Millor del que sembla.

El Barça ahir va jugar un partit molt seriós i on van destacar moltes coses que de cara a la galeria no s’aprecien, no entren dintre de l’espectacle, però que són importantíssimes per a un equip de futbol.

Clar que si escoltes al mediocre de Puyal, que sembla que l’únic barem que té és comptar els xuts a porteria que fa l’equip i la possessió i la seva localització per a poder dir si l’equip juga bé o no, llavors dona la sensació que el Barça està jugant malament i tot. Aquest senyor molts cops no se si no se n’adona que hi ha gent que l’està escoltant i que no pot veure el partit. Perquè si tu estàs mirant el partit i l’escoltes per posar l’àudio en català, doncs mira, vas passant d’ell, passant que cada cop que la toca un jugador s’equivoqui i passant que no faci cap comentari respecte el joc de l’equip i dels aspectes tècnics, que en molts casos la retransmissió sigui un “que guais que som i que bé ens portem” i una llepada de cul contínua dels col·laboradors cap a Puyal, però es que hi ha gent que no pot veure el partit i l’està escoltant, que es fa una radiografia equivocada del partit. El senyor Puyal, que treu tant de pit que la TDP és la millor retransmissió en català, potser s’hauria de plantejar si és real o si és que a molts llocs la RAC1 no té tan bona cobertura, o que no es pugui posar l’àudio de la ràdio i hagis d’anar a morir a escoltar-los per no escoltar als de l’antic plus, ara movistar.

Es pot entendre perfectament que, la gent acostumada a veure els partits i veure un reguitzell d’ocasions de gol i de jugades estèticament fantàstiques, el partit d’ahir li hagués sabut a molt poc, es van generar poques oportunitats, les que es van crear no es van marcar i va ser un partit ofensivament espès degut a l’entramat defensiu del rival. Però abans de criticar molts cops ens hem de posar en situació, perquè ahir es va jugar amb un equip que l’únic objectiu que tenia era treure bones sensacions del partit i no marxar golejat del Camp Nou, un equip que va plantar l’autobús davant la seva àrea, que va poblar les zones de combinació i que ni amb el resultat en contra es va atrevir a sortir, que era el minut 80 de partit i estaven tancats a la seva zona defensiva perdent per un gol. Es pot entendre que l’objectiu dels equips d’aquest nivell normalment intentin arribar vius a l’últim quart d’hora i jugar-se-la, però es que el Granada ni ho va intentar, en part gràcies al treball de l’equip.

Perquè el millor que podem treure del partit són les sensacions de treball col·lectiu que va mostrar l’equip. No hem d’oblidar que ahir el Barça jugava amb un mig camp totalment inèdit, amb Rakitic recordant vells temps del passat a Alemanya quan jugava de pivot defensiu, amb dos interiors com Rafinha i Denis Suárez que no recordo que haguessin jugat tots dos a l’hora en cap partit de la temporada. Tot i això l’equip va fer un treball boníssim a l’hora de pressionar la sortida de pilota rival, cosa que va permetre generar les millors ocasions ofensives del partit, quan recuperaven a camp contrari i agafaven al rival sortint, perquè sinó es feia realment difícil generar perill en atac estàtic. El Barça és un equip que aprofita les bandes per arribades a l’espai dels laterals o per ocupacions en segones jugades, no és un equip amb jugadors ben oberts que estiguin allà per desequilibrar. Això els rivals ho saben i poblen la zona interior i deixen les bandes, a esperar el mal menor i que puguin tenir opció de refusar les passades des de la banda.

En aquest tipus de partits no cal dir que el més important és poder fer un gol aviat, quan l’equip rival encara no està ben posicionat al camp, per a poder jugar amb tranquil·litat la pilota i poder tenir més espais si l’equip rival s’obre una miqueta. El problema va ser que ahir no estaven inspirats cara a porta i tot el que es generava no acabava amb gol, el mateix partit amb una mica d’encert era de 3-0 al descans, però clar, com que es va xutar la meitat que normalment, els “analistes” ja tot era un desastre. El Barça ahir va fer un partit molt complert i l’equip no va sofrir en cap moment pel resultat, una mica de tensió perquè passaven els minuts i no s’arribava al gol, però sensacions zero de perill a la porteria de Ter Stegen, que ni tan sols va haver de jugar massa amb els peus, perquè la pressió a la sortida blaugrana va brillar per la seva absència.

Es pot parlar que va ser més o menys vistós, això ja va a gustos, clar que tots voldríem que es guanyés sempre per 4-0 al descans, poder donar descans als cracks i que els de la banqueta s’acoblessin al joc, però no sempre surt com un vol i ahir el que podem dir molt positiu és que el Barça va jugar un partit molt seriós, que no va tenir llacunes defensives (que no estigui Mathieu ajuda) i que va fer una molt bona pressió avançada. L’efectivitat i la inspiració ofensiva et dona més o menys gols durant un partit o durant la temporada, però si es fa el treball “fosc” com el va fer ahir el Barça, es pot encarar la temporada amb garanties de poder lluitar per tot al final, perquè si el dia que no estàs encertat mantens aquest rendiment col·lectiu, sempre tindràs alguna oportunitat de gol per a poder guanyar per la mínima, que si s’està molt bé al davant però s’encaixen molts gols com al començament de temporada, pot semblar molt vistós, però el dia que no tens encert et pinten la cara.

En l’apartat individual, en un partit com el d’ahir, van brillar més els secundaris que els cracks, dels tres de dalt el més encertat, el més actiu i el més inspirat va ser Neymar, cap dels tres va estar al nivell que acostumen, tampoc podem dir que fessin un mal partit, simplement no van estar tan brillants. Quan passa això es produeixen partits com els d’ahir, que s’imposa el treball de la resta a l’hora de fer les valoracions. El triangle Masche-Umtiti-Rakitic, va estar a un nivell espectacular, molt actius a l’hora d’anticipar les jugades, molt bé en la recuperació, cosa que va fer que jugades amb probabilitat de ser més perilloses acabessin en no res i Mascherano va donar dos assistències de gol a Suárez, que el va deixar tot sol davant el porter, però que l’uruguaià sorprenentment no va definir correctament. Els dos laterals també van estar força bé, ocupant tota la banda i els dos interiors també van fer un gran treball a la pressió, a l’hora de fer balanç defensiu i en el cas de Rafinha decisiu al marcar el gol de la victòria. El cas de Rafinha és el clar exemple del jugador quan està amb una bona ratxa, gairebé que et cauen els gols pastats, ahir va fer un golàs de mitja xilena, però va tenir tota la sort de que li va caure a sobre després de dos rebots. A aprofitar al màxim la ratxa, ara que Iniesta no està, els seus gols venen més que bé.

Per últim comentar una mica el tema recurrent de la setmana. No entraré en si Tebas això o allò, que si van a pel Barça, etc. Tots els anys passa igual, se’ns en estan fotent a la cara tot l’any i quan arriba el moment de l’assemblea, llavors el club es farta dels atacs i fot merder de cara a la galeria, per a quedar bé davant els socis i per a que no li fotin molt de merder, tot i això li van pegar una bona cornada amb el tema Qatar, que al final és igual perquè va seguir guanyant però pels pèls. Resulta que després de totes les cacicades de tota la temporada, ara el senyor Bartomeu es sent totalment indignat i denuncia al senyor Tebas davant el consell superior d’esports. Un consell que està a Madrid, que ha donat clars exemples de no ser blaugrana precisament, volen que es posin amb Tebas, que a més acaba de guanyar les eleccions i té la cadireta assegurada, que també tenen ja signat l’acord televisiu de cara a l’any vinent que era el que més els preocupava a Tebas i els altres mafiosos. Que els ha d’importar ara la pataleta del Barça si ho tenen tot arreglat per als pròxims anys? Algú pensa de veritat que li faran alguna cosa? La resposta és que no i que seguiran posant-los partits a les 16 hores, jugant en dissabte quan juguin xampions en dimecres, posant àrbitres mediocres a xiular-los (excepte ahir, que va xiular el millor àrbitre de la categoria sota el meu punt de vista) i fent el que els doni la gana. El senyor Bartomeu, com l’any passat, ho ha aprofitat per a fer-se la víctima i per a vacil·lar que no es deixaran xafar pels poders de Madrid, quan porten tot l’any acotxant el cap. Ara un cop passada l’assemblea, a seguir buscant negocis per a les seves empreses particulars i el Barça que es foti. Com per exemple el bàsquet, que es parla des de l’estiu que s’està esperant que comenci l’NBA per a fitxar un pivot que doni relleu a Tomic i Dorsey i pugui aportar força a la pintura i ara un base-escolta per la lesió de Pau Ribas. La NBA porta una setmana ja i encara res de res. Després si es guanya alguna cosa, el senyor Bartomeu vindrà de seguida a fer-se la foto, ara que es fotin.

Duríssim.

El partit d’ahir va ser un partit molt dur que per sort es va acabar guanyant, però que ha de servir d’exemple de cara al futur que no es pot donar un partit per guanyat encara que l’estiguis controlant i vagis per davant al marcador. El Barça va fer un molt acceptable primera part, dominant el partit i controlant la pilota, va inclús marcar un molt bon gol Messi que va donar molta tranquil·litat al Barça i nerviosisme al València, que es van haver d’obrir i van deixar espais que malauradament no es van aprofitar, malgrat tenir ocasions clares per marcar que, o bé per errades en la definició o bé per bones aturades del porter (manen ous que Alves estigués a tir per al Barça per uns 4 milions i que s’hagi portat a Cilessen per 12), no van acabar amb un segon gol que probablement no hagués suposat una segona part com la que van haver de sofrir.

Ja a punt d’acabar la primera part, l’ocasió de Pearejo hagués hagut de suposar un avís del que podia passar, que no es podien relaxar perquè un gol no era res. El València, sobretot a casa, quan juga contra el Barça es passa d’agressivitat i de nerviosisme, fa com l’Español, que sembla que guanyar al Barça et serveixi per a salvar mitja temporada, molts cops es perden els papers i es veu un odi de l’afició contra l’equip blaugrana que ratlla la irracionalitat. Es genera un cultiu que no és massa bo per al futbol, sobretot si a sobre tens un àrbitre que permet el joc dur fins a extrems inusitats quan xiula al Barça. La lesió d’Iniesta es veia venir, no a ell en concret, sinó a qualsevol jugador del Barça, ja fa dies que estem veient una barra lliure dels àrbitres contra el Barça, es va veure a Balaídos i la cosa segueix igual, era qüestió de temps, a veure quina entrada dura suposaria una lesió. L’àrbitre va deixar les coses ben clares des d’un bon començament, la jugada que no xiula fora de banda de Neymar, que segueix la jugada i el brasiler se’n va d’un que li pega tarrascada, no el pot caçar i se’n va d’un altre que també li pega i l’àrbitre va deixant seguir per a no haver d’amonestar, segueix la jugada i la tercera falta que no li xiula que dona un cop més avantatge i Neymar degut a la falta el darrer control se li’n va i la perd. No només no amonesta a ningú sinó que no xiula cap falta de les tres anteriors. Curiosament es veu a la segona part com Neymar fa una obstrucció a Munir, deixa seguir, la controla Parejo que fa la passada a un davanter que està en fora de joc, llavors si que no només torna enrere sinó que amonesta al brasiler.

El mateix amb Busquets, que es parla que li perdona l’expulsió per una agafada quan ja tenia una targeta, però en canvi s’obliden com Parejo talla una contra que portava Iniesta i agafa clarament al manxec sense veure targeta. Curiosament tampoc recorden com Mario Suárez li fa una entrada de vermella directa a Gomes que no treu ni groga. Són les coses que té la caverna, que no diuen res de la barra lliure dels rivals del Barça però en canvi quan els que fan la falta van de blaugrana llavors no es pot perdonar res. Igual que parlen d’un penal televisiu de Mascherano a Mangala, parlo de televisiu perquè són penals als corners i faltes laterals que es produeixen en totes les àrees del món futbolístic, però depèn dels colors del realitzador es busquen o no, Quan veiem partits del Madrid casualment on es busquen és a l’àrea rival, quan juga el Barça a la pròpia. Segurament si busquem a cada pilota aturada surt un penal a cada àrea dels dos equips, però depèn de la “polèmica” que vulguis buscar per als programes de “Sálvame” futbolístic que fan a la caverna, així poden parlar de robatoris i coses per l’estil.

Casualment s’obliden també del penal que li fa a Messi a Enzo Pérez que no xiula. Es parla d’un fora de joc posicional de Suárez al primer gol blaugrana, tampoc es parla que Mangala està en fora de joc al segon gol quan marca Rodrigo, que pot molestar al porter també, com tampoc es parla del fora de joc de Parejo a la jugada del gol de Munir. Una jugada que els realitzadors van repetir i van parar i en veure que era fora de joc va desaparèixer de la retransmissió, són les coses que tenen que els realitzadors facin una realització del partit totalment partidista i molt interessada.

Però bé, amb aquest partit queden tots contents, el Barça i el seu entorn perquè van guanyar un partit que es va complicar per moments, el València que malgrat perdre no rep les ires dels seus aficionats perquè ja s’han encarregat els mitjans de canalitzar-ho tot cap al mateix culpable i els mitjans de la caverna que ja tenen per a omplir la brossa de programes que fan per les nits.

El Barça la segona part va jugar amb foc, va perdonar massa i d’un possible gol de Rakitic es va passar al 1-1. El gol va fer molt de mal i en un tres i no res es va encaixar el segon. Llavors van venir uns quants minuts de precipitacions i de mal joc, però per sort es va empatar aviat, en un altre gol a pilota aturada, que després s’han d’escoltar coses com que els entrenadors no preparen res durant la setmana. Un gol que va tranquil·litzar a l’equip i va acollonir al València, que llavors es va tornar a tancar a defensar l’empat i a veure si caçava alguna contra. A partir de llavors el partit es va descontrolar més del que els blaugranes voldrien i va aparèixer el cansament. El partit es va jugar a dues velocitats, la del València al màxim després de poder estar preparant el partit tota la setmana, mentre el Barça va jugar al ritme que va poder, després del duríssim partit contra el City del dimecres. A la segona part es va veure alguns jugadors cansadíssims, que no donaven per a baixar a defensar les contres que va tenir el València, per sort Nani no va estar encertat ni la resta a l’hora de prendre decisions.

És una vergonya que tots els equips que han jugat xampions juguin en diumenge i que el Barça, que va tenir el partit més dur i va jugar en dimecres, hagi de jugar en dissabte i a sobre a les 16 hores. A sobre la designació d’Undiano que no el vol cap jugador. Però clar, algú del Barça ha sortit a queixar-se? Algun mitjà blaugrana se n’ha fet ressò? Algú li ha preguntat a Lucho a la roda de premsa? La resposta és no, mentre seguim amb aquesta gentussa a la directiva és a l’únic que podem aspirar, que ens la fotin per tots els cantons. Ja fa temps que tinc la teoria que és Bartomeu el que ha demanat jugar molts partits a les 16 hores per a recaptar patrocinadors asiàtics, no és possible que li toquin tants partits al Barça en aquesta franja horària i que no es faci res per evitar-ho, no es pot ser tan mediocre. Però clar, tampoc hi ha cap periodista que tingui els pebrots de preguntar-li al president o a Robert quan els entrevisten, no sigui cosa que s’enfadin per no fer-los només preguntes “llepaculs” i que els vetin.

En l’apartat individual hem de lamentar molt la lesió d’Iniesta, però aquest any si que hi ha recanvis de garanties per a no haver-ho d’afrontar com un drama, potser li anirà bé a Gomes per a poder acabar d’acoblar-se a l’equip, perquè ara està tenint un rendiment molt irregular, se’l veu a una altra velocitat que la resta, ofensivament no es nota molt perquè té molta qualitat amb la passada i té criteri per a jugar la pilota, però ahir anant cap enrere semblava un exjugador la veritat, als dos gols surt a la foto. Però és molt complicat agafar un ritme de competició amb els minuts que està tenint ara jugant un partit i dos a la banqueta. Ara té l’oportunitat de posar-se a to fins a la tornada d’Iniesta, també servirà per a donar minuts a Denis i a Rafinha en aquesta posició que se suposa que és la seva ideal.

També m’agradaria destacar a Rakitic, que va sortir i es va fer amo i senyor del partit, va donar un equilibri espectacular a l’equip fins que es va partir i ja no va poder fer res, però se’l va veure molt clarivident amb la pilota i ajudant a tots els companys amb les cobertures, apart va guanyar totes les pilotes dividides. Ja va ser dels millors davant del City i ahir va ser decisiu, un fitxatge qualitat preu fantàstic.

Potser la part més fluixa de l’equip va ser la defensa, però és normal, el partit es va fer molt llarg per a ells degut al trencament de l’equip, els atacaven amb superioritat i no estan rodats de jugar junts, fins ara Masche i Umtiti han jugat molt poc junts com a parella de centrals, Sergi Roberto venia d’una lesió i Digne estava tocat del partit davant el City. Almenys van donar la cara i excepte uns minuts de la segona part, una jugada a la primera part van donar un rendiment acceptable per al risc que es va córrer. No em vull ni imaginar el partit d’ahir si arriba a jugar Mathieu, per tant podem donar gràcies de la defensa que va sortir a jugar. Ara amb la lesió d’Alba i de Piqué també tindran uns quants partits per a conèixer-se els uns amb els altres en un partit real.

Per últim la MSN famosa. Un partit on van patir molt el joc dur del rival se’n van sortir a la perfecció i van ser decisius als moments més importants, és un valor afegit per a l’equip quan juguen tots tres i és fantàstic veure com es troben i com s’associen. No cal dir que el partit de Messi va ser brutal, es va posar l’equip a l’esquena i va fer tot per a poder trencar el partit, el va ajudar molt Suárez amb el seu treball habitual i sempre donant opcions als companys. Tots dos sempre els destaquem amb aspectes molt positius ja marquin gols o no, però a mi m’agradaria destacar en aquest partit a Neymar, que és el típic que pot perdre els papers i no ho va fer, excepte al final que les provocacions a la grada sobraven, però va estar centrat, treballant per a l’equip i sense fotre merder malgrat ser apallissat. També està millorant la seva capacitat d’associació i de llegir el futbol, ja porta uns quants partits donant bones assistències i ahir en va donar una a Suárez amb l’exterior que el va deixar sol davant Alves que va ser espectacular.

Ara ja només queda descansar una mica aquesta setmana que es pot perquè el calendari no ajuda en absolut i ve un calendari amb partits assequibles a casa però amb dues sortides molt complicades, amb aturada de seleccions pel mig abans del clàssic. Un clàssic que es jugarà després d’aturada en dissabte a les 16 hores, però tots contents que no passa res, que ens veuran a Àsia.

Escull salvat.

Tornàvem d’una altra aturada de seleccions i estava la gent amb la psicosi del virus Fifa flotant per l’ambient, però poc a poc, a mesura que s’anirà avançant la temporada el patirem menys aquest virus, ja que els jugadors van agafant el ritme físic i cada cop més es nota menys al rendiment de l’equip, sobretot si els jugadors amb el rol de suplents van agafant rodatge amb el joc blaugrana i es noten menys les rotacions.

El Barça va fer un bon partit en conjunt, va costar una mica al començament pel bon treball defensiu del rival, per el canvi de sistema que s’ha d’anar assimilant poc a poc i perquè les ocasions que es generaven no acabaven amb gol per a obrir la llauna. M’agradaria destacar també la poca paciència que tenen els mitjans i els locutors de les ràdios. Sembla que si al minut 5 ja no has xutat uns quants cops a porta i portes algun gol, llavors l’equip està lent i espès. Molt poca paciència també amb un Alcácer que li està costant marcar el seu primer gol, però que no ajuda en absolut la pressa que estan tenint els mitjans per a que marqui i el seguit d’articles parlant d’ansietats del jugador i recordant-li a cada entrevista, sembla com si els agradés posar el dit a la llaga, com l’equip ha fet un bon partit i s’ha guanyat, a buscar com podem fotre merder per emplenar pàgines i minuts a les ràdios i les teles.

Jo preferiria que es centressin en com la federació de futbol se’n fot a la cara del Barça, que es lesiona Sergi Roberto abans de jugar contra Itàlia i resulta que no només viatja a Itàlia sinó que després segueix a la concentració i viatja a Albania. Amb una directiva decent, abans d’anar a Itàlia algú hagués trucat per a evitar-ho, però clar, quan només estàs pensant en arreglar els números per a la propera assemblea de compromissaris i de fer negocis per a les teves empreses, és complicat defensar els interessos del teu club. Com és ridícul que el Barça en 8 jornades ja hagi jugat dos partits a les 16 hores i un a les 13 hores, quan veus que les properes jornades segueixen posant-te partits a aquesta hora i no precisament partits fàcils (Mestalla, a casa contra el Madrid després d’aturada de seleccions, etc.) Se suposava que havien de jugar un número màxim determinat de partits dintre d’aquesta franja horària i s’havien de repartir equitativament entre tots els clubs.

L’any passat ja vàrem veure que s’ho van passar pel folre, com que és l’horari que li va pitjor al Barça doncs és barra lliure per a posar partits dintre d’aquesta franja, com que l’any passat el senyor Bartomeu encara ho aplaudia, doncs aquest any tornem a la mateixa. Així doncs, ens hem de trobar un clàssic, quan els teus principals jugadors són sud-americans i arriben a Barcelona un dia o dos abans del cap de setmana, que et posin un partit contra el Madrid dissabte a les 16 hores. Però el pitjor de tot no és això, el pitjor de tot és que se’ls en fot defensar als seus socis i als aficionats del seu club. Per a que la lliga pugui obrir mercat a l’estranger, els que paguen els carnets any rere any, els aficionats que paguen per veure’l a la tele, els que treballin els dissabtes que es facin fotre. Em sembla molt lamentable com es menysté a l’aficionat local, en benefici dels interessos econòmics personals d’uns pocs. Però clar quan veus que el president encara segueix buscant patrocini, que va boig per a viatjar per Àsia per aconseguir negocis per a les seves empreses, a ell que els que estan tot l’any estalviant per a poder pagar la quota de soci que no puguin anar a veure el partit més important de l’any? És lamentable.

Però bé tornem al partit, el Barça va sortir amb la tranquil·litat que demanen aquest tipus de partits quan saps que el rival se’t tancarà al darrera, moure la pilota el més ràpid possible, per a que arribi amb avantatge per als teus jugadors amb més desequilibri. Els primers minuts va costar una mica, degut als pocs espais que deixava l’equip gallec quan més frescs estaven i podien arribar a les ajudes, però poc a poc va anar arribant la pilota en zones perilloses per a Neymar i Rafinha, un a cada banda, que van començar a generar jugades de perill que no acabaven en ocasió manifesta per petits detalls, ja fos un error en la passada o una manca d’enteniment entre les dues parts. El Barça només patia quan tenia la pilota als peus el mediocre central francès, que amb quinze minuts de partit ja en va tenir prou qualsevol per a veure que aquest personatge no val per a jugar al Barça, va donar un recital de pedrades amb la passada, d’errors de col·locació i d’errors a l’hora d’anar al tall. L’equip rival, com sempre, es va centrar en tapar la sortida pressionant la seva zona i va recuperar unes quantes pilotes, fins i tot va generar incursions per la banda perilloses, degut a la seva inoperància. Segueixo sense entendre perquè aquest senyor segueix jugant en aquest equip, partit que juga ell partit que acabo emprenyat.

A mi personalment no m’agrada el que està passant amb Aleix Vidal, no ja pel tema que no el convoqui, si l’entrenador creu convenient que no jugui ell sabrà el perquè. Un altre filó que els mitjans han trobat per a fotre merder dia rere dia, que en gran part ve creat pels que manen i pel que ha de fer els moviments i traspassos. Aquesta situació està enquistada des de l’any passat i no entenc com no s’ha fet tot el possible durant la pretemporada per arreglar-ho. Perquè ara per no portar a ningú per a suplir a Sergi Roberto, s’han de fer malabarismes tàctics per a quan el xaval es lesiona. Podria entendre que els canvis de sistema es facin per un tema d’atacar millor o segons el rival, però dona la sensació que és un canvi perquè no tens recanvi a la banda dreta. Mascherano pot caure en algun moment al lateral dret, però no jugar de fals lateral, sobretot perquè has de posar a Mathieu quan no tens als altres dos centrals i fas jugar a un jugador fora de lloc, tot per no fer un canvi home per home. Es que prefereixo que posi a un noi del filial abans que jugui Mathieu, així a l’equip li costaria menys sortir del darrera i sobretot no patiria en defensa. Aquesta solució et pot servir quan se’t lesiona Sergi i has de jugar contra un equip assequible, però no pots controlar una lesió i és molt perillós que es produeixi quan hagis de jugar contra un rival amb poder ofensiu de debò. Per exemple si dimecres no arriba a temps Sergi i has de jugar contra el City amb aquest sistema. Espero que Robert estigui treballant concentrat en aquest aspecte, es necessita un lateral dret i hauria d’estar aparaulat per a ja, no per a esperar al mercat d’hivern. Però després resulta que veus als mitjans que el Barça acaba de tancar un preacord amb un central colombià que, on juga? Exacte, a Brasil, com totes les mafiades que s’estan produint des que Rosell governa el Barça. Si ha de suposar que marxi Mathieu i que tinguem 4 centrals amb els que pugui confiar l’entrenador, on s’ha de signar? Però ara mateix estem veient que el més necessari és un lateral dret i solucionar el tema amb Aleix, que no mereix l’ostracisme al que està sotmès ara mateix, penso que s’hagués pogut arreglar i no perdre sis mesos el xaval, sobretot quan et va fer el favor de venir l’any passat i no poder jugar fins al gener.

El partit va canviar radicalment a partir del primer gol, tothom es va relaxar una mica més i les coses es van poder fer amb més calma i més ordenadament, va començar a funcionar la pressió avançada i va arribar molt aviat el segon, en una posició molt dubtosa de Piqué, que no van repetir sorprenentment els merengues de la realització. Amb el segon gol es va acabar el partit pràcticament i encara més quan els dos cracks de la davantera que estaven al camp es van treure del no res una jugada espectacular, amb una molt bona passada de Neymar i una lliçó de com jugar amb el cos de Suárez. Un gol que va poder suposar el descans a partir de la segona part per a l’uruguaià, que és el que va arribar més tard dels internacionals. Lucho va donar entrada a Alcácer, que necessita aquest tipus de minuts per a poder-se entendre millor amb els seus companys. S’està creant una aura al voltant d’aquest jugador que no ajuda gens al xaval i que ja vàrem veure amb Suárez fa dos anys quan va arribar a can Barça, que al final van quedar tots retratats. El jugador va tenir tres ocasions clares, cosa que demostra que sap estar al lloc adequat, per tant hauria d’haver preocupació zero.

Amb el partit sentenciat va sortir Messi, que a mig gas va revolucionar el partit, va fer un molt bon gol després d’una bona passada a l’espai de Neymar i va poder agafar una mica de ritme de cara a dimecres, la millor notícia per al Barça perquè amb la sola presència al camp ja canvia el desenvolupament del partit, ja passa a alliberar a mig equip de marcatges i evidentment les possibilitats de marcar augmenten exponencialment.

En l’apartat individual van estar la majoria a un bon nivell, però m’agradaria destacar a Rafinha, que demostra molta confiança cada cop que li dona Lucho minuts i sempre aporta alguna cosa, no parlo dels gols, que és el de menys, són les ganes sempre d’oferir-se a rebre la pilota, les ajudes que fa en defensa i la capacitat de desequilibri que té. El destaco no pels seus gols, sinó també per a demostrar la hipocresia dels mitjans que ahir el van convertir amb l’heroi i que el dia de Balaídos el van matar, quan no va tenir cap culpa als gols i quan no li van arribar pilotes. En aquest aspecte també m’agradaria destacar a Arda Turan, que també va sortir esquitxat d’aquell partit i que ahir es va entendre molt bé per la banda amb Rafinha i va treballar molt per l’equip i a la zona de creació, un jugador que ha millorat molt respecte l’any passat i que ara mateix sembla ser el jugador número dotze.

Destacables també tant Piqué com Mascherano, el català porta uns quants partits donant un recital de col·locació, de calma amb la pilota als peus i d’ambició ofensiva, està a un nivell superlatiu, mentre que l’argentí un cop més li han buscat una posició fora de la seva zona de confort i que està complint amb escreix i fins i tot al final es va atrevir a pujar per la banda i tot, està molt bé el rendiment que està oferint Umtiti però per a mi segueixen sent la parella titular a l’eix central indiscutiblement.

Molt bon partit també per part dels dos membres de la MSN que van sortir d’inici, Neymar ha assolit un rol d’assistent els darrers partits molt interessant i sembla que ha perdut l’obsessió per marcar, encara que li falta una mica aprendre quina és la millor decisió en cada moment perquè hi ha moltes jugades que es perden per tocar-la massa ell i no donar-la de primeres, però bé si segueix desequilibrant i assistint com els darrers partits cap problema. Suárez malgrat el cansament va fer uns primers 45 minuts espectaculars, Alcácer té un molt bon mirall on aprendre de cara al futur, perquè és un màster cada partit de moviments a l’espai, de recolzament ofensiu i d’aguantar-la per al que ve de cara, a més de buscar sempre la millor zona on fer mal, però el millor de tot és el bé que utilitza el seu cos, el control que té per a poder desfer-se de rivals amb un sol moviment o amb un control orientat posant el cos com a pantalla, el gol n’és un clar exemple.

En general bones sensacions de cara al partit de dimecres, on serà clau el doble partit de cara al resultat final a la classificació del grup.

Error, a la llarga encert.

Bé, després d’unes vacances comentarem una mica per sobre el que va passar a Balaídos. No deixa de ser curiós, veure com els que els primers partits de lliga van omplir pàgines i minuts mediàtics parlant del bé que ho feia Ter Stegen, tots sorpresos pel número de passades bones, que si la tocava més i millor que molts jugadors de la lliga en tot un partit, etc. com ara han matxacat al porter per una errada que va suposar un gol a l’equip. Resulta que el què era tan bo per a l’equip, que li donava tanta sortida de pilota, que era com un jugador més per a treure la pilota del darrera, ara sembla que ens l’hem de carregar per una errada que suposa un gol. Perquè se l’acusa de l’error també al primer gol i realment és més una errada de Busquets, que està mirant a qui fer-li la passada i quan la va a controlar se li escapa, també hem de veure on està el gran Mathieu al moment de la recuperació rival i Jordi Alba, però clar, estava més que assignat després del partit qui seria el culpable de tots els mals. Jo espero que no li afecti i segueixi igual, perquè el que era bo abans no pot ser ara un desastre per encaixar gols, és un porter molt jove i aquests errors a la llarga li serviran de molt, tots els porters erren, alguns per dalt, altres a l’hora de blocar, ell va errar una passada, la pròxima assegurarà més la passada i li haurà servit aquesta errada per a millorar.

Perquè el problema no va ser la errada de Ter Stegen al QUART gol encaixat, el problema és com s’arriba perdent 3-0 al descans. Un cop més, la puta mania de jugar amb el mediocre de Mathieu que li costa al Barça una derrota, no només va ser culpa d’ell, però quan juga ell tot l’entramat defensiu trontolla, els equips es limiten a tapar la sortida de Piqué i li deixen a ell la pilota, sabent que és mediocre, només cal veure el segon gol, que agafen a l’equip pràcticament un contra un amb Piqué, mentrestant el francès està a l’àrea rival, li deixen la pilota per a que condueixi cap avant i així es genera un forat brutal a la defensa quan la perd ell mateix.

Però com he dit abans, malgrat la histèria general quan ell està al camp, l’equip en general va sortir sorprenentment desconnectat, va començar molt bé, generant una ocasió clara de gol, que com una gran majoria de les jugades de desequilibri que es van produir durant el partit, va acabar amb falta clara de targeta que l’àrbitre no va voler mostrar, venia prou ensenyat de casa ja, perquè el Celta va fer setze faltes i l’única targeta que va rebre va ser per protestar el penal sobre André Gomes.

L’arbitratge va ser molt influent al partit, des del minut un de partit, que una falta sobre Neymar que encarava el porter, on l’únic dubte era si vermella o groga, aquest personatge no va treure ni targeta, però és que cinc minuts més tard, Hugo Mallo li fa una falta claríssim de targeta a Neymar que marxava per la banda i no li treu tampoc. Aquest personatge, jo li dic així perquè no li puc dir àrbitre, normalment veig altres partits apart del Barça i ja són molt de partits veient el mediocre que és, si va quedar l’últim de la classificació si traiem als dos que varen baixar de categoria. Aquest senyor és dolent en collons, però quan veus altres partits te n’adones de com venen d’ensinistrats a xiular segons quins partits, si cada cop que li treia una targeta a un del Barça o quan anaven a protestar-li una falta se’ls en reia a la cara. Aquest senyor va venir a Balaídos al que va venir, no deixen de ser curioses les designacions que s’estan veient partit rere partit, on els ha xiulat Lahoz a San Mamés i contra Alabés i Celta han xiulat els dos que van quedar últims de les valoracions arbitrals. Ja no saben que fer per a que el Barça no guanyi la lliga.

Vicandi Garrido els va deixar ben clar des del minut un, el llistó que aplicaria als locals al partit, només als locals, perquè ben bé que li va treure a Busquets targeta a la primera falta susceptible de rebre-la. Perquè tu pots ser dolent i no treure una targeta ni a la de tres, però quan estàs perdonant tota la primera part targetes clares i a la primera li treus a l’altre equip, estàs demostrant ben clar quines intencions portes. Si li sumes que amb 3-2 al marcador, no xiules un penal de llibre, on només estan els dos afectats a la jugada sense ningú al voltant, que a més hagués suposat l’expulsió per al rival, llavors ja tens una influència clara al marcador. Si no tinguessin tanta barra, serien públiques les valoracions que fa el representant que fa les valoracions dels àrbitres a cada partit, segurament veuríem que li dona molt bona puntuació, evidentment han aconseguit l’objectiu que es buscava, una punxada del Barça.

El problema ja no és que xiulis o no un penal, el problema és que permets jugar a un equip amb una agressivitat que no és tolerable, els jugadors locals cada cop que un jugador blaugrana rebia una pilota d’esquena, s’emportaven cama i pilota (quan la tocaven) sense que l’àrbitre xiulés res en moltes ocasions i en altres només falta i ja es tallava la jugada. Un equip pressionant tant i amb aquestes permissivitats, va recuperar moltes pilotes en zones perilloses, que després suposaven jugades de perill, així es fa molt complicat jugar, quan has de jugar pensant en esquivar la tarrascada pel darrera primer, després controlar i fer la passada.

Però el Barça no va perdre per l’àrbitre, va ajudar força, però el problema va ser generalitzat de manca d’intensitat i de pèrdues insòlites en un equip de la qualitat del Barça, jugadors que no en perden gairebé cap en tot un partit, en vint minuts en van perdre una barbaritat. Molts es quedaran amb la horrible primera part per anar a per Lucho per les rotacions, altres es quedaran amb la segona part per a parlar d’èpiques, de pit i collons, etc. El partit no es pot partir en dos meitats, dura 90 minuts.

Per molt que es parli que gairebé s’empata, que si no fos pel quart gol, etc. la realitat és que el Barça no va jugar un bon partit, no va merèixer guanyar-lo, perquè els gols venen de pilotes aturades i d’un penal, no podem dir que la segona part el Barça va fer un partidàs, perquè el Celta es va acular pel cansament de la Europa League i es va deixar dominar. Els gallecs van sortir molt forts per a intentar treure el màxim rendiment possible, si ja de per si surten amb pressió avançada, amb Mathieu al camp encara més. Per a mi és el principal problema que té el Barça, quan no juguen un dels tres centrals normals, que es genera un forat negre lamentable, que fa anar de corcoll a la resta. Els que no poden veure a Lucho parlaran de rotacions i que és massa atrevit. No pot ser que cada cop que es perd es faci la culpa a les rotacions, quan a començament de temporada es deia que era la plantilla més complerta dels darrers anys. Les rotacions són necessàries i encara que no les entenguem en molts casos, igual que alguns cops els canvis que es fan, molts cops tenen un motiu que nosaltres no sabem. No sabem com entrenen cada dia, si tenen molèsties, si tenen un procés gripal, si només han pogut entrenar un dia, si porten molta càrrega seguida de minuts, no podem saber aquest tipus de coses. Després passa el que passa, que alguns ataquen al tècnic per no posar a Rakitic o per canviar-lo sovint i resulta que és perquè té problemes al tendó d’Aquil·les des de fa tres setmanes.

L’equip que va sortir a Balaídos, estava capacitat de sobres per a guanyar, inclús amb Mathieu al camp, el problema va ser d’intensitat i de manca de precisió a les passades, de jugar pocs partits encara amb l’equip i de circumstàncies del partit que poden passar. Per exemple es va jugar amb Gomes i Arda d’interiors, dos jugadors que segurament ni als entrenaments han jugat junts al mateix equip fent d’interiors. Podem culpar a qui es vulgui, però va ser l’equip en general que no va estar fi, tot i això estem veient que tots estan punxant, ara és el moment d’aprendre dels errors i d’arribar en condicions als mesos finals de competició. Aquest tipus de vivències dels teòrics suplents, són ara que s’han de sofrir i adaptar-se a l’equip en situacions de partit complicades. No podem acusar tampoc personalment a Stegen, perquè va fer un parell de parades que ens van mantenir al partit, no es pot culpar a Busquets per una errada quan fa partits que ratllen la perfecció, no podem culpar a Gomes quan ben just es poden comptar amb una mà els partits que ha jugat i quan ve d’un altre equip. Els de dalt tampoc van aportar res, no per això se’ls ha de matar i dir que ja no valen.

A mi em sembla bé el tema de les rotacions, però no perquè si i sobretot abans d’una aturada de seleccions. Si Mascherano està bé, el que ha de fer es jugar i que parli amb el seleccionador i descansi amb la selecció, el mateix per a jugadors com Busquets o Piqué. Si estan tocats, amb qui han de descansar és amb les seleccions, que el Barça és qui els paga. Puc entendre que faci rotacions, com ara amb Rakitic, si no està bé, però no perquè hagin de marxar amb les seleccions. Que hagi de donar-los descans el club per a que marxin fora a jugar, això a mi m’emprenya bastant la veritat. També em va emprenyar una mica la falta d’actitud, quan saps que guanyant et poses líder, van sortir a jugar a veure-les venir i el Celta se’ls va menjar clarament, van veure que podien ser molt agressius i ho van aprofitar.

Per acabar m’agradaria comentar una mica el tema de l’handbol, perquè em fa gràcia veure titulars i articles que diuen que malgrat els canvis es continua guanyant i que són clars favorits a tot. És curiós com els resultats finals s’utilitzen per a tapar misèries de l’entrenador i de fitxatges lamentables. Es parla que s’ha guanyat, però no es diu que en lliga gairebé es perden dos partits i per bones actuacions finals dels porters no es va perdre. Aquest dimecres per exemple estava veient el Flensburg-Barça i guanyaven de 4 gols i estava el partit tranquil, fins que el brillant entrenador va decidir que havia de repartir minuts de forma quadriculada. El senyor no se li va ocórrer res millor que posar a un dels pitjors fitxatges dels darrers deu anys, a Filip Jicha, que està acabat i ha vingut a jubilar-se a can Barça, a defensar la zona del millor jugador en penetració de l’equip rival. Doncs bé, l’equip rival, que tontos no són, van carregar el joc per aquell costat i van fer quatre gols en cinc atacs pel forat que deixava el “crack” blaugrana que amb una mínima finta el trencaven amb suma facilitat, era com atacar un con a un entrenament.

Lamentable, però encara més lamentable veure com qualsevol amb un mínim coneixement del joc ho veia, com els mateixos comentaristes ho veien i el personatge aquest que diuen que és entrenador no va tenir els sants pebrots de canviar-lo i posar a qualsevol que pogués defensar mínimament. Clar, la seva quadrícula mental de repartiment de minuts deia que havia de jugar deu minuts i el pobre no dona per a més. Total que un partit totalment controlat per un bon rendiment de l’equip, va passar a ser un partit de gol a gol, amb l’equip alemany amb la moral pels núvols després de remuntar i empatar el partit. Però és que el mateix va passar amb atac amb Lazarov, que va fer quatre llançaments consecutius a les mans del porter i va seguir fent-ho amb la connivència de l’entrenador. Al final sort del porter que va fer dues molt bones aturades claus i de Jalhouz, que va fer un parell de gols clau. Però bé, el resultat diu que es va guanyar i totes les mediocritats tècniques que queden soterrades, després guanyaran els quatre títols nacionals sense oposició i es farà el ridícul a la xampions i a seguir amb el simulacre d’entrenador que tenen ara.