Abans d’entrar en detalls sobre la UEFA parlar de l’afició ahir al Camp Nou. Em fot bastant avui quan llegia la premsa i la majoria d’analistes i de comentaris del partit deien que l’afició quan toca respon a la perfecció. Així la resta de l’any no cal animar ni res no?? En donar suport el dia del Madrid i els partits eliminatoris de champions l’afició ja ha complert?? No es tracta d’animar sempre com ho van fer ahir però la meitat del que ho van fer la resta de l’any no estaria malament. Si no els va bé fer-ho potser és el moment de fer una lliga europea i així tots els partits s’omplirà el camp i la gent animarà com deu mana. Em sembla molt penós la veritat.
Així d’aquesta manera, fent una lliga europea i passar de la UEFA se n’adonaria aquest organisme que no esta fent les coses com deu mana. La champions ja fa uns anys que dona la impressió de ser una competició totalment adulterada i que es regeix per la compensació, sobretot a les eliminatòries.
Comença a ser hora que es deixin de tonteries de sancions estúpides i de propaganda barata i comencin a fer les coses com deu mana. El punt on han de posar més èmfasis sense cap dubte és al tema arbitral. No pot ser tenir uns arbitratges tan lamentables partit rere partit, els clubs es juguen moltes coses, ja sigui en el tema econòmic com en la imatge internacional i no pot ser que cada eliminatòria en lloc de parlar-se de futbol es parlin dels arbitres partit rere partit. Amb el bonic que fa veure quan la premsa internacional li dona una lliçó a la premsa espanyola no cule de com donar el mèrit que mereix i ressaltar el futbol art del Barça i que s’hagin de veure portades de que el Barça guanya amb ajudes, que es parli d’atracaments, etc. És una autèntica llàstima.
Fa tres anys es va donar la impressió per part de la premsa internacional i cavernaria que el barça el van passar a la final per un arbitratge favorable. Sempre sol coincidir que aquests mitjans s’obliden de les accions arbitrals que han afavorit als equips que posen al bàndol dels robats però al final la imatge internacional d’aquesta competició queda ressentida.
Fa dos anys encara va ser més polèmic perquè l’Inter no només va sortir molt beneficiat contra el Barça quan el va xiular un amic íntim de Mourinho a l’anada i compatriota seu, sinó que la eliminatòria anterior amb el Chelsea encara va ser més sonada perquè les ajudes van ser tant a l’anada com a la tornada amb penals de llibre no xiulats. Però clar Mourinho llavors no va plorar...
Ara aquest any, segons la premsa anglesa i cavernaria, són tan patètics de dir que el Barça ha passat per l’expulsió de Van Persie. No cal parlar del gol mal anul·lat de l’anada, ni del penal i expulsió perdonats a l’anada sobre Pedro, ni de que aquí Van Persie va jugar un quart d’hora més del que li tocava perquè va agredir a Alves i és va quedar en groga, ni l’entrada del mateix Van Persie a Messi que li pega patada per darrere i que no li treu tampoc, ni del penal sobre Messi de la primera part, ni de la segona groga perdonada al central quan fa el penal sobre Pedro.
L’autèntica realitat és que els àrbitres són molt dolents, ens queixem dels espanyols i els europeus potser són inclús pitjors. Comença a ser hora que la UEFA es posi seriosa i en lloc de recaptar i més recaptar que utilitzi els recursos per a fer una selecció d’àrbitres ben preparats i amb un criteri unificat perquè sinó tots els anys acabaran igual les coses i en lloc de parlar de futbol es parlarà dels àrbitres.
Bussacca jo per a mi era dels millors arbitres europeus, però ahir va demostrar que està fatal. No pot ser que a un metre de la jugada no xiuli el penal sobre Messi. És increïble. El problema es que quan la caguen els entra la mala consciencia i després intenten compensar. Com que es menja el penal sobre Messi i no expulsa a Van Persie a la primera part se sent culpable i a la mínima li treu la segona groga. Després per a compensar la perdona al penal i axí passen els partits.
Aquest tipus d’arbitratges no ajuda al futbol de cap manera i ahir amb l’exhibició de futbol del Barça i resulta que es redueix tot a una expulsió. Una expulsió que no canvia per a res el partit perquè l’Arsenal igual defensava amb 9 com del primer minut, però degut a la rigurositat de la jugada ja serveix d’excusa per a justificar el patètic partit gunner que no van xutar a porta.
Podríem parlar de que és anecdòtic però és que després veus el resum del shaktar-roma i resulta que el famós i recordat Howard Webb resulta que amb els seu arbitratge lamentable habitual perdona fins a tres cops l’expulsió als romans que no van saber perdre i té la cara dura d’amonestar a Serna del Shaktar per rebre un cop de puny a la mandíbula de De Rossi. Els àrbitres anglesos que una vegada més, se les donen de súper àrbitres i que en quant surten a xiular fora de les illes fan el ridícul.
Un altre tema a analitzar són els àrbitres de porteria que han demostrat des del primer partit que els van posar que per a l’únic que serveixen és per a haver-hi dos tios més que cobrin sense fer res, perquè encara no n’he vist cap ser d’utilitat en cap partit. Aquesta és la “gran” solució de la UEFA per a millorar l’arbitratge.
Del partit poc a dir perquè tothom que el v a veure ja va poder gaudir de la superioritat i del joc brutal del Barça, però queda el però de que es va fallar molt en la definició i en aquests tipus de partits pot sortir car.
Ahir sense anar més lluny, per una cagada de Pep conjunta amb Adriano l’Arsenal sense xutar a porta gairebé els elimina al 87. Principalment la cagada està clar que es de Adriano però és que portava més de dos minuts ajupit queixant-se dels bessons i mig coix i estava claríssim que era necessari treure’l per Maxwell. De fet ho ha fet amb tots els partits d’Adriano, però per la mania d’esperar tant als canvis gairebé costa molt car. Quan rep la pilota Adriano es veu que li falla la cama i la caga a la passada enrere i sort de Mascherano que era mitja eliminatòria. Que hagués estat molt injust tots estem d’acord, però que la champions no perdona és un fet i cara a barraca s’haurà de tindre més “mala hòstia”. Alves va tenir dos ocasions claríssimes per a xutar i per voler donar-li el gol a Messi es van perdre totes dues. Per acabar partidas d’Iniesta que com el vam trobar a faltar el dia de l’Inter, que d’haver jugat ell, amb les seves croquetes i desequilibris segurament tindríem una champions més a la vitrina i un record inoblidable a la memòria de l’afició celebrant-la al bernabeu i a cibeles. Que hi farem....
No hay comentarios:
Publicar un comentario