient al prestigi del club, que han de pidolar a Qatar i promocionar una dictadura que té a la seva gent sense drets i que patrocinen als terroristes islàmics. Com volen aconseguir mil milions? Ja per a cloure, la darrera notícia dels insults de Cardoner a la cantant Marina Rosell, per recriminar-li el tema de Qatar, són les formes d’alguns dirigents del club, quan no hi ha càmeres pel voltant. En mans d’aquesta gentussa està el club que diuen que és Més que un club.

Empat amb gust a derrota.

En circumstàncies normals un empat a Mestalla no es pot considerar un mal resultat, és un dels camps més complicats de primera divisió i és un rival que sempre posa les coses molt difícils al Barça. El problema ve quan veus el partit i te n’adones que el Barça va ser infinitament superior, llavors l’empat té una mica de gust a derrota perquè tres punts que tenies guanyats amb total mereixement al final és com si en perdessis dos més que no pas guanyar-ne un.

El Barça va fer un partit molt seriós i a la primera part hagués pogut sentenciar clarament el partit, va ser molt superior al rival i va generar infinitat d’ocasions, dominant el ritme de joc, el control de la pilota i sense patir en excés al darrera més que alguna sortida a la contra del València que es va poder tallar el perill ràpidament. S’estava fent un gran partit malgrat l’estat del terreny de joc, un problema que la federació de futbol se li’n fot solucionar-lo, perquè l’únic equip dels grans de la lliga, que necessita un terreny de joc en condicions per a fer aquest tipus de joc, és el Barça, tant Madrid, com Atlètic com València, entre altres, juguen a la pilotada i a la contra, no generen ocasions a partir de la combinació i associacions en curt, si fos així, la federació ja hagués treballat per a posar una norma per a que es reguin els camps i la gespa tingui l’altura adequada per a poder jugar a futbol, però clar, ja els va bé que el Barça pateixi quan vagi a jugar fora del seu estadi, així els equips que li interessa a la federació podran retallar punts que en altres situacions no podrien. El terreny de joc ahir era lamentable veure com la pilota no rodava gens, amb una gespa alta i molt seca. A mi si fos soci del club que ho fa em cauria la cara de vergonya de veure aquest tipus de tàctiques barroeres per a igualar el partit, amb el cas dels valencianistes, que ho van celebrar com una victòria l’empat, suposo que tots deuen estar contents, de veure al seu equip defensant tots al seu camp, córrer darrera la pilota i pegant pilotades, amb un xut a porta en tot el partit.

Als jugadors del Barça se’ls va veure molt incòmodes, les passades a l’espai no rodaven, es fallaven controls que no s’acostumen a fallar, quan driblaven a algú molts cops es podien refer perquè la pilota no rodava, etc. Malgrat això a la primera part es van generar moltíssimes ocasions i es va fer un bon futbol, als jugadors del Barça al partit d’ahir no se’ls pot recriminar res en quant a anar a pel partit des del minut 1, esforçar-se i fer el joc que acostumen, malgrat algun moment esporàdic, es va aconseguir controlar el joc d’anada i tornada de l’equip ché i l’equip no va sofrir en excés, no es pot recriminar falta d’actitud, ni que els jugadors no s’esforcessin en tot moment. Les jugades de perill del València van ser per errades pròpies, no per mèrits del rival, van xutar dos cops a porta, una jugada per una errada de Busquets, que per les condicions del camp se li queda una passada curta i la jugada del gol que per a mi és una errada greu dels dos centrals. Entenc que el Barça intenti recuperar sempre la pilota, que no es talli el ritme, que els seus jugadors siguin molt nets, però hi ha cops que s’ha de ser contundent i la jugada del gol en contra primer que res la pilota aèria no pot controlar-la el jugador entre els dos centrals perquè cap dels dos vagi a refusar-la, però sobretot el que no pot fer és deixar que passi el jugador, allà s’hagués hagut de fer falta, si la fa Masche i se’n va al carrer, faltaven menys de 5 minuts i el Barça tenia els tres canvis per a fer, el següent partit a casa davant el Depor, la falta s’havia de fer, ja no entro en que es va defensar malament després perquè al entrar-li Masche en lloc de Piqué, el central català queda fora de la jugada, perquè el que acompanyava a Alcacer se n’anava per l’altra banda. En aquest tipus de jugades s’ha de tenir una mica més de mala llet, però bé suposo que és una cosa que parlarà Lucho durant la setmana amb els seus jugadors. Tampoc és com per a tornar-se bojos, és una errada greu però és un error durant tot un partit, no són màquines, és tant greu com el xut de Messi dintre de l’àrea petita que li llença a les mans del porter o la de Neymar que tot sol davant del porter la fot als núvols, són errades greus que poden passar en un partit.

Perquè aquesta va ser la causa de no emportar-se els tres punts, la manca d’encert davant la porteria dels davanters del Barça, ja ho parlava l’altre dia en els casos que no s’està encertat i que el rival si, amb el Celta o Sevilla com exemples, ahir però no va ser exactament igual perquè no va ser partit d’anada i tornada, aquest aspecte el van controlar bé. És normal durant l’any que un jugador no estigui encertat, normalment la resta tapen la situació i s’acaba guanyant igual. Encara és menys habitual que cap dels davanters estigui del tot encertat, passa molt poc durant l’any i ahir va ser un d’aquests dies, que hi farem, a pensar amb el següent partit. El que s’ha de pensar és que el Barça ja ha jugat als camps més difícils de primera, excepte el del Villareal i va líder a dos punts del segon i a quatre del tercer, amb l’equip rebentat i amb totes les lesions que s’han patit, qualsevol signaria aquesta situació a començament de temporada i encara més tal i com s’ha desenvolupat la primera volta.

En l’apartat individual és complicat destacar a ningú, perquè l’equip no va fer un mal partit, però va ser un partit més col·lectiu que no pas de brillantor individual, es van veure petits detalls de tots en moments determinats però que no van ser constants cap d’ells com per a dir que van fer un partidàs. Per exemple Neymar, va tenir moments molt brillants quan va aconseguir quedar-se un contra un amb el lateral provisional que tenia ahir el València, el va trencar com va voler, però es va apagar i la segona part pràcticament ni es va veure, també va ajudar que les jugades que estava tot sol per a rebre en perill, tant Messi com Suárez no el van veure o no el van voler veure i no va tocar la pilota que havia tocat a la primera part. Va ser una de les coses que més em van sobtar veient el partit, que amb la primera part de desequilibri que va fer, no fos la primera opció d’atac a la segona. Els altres dos davanters van estar voluntariosos però no tant encertats com acostumen, Messi va fer el joc que acostuma, però possiblement és el partit que li he vist més problemes per a poder conduir la pilota, va fer moltes errades en aquest sentit i jugades que acostuma a resoldre no va poder fer-ho. Suárez va estar bé a la jugada del gol, però es va perdre massa en baralles amb Abdennour, que es va passar tot el partit provocant-lo.

El mig camp va estar molt bé com acostuma, no se li pot retreure res al treball de tots tres, Iniesta va controlar el joc com fa sempre, va tenir menys incidència ofensiva del que acostuma però es va oferir en tot moment, simplement ni hi havia espais per a fer-ho ni el camp l’ajudava a conduir la pilota, partit molt voluntariós però amb poca brillantor ofensiva, tot i això va ser dels millors del partit. Busquets i Rakitic van donar un cop més una lliçó de recuperacions tant per bona posició al camp com per bona interpretació de la pressió, Rakitic anava a la pressió avançada i Busquets es quedava per a escombrar les restes, partit molt seriós de tots dos i que van fer molt bones cobertures als laterals.

Uns laterals que ahir van estar molt actius i que semblaven extrems, que van fer molt mal al rival, la tàctica emprada pel València ajudava també, ja que en defensa no estaven gens exigits, van estar molt bé ofensivament i sobretot a l’hora de combinar en curt per a sortir de les pressions avançades del rival, partit molt complert de tots dos.

Els dos centrals malgrat l’error del gol, que també hem de dir que ve d’un corner a favor propi, que es saca en curt i es perd la pilota, van fer un partit molt seriós, van sortir bé amb la pilota i amb bones conduccions i per dalt no van tenir massa problemes, van tenir molt poca feina per això, potser aquesta inactivitat va ajudar a la passivitat del gol rival. Per últim Bravo, que va ser un espectador més, inclús a la jugada del gol, que poc més pot fer que mirar.

Deixant el partit, volia comentar l’enèsim ridícul de la directiva del Barça, la xorrada aquesta d’anar al TAS pel tema de la no inscripció d’Arda després de la lesió, segons el club per aconseguir una victòria moral. Victòria moral? Estem de conya? Per a que collons volem una victòria moral si el que volíem era que el jugador hagués pogut jugar en lloc de Rafinha, que portem dos mesos i mig i encara ara envien el recurs al TAS. Ara s’ho poden fotre pel cul, ja ho vaig dir quan es parlava del TAS després de la lesió del brasiler, que quan es resoldria tot ja seria el mercat d’hivern i no valdria per a res. Ara l’únic que fan és emprenyar més amb el tema a una FIFA que ja et té el centre de la diana, però demanar intel·ligència i capacitat negociadora és inútil, ara es gastaran un dineral per aconseguir una victòria moral, molt bé si senyor.

Per últim un petit comentari de les seccions, on els dos Pascuals han demostrat un cop més la seva incapacitat per a dirigir aquests equips amb tant bons jugadors, el de bàsquet que és un robot quadriculat que ha de repartit els minuts que té assignats des d’un començament, és igual que el jugador se n’estigui sortint i trenquis la dinàmica de l’equip, ha de sortir perquè està estipulat i punt, és igual que el que surt sigui un desastre, ha d’estar aquell número de minuts determinats en pista, sempre i quan no sigui un jove clar, perquè llavors si que és molt valent. El partit davant del PAO, va ser un màster de com no s’ha de dirigir un equip, surt del descans, havent de remuntar deu punts, necessitant defensa i treu al mateix equip a Navarro i Arroyo, és surrealista la veritat.

Després el de l’handbol, que és tant incompetent que permet que et remuntin  4 gols a favor i encara te’n facin dos més per a demanar un temps mort, total per a utilitzar-los quan queda un minut de partit i no valen per a una merda, a diferència de l’entrenador rival, que els va demanar quan el seu equip li acabaven de remuntar dos gols (guanyava de quatre) per a trencar la remuntada. Però no passa res, amb un equip brutal ja guanyarem els 2-3 títols de costellada nacional i la xampions a fer el ridícul si no passa res, perquè l’any passat estava Karabatic per a treure les castanyes, aquest any està el pre-jubilat Jicha, que ha fitxat Pascualet i que ara s’ha d’operar de pubalgia. És tant bon entrenador que l’equip portava 13 minuts de partit i només havia pogut fer dos gols i la seva brillant solució va ser canviar el porter. No demanar temps mort per a organitzar l’equip, per a que podent-lo demanar faltant un minut perdent de dos gols quan ja no val per a res.