Ja era hora.

Finalment s’ha acabat el mundialet dels collons, ara ja podem començar a pensar amb el que realment importa i deixar-se d’aventures exòtiques. A mi personalment és un títol que no em genera la més mínima il·lusió penso que és una pedra a la sabata que no val per a res, només fa que generar-te molèsties de viatges, de modificacions de calendari i problemes físics i de jet lag total per a portar un escut a la samarreta que no fa falta, perquè si ja de per si tothom sap que la competició més important a nivell de clubs és la xampions, qui la guanya és el millor equip del món, no fa falta jugar un partit per a demostrar-ho. És com si el campió de la NBA hagués de jugar un partit contra el guanyador de la eurolliga per a saber que és el millor equip de bàsquet del món.

Si a sobre li sumem que aquest torneig és una pantomima comercial, per a que la FIFA guanyi diners a costelles dels clubs, que a sobre has d’anar a jugar amb un equip normalment sud-americà que només fan que pegar patades i joc subterrani, que a sobre posen a àrbitres exòtics que fomenten el joc violent, com vàrem veure l’altre dia a la final, que semblava una batalla campal, amb un àrbitre iranià que va permetre als argentins el que no està escrit. Aquest torneig a les dates i el lloc on es juguen fa més nosa que servei, ara el partit que tocava jugar aquest cap de setmana passat, resulta que s’haurà de jugar una de les poques setmanes que tenen lliures durant el que resta de temporada, en mig d’una eliminatòria complicada davant l’Arsenal.

Amb aquest trofeu hi ha molta hipocresia, perquè si el guanyes és un trofeu molt menor i si el perds és un ridícul monumental, passa com amb les supercopes, per a l’únic que serveixen és per a recaptar els que manen i al club li ha anat de perles per a pegar-se el viatget de gorra a Japó, per a fer-se les fotos de rigor i per a fer negocis i buscar patrocinadors, però realment a nivell de prestigi per als europeus res de res, per als sud-americans si que li donen una importància capital, fins al punt que els seus aficionats perden els papers amb dos compatriotes seus a l’aeroport amb escopinades i insults.

Aquesta copa també ha servit per a demostrat el nivell periodístic dels mitjans de comunicació, com cadascú va amb la bufanda posada i encara tenen la poca vergonya d’aprofitar sempre que poden per a criticar els de l’altre bàndol. És el que han fet els mitjans culers amb el tweet que va posar Piqué per acusar a la premsa de Madrid de ser tant parcials i la diferència de criteri en quant a importància mediàtica donat al trofeu. Però clar són tant hipòcrites que no recorden que ells l’any passat el tracte mediàtic va ser un raconet diminut en portada, en canvi aquest any portades a tot color. No se’n cansen de fer el ridícul.

Futbolísticament la cosa va tenir molt poca història. Aquest torneig realment és una modificació de la copa intercontinental (la que quan la guanyava el rival era la copa Toyota) que per acontentar a les federacions molt menors per part de la FIFA, s’ha transformat en una copa de campions de les diferents federacions mundials, així doncs, participen els campions de la copa asiàtica, africana, etc. Però realment s’acaba traduint, excepte sorpresa sonada, amb una final entre l’equip europeu i el campió de la Libertadores. Les semifinals són un pur tràmit, encara que amb les absències de Neymar i Messi al primer partit es podia tenir una mica de por per part dels culers antics que no fan més que patir, però realment era un partit molt fàcil. Encara van aguantar més del que s’esperava els xinesos sense encaixar el gol, al final mentre es veia el partit es veia que era qüestió de temps, un equip molt ordenat i molt disciplinat però molt inexpert al mateix temps, només calia esperar l’errada garrafal típica que fan aquests equips durant el partit i es va produir amb un refús a xut de Rakitic que Suárez estava amb la canya preparada. A partir del gol partit sense més història que Suárez va aprofitar per a divertir-se a la segona part i fer el que va voler.

Un Suárez que em sembla lamentable que no estigui a la gala de la pilota d’or, després de marcar cinc gols al mundialet, marcar a la final de la xampions, marcar a totes les eliminatòries de la mateixa, a la final de la copa del rei i als partits importants de lliga, després de guanyar els tres títols com els altres dos companys i s’ha de veure com estirà a la gala un jugador que no ha guanyat res i que s’ha dedicat a fer gols de penal i de passades de la mort, simplement per un tema mediàtic. Aquest trofeu ja fa uns quants anys que han perdut els papers i estan desprestigiant-lo a pressa feta.

Però bé tornem al mundialet. La final va ser molt similar a les semis, amb la diferència que els jugadors de River tenien més mala hòstia que els xinesos i una mica més d’intensitat, però no deixaven de cometre també moltes errades defensives i sobretot amb el replegament post pèrdua de pilota. Molts cops els problemes que tenen aquests equips és que als seus campionats són els que estan acostumats a portar el pes del partit, però quan juguen amb els rivals europeus, se saben molt inferiors i fien el partit a pegar patades i tallar el joc contínuament a base de faltes i a esperar una ocasió per a poder marcar i aguantar el resultat, és la manera com va guanyar el darrer equip sud-americà (contra el Barça precisament). Així doncs el partit va ser de clar domini blaugrana, on es veia que no tardarien molt a marcar perquè el ritme de joc era molt baix i cada canvi de ritme dels de dalt era pràcticament una ocasió de gol ja que destrossaven tot l’entramat defensiu. Aquest ritme va ser perfecte per a que Messi, encara ranquejant i posant-se a to físicament, apart del còlic nefrític, pogués jugar a plaer sense haver de desgastar-se en excés amb un partit d’intensitat alta i alternances al joc, podien jugar pràcticament caminant. 

Quan va arribar el primer gol, la cosa ja es va veure que s’havia acabat i només va faltar la recuperació de Busquets més passada fantàstica a l’espai, per acabar de destrossar una defensa lamentable, amb el marcador de Suárez totalment descol·locat el jugador ho va tenir facilíssim per a fer el segon i el tercer ja va ser una gran passada de Neymar al cap de Suárez que va definir a la perfecció. A partir de llavors el Barça va baixar encara més el pistó i només acceleraven una mica els davanters quan tenien la oportunitat de tornar a marcar, jo hagués tret a Neymar i Messi molt abans per a que descansessin, però també entenc que era complicat, en un partit on estaven molt còmodes, però corria un risc alt de lesions per les patades de River. 

Al final la cosa es va estabilitzar i els mateixos jugadors de River van deixar de pegar patades i els del Barça tampoc van atacar. Va ser un partit amb molt poca història, molt fàcil, la única manera d’igualar-ho una mica hagués estat si hagués jugat Mathieu, però per sort no ho va fer.

En l’apartat individual volia destacar a Iniesta, que sense tenir els focus a sobre va fer una molt bona copa, ja que va jugar tots dos partits a un molt bon nivell, penso que mereixia el trofeu de plata i Messi el bronze, però clar quan fas una final com la que va fer Messi, és complicat que després se’n recordin de les semis.

El manxec, juntament amb Suárez, van ser els que van portar el pes de l’equip durant tot el torneig, està bé que el primer tingui reconeixement als seus dos partits malgrat no marcar, mentre que el segon fer cinc gols i emportar-se el MVP, després de la cacicada de la pilota d’or, també mereixia el reconeixement, va ser decisiu a semis quan més falta feia i a la final va estar molt encertat cara a porta per a sentenciar la final. Apart de tota la lluita i l’esforç, però això és una cosa que va inherent al jugador i que veiem a cada partit, li vagin bé les coses o no, gran fitxatge i una peça que feia molta falta des de la marxa d’Eto’o.

Messi va fer una molt bona final, malgrat el còlic dels dies previs, va ser el que va obrir la llauna i se’l va veure bastant actiu en tot moment, va portar el pes ofensiu i va generar la majoria d’ocasions de gol, apart se’l va veure a un ritme de joc més alt que els darrers partits, l’únic dubte que queda és saber si destacava més pel baix ritme del rival o si realment està posant-se a to, veurem el pròxim partit de lliga.

Un altre que va jugar a un gran nivell va ser Neymar, sortit de la lesió no es va notar en cap moment que venia d’estar parat, no va tenir sort cara a porta però va fer molt bones jugades individuals, un parell d’elles de videoteca si arriba a poder acabar-les amb gol. L’únic que em preocupa del brasiler és que des que ha tornat Messi ha perdut protagonisme golejador i ara és la segona o tercera opció quan amb la lesió de l’argentí era la primera, ha perdut protagonisme cara a porta i em preocupa que perdi una mica de l’alegria amb el joc que tenia abans, que perdi una mica de confiança. Esperem que no.

La resta algunes pinzellades de Rakitic, un molt bon rendiment de Sergi Roberto que va fer unes bones semis i uns bons minuts a la final. Després els dos laterals van complir molt bé amb la seva funció ofensiva però poca cosa més de la majoria, ja que els rivals no van exigir en excés, el porter va haver de fer una parada en tot el mundial i quan ja estaven 3-0, molt poca exigència.

El repte que té ara el Barça és no caure en picat com ho va fer el Madrid l’any passat, a veure ara com s’adapten els nous, que és el darrer pas important a veure, no crec que hi hagi problemes ja que Arda té qualitat Barça de sobres i un treball que ja porta de l’anterior club en quant a intensitat, pressió i ajudes defensives. 

En el cas d’Aleix doncs ja ha jugat al futbol base i no crec que tingui problemes d’adaptació, faltarà veure el que porten per a jugar davant, però m’ha sobtat llegir avui que s’ha descartat a Yarmolenko perquè busquen un nou pur, quan penso que el que fa falta és un davanter de bandes que pugui jugar també de nou, ja veurem que porta la secretaria tècnica. De moment només es parla d’un mitjapunta brasiler (que estrany, un brasiler manant Rosell!!!) per al filial.

Un filial per cert que està en llocs de descens a segona divisió B, algun dia hauran d’explicar la decisió de posar a Gerard López a la banqueta, sense cap experiència com a entrenador i després de fracassar a can Barça, però la realitat és que està fent el ridícul.

Sembla que és un fet habitual d’aquesta directiva donar equips a gent que no està preparada, amb el bàsquet vàrem veure el darrer ridícul a Krasnodar a l’eurolliga, que amb el primer lloc pràcticament assegurat, dos derrotes seguides (una a casa amb el Zalgiris, ridícul) que ens han portat a jugar al grup de la mort. I mentrestant Pedro Martínez fent història amb el València, després de fer un gran treball amb el Gran Canària i amb el Manresa. No se que ha de fer més aquest tècnic català per a que li donin d’una punyetera vegada la oportunitat de dirigir al millor club català.