No ho entenc.

Avui llegint la premsa no puc més que quedar-me flipant de coses que estic llegint i que no acabo d’entendre la veritat. Que ho faci la premsa cavernaria per a tapar els mèrits culers i per a posar-li una xarxa a sota dels seus jugadors i entrenador per a quan fracassin aquesta temporada l’afició no demani els seus caps fins a cert punt és comprensible perquè ja fa temps que ho fan, però llegint opinions de la premsa cule he passat de la sorpresa al començar el diari fins arribar a l’ indignació quan he acabat.

Cada vegada em cau pitjor la premsa cule que a les bones donen fàstic a l’hora d’analitzar les coses i a la mínima que tot no és meravellós comencen a dir barbaritats.

Avui he llegit al senyor Batlle, Mascaró, etc, dient que el Barça no havia fet un bon partit, que havia fet una “Guardiolada” o fins i tot he arribat a llegir que ahir havien fet el pitjor partit de la temporada. Dient xupon a Messi i criticant que falli tant i coses per l’estil. Quan he acabat de llegir coses com aquestes no m’ho podia creure la veritat.

Ahir quan tots els que veiem el partit vam veure l’alineació segurament que si que vam flipar amb els jugadors que sortien i estàvem esperant la disposició al camp. Un cop col·locats resulta que el Barça jugava un estil semblant al del Dream Team amb Busquets de lliure i Piqué i Abidal de defenses amb Alves i Adriano de carrilers “a l’antiga”. Però un cop començat el partit, excepte alguna pèrdua de pilota el Valencia no va xutar a porta i a la primera part s’hagués pogut sentenciar el partit.

Però resulta que el Valencia, jugant a casa, com a tercer d’aquesta lliga i amb 11 partits seguits sense perdre, resulta que el senyor Emery treu una alineació sense cap davanter i surt amb 4 defenses i un altre al centre del camp a tapar la banda dreta d’Alves i amb cinc centrecampistes més per a parar el joc blaugrana. Però és que a més surten amb una vocació claríssima d’anar a empatar el partit i deixen la gespa més alta del degut i no la reguen durant tot el dia amb el vent que feia. Que el tercer destacat de la lliga recorri a aquest tipus d’alineacions i tàctiques no gens esportives per a aconseguir un punt dona una mostra ben clara de la qualitat d’aquesta lliga. El tema de la gespa va ser tan lamentable que era increïble veure com la pilota ni rodava tampoc. Fins i tot per un moment vaig arribar a pensar que era una protesta contra el PHN perquè va ser flipant. Semblava un camp sud-americà. A tot això se li ha de sumar que a Iturralde ja fa uns partidets quan pita al Barça que se li nota la pressió cavernaria perquè la permissivitat al València no va ser molt normal la veritat (el que els mitjans cavernaris li diuen pressió asfixiant...). Que permeti als del mig camp que cada cop que se’n anava un jugador agarrar-lo i deixar seguir i no amonestar va ser lamentable, n’hi ha una de Mata a Messi quan després d’un corner se n’anava i li perdona va ser brutal. Però és que a més va i treu una targeta totalment absurda a Messi perquè era la millor manera de destacar (això ja ho té Iturralde) i li treu una a Busquets de xiste després de veure el que va deixar a l’altre equip, comença a ser indignant que el Barça acabi amb gairebé les mateixes targetes que el rival quan fa una tercera part de les faltes. Ahir mateix quan marca Messi va sortir una estadística de 15 faltes pitades a 3 i 3 a 1 amb les targetes. El partit acaba amb 18-6 i 4-2 en targetes. No deixa de ser curiós.

Doncs bé amb totes aquestes dificultats el Barça va dominar clarament i excepte el primer quart de la segona part el Valencia no va existir.

Doncs això sembla que no és suficient, el Barça es veu que ha de guanyar 5-0 tots els partits i quan no ho fa apareixen les crítiques. Que pensarà Messi quan veu que a la que un dia no està del tot fi, que inclús així fa el gol de la victòria després d’una bona jugada d’Adriano (si aquell jugador que per a la premsa cavernaria i per a molts cules no es jugador per al Barça però que cada vegada que surt compleix, va costar relativament poc i que ha estat molts partits sense jugar i no ha dit ni mu) i encara surten que si va fallar molt, que si va estar egoista i bla bla bla. La veritat és que donen fàstic.

Ja no pel fanatisme sinó per basar-se en el resultat a l’hora d’analitzar les coses. Per a mi el Barça, amb totes les dificultats que suposava jugar amb el tercer millor equip de la lliga (juntament amb el Villareal) i tots els condicionants que es van donar, com es va comportar l’equip i la forma que va competir ha estat dels millors partits de l’any i només la falta d’efectivitat va suposar que no va acabar en golejada. Si la primera part acaba amb 0-3 (que va poder passar perfectament) s’hagués parlat de lliçó tàctica de Pep, però clar va acabar amb empat i llavors va passar a ser Guardiolada.

Però la premsa es queda tan ampla de dir (perquè la primera part no van marcar) que la primera part l’equip va estar irreconeixible (que el rival també juga, per si no ho saben), que els jugadors estaven desconcertats i que Messi estava desubicat perquè faltava Pedro (quan va intentar jugar en tot moment amb un equip que l’apretava a dalt i que jugava a l’empat) o que Iniesta estava desubicat per la posició d’Adriano, que diguin que fins que no va canviar el sistema l’equip no va jugar com deu mana (perquè va coincidir que va marcar Messi) és per a fer-s’ho mirar la veritat. Perquè casualment quan va patir més la pressió del Valencia va ser quan va sortir Pedro i va desmuntar l’entramat defensiu i de control de la pilota i es va equiparar home a home amb els del València. Però clar com el gol que va arribar després del segon xut a porta del Barça en tota la segona part fins al moment, a falta d’un quart és perquè es va tornar al sistema normal...quin periodisme més trist que tenim la veritat.