Millor del que sembla.

El Barça ahir va jugar un partit molt seriós i on van destacar moltes coses que de cara a la galeria no s’aprecien, no entren dintre de l’espectacle, però que són importantíssimes per a un equip de futbol.

Clar que si escoltes al mediocre de Puyal, que sembla que l’únic barem que té és comptar els xuts a porteria que fa l’equip i la possessió i la seva localització per a poder dir si l’equip juga bé o no, llavors dona la sensació que el Barça està jugant malament i tot. Aquest senyor molts cops no se si no se n’adona que hi ha gent que l’està escoltant i que no pot veure el partit. Perquè si tu estàs mirant el partit i l’escoltes per posar l’àudio en català, doncs mira, vas passant d’ell, passant que cada cop que la toca un jugador s’equivoqui i passant que no faci cap comentari respecte el joc de l’equip i dels aspectes tècnics, que en molts casos la retransmissió sigui un “que guais que som i que bé ens portem” i una llepada de cul contínua dels col·laboradors cap a Puyal, però es que hi ha gent que no pot veure el partit i l’està escoltant, que es fa una radiografia equivocada del partit. El senyor Puyal, que treu tant de pit que la TDP és la millor retransmissió en català, potser s’hauria de plantejar si és real o si és que a molts llocs la RAC1 no té tan bona cobertura, o que no es pugui posar l’àudio de la ràdio i hagis d’anar a morir a escoltar-los per no escoltar als de l’antic plus, ara movistar.

Es pot entendre perfectament que, la gent acostumada a veure els partits i veure un reguitzell d’ocasions de gol i de jugades estèticament fantàstiques, el partit d’ahir li hagués sabut a molt poc, es van generar poques oportunitats, les que es van crear no es van marcar i va ser un partit ofensivament espès degut a l’entramat defensiu del rival. Però abans de criticar molts cops ens hem de posar en situació, perquè ahir es va jugar amb un equip que l’únic objectiu que tenia era treure bones sensacions del partit i no marxar golejat del Camp Nou, un equip que va plantar l’autobús davant la seva àrea, que va poblar les zones de combinació i que ni amb el resultat en contra es va atrevir a sortir, que era el minut 80 de partit i estaven tancats a la seva zona defensiva perdent per un gol. Es pot entendre que l’objectiu dels equips d’aquest nivell normalment intentin arribar vius a l’últim quart d’hora i jugar-se-la, però es que el Granada ni ho va intentar, en part gràcies al treball de l’equip.

Perquè el millor que podem treure del partit són les sensacions de treball col·lectiu que va mostrar l’equip. No hem d’oblidar que ahir el Barça jugava amb un mig camp totalment inèdit, amb Rakitic recordant vells temps del passat a Alemanya quan jugava de pivot defensiu, amb dos interiors com Rafinha i Denis Suárez que no recordo que haguessin jugat tots dos a l’hora en cap partit de la temporada. Tot i això l’equip va fer un treball boníssim a l’hora de pressionar la sortida de pilota rival, cosa que va permetre generar les millors ocasions ofensives del partit, quan recuperaven a camp contrari i agafaven al rival sortint, perquè sinó es feia realment difícil generar perill en atac estàtic. El Barça és un equip que aprofita les bandes per arribades a l’espai dels laterals o per ocupacions en segones jugades, no és un equip amb jugadors ben oberts que estiguin allà per desequilibrar. Això els rivals ho saben i poblen la zona interior i deixen les bandes, a esperar el mal menor i que puguin tenir opció de refusar les passades des de la banda.

En aquest tipus de partits no cal dir que el més important és poder fer un gol aviat, quan l’equip rival encara no està ben posicionat al camp, per a poder jugar amb tranquil·litat la pilota i poder tenir més espais si l’equip rival s’obre una miqueta. El problema va ser que ahir no estaven inspirats cara a porta i tot el que es generava no acabava amb gol, el mateix partit amb una mica d’encert era de 3-0 al descans, però clar, com que es va xutar la meitat que normalment, els “analistes” ja tot era un desastre. El Barça ahir va fer un partit molt complert i l’equip no va sofrir en cap moment pel resultat, una mica de tensió perquè passaven els minuts i no s’arribava al gol, però sensacions zero de perill a la porteria de Ter Stegen, que ni tan sols va haver de jugar massa amb els peus, perquè la pressió a la sortida blaugrana va brillar per la seva absència.

Es pot parlar que va ser més o menys vistós, això ja va a gustos, clar que tots voldríem que es guanyés sempre per 4-0 al descans, poder donar descans als cracks i que els de la banqueta s’acoblessin al joc, però no sempre surt com un vol i ahir el que podem dir molt positiu és que el Barça va jugar un partit molt seriós, que no va tenir llacunes defensives (que no estigui Mathieu ajuda) i que va fer una molt bona pressió avançada. L’efectivitat i la inspiració ofensiva et dona més o menys gols durant un partit o durant la temporada, però si es fa el treball “fosc” com el va fer ahir el Barça, es pot encarar la temporada amb garanties de poder lluitar per tot al final, perquè si el dia que no estàs encertat mantens aquest rendiment col·lectiu, sempre tindràs alguna oportunitat de gol per a poder guanyar per la mínima, que si s’està molt bé al davant però s’encaixen molts gols com al començament de temporada, pot semblar molt vistós, però el dia que no tens encert et pinten la cara.

En l’apartat individual, en un partit com el d’ahir, van brillar més els secundaris que els cracks, dels tres de dalt el més encertat, el més actiu i el més inspirat va ser Neymar, cap dels tres va estar al nivell que acostumen, tampoc podem dir que fessin un mal partit, simplement no van estar tan brillants. Quan passa això es produeixen partits com els d’ahir, que s’imposa el treball de la resta a l’hora de fer les valoracions. El triangle Masche-Umtiti-Rakitic, va estar a un nivell espectacular, molt actius a l’hora d’anticipar les jugades, molt bé en la recuperació, cosa que va fer que jugades amb probabilitat de ser més perilloses acabessin en no res i Mascherano va donar dos assistències de gol a Suárez, que el va deixar tot sol davant el porter, però que l’uruguaià sorprenentment no va definir correctament. Els dos laterals també van estar força bé, ocupant tota la banda i els dos interiors també van fer un gran treball a la pressió, a l’hora de fer balanç defensiu i en el cas de Rafinha decisiu al marcar el gol de la victòria. El cas de Rafinha és el clar exemple del jugador quan està amb una bona ratxa, gairebé que et cauen els gols pastats, ahir va fer un golàs de mitja xilena, però va tenir tota la sort de que li va caure a sobre després de dos rebots. A aprofitar al màxim la ratxa, ara que Iniesta no està, els seus gols venen més que bé.

Per últim comentar una mica el tema recurrent de la setmana. No entraré en si Tebas això o allò, que si van a pel Barça, etc. Tots els anys passa igual, se’ns en estan fotent a la cara tot l’any i quan arriba el moment de l’assemblea, llavors el club es farta dels atacs i fot merder de cara a la galeria, per a quedar bé davant els socis i per a que no li fotin molt de merder, tot i això li van pegar una bona cornada amb el tema Qatar, que al final és igual perquè va seguir guanyant però pels pèls. Resulta que després de totes les cacicades de tota la temporada, ara el senyor Bartomeu es sent totalment indignat i denuncia al senyor Tebas davant el consell superior d’esports. Un consell que està a Madrid, que ha donat clars exemples de no ser blaugrana precisament, volen que es posin amb Tebas, que a més acaba de guanyar les eleccions i té la cadireta assegurada, que també tenen ja signat l’acord televisiu de cara a l’any vinent que era el que més els preocupava a Tebas i els altres mafiosos. Que els ha d’importar ara la pataleta del Barça si ho tenen tot arreglat per als pròxims anys? Algú pensa de veritat que li faran alguna cosa? La resposta és que no i que seguiran posant-los partits a les 16 hores, jugant en dissabte quan juguin xampions en dimecres, posant àrbitres mediocres a xiular-los (excepte ahir, que va xiular el millor àrbitre de la categoria sota el meu punt de vista) i fent el que els doni la gana. El senyor Bartomeu, com l’any passat, ho ha aprofitat per a fer-se la víctima i per a vacil·lar que no es deixaran xafar pels poders de Madrid, quan porten tot l’any acotxant el cap. Ara un cop passada l’assemblea, a seguir buscant negocis per a les seves empreses particulars i el Barça que es foti. Com per exemple el bàsquet, que es parla des de l’estiu que s’està esperant que comenci l’NBA per a fitxar un pivot que doni relleu a Tomic i Dorsey i pugui aportar força a la pintura i ara un base-escolta per la lesió de Pau Ribas. La NBA porta una setmana ja i encara res de res. Després si es guanya alguna cosa, el senyor Bartomeu vindrà de seguida a fer-se la foto, ara que es fotin.