Escull salvat.

Tornàvem d’una altra aturada de seleccions i estava la gent amb la psicosi del virus Fifa flotant per l’ambient, però poc a poc, a mesura que s’anirà avançant la temporada el patirem menys aquest virus, ja que els jugadors van agafant el ritme físic i cada cop més es nota menys al rendiment de l’equip, sobretot si els jugadors amb el rol de suplents van agafant rodatge amb el joc blaugrana i es noten menys les rotacions.

El Barça va fer un bon partit en conjunt, va costar una mica al començament pel bon treball defensiu del rival, per el canvi de sistema que s’ha d’anar assimilant poc a poc i perquè les ocasions que es generaven no acabaven amb gol per a obrir la llauna. M’agradaria destacar també la poca paciència que tenen els mitjans i els locutors de les ràdios. Sembla que si al minut 5 ja no has xutat uns quants cops a porta i portes algun gol, llavors l’equip està lent i espès. Molt poca paciència també amb un Alcácer que li està costant marcar el seu primer gol, però que no ajuda en absolut la pressa que estan tenint els mitjans per a que marqui i el seguit d’articles parlant d’ansietats del jugador i recordant-li a cada entrevista, sembla com si els agradés posar el dit a la llaga, com l’equip ha fet un bon partit i s’ha guanyat, a buscar com podem fotre merder per emplenar pàgines i minuts a les ràdios i les teles.

Jo preferiria que es centressin en com la federació de futbol se’n fot a la cara del Barça, que es lesiona Sergi Roberto abans de jugar contra Itàlia i resulta que no només viatja a Itàlia sinó que després segueix a la concentració i viatja a Albania. Amb una directiva decent, abans d’anar a Itàlia algú hagués trucat per a evitar-ho, però clar, quan només estàs pensant en arreglar els números per a la propera assemblea de compromissaris i de fer negocis per a les teves empreses, és complicat defensar els interessos del teu club. Com és ridícul que el Barça en 8 jornades ja hagi jugat dos partits a les 16 hores i un a les 13 hores, quan veus que les properes jornades segueixen posant-te partits a aquesta hora i no precisament partits fàcils (Mestalla, a casa contra el Madrid després d’aturada de seleccions, etc.) Se suposava que havien de jugar un número màxim determinat de partits dintre d’aquesta franja horària i s’havien de repartir equitativament entre tots els clubs.

L’any passat ja vàrem veure que s’ho van passar pel folre, com que és l’horari que li va pitjor al Barça doncs és barra lliure per a posar partits dintre d’aquesta franja, com que l’any passat el senyor Bartomeu encara ho aplaudia, doncs aquest any tornem a la mateixa. Així doncs, ens hem de trobar un clàssic, quan els teus principals jugadors són sud-americans i arriben a Barcelona un dia o dos abans del cap de setmana, que et posin un partit contra el Madrid dissabte a les 16 hores. Però el pitjor de tot no és això, el pitjor de tot és que se’ls en fot defensar als seus socis i als aficionats del seu club. Per a que la lliga pugui obrir mercat a l’estranger, els que paguen els carnets any rere any, els aficionats que paguen per veure’l a la tele, els que treballin els dissabtes que es facin fotre. Em sembla molt lamentable com es menysté a l’aficionat local, en benefici dels interessos econòmics personals d’uns pocs. Però clar quan veus que el president encara segueix buscant patrocini, que va boig per a viatjar per Àsia per aconseguir negocis per a les seves empreses, a ell que els que estan tot l’any estalviant per a poder pagar la quota de soci que no puguin anar a veure el partit més important de l’any? És lamentable.

Però bé tornem al partit, el Barça va sortir amb la tranquil·litat que demanen aquest tipus de partits quan saps que el rival se’t tancarà al darrera, moure la pilota el més ràpid possible, per a que arribi amb avantatge per als teus jugadors amb més desequilibri. Els primers minuts va costar una mica, degut als pocs espais que deixava l’equip gallec quan més frescs estaven i podien arribar a les ajudes, però poc a poc va anar arribant la pilota en zones perilloses per a Neymar i Rafinha, un a cada banda, que van començar a generar jugades de perill que no acabaven en ocasió manifesta per petits detalls, ja fos un error en la passada o una manca d’enteniment entre les dues parts. El Barça només patia quan tenia la pilota als peus el mediocre central francès, que amb quinze minuts de partit ja en va tenir prou qualsevol per a veure que aquest personatge no val per a jugar al Barça, va donar un recital de pedrades amb la passada, d’errors de col·locació i d’errors a l’hora d’anar al tall. L’equip rival, com sempre, es va centrar en tapar la sortida pressionant la seva zona i va recuperar unes quantes pilotes, fins i tot va generar incursions per la banda perilloses, degut a la seva inoperància. Segueixo sense entendre perquè aquest senyor segueix jugant en aquest equip, partit que juga ell partit que acabo emprenyat.

A mi personalment no m’agrada el que està passant amb Aleix Vidal, no ja pel tema que no el convoqui, si l’entrenador creu convenient que no jugui ell sabrà el perquè. Un altre filó que els mitjans han trobat per a fotre merder dia rere dia, que en gran part ve creat pels que manen i pel que ha de fer els moviments i traspassos. Aquesta situació està enquistada des de l’any passat i no entenc com no s’ha fet tot el possible durant la pretemporada per arreglar-ho. Perquè ara per no portar a ningú per a suplir a Sergi Roberto, s’han de fer malabarismes tàctics per a quan el xaval es lesiona. Podria entendre que els canvis de sistema es facin per un tema d’atacar millor o segons el rival, però dona la sensació que és un canvi perquè no tens recanvi a la banda dreta. Mascherano pot caure en algun moment al lateral dret, però no jugar de fals lateral, sobretot perquè has de posar a Mathieu quan no tens als altres dos centrals i fas jugar a un jugador fora de lloc, tot per no fer un canvi home per home. Es que prefereixo que posi a un noi del filial abans que jugui Mathieu, així a l’equip li costaria menys sortir del darrera i sobretot no patiria en defensa. Aquesta solució et pot servir quan se’t lesiona Sergi i has de jugar contra un equip assequible, però no pots controlar una lesió i és molt perillós que es produeixi quan hagis de jugar contra un rival amb poder ofensiu de debò. Per exemple si dimecres no arriba a temps Sergi i has de jugar contra el City amb aquest sistema. Espero que Robert estigui treballant concentrat en aquest aspecte, es necessita un lateral dret i hauria d’estar aparaulat per a ja, no per a esperar al mercat d’hivern. Però després resulta que veus als mitjans que el Barça acaba de tancar un preacord amb un central colombià que, on juga? Exacte, a Brasil, com totes les mafiades que s’estan produint des que Rosell governa el Barça. Si ha de suposar que marxi Mathieu i que tinguem 4 centrals amb els que pugui confiar l’entrenador, on s’ha de signar? Però ara mateix estem veient que el més necessari és un lateral dret i solucionar el tema amb Aleix, que no mereix l’ostracisme al que està sotmès ara mateix, penso que s’hagués pogut arreglar i no perdre sis mesos el xaval, sobretot quan et va fer el favor de venir l’any passat i no poder jugar fins al gener.

El partit va canviar radicalment a partir del primer gol, tothom es va relaxar una mica més i les coses es van poder fer amb més calma i més ordenadament, va començar a funcionar la pressió avançada i va arribar molt aviat el segon, en una posició molt dubtosa de Piqué, que no van repetir sorprenentment els merengues de la realització. Amb el segon gol es va acabar el partit pràcticament i encara més quan els dos cracks de la davantera que estaven al camp es van treure del no res una jugada espectacular, amb una molt bona passada de Neymar i una lliçó de com jugar amb el cos de Suárez. Un gol que va poder suposar el descans a partir de la segona part per a l’uruguaià, que és el que va arribar més tard dels internacionals. Lucho va donar entrada a Alcácer, que necessita aquest tipus de minuts per a poder-se entendre millor amb els seus companys. S’està creant una aura al voltant d’aquest jugador que no ajuda gens al xaval i que ja vàrem veure amb Suárez fa dos anys quan va arribar a can Barça, que al final van quedar tots retratats. El jugador va tenir tres ocasions clares, cosa que demostra que sap estar al lloc adequat, per tant hauria d’haver preocupació zero.

Amb el partit sentenciat va sortir Messi, que a mig gas va revolucionar el partit, va fer un molt bon gol després d’una bona passada a l’espai de Neymar i va poder agafar una mica de ritme de cara a dimecres, la millor notícia per al Barça perquè amb la sola presència al camp ja canvia el desenvolupament del partit, ja passa a alliberar a mig equip de marcatges i evidentment les possibilitats de marcar augmenten exponencialment.

En l’apartat individual van estar la majoria a un bon nivell, però m’agradaria destacar a Rafinha, que demostra molta confiança cada cop que li dona Lucho minuts i sempre aporta alguna cosa, no parlo dels gols, que és el de menys, són les ganes sempre d’oferir-se a rebre la pilota, les ajudes que fa en defensa i la capacitat de desequilibri que té. El destaco no pels seus gols, sinó també per a demostrar la hipocresia dels mitjans que ahir el van convertir amb l’heroi i que el dia de Balaídos el van matar, quan no va tenir cap culpa als gols i quan no li van arribar pilotes. En aquest aspecte també m’agradaria destacar a Arda Turan, que també va sortir esquitxat d’aquell partit i que ahir es va entendre molt bé per la banda amb Rafinha i va treballar molt per l’equip i a la zona de creació, un jugador que ha millorat molt respecte l’any passat i que ara mateix sembla ser el jugador número dotze.

Destacables també tant Piqué com Mascherano, el català porta uns quants partits donant un recital de col·locació, de calma amb la pilota als peus i d’ambició ofensiva, està a un nivell superlatiu, mentre que l’argentí un cop més li han buscat una posició fora de la seva zona de confort i que està complint amb escreix i fins i tot al final es va atrevir a pujar per la banda i tot, està molt bé el rendiment que està oferint Umtiti però per a mi segueixen sent la parella titular a l’eix central indiscutiblement.

Molt bon partit també per part dels dos membres de la MSN que van sortir d’inici, Neymar ha assolit un rol d’assistent els darrers partits molt interessant i sembla que ha perdut l’obsessió per marcar, encara que li falta una mica aprendre quina és la millor decisió en cada moment perquè hi ha moltes jugades que es perden per tocar-la massa ell i no donar-la de primeres, però bé si segueix desequilibrant i assistint com els darrers partits cap problema. Suárez malgrat el cansament va fer uns primers 45 minuts espectaculars, Alcácer té un molt bon mirall on aprendre de cara al futur, perquè és un màster cada partit de moviments a l’espai, de recolzament ofensiu i d’aguantar-la per al que ve de cara, a més de buscar sempre la millor zona on fer mal, però el millor de tot és el bé que utilitza el seu cos, el control que té per a poder desfer-se de rivals amb un sol moviment o amb un control orientat posant el cos com a pantalla, el gol n’és un clar exemple.

En general bones sensacions de cara al partit de dimecres, on serà clau el doble partit de cara al resultat final a la classificació del grup.