Empat amb gust a derrota.

En circumstàncies normals un empat a Mestalla no es pot considerar un mal resultat, és un dels camps més complicats de primera divisió i és un rival que sempre posa les coses molt difícils al Barça. El problema ve quan veus el partit i te n’adones que el Barça va ser infinitament superior, llavors l’empat té una mica de gust a derrota perquè tres punts que tenies guanyats amb total mereixement al final és com si en perdessis dos més que no pas guanyar-ne un.

El Barça va fer un partit molt seriós i a la primera part hagués pogut sentenciar clarament el partit, va ser molt superior al rival i va generar infinitat d’ocasions, dominant el ritme de joc, el control de la pilota i sense patir en excés al darrera més que alguna sortida a la contra del València que es va poder tallar el perill ràpidament. S’estava fent un gran partit malgrat l’estat del terreny de joc, un problema que la federació de futbol se li’n fot solucionar-lo, perquè l’únic equip dels grans de la lliga, que necessita un terreny de joc en condicions per a fer aquest tipus de joc, és el Barça, tant Madrid, com Atlètic com València, entre altres, juguen a la pilotada i a la contra, no generen ocasions a partir de la combinació i associacions en curt, si fos així, la federació ja hagués treballat per a posar una norma per a que es reguin els camps i la gespa tingui l’altura adequada per a poder jugar a futbol, però clar, ja els va bé que el Barça pateixi quan vagi a jugar fora del seu estadi, així els equips que li interessa a la federació podran retallar punts que en altres situacions no podrien. El terreny de joc ahir era lamentable veure com la pilota no rodava gens, amb una gespa alta i molt seca. A mi si fos soci del club que ho fa em cauria la cara de vergonya de veure aquest tipus de tàctiques barroeres per a igualar el partit, amb el cas dels valencianistes, que ho van celebrar com una victòria l’empat, suposo que tots deuen estar contents, de veure al seu equip defensant tots al seu camp, córrer darrera la pilota i pegant pilotades, amb un xut a porta en tot el partit.

Als jugadors del Barça se’ls va veure molt incòmodes, les passades a l’espai no rodaven, es fallaven controls que no s’acostumen a fallar, quan driblaven a algú molts cops es podien refer perquè la pilota no rodava, etc. Malgrat això a la primera part es van generar moltíssimes ocasions i es va fer un bon futbol, als jugadors del Barça al partit d’ahir no se’ls pot recriminar res en quant a anar a pel partit des del minut 1, esforçar-se i fer el joc que acostumen, malgrat algun moment esporàdic, es va aconseguir controlar el joc d’anada i tornada de l’equip ché i l’equip no va sofrir en excés, no es pot recriminar falta d’actitud, ni que els jugadors no s’esforcessin en tot moment. Les jugades de perill del València van ser per errades pròpies, no per mèrits del rival, van xutar dos cops a porta, una jugada per una errada de Busquets, que per les condicions del camp se li queda una passada curta i la jugada del gol que per a mi és una errada greu dels dos centrals. Entenc que el Barça intenti recuperar sempre la pilota, que no es talli el ritme, que els seus jugadors siguin molt nets, però hi ha cops que s’ha de ser contundent i la jugada del gol en contra primer que res la pilota aèria no pot controlar-la el jugador entre els dos centrals perquè cap dels dos vagi a refusar-la, però sobretot el que no pot fer és deixar que passi el jugador, allà s’hagués hagut de fer falta, si la fa Masche i se’n va al carrer, faltaven menys de 5 minuts i el Barça tenia els tres canvis per a fer, el següent partit a casa davant el Depor, la falta s’havia de fer, ja no entro en que es va defensar malament després perquè al entrar-li Masche en lloc de Piqué, el central català queda fora de la jugada, perquè el que acompanyava a Alcacer se n’anava per l’altra banda. En aquest tipus de jugades s’ha de tenir una mica més de mala llet, però bé suposo que és una cosa que parlarà Lucho durant la setmana amb els seus jugadors. Tampoc és com per a tornar-se bojos, és una errada greu però és un error durant tot un partit, no són màquines, és tant greu com el xut de Messi dintre de l’àrea petita que li llença a les mans del porter o la de Neymar que tot sol davant del porter la fot als núvols, són errades greus que poden passar en un partit.

Perquè aquesta va ser la causa de no emportar-se els tres punts, la manca d’encert davant la porteria dels davanters del Barça, ja ho parlava l’altre dia en els casos que no s’està encertat i que el rival si, amb el Celta o Sevilla com exemples, ahir però no va ser exactament igual perquè no va ser partit d’anada i tornada, aquest aspecte el van controlar bé. És normal durant l’any que un jugador no estigui encertat, normalment la resta tapen la situació i s’acaba guanyant igual. Encara és menys habitual que cap dels davanters estigui del tot encertat, passa molt poc durant l’any i ahir va ser un d’aquests dies, que hi farem, a pensar amb el següent partit. El que s’ha de pensar és que el Barça ja ha jugat als camps més difícils de primera, excepte el del Villareal i va líder a dos punts del segon i a quatre del tercer, amb l’equip rebentat i amb totes les lesions que s’han patit, qualsevol signaria aquesta situació a començament de temporada i encara més tal i com s’ha desenvolupat la primera volta.

En l’apartat individual és complicat destacar a ningú, perquè l’equip no va fer un mal partit, però va ser un partit més col·lectiu que no pas de brillantor individual, es van veure petits detalls de tots en moments determinats però que no van ser constants cap d’ells com per a dir que van fer un partidàs. Per exemple Neymar, va tenir moments molt brillants quan va aconseguir quedar-se un contra un amb el lateral provisional que tenia ahir el València, el va trencar com va voler, però es va apagar i la segona part pràcticament ni es va veure, també va ajudar que les jugades que estava tot sol per a rebre en perill, tant Messi com Suárez no el van veure o no el van voler veure i no va tocar la pilota que havia tocat a la primera part. Va ser una de les coses que més em van sobtar veient el partit, que amb la primera part de desequilibri que va fer, no fos la primera opció d’atac a la segona. Els altres dos davanters van estar voluntariosos però no tant encertats com acostumen, Messi va fer el joc que acostuma, però possiblement és el partit que li he vist més problemes per a poder conduir la pilota, va fer moltes errades en aquest sentit i jugades que acostuma a resoldre no va poder fer-ho. Suárez va estar bé a la jugada del gol, però es va perdre massa en baralles amb Abdennour, que es va passar tot el partit provocant-lo.

El mig camp va estar molt bé com acostuma, no se li pot retreure res al treball de tots tres, Iniesta va controlar el joc com fa sempre, va tenir menys incidència ofensiva del que acostuma però es va oferir en tot moment, simplement ni hi havia espais per a fer-ho ni el camp l’ajudava a conduir la pilota, partit molt voluntariós però amb poca brillantor ofensiva, tot i això va ser dels millors del partit. Busquets i Rakitic van donar un cop més una lliçó de recuperacions tant per bona posició al camp com per bona interpretació de la pressió, Rakitic anava a la pressió avançada i Busquets es quedava per a escombrar les restes, partit molt seriós de tots dos i que van fer molt bones cobertures als laterals.

Uns laterals que ahir van estar molt actius i que semblaven extrems, que van fer molt mal al rival, la tàctica emprada pel València ajudava també, ja que en defensa no estaven gens exigits, van estar molt bé ofensivament i sobretot a l’hora de combinar en curt per a sortir de les pressions avançades del rival, partit molt complert de tots dos.

Els dos centrals malgrat l’error del gol, que també hem de dir que ve d’un corner a favor propi, que es saca en curt i es perd la pilota, van fer un partit molt seriós, van sortir bé amb la pilota i amb bones conduccions i per dalt no van tenir massa problemes, van tenir molt poca feina per això, potser aquesta inactivitat va ajudar a la passivitat del gol rival. Per últim Bravo, que va ser un espectador més, inclús a la jugada del gol, que poc més pot fer que mirar.

Deixant el partit, volia comentar l’enèsim ridícul de la directiva del Barça, la xorrada aquesta d’anar al TAS pel tema de la no inscripció d’Arda després de la lesió, segons el club per aconseguir una victòria moral. Victòria moral? Estem de conya? Per a que collons volem una victòria moral si el que volíem era que el jugador hagués pogut jugar en lloc de Rafinha, que portem dos mesos i mig i encara ara envien el recurs al TAS. Ara s’ho poden fotre pel cul, ja ho vaig dir quan es parlava del TAS després de la lesió del brasiler, que quan es resoldria tot ja seria el mercat d’hivern i no valdria per a res. Ara l’únic que fan és emprenyar més amb el tema a una FIFA que ja et té el centre de la diana, però demanar intel·ligència i capacitat negociadora és inútil, ara es gastaran un dineral per aconseguir una victòria moral, molt bé si senyor.

Per últim un petit comentari de les seccions, on els dos Pascuals han demostrat un cop més la seva incapacitat per a dirigir aquests equips amb tant bons jugadors, el de bàsquet que és un robot quadriculat que ha de repartit els minuts que té assignats des d’un començament, és igual que el jugador se n’estigui sortint i trenquis la dinàmica de l’equip, ha de sortir perquè està estipulat i punt, és igual que el que surt sigui un desastre, ha d’estar aquell número de minuts determinats en pista, sempre i quan no sigui un jove clar, perquè llavors si que és molt valent. El partit davant del PAO, va ser un màster de com no s’ha de dirigir un equip, surt del descans, havent de remuntar deu punts, necessitant defensa i treu al mateix equip a Navarro i Arroyo, és surrealista la veritat.

Després el de l’handbol, que és tant incompetent que permet que et remuntin  4 gols a favor i encara te’n facin dos més per a demanar un temps mort, total per a utilitzar-los quan queda un minut de partit i no valen per a una merda, a diferència de l’entrenador rival, que els va demanar quan el seu equip li acabaven de remuntar dos gols (guanyava de quatre) per a trencar la remuntada. Però no passa res, amb un equip brutal ja guanyarem els 2-3 títols de costellada nacional i la xampions a fer el ridícul si no passa res, perquè l’any passat estava Karabatic per a treure les castanyes, aquest any està el pre-jubilat Jicha, que ha fitxat Pascualet i que ara s’ha d’operar de pubalgia. És tant bon entrenador que l’equip portava 13 minuts de partit i només havia pogut fer dos gols i la seva brillant solució va ser canviar el porter. No demanar temps mort per a organitzar l’equip, per a que podent-lo demanar faltant un minut perdent de dos gols quan ja no val per a res.