El partit més ràpid de la historia.

Ahir vàrem veure al Camp Nou el partit més ràpid de la història, ja que es va acabar als 3 minuts de partit, quan Iraizoz va fer el penal clar sobre Suárez i va ser expulsat. A partir de llavors, ni el més optimista dels aficionats bascs podia pensar en guanyar aquest partit, amb un home menys i amb un gol en contra. Va ser quan l’equip basc va decidir reduir espais a base d’acumular jugadors prop de la seva àrea i encaixar els mínims gols possibles. Almenys és d’agrair que, excepte en comptades ocasions, els jugadors no s’ho van prendre malament i van començar a pegar patades, sinó que es van limitar a intentar deixar passar els minuts sense que hi hagués perill a la seva porta. El Barça, a diferència d’altres equips que ho haguessin aprofitat per a inflar les seves estadístiques per a tapar els fracassos quan juguen amb equips més potents, s’ho va prendre com un entrenament amb públic, tenia el gol ja marcat i podien jugar sense la pressió d’haver de trencar el marcador, es van dedicar a tocar-la en camp contrari que poc a poc ja anirien apareixent les ocasions. Així va ser, quan després d’algunes ocasions clares fallades, va arribar el gol de Neymar, amb l’enèsima recuperació de Busquets que llençava als seus davanters. El partit va tenir molt poca història la veritat, es va arribar al descans amb 2-0 com hagués pogut ser quatre o cinc, però els jugadors del Barça no van anar a fer sang del rival. La segona part comença amb el tercer gol que acaba de trencar-ho tot, si ja no ho estava prou i la resta de gols van arribar poc més que per inèrcia, seguits de bastants més ocasions de gol no aprofitades. És un partit que no va tenir gens d’història i que no es pot prendre com un punt d’anàlisi real.

Només algunes consideracions respecte a alguns jugadors, primer que tot la lesió de Messi. Sembla que ha madurat molt, però encara li falta aprendre d’una puta vegada que no ha de jugar tots els partits, perquè després venen els ensurts com ahir, que no sabem si realment té lesió o no, perquè els serveis mèdics i informatius del club ho tapen, però no tenia perquè jugar els 90 minuts a Cornellà, a més com ho va fer, buscant el gol en tot moment. Ara per jugar aquell partit que no valia per a res, probablement no pugui jugar a Bilbao i encara més important, a Màlaga. Sembla que tenim molt poca memòria, no recordem com va costar guanyar al Camp Nou als malaguenys, que va marcar Vermaelen de xurro a poc d’acabar el partit en un corner. Per aquest partit no estirà segurament l’argentí, com tampoc ho estirà Piqué, que va veure una targeta groga absurda per a assegurar-se el partit contra l’Atlètic. Molts cops oblidem que els partits valen tots igual, 3 punts, que si es perd a Màlaga, per molt que després es guanyi a l’equip matalasser a casa, ens quedem igual, amb la diferència que el Madrid probablement estirà a tres punts menys de nosaltres. Tampoc em va agradar gens la lesió d’Alba, un altre que també hauria d’aprendre a dosificar, ja que és un jugador que està tenint problemes amb les lesions a les zones de la cuixa, quan no el bíceps femoral els isquios. És un jugador pel qual no tenim recanvi competitiu i hauria d’anar més en compte de no trencar-se, tampoc cal que guanyant 4-0 es foti l’esprint i es llenci pel terra per a salvar una pilota que anava fora, tampoc cal tant, hauria de ser més intel·ligent i cuidant aquests aspectes.

En l’apartat individual evidentment s’ha de destacar als dos davanters que van acabar el partit, tant Suárez com Neymar van fer un autèntic partidàs. L’uruguaià va participar dels dos primers gols, provocant el penal i assistint a Neymar, apart de marcar-ne tres. El brasiler va marcar un gol però va jugar amb una superioritat insultant, ara mateix és el millor jugador del món amb diferència en l’aspecte del un contra un i el desequilibri individual, apart en cada partit dona mostres i detalls espectaculars. Tots dos estan a un nivell brutal. Ahir Messi no va brillar com acostuma, però suposo que les molèsties el van ser més caut, va donar tres o quatre passades de molt mèrit i es va dedicar a distribuir joc.

Els mitjos també van estar a un gran nivell, tant Rakitic, que ahir se’l va veure molt més ofensiu que altres partits, com Iniesta, que la primera part va donar un recital de desequilibri amb canvis de ritme i croquetes espectaculars, apart de controlar el ritme tot el partit com va voler. Busquets com sempre, va jugar a un nivell defensiu espectacular, però va tenir poca feina, va fer una molt bona passada al tercer gol de Suárez i el segon ve d’una recuperació molt bona seva. Després va sortir Sergi Roberto que va fer també un bon treball i que confirma que és una molt bona alternativa per a donar minuts de descans als titulars, jugant també sense problemes al lateral esquerre. Amb una bona pressió avançada i bona col·locació en van tindre prou per a

L’únic però és el cas d’Arda. Tampoc ara ens posarem alarmistes, no hi ha cap dubte de la qualitat del turc, estava clar que necessitaria temps d’adaptació, però de moment encara se’l veu bastant perdut. No se si és per ordres de Lucho o per iniciativa pròpia, però està encastant-se massa a la zona del fals nou i no participa el que penso que hauria de participar del joc de combinació previ per a fer arribar la pilota als de dalt en les millors condicions. Suposo que Lucho encara està provant a veure quina és la seva posició més còmoda, però de moment ni on va jugar ahir (fals nou) ni on va jugar a Cornellà (extrem), se’l va veure massa actiu o participatiu. Esperem que no li costi massa trobar el seu lloc, perquè ja sabíem que Aleix ho tindria una mica més fàcil per a adaptar-se, ja que la posició més complicada a can Barça és el joc dels mitjos.

Aleix va tornar a fer un molt bon partit, es va menjar la banda i cada cop que arribava de segona línia centrava amb criteri i fins i tot va tenir una ocasió de gol, que em va agradar que hagués xutat, ja que Alves li costa més. Sembla que donarà molts bons minuts de qualitat.

La resta de defenses totalment inèdits, no hi va haver gens de feina i la feina que hi va haver els va agafar tornant cap enrere i no van arribar a temps, un parell de bones aturades de Bravo i poca cosa més.

Per últim el tema institucional. Comença a ser ridícul el tema de la norma aquesta que van imposar quan van arribar a la presidència, que ara els té lligats de peus i mans. Jo perquè no soc soci, però si ho fos ja hauria muntat un bon pollastre amb aquest tema. Si jo que no soc soci, ja em sento avergonyit, no vull ni pensar com s’han de sentir els socis que paguen els seus carnets, no barats precisament, per a que després es gestionin tant malament els seus diners. És molt ridícul, veure com s’està parlant de fitxar a Nolito o Denis Suárez, que no són precisament jugadors de 90 milions, un d’ells a més és teu i per les mafiades comptables, per a quadrar números a les assemblees, fas unes fórmules de cessions patètiques. Que no puguis fitxar aquests jugadors, perquè no tens prou marge salarial perquè si no et passes del percentatge que diuen els estatuts i perds la presidència, és molt vergonyós que l’entrenador estigui demanant un jugador, que a sobre no sigui dels cracks mundials com per a posar aquests impediments i que un club que factura 500 milions anuals no pugui fitxar-lo perquè no té espai salarial. Potser si no anessin renovant als jugadors cada sis mesos, per a millorar-los els contractes, no tindríem aquests problemes. Qualsevol persona normal, que té autèntics problemes per a trobar feina, que signa contractes com pot, ha de flipar en colors. Se suposa que quan ve Neymar, Messi o qui sigui i signa un contracte milionari, és perquè està d’acord en cobrar aquests diners en x anys. Si ve un altre club i li ofereix més milions i ells marxen, això no és problema del Barça, el que no es pot fer és anar renovant contractes cada sis mesos. Si ha de ser així, doncs que els signin anuals i cada any es revisa pel seu rendiment i si volen marxar per diners, que hi farem, això és una club que és dels socis i amb els diners del soci no es juga.

Després està el tema del filial. Aquest mercat d’hivern hem vist una llista enorme de jugadors que s’ha fet fora i una llista de fitxatges prou elevada. Sota el meu punt de vista, entenc que el filial blaugrana ha de ser un lloc on arriben els millors jugadors del filial, que tinguin opcions reals de jugar al primer equip i la resta de joves jugadors amb projecció internacional que fitxes a preu baix per a que la inversió surti rentable si després no són el que s’esperava. Si se li ha de fitxar al Gerard (que partint que no té experiència ni capacitat per a entrenar), jugadors de 24-25 anys de categories de segona A cap avall, per a poder mantenir la categoria a segona B, potser s’hauria de revisar el tema de la qualitat dels jugadors que pugen, no li veig sentit a fitxar jugadors de segona B de 25 anys, que si amb aquesta edat estan jugant a segona B, potser és que no valen per a jugar a primera. Està sent tot una mica patètic com es gestiona el filial la veritat.