Mes clau.

El Barça ahir va guanyar un partit amb més pena que glòria, un partit que fins que no li van xiular el penal semblava un partit de costellada i que a partir del gol es va decidir i va activar als blaugrana. Fins aquell moment el Barça, sense jugar malament, perquè jugar malament és no posar ganes i no jugar de forma col·lectiva, no estava generant gens de perill, cap jugador podia desbordar i el Betis no estava patint gens defensivament, era un partit correcte amb el control de la pilota i del ritme però sense generar res. La jugada del penal, errada clara de l’àrbitre trenca el partit. Un àrbitre que és molt dolent i molts cops ja ho he comentat, que va fer un partit horrorós i va permetre al Betis pegar tot el que va voler, que va fer una errada en tot el partit a favor del Barça, la del penal i no veure la falta posterior de Rakitic al central que fa el gol a pròpia.

Però clar, al acabar amb gol ja ha servit a tota la caverna per a posar al mateix sac una errada a favor en tota la primera volta, amb el robatori que es va produir ahir al bernabeu, on la Reial Societat va rebre dos penals en contra que no eren i no li van xiular dos penals a favor que si que ho eren, a més de no expulsar a Nacho amb vermella directa, per una jugada molt similar a la que si que la va rebre el jugador del Rayo, Tito, al partit anterior al mateix estadi. Comparar un arbitratge com el del Bernabeu amb el del Camp Nou i posar-ho al mateix sac dient que als dos grans els beneficien sempre, és més que patètic. Sobretot quan els blaugranes estan rebent arbitratges lamentables, amb designacions més que sospitoses i no parlem dels horaris i el calendari. Lamentable.

A partir del gol, el Barça ja recupera una mica d’alegria amb el joc i el segon gol arriba molt aviat, que trenca el partit definitivament ja que el Betis estava jugant a fer faltes constants i defensar el resultat, sense passar gairebé de mig camp, on el seu porter estava sent el millor del partit. Només va faltar el tercer gol només sortir dels vestidors que va ser una llosa definitiva per als andalusos i llavors el Barça ja va entrar per on va voler, va fer un munt de jugades ofensives i hagués pogut fer encara més gols dels que va aconseguir. És la diferència entre un partit i l’altre que volen igualar, el Barça segurament sense el penal hagués guanyat igual, perquè estava controlant totalment el partit i era qui tenia les ocasions, es veia que era qüestió de temps, en canvi el Madrid en tot moment es va veure dominat i superat per la Reial Societat i si no és per les ajudes no guanya, tots dos equips es van posar amb 1-0 d’un gol que no havia de pujar al marcador, és la única cosa igual que es va produir, perquè a partir de llavors el Barça va fer el segon i va seguir dominant, mentre que al Madrid li van empatar el partit i li van perdonar en vàries ocasions el gol fins que es va posar 2-1.

En l’apartat individual abans del gol no s’hagués pogut destacar pràcticament ningú, semblava que els pesaven els torrons i la gent ja començava a patir per la maledicció del campió del mundialet, però a partir del gol molts jugadors van estar a un molt bon nivell. Probablement el més regular va ser Sergi Roberto, que als minuts pre-penal va ser el que va provar més coses i el que va trencar amb conduccions plenes de potència física, però sense resultat final perquè llavors els de dalt estaven marcats. A partir del gol va seguir a un bon nivell i va fer una molt bona pressió a la sortida de la pilota, va iniciar ell un parell de transicions molt perilloses amb una molt bona arrencada i va fer un partit molt complert. Els dos mitjos que el van acompanyar van fer un partit molt similar, però a més van tenir incidència amb els gols, Rakitic molestant al central (i fent-li falta) que el va forçar a tocar la pilota i fer-se el gol a pròpia porta, mentre que Busquets, un cop més i ja no se quants en van, va tornar a fer una recuperació avançada amb assistència de gol inclosa que acaba amb el tercer gol del Barça. El treball del de Badia és absolutament impagable i decisiu i farà bé Lucho d’aprofitar les noves cares per a donar-li descans, ja que amb l’arribada d’Arda podrà jugar allà Sergi Roberto o Rakitic en algun partit de dificultat menor.

La davantera va fer un molt bon partit, tant Messi que va començar un pel dubitatiu, que va posar el cor en un puny als aficionats quan després d’un cop se’l va veure queixant-se durant uns minuts i quan al final va fer una senya a la banqueta ja em vaig témer el pitjor, sortosament només tenia problemes amb les botes i va fer una molt bona segona part, molt actiu i amb ganes de donar espectacle, a més de sacar magistralment unes quantes faltes que el travesser es va encarregar d’evitar. És un dels pocs aspectes on té millora, perquè s’apropa bastant al gol en cada falta però li falta una mica més d’efectivitat, però sobretot penso que alguns cops es passa d’optimista xutant faltes molt llunyanes que en un mal gest pot generar una lesió important, penso que no hauria d’arriscar tant.

Molt bon partit de Neymar malgrat no marcar i la mala sort al penal. Ja fa dies que se’l veu ansiós amb el gol i no ho hauria d’estar, perquè ja arribarà, l’important és el que està fent amb la pilota i el que està generant, que està formant part de la majoria dels gols del Barça, ja sigui començant la jugada o assistint i això és el que li ha de quedar al final del partit, no si marca o no, perquè si no entrarà en un període d’ansietat per marcar que li farà baixar el rendiment. També s’ha de dir que alguns jugadors ja fa dies que l’estan buscant amb excés amb la connivència de l’àrbitre, que em sembla molt penós, des que es van iniciar les campanyes des de la caverna merengue que està sent el sac dels cops amb el permís dels àrbitres. Molt lamentable la veritat.

Com molt lamentable que el senyor Suárez no hagi estat nominat a la pilota d’or ni que la revista francesa l’equip l’hagi inclòs al seu onze de gala, posant a la vedette madridista quan no ha guanyat res i quan no ha marcat gols importants durant la temporada, penso que no importa quants en marquis, sinó la importància de quan els facis i Suárez ha fet gols molt decisius, però és un altre dels jugadors marcats des de la mossegada, és trist però és així. Ahir va tornar a fer un partidàs, movent-se molt intel·ligentment per tot el front d’atac, oferint-se als seus companys i caient a banda per a generar espais, apart de marcar dos gols clar, que surt a gairebé gol per partit, ahir inclús en va fallar un a porta buida que era el seu hattrick. Apart de tot el que lluita i el que pressiona al rival, un altre jugador imprescindible, que a veure si porten algú per a jugar al davant i també pot descansar, perquè al no tenir lesions ha estat el davanter més utilitzat amb diferència.

La defensa no va tenir gens de feina, ni el porter tampoc, va haver-hi una ocasió de Ceballos per una errada d’Alves que ell mateix va recuperar la posició i va impedir el xut a porta. Ahir amb la defensa que hi havia era per a posar-se a tremolar, un flanc esquerre amb Mathieu de lateral i Vermaelen fent-li les cobertures, terrorífic. Sort que el Betis no va atacar molt perquè mare meva quin risc innecessari. Mascherano va estar al nivell que acostuma, molt seriós i alternant molt bones jugades i anticipacions importants amb alguna errada que amb un equip potent hagués pogut costar cara, va portar el pes de la línia defensiva i va sortir bé amb la pilota controlada, però de treball defensiu ben poquet. Bravo pràcticament ni es va veure.

L’únic que va rendir a un nivell prou alt ofensivament, en quant als defenses va ser Alves, que a punt va estar fins i tot de fer un golàs. El brasiler ha acabat molt bé l’any i és bastant indiscutible, però ara ve el mercat d’hivern i és el motiu pel qual ve el títol de la entrada d’avui.

És un mes clau perquè ara, encara que sembli contradictori, és el moment més important de l’any. Quan podíem pensar que s’havia passat el pitjor, de jugar amb el planter tant reduït, sense poder fer rotacions i sense poder fitxar, ara és quan realment s’ha de tenir més cura i penso que serà un mes clau de cara al desenllaç final.

Lucho ha de trobar un terme mig entre posar als nous per a que entrin en dinàmica però sense abusar. Penso que té una oportunitat única ja que aquest mes és quan es juga gran part de la copa del rei i el tècnic tindrà partits de sobres per a poder posar als nous sense afectar al rendiment global de l’equip. Perquè de la qualitat dels nous no en dubta ningú, però no sempre tocar alguna cosa quan va bé és del tot productiva. Per exemple Alves, que fins ara ho ha jugat casi bé tot, veurem com li va perdre una mica de continuïtat amb l’entrada d’Aleix Vidal, perquè Lucho li haurà de donar minuts per a que entri en dinàmica. El mateix passa amb Arda, no dubta ningú de les seves capacitats, però entra en fred a un equip rodat i també necessitarà molts partits per a fer-se amb els companys, això farà que Iniesta perdi una mica de continuïtat que tampoc sabem com els afectarà, tampoc sabem com anirà el tema Sergi Roberto amb Rakitic, perquè sabem dels altres anys que al croat com més juga millor li va i quan descansa al partit següent li costa agafar el to, veurem si rotarà molt seguit o com gestionarà els jugadors. Per això dic que és clau i per això penso que la copa arriba al moment exacte, perquè li pot servir a Lucho per a fer jugar als menys habituals entre setmana i a l’onze titular els partits de lliga, així podran entrar progressivament als partits importants.

També falta per veure les gestions que farà la directiva i a qui portarà, perquè es parla de Nolito i de Denis Suárez, dos jugadors que en principi tenen rols semblants i juguen un al lloc de Neymar i l’altre o bé al mateix lloc o bé al lloc d’Iniesta i Arda. No té cap sentit quan el que el Barça necessita és un central competent, ja que no es compta amb Bartra i fer fora a Mathieu, Douglas i Adriano i portar un lateral esquerrà competitiu, apart d’un dels dos citats anteriorment, però no tots dos perquè un dels dos llavors gairebé no jugarà. Si ve Nolito o Denis poden jugar a totes dues bandes i es pot rotar cada partir a un dels tres de dalt, ja que poden jugar tots tres a les tres posicions d’atac. Lamentablement per la norma que ells mateixos van posar, que els sous no poden passar d’un percentatge concret del pressupost total, si no és així s’ha de tornar a convocar eleccions, ara resulta que gairebé no hi ha diners per a fitxar. Potser si no renovessin als jugadors cada any pràcticament quan tenen contractes de llarga durada aquestes coses no passarien, però que esperar d’aquesta junta.

El cas Denis Suárez és sagnant, és de jutjat de guàrdia. Per la màfia aquesta de quadrar comptes fan cada dos per tres el ridícul. Resulta que Denis Suárez és un jugador que fitxen del City, se suposa que barat, però després resulta que amb les clàusules del fitxatge el City guanyarà al voltant de 10 milions només amb que jugui el jugador gallec al Barça. Els mitjans que fan la feina bruta i alerten del que pot costar el fitxatge, com si fos alguna cosa dolenta, que el jugador per jugar i tenir un bon rendiment costi deu milions més. Però si amb tot això costaria molt menys que Vermaelen o Mathieu!! Si portar-lo val ara mateix el que va costar Douglas! Un jugador de rendiment immediat i acostumat a jugar a la lliga. És ridícul la veritat. Però per a tenir ingressos els venen amb opcions de recompra, quan són cessions realment. Ara ens trobem amb que un jugador que és teu, que per aquestes mafiades fas com si els vens al Sevilla, que al mateix temps el ven al Villareal, amb una clàusula a final d’any de 3 milions de recompra. Però és que la cosa no s’ha acabat aquí, resulta que ara si el vols has de negociar amb el Villareal, que ja ha demanat més de tres milions i un 20% de futures vendes. És surrealista la veritat.

Però que hem d’esperar d’aquesta directiva, que contracta gent com el personatge que estava l’altre dia a Miami, que impedeix als alevins del Barça fer-se una foto amb Raúl. Tant que parla el club d’imatge, valors i de treball ben fet i contracten al personatge aquest que fa quedar al club en ridícul, igual que els que contracten a un jugador que posa tonteries al twitter contra Catalunya i a favor del Madrid i no només se’ls passa, és que després el fan fora a les dues hores de contractar-lo. Si te l’has menjat amb patates, doncs t’aguantes, que presideixes un club de futbol professional, no la selecció de Catalunya, quedes pitjor fent-lo fora que donant una oportunitat a algú que comet un error de joventut i no li dones cap opció de rectificar, com si el Barça no tingués socis de fora de Catalunya que pensin el mateix. Però clar, així queda bé amb el sectaris.

M’ha fet gràcia també veure al president anar a Dubai, a fer-se fotos com a millor president del món, amb totes les cagades que porten fent aquest any i que no han arreglat, perquè a una feina quan la cagues de mala manera et fan fora, en canvi a can Barça els responsables que el club faci el ridícul segueixen al club. Preferiria que el president, quan va a Japó per exemple i es troba a Villar, li digués quatre coses ben dites per a deixar que els tracti la federació com una merda, amb els calendaris que es troben cada any, preferiria que el senyor Bartomeu, anés al despatx del senyor Tebas i li digués que estan fins als pebrots de jugar a les 16 hores els dissabtes, que com és l’horari que pitjor els va als jugadors cada dos per tres toca aquest horari, amb menys d’una volta ja porten 8 partits a aquesta hora, el següent amb els pericos també i el proper amb el Granada. Però clar, demanar que el president del Barça treballi per a defensar el club i no els seus interessos personals és demanar molt.