Avís per a la copa.

El Barça ahir va tenir un partit molt complicat a casa, davant d’un dels equips més en forma de la lliga. Encara que si mirem els números, el Sevilla fora de casa no guanya, a casa està intractable. És un molt bon avís de cara a la final de copa del rei, perquè pel fet d’arribar a la final, molts ja sumen dos títols i falta la xampions per al triplet, però ahir l’equip andalús va demostrar que a un partit i en camp neutral pot posar molt difícils les coses a l’equip blaugrana. Està clar que el Barça va fer rotacions, que gran part del mig camp era nou i jugava Mathieu, però el Sevilla va plantar cara i va fer un partit molt meritori al Camp Nou, probablement el que ha jugat millor fins ara.

El Barça va sortir una mica desendollat, a veure-les venir i es va endur un bon ensurt, el Sevilla va sortir a jugar a un terme mig del que estem acostumats a veure als equips que juguen contra els culers, ja que ni va sortir a pressionar molt a dalt amb la línia defensiva molt alta, ni va sortir a tancar-se descaradament, va posar l’equip a una zona intermèdia i només saltava a la pressió quan el Barça s’acostava a segons quines zones amb la pilota, que l’equip andalús podia considerar perilloses, tapant les bandes amb moltes ajudes dels atacants i tapant els passadissos interiors. Si li sumem que té jugadors de qualitat, que no es posen nerviosos amb la pilota als peus i jugadors de banda ràpids, doncs podem entendre el perquè cada cop que recuperaven una pilota generaven perill. Ja va haver-hi un avís previ que per una mala passada no acaba amb jugada de perill, una altra que refusa Alba quan Gameiro ja estava a punt per la rematada i un xut de Vitolo molt centrat sense problemes per a Bravo. Al final, una bona triangulació al mig camp, va treure de la jugada a Aleix i Piqué i va deixar tot sol a Tremoulinas, que va fer una bona centrada que culmina molt bé el jugador canari. Les sospites veient el partit s’acabaven de confirmar, el Barça estava bastant espès amb la circulació, molt poc imaginatiu i els de dalt bastant estàtics, ben controlats pel joc col·lectiu del Sevilla. La combinació d’Arda i Sergi Roberto no va acabar de funcionar, degut a la falta d’adaptació del turc al seu rol i que no havien jugat mai junts tots dos. Arda segueix sense interpretar bé el seu rol a can Barça, segueix incrustant-se a la línia de davanters i no ajuda massa a la creació, ho fa puntualment quan la jugada arriba a banda a peus de Neymar, que va cap enrere per a trobar un company, que llavors torna cap enrere i li ofereix una línia de passada, també és just reconèixer que fa un molt bon treball de pressió i de recuperació, li falta treure’s el xip atlètic, que quan es perd una pilota es fa falta sigui com sigui per a tallar el joc, però tampoc ara li exigirem que tingui estil Barça del primer dia. Simplement és una de les explicacions al poc joc de combinació dels interiors, més recuperadors i de treball que no pas de creació, Busquets va agafar aquest rol i aprofitant que el Sevilla al marcar si que ja es va tancar clarament, va jugar més avançat i llavors també van activar-se Neymar i Messi, venint a rebre a posicions entre línies per a generar joc. El Barça llavors ja va dominar clarament i sense generar ocasions claríssimes de perill, poc a poc anava ja trobant forats, fins a la jugada del primer gol, amb una passada molt bona del brasiler de tacó i una maniobra fantàstica i molt característica de Suárez, que força una falta perillosa a favor. Jo he de confessar que quan van col·locar la pilota, veient que era millor per a un dretà, que la xutaria Neymar, tenia molt millor angle i la opció de xutar als dos costats. Però clar, quan tens al millor de la història, et trobes grates sorpreses com la d’ahir, que clava un golàs on el porter no pot fer absolutament res, la pilota va anar com un obús a la porteria i la va fer imparable a la potència que anava. Quan parlem de Messi que és el millor, les comparacions amb altres que es proclamen millors del món a ells mateixos i tal, són molt odioses la veritat. La diferència de Messi amb molts d’aquests, és que cada any és millor que l’anterior, cada any s’esforça en millorar facetes del seu joc per a fer-lo més gran, primer era el millor però molt individualista, després va passar a ser el millor individualista, millorant la seva capacitat d’assistir, convertint-se en el millor individualment i a nivell d’assistent, cada cop passades més precises i més decisives. Ara fa un parell d’anys que s’ha encaparrat (amb el sentit positiu, d’intentar millorar) amb ser el millor xutador de faltes i poc a poc ha anat millorant i millorant i és molt estranya una falta que no xuti entre els tres pals o molt a prop. Els seus registres cada cop són millors i el més sorprenent és que inclús des de posicions llunyanes és un perill. Jo hi ha cops que quan va a xutar penso que ho fa de massa lluny i que és perdre una oportunitat de pilota aturada. Però és que després el que fa és callar-me la boca i marcar gols espectaculars. El gol d’ahir va ser molt important perquè l’equip estava començant a posar-se nerviós i va tenir un efecte balsàmic que va fer que el Sevilla perdés la concentració uns minuts i el Barça va olorar sang i va fer els millors minuts de la primera part, on va estar a punt ja de remuntar el marcador.

A la segona van marcar molt aviat amb una jugada espectacular després de corner, amb una passada a l’espai de Suárez a Messi, que se les va arreglar per a generar-se un espai dintre de l’àrea i tornar-li a Suárez, que va continuar molt bé la jugada i va tenir-li molta fe a Messi, cosa que els del Sevilla no i quan van voler reaccionar Suárez ja encarava per a fer la passada de la mort a Piqué, el defensa amb ànima de davanter, que als corners té una gana de marcar brutal. A partir de llavors el Sevilla va cremar les naus i va fer una passada endavant, que va coincidir amb la baixada física dels jugadors culers i es va generar un partit molt perillós, amb un Sevilla molt atrevit i que generava molt perill, Emery va fer un parell de canvis ofensius i la cosa es va igualar molt. Hi ha que poden dir que el tema físic no és excusa perquè el Sevilla va jugar UEFA un dia després que el Barça, però és que els andalusos van anar amb la eliminatòria resolta i només va repetir alineació un jugador dels onze que van jugar. El partit es va convertir en un joc sense control per les dues parts, on es succeïen jugades de gol a les dos àrees amb facilitat, però on no estaven encertats cap dels dos equips, els porters van contribuir a que el marcador no es mogués més. Lucho ho va veure i va treure a Iniesta i Rakitic per a millorar el control del mig camp, però ja era massa tard, ja hi havia massa cansament i el cap no responia al que demanava el partit, que era controlar la pilota amb possessions llargues i acabar de destrossar físicament al Sevilla. Al final un altre partit que amb les estadístiques a la mà el Barça va ser molt superior, però que a la retina et deixa un partit massa igualat i competit i amb la sensació que si el Sevilla hagués empatat, poc s’hagués pogut dir també. El darrer mes del Barça els partits es poden resumir així, que si l’equip culer hagués resolt cara a porta, hagués estat un partit fàcil, però com no s’ha resolt han estat partits amb resultat incert i ocasions també per al rival.

En l’apartat individual, abans de destacar a Messi, jo vull destacar a Busquets, que ahir va donar un altre recital de millor mig centre defensiu del món, és un jugador que se li ha quedat petit el tapar els forats i fer cobertures i recuperar pilotes, probablement jugaria d’interior a un 80% dels equips d’Europa, en lloc de mig centre, ahir fins i tot es va atrevir a xutar a porta i tot, llegeix el futbol millor que ningú i sempre està al lloc adequat, no se que collons espera el president a complir la promesa d’apujar-li el sou, perquè si un jugador mereix per la seva evolució passar a ser dels millors pagats del Barça és ell, un jugador que a més no ha demanat mai res, malgrat ser el millor del món a la seva posició, ahir va tornar a fer un partir per a gravar-lo i posar-li als nois que aprenen a jugar ara al futbol.

Després destacar als tres de davant, amb Messi primer que tots, la veritat és que la presència dels altres dos companys, li ha tret molta responsabilitat a l’hora de decidir els partits, però continua havent partits que si no fos per ell potser no s’haguessin guanyat. Sembla que estigui més apagat pensant més en l’assistència i la creació que no pas amb el gol, però cada partit té detalls de geni que el fan estar a anys llum de la resta. Ahir mateix semblava que no estava els primers 20 minuts de partit, però va ser encaixar el gol i activar-se el “mode jugador vital” i va començar a moure’s per on demanava el partit en tot moment, el vàrem veure a la dreta, a l’esquerra, pel mig i més endarrerit, sempre on demanava la jugada que estigués, generant una jugada de gol on no n’hi havia. Això és molt més important que l’animalada de falta que saca per a empatar el partit, el millor de Messi ja no és la capacitat per fer gols, és tot el que aporta fins que s’arriba al gol.

Els altres dos davanters van aportar el que acostumen, el brasiler desequilibri allà on estava en cada moment de partit, si tocava per la banda a trencar per allà, si era una contra amb conducció, és un jugador molt decisiu avui en dia a can Barça. Després l’uruguaià, que és tot cor i pressió, ganes de pilota i que ho combina amb moviments molt intel·ligents sempre destinats a millorar la jugada. La jugada del segon gol per exemple, que està a una posició d’interior-extrem per a fer l’assistència, continua i veu la jugada abans que els altres i generositat per assistir a Piqué, quan podia xutar, jugant-se com s’està jugant la bota d’or. El millor que aporten els dos acompanyants de Messi és la por i la indecisió a les defenses, és la diferència respecte al Barça post Pep, que els equips es centraven en defensar a Messi i la resta no reaccionava. Avui no ho poden fer això, gràcies a la qualitat que tenen els altres dos.

A nivell defensiu ahir el  que va donar més la talla va ser Alba, que va estar molt bé tant en atac com en defensa, tapant per velocitat moltes de les deficiències de Mathieu. Un cop més, la presència del francès fa que el central que està al costat seu no faci el seu millor partit, per tenir que estar més pendent del normal de la errada, va fer que les seves cobertures a Aleix, que va fer el pitjor partit des que està al Barça, sobretot defensivament, fossin menys efectives del que acostuma. Entenc que no poden jugar sempre Masche i Piqué, però això ha de servir per a que l’any que ve es vagi si o si a per un central de qualitat contrastada.