Aquests dies s’ha vist com els mitjans es flipen en colors amb el que passa al món del futbol i que haurien de tenir una mica de perspectiva i veure que són privilegiats. A més de que moltes declaracions, una cosa és tenir una mica de cura amb el que dius i l’altra és passar-se de flipat. Ho dic evidentment pel tema Pep i la seva hèrnia.
Jo, com moltes persones que veient tot el paripé han acabat fins als collons de tanta comèdia. Em fa molta gràcia que des de que li van detectar l’hernia que porten un desfici de si viatjarà amb l’equip, que si li fa mal, que pobre Pep com pateix, que quin compromís amb l’equip. No se, a mi almenys m’han tocat una mica els collons.
A molta gent d’aquest país, que li faci mal o no, s’ha d’aixecar per anar a treballar tots els dies i pràcticament s’ha de quedar invàlid (amb la cama enganxada i dolors brutals) per a que li donin una baixa.
Per això em toca tant els collons quan es flipen amb que pobre Pep i que sacrificat que és i totes les tonteries per l’estil. Resulta que des del primer dia l’ha atès el que diuen que és el millor en el camp de les lesions d’esquena, li van fer proves per a veure el que tenia el mateix dia, li van diagnosticar el problema el mateix dia i li van començar el tractament per a mitigar-li el dolor i ara fins i tot es parla de que l’operaran i en 15 dies estarà recuperat. No se, quan vas per la seguretat social primer et donen l’hora per a la visita i de primeres ja t’has d’esperar mesos, tinguis dolor o no. Després de mesos d’esperar et manen fer les proves i t’has d’esperar uns mesos més fins que et fan les proves i et donen una altra visita per a que miri les proves. Durant tots aquests mesos a tu et fa mal l’esquena igual que a ell però tu en canvi has de fer la mateixa vida que estaves fent.
Però resulta que estan a tota hora que si esta a l’hospital, que si podrà estar al partit, continues tomes de tv durant el partit i els comentaris de que pobre como pateix, que sacrificat que és...estem de conya o que?? Em sembla que haurien de tenir una mica més de respecte amb l’aficionat corrent i pensar una mica més amb aquestes coses que diuen.
Pobre Pep que cobra una milionada, que té els millors serveis mèdics al moment i que té una feina més que tranquil·la en la que no ha de matinar ni fer esforços físics, ni xupar-se una jornada de feina de vuit i deu hores (en molts casos en alguna cosa que no t’agrada però que l’has de fer per anar vivint), etc. Estem de conya?? Una cosa és alabar el seu treball. Donar-li la importància que mereix i tot el que vulguem i l’altra és fer-lo un pobre màrtir o el deu del segle XXI, que em sembla que ja es passen una mica...
Però és que apart, per molt que els seus jugadors segueixin el mateix discurs i tot el que vulguin dir de cara a la galeria, el que estan fent es menysprear a Tito Vilanova. Es parla de la importància de Pep, doncs no era necessària la seva presència i el seu “esforç” per a fer la xerrada o per a donar consignes tàctiques, sobretot amb els temps que estem avui en dia. Si tant necessari era es munta una videoconferència amb un simple portàtil i un altre al vestidor i ja tenen xerrada (es suposa que la junta té un directiu, el tal Lee, com a assessor i encarregat de noves tecnologies), que s’ha de modificar alguna cosa, em sembla que existeixen uns aparells que s’anomenen telèfons mòbils amb els que et pots comunicar des d’una distància considerable. Al final l’única imatge que han donat de cara a fora amb aquesta tonteria de fer-se el “sacrificat” és que l’únic que importa és Pep i que la resta no val per a res. Perquè a mi em sembla que Tito estava més que qualificat per a dirigir els dos partits que s’han jugat últimament. No se, a mi no m’ha agradat aquest paripé de divinització la veritat. És més, quan Cruyff va tenir l’atac de cor i estava a l’hospital els jugadors van declarar que tenien una sobre motivació per a brindar-li la victòria a l’entrenador que podia estar. Quan un jugador es fa mal l’equip té una sobre motivació per a dedicar-li la victòria. No calia tant, però bé ells veuran.
Després el tema del central contra l’Arsenal. Pel que s’ha vist (convocatòria del B per a Tenerife, notícies de premsa, etc) sembla que el Barça se la jugarà amb el binomi Busi-Abidal. A mi personalment em fa una mica de mala espina veure a Busquets com a central. Una cosa es com va jugar l’altre dia a Valencia com a lliure amb Abidal i Piqué als costats i l’altra es jugar de central específic. L’Arsenal té molta velocitat a dalt i Busquets no es que sigui el més ràpid de l’equip precisament i amb el handicap de les pujades d’Alves que deixa la defensa com un solar. Si tant confia amb la pedrera Pep jo crec que havia de jugar Marc Bartra, un central per a mi amb qualitat de primer equip ja i que comença a ser hora de que passi per davant de Milito. L’argentí ha demostrat la majoria de partits que ha jugat que no està per a jugar al Barça. Em sap greu dir-ho perquè va ser un molt bon fitxatge fins que es va trencar però la vida és com és i la realitat és que no està per a jugar al Barça. Jo hagués provat a Bartra contra el Saragossa al costat de Piqué (posant-lo a l’esquerra) per a veure si donava la talla i poder-lo fer jugar demà. Però està clar que Pep prefereix re situar a Busquets que pujar de la pedrera a un central. Esperem que el partit surti com tots pensem que serà un atac i gol ja que l’Arsenal es tancarà fins que rebi algun gol i que no arribin molt a porta i quan ho facin que estigui ja el partit resolt, perquè la veritat és que malgrat que estirà Abidal que està espectacular no han jugat cap vegada com a parella de centrals. Esperem que surti bé, encara que jo hagués estat més tranquil amb Bartra que va molt bé de cap i que és molt més ràpid que Busquets i no és gens dolent amb la pilota als peus. Evidentment que a Pep és l’únic tècnic que no se li pot recriminar que no faci servir la pedrera però ja fa dies que si no és completament indispensable prefereix posar a gent del primer equip fora del seu lloc habitual que pujar a un noi de casa.
Per acabar destacar la iniciativa de la junta directiva amb el tema d’omplir la llotja de dones influents. Però tota bona iniciativa també té errors i em sembla que a la llotja hi havia gent que no mereixia estar i que moltes sòcies que si que ho mereixien no hi estaven. Molt bona idea però mala elecció de les que havien d’estar. Tant de bo serveixi per a llevar l’absurd i lamentable masclisme que es viu encara al món del futbol i que la xifra de 42000 sòcies del club és un exemple de que no per ser dona t’ha d’agradar menys o has de saber menys de futbol que qualsevol home. Tant de bo que hi haguessin més dones al poder i menys “machitos” que van amb els collons per davant i que fan un mal increïble a les seves empreses, governs, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario