A mi m’has fallat.

Després de la roda de premsa de Pep on es va fer públic que deixava el Barça, a mi la sensació que m’ha quedat és que m’ha fallat. Se que és una opinió en contra de la majoria però m’intentaré explicar, perquè una cosa es que pensi que m’ha fallat i l’altra que no li estigui eternament agraït, tant a ell com als jugadors, per possibilitar que els aficionats culers veiéssim el millor joc que s’ha fet en tota la història, amb una regularitat sobrenatural i amb una humilitat i una professionalitat fora de tot dubte.

Però això no treu que no m’hagi agradat que Pep marxi. Primer que res, perquè em sembla que no ha estat del tot sincer. Jo no crec que el problema principal sigui que s’ha buidat i necessita omplir-se com ell ha dit. Tampoc m’han agradat les formes que ha fet servir. Perquè si tant clar tenia que volia marxar, ho havia de comunicar molt abans per a que la direcció tècnica pogués començar a treballar de cara a l’any vinent. Perquè a mitjans de temporada va reconèixer que estaven planificant la temporada vinent, si no has de continuar que fas planificant les renovacions i la confecció de la plantilla?? No dic que ho digués públicament, sinó a qui ho havia de dir.

També ha dit en més d’una ocasió que faria el millor per al barça. El millor per al Barça i per aquests jugadors que t’han portat a la glòria com a entrenador no penso que sigui el millor deixar-los tirats. A mi això que si la pressió li ha afectat tant, les comparatives amb el pel, etc. em fa una mica de gràcia la veritat. Primer que res perquè un entrenador que ja té tot el crèdit del món guanyat, no se quina pressió ha de tenir. Que vols més que un estadi ple aplaudeixi al teu equip i cridi el teu nom després de quedar-se a les portes d’una final de xampions i de perdre la lliga tres dies abans?? A mi em fa una mica de gràcia quan veig que es parla dels “pobres” jugadors que cobren una milionada per jugar a futbol cada tres dies, amb tots els cuidats per part d’un esquadró de fisios i de metges. El mateix per a un entrenador. Un Pep que tenia els seus tècnics per als entrenaments físics, que tenia un segon entrenador encarregat d’assajar les pilotes aturades, un equip tècnic que li enregistrava totes les qüestions audiovisuals i que després muntava els videos per als jugadors. Tot el tema logístic de viatges i comandes se suposa que el feia el club. Un segon entrenador preparat (com bé afirma ell mateix) on delegar les funcions algun dia de la setmana per si volies allunyar-te del dia a dia. Ningú li exigia que anés a la ciutat esportiva cada dia de 9 a 9. No se, em sembla que és una mica culpa seva, per la seva autoexigència i la seva obsessió per controlar-ho tot el que ha fet que es cremés més del compte.

Una altra de les raons que s’esgrimeixen és que havia de prendre decisions molt dures amb gent a qui apreciava molt. Però és que això és una cosa que ha de fer qualsevol entrenador. Els jugadors són professionals, saben que si no rendeixen como ho han de fer per no complir les normes o per acomodar-s’hi, que poden fer-los fora d’un any a l’altre. L’afició no li va dir res quan es va carregar a Eto i companyia, quan es va malvendre a Ibra, quan es va fer fora a Bojan, un jugador molt estimat. Tenia tot el crèdit del món per a fer-ho. De fet era un repte el de tornar a aixecar a un grup que necessitava algun canvi i alguna regeneració d’algun jugador. Si no tens motivació amb el millor equip del món a les mans, amb una pedrera il·lusionant de cara a treballar formativament com has dit públicament que t’agrada, ja no se que es pot demanar més per a un entrenador de la casa. Però bé, respecto la seva decisió, perquè s’ha guanyat el dret a decidir des del primer dia per la seva valentia ofensiva i pel seu comportament exemplar.

Però a mi m’ha fallat perquè penso que no ha estat del tot sincer, per unes ganes de quedar bé amb tothom no s’ha dit les veritables raons de perquè marxa.

S’hauria d’analitzar com és que s’ha produït aquest desgast, davant d’un equip que li ha anat tot de cara (esportivament parlant és clar, ha rebut cops morals per les malalties considerables). El desgast evidentment ve per un periodisme lamentable de trinxeres i de camisetes, per una acumulació de feines que no li tocaven i per coses internes que no s’han dit (i que ara un cop marxa tots estan llençant la merda a l’aire).

Periodisme de trinxeres i de camisetes perquè des de la caverna li han seguit el joc miserablement al seu entrenador i han fet del futbol espanyol un ambient irrespirable, on tot el que feia el Barça estava sota sospita, on cada roda de premsa els cavernaris anaven amb el guió de les preguntes i fent d’emissaris del lamentable de l’entrenador que ho ha causat tot i on s’ha faltat miserablement al respecte del club i dels seus jugadors. On s’ha acusat de tot el que es podia acusar a aquest grup espectacular i on s’ha hagut de menjar la llengua moltes vegades quan el cos li demanava dir quatre coses ben dites.

Aquí és on entra la institució. El gran problema de Pep és que la nova junta, des de que ha entrat, que s’ha rentat les mans en tot. El no voler quedar malament amb ningú ha fet que se’ns en fotin a la cara cada vegada que han volgut. Han permès que a Pep, per la condició de fer una roda de premsa cada tres dies, li hagi tocat fer d’entrenador, de president i de director esportiu. No li correspon a l’entrenador queixar-se dels arbitratges rebuts, però no hagués estat de més que el president li poses les piles a Villar i companyia. No estaria de més que el president o qui sigui hagi sortit a defensar el Barça dels atacs exteriors i a acumular la pressió mediàtica i deixar a l’equip tranquil (com feia Laporta, que era l’estrella dels programes cavernaris i el centre de les crítiques, però l’equip estava molt tranquil). Ara no, esperaven a veure que deia Pep i acte seguit sortien donant suport institucional al que deia l’entrenador. La por de Rossell a Pep ha fet que aquest s’hagi aprofitat del seu carisma i l’estima del soci respecte l’entrenador, per a no mullar-s’hi en res i no fer-lo enfadar. Bé, no en tot, perquè ben bé que ha format un cisma denunciant a l’altra junta per a posar-los tota la motxilla econòmica a sobre, castigant a directius que no tenien ni idea dels comptes (amics de Pep alguns d’ells) només per l’actitud de venjança respecte a Laporta. Un Rossell que s’ha tret el marró un cop més de sobre posant a Vilanova i fent que Zubi assumeixi tota la responsabilitat de l’elecció. Així si surt bé serà una medalla per a penjar-s’hi i si surt malament fotrà fora a Tito i a Zubi per decidir-ho. Ell mai perd.

Una directiva que de cara a la galeria sortia defensant a Pep de qualsevol decisió tàctica en algun partit, però que després en canvi anaven llençant merda sobre ell filtrant miserablement. Una directiva que li tenia molta por a Pep i que ara s’ha alleujat totalment, una directiva que després del partit de Pamplona va posar les seves plomes servicials a acusar a Pep de llençar la lliga, els mateixos que després se’ls omple la boca amb la filosofia i la pedrera. Ara ja estaran contents, perquè se suposa que Tito no assumirà tot el que feia Pep i serà només l’entrenador del Barça, així ara adquiriran al protagonisme que molts d’ells buscaven.

Per desgràcia, com s’ha vist els darrers dies, ja no tornarà a ser igual. Perquè fins ara, amb tot de cara i un Pep intocable, ningú s’atrevia a alçar la veu contra cap jugador ni contra cap cosa del Barça. Ara ha sigut dir que se’n va i ja han sortit tots els voltors que l’estaven esperant i han encès la màquina de llençar merda públicament, com van fer amb Ronnie, Deco i companyia. Jugadors que van fer el mateix des del primer dia, però que quan no es guanya surt tota la merda a la llum. Ara, com històricament per desgràcia a l’entorn, s’ha tornat a obrir la veda entre els rossellistes, laportistes, cruifistes, guardiolistes i els que no els importa una merda el Barça i que van d’abanderats del barcelonisme quan les coses van bé.

Però bé, del futur ja en tindrem temps de sobra per a parla. Ara només queda agrair-li a Pep els serveis prestats, que li facin una bona festeta el dia del derbi i desitjar-li sort de cara al futur. Espero que es prengui un temps per a ell i la seva família i que torni com a president del Barça. Però reitero que a mi m’ha fallat, no per marxar en si, sinó per no dir els motius pels quals s’ha cremat en excés i ha accelerat la seva sortida del club.