Ara si.

Ara si que podem dir que s’ha acabat el periple de Pep Guardiola en la seva primera etapa al Barça (no crec que sigui la última), després de la final de copa del rei. No podia acabar de millor manera que donant una lliçó de futbol i del que és el Barça i aquests jugadors. Pot ser per això la caverna va buscar tres peus al gat i qualsevol imatge per a intentar desviar l’atenció, de cara a parlar del que va passar realment al camp. És el que realment els fot, que inclús guanyant la lliga (tots sabem com l’ha guanyat, encara que alguns es disfressin d’esportivitat i no tinguin el valor de dir-ho), el Barça és el club que segueix estant en boca de tothom. Això és el que els fot realment, que ni guanyant estiguin dalt de tot fora del país. Perquè dintre del país tots sabem que tenen una vena als ulls i que una temporada en la que guanyen una copa del rei és una temporada de notable i és la millor copa del rei de la història que s’ha pogut guanyar. Ara aquest any és la millor lliga de la història i és una temporada d’excel·lent perquè li han guanyat la lliga al millor Barça de la història, encara que hagin optat a quatre títols i que en dos d’ells el Barça els hagi passat la mà per la cara. En canvi el Barça ha guanyat 4 de 6 títols possibles i per a ells han fet una temporada mediocre. Però per molt que els dolgui, la gent té memòria i el partit de l’altre dia per exemple el van veure a 161 països. Normal que segueixi estant a dalt de tot encara que no hagi guanyat lliga i xampions. Perquè també segueixen altres lligues i competicions, també sabien que aquest Athletic havia superat a tot un Manchester United o un Schalke 04 entre d’altres per arribar a la final de la Uefa. Tots sabien el mèrit que tenia fer el partit que va fer el Barça davant d’un equip que estava de moda i que ha fet un dels millors futbols de tots. Però clar, com havien de reconèixer els que han centrat aquesta final en 27 segons de la mateixa per a no haver de parlar de res més? Com havien de dir que el Barça va donar un recital i que l’Athletic va ser incapaç de res davant l’allau blaugrana? És més fàcil dir que l’Athletic va fer riure i que poc més que li va regalar la copa al Barça.

El Barça va fer un autèntic partidas. Del minut 1 ja es va veure que anaven a per totes i el gol matiner de Pedro va ser la crònica d’una mort anunciada. Perquè en un minut el Barça ja hagués pogut marcar perfectament dos cops. El partit va ser molt similar al de lliga a San Mamés, la única diferència és que el Barça no es va trobar amb una tromba d’aigua i que les ocasions que va tenir les va materialitzar a la primera. És el gran error d’aquest any, el que li ha fet perdre la xampions sobre tot i la lliga, la poca efectivitat a les primeres jugades de partit. Però en aquesta final no va passar i es va sentenciar molt aviat la cosa, més aviat del que s’esperava qualsevol. Un gran comiat per part dels jugadors al que ha estat el seu tècnic aquests anys, mostrant les virtuts del que ha estat aquest gran Barça, pressió asfixiant a dalt que produeix una recuperació ràpida de pilota, velocitat de circulació i molta profunditat dels que jugaven a les bandes, donant una espai per a Messi per a que pogués matar el partit. Un partit que sempre s’analitza pels números, però que va tenir una jugada del millor jugador de la història, que si acaba marcant-la, jo me’n se d’un que es llença pel balcó. Una jugada brutal partint de mig camp que se’n va de tothom. Una jugada que ha donat la volta al món, excepte aquí a Espanya clar (com li farien la campanya a CR si no??). Després parlen de pilotes d’or injustes, quan veure jugar a aquest noi és un plaer per a la vista.

Perquè és el principal que se li pot agrair a l’equip que molts diuen que és el Pep team, però que no estic en absolut d’acord. Perquè Pep (i Tito) li han donat alguns matisos al joc i han aportat un control absolut dels jugadors per a que rendissin al camp. Però al final el futbol és dels jugadors i aquest equip ha donat verdaderes obres d’art a la vista de l’espectador, amant del bon futbol ofensiu. Les alegries que ens ha donat aquest equip, que malgrat els problemes que tenim cada un, ens ha proporcionat partit rere partit, com es diu col·loquialment “no es paguen amb diners”. Se que això amb els temps que corren és una mica ofensiu, més conscient que jo no hi ha ningú crec, se que són uns privilegiats, que tenen el que volen, que cobren una milionada, que deuen un dineral a l’estat. Això són altres històries, podríem trobar milers d’exemples d’altres àmbits de la societat i d’altres organitzacions també que encara són pitjors que el que passa amb el futbol, però no tenen la mala premsa que té el futbol. Jo parlo d’una cosa que va més allà dels diners, parlo de quan estàs dia rere dia de mala llet, buscant coses per la xarxa, buscant anuncis, quan et planteges realment que és el que has fet malament per a merèixer segons quines coses, tenir un moment del dia, on poder-te asseure davant de la tele i gaudir d’un espectacle d’aquestes característiques, que et faci content durant una bona estona i que et faci oblidar la merda de vida que estem vivint avui en dia, per a mi té un valor incalculable. Més fins i tot avui en dia, que juguen cada tres dies pràcticament. Cadascú té les seves formes d’evadir-se, totes totalment respectables, hi ha que va al cine, al teatre, altres que agafen la bici, altres que se’n van de canyes, qualsevol cosa és bona per evadir-se de la merda de vida que hi ha ara mateix al món. Per tant jo personalment li estic molt agraït a aquest equip que tantes alegries m’ha donat i que ha coincidit en uns moments delicats de la vida de molta gent.

Ja no és la sensació de felicitat quan veus el que passa al camp, quan veus el que diuen els mitjans i la gent dels altres països, quan sents a molta gent que reconeix una enveja sana per poder veure això dia rere dia, partit rere partit. És la sensació que estàs veient història viva del futbol, són moments històrics que recordaràs tota la vida i els contaràs als nets o nebots igual que a les nostres generacions els parlaven dels Kubala i cia. Cada rècord que supera Messi, cada animalada que fa, el gol d’Iniesta a camp del Chelsea, són coses que es queden gravades. Tampoc és quan veus el que ajuda a la gent aquest club, perquè si, molts podran dir, amb els diners que tenen només faltaria. Però clar, després veus altres clubs, altres institucions, milionaris que es gasten una milionada en un quadre o qualsevol fetitxe o qualsevol utensili que ha tingut un famós i que no donen ni un euro per la gent que ho necessita. És una gran satisfacció veure que aquest club ajuda a gent de tot arreu, que constantment fa campanyes solidaries, que té centres per moltes parts del món, quan veus a tants jugadors de tantes seccions els gestos que tenen amb altres persones, sobretot gent (molts nens) que tenen tants problemes, que passen infermetats molt greus i que durant una estona poden ser extremadament feliços per veure al seu ídol de carn i ossos. És una satisfacció veure aquest tipus de coses que les faci gent amb els comptes corrents plens d’euros. N’hi ha molts que també tenen les butxaques plenes però en canvi no tenen els collons de fer-ho

Perquè ve tot això, doncs molt simple. Per a expressar que el Barça és més que un club per diferents motius, primer que tot perquè és el club que té més seccions professionals que tots els anys donen títols a l’entitat, perquè és el club més admirat pel seu estil únic de futbol, uns cops més genial o menys segons l’època però que des de fa trenta anys que el seu estil és innegociable. Perquè li dona una importància molt gran a la pedrera, perquè és un club que s’interessa moltíssim per la realitat social catalana i mundial, perquè és un club estimat per les zones amb més pobresa per les seves labors solidàries. Perquè és un club amb uns jugadors que molts d’ells són un exemple de comportament tant en la derrota com en la victòria. Perquè són un club que va més allà del que és un club de futbol.

Perquè ja fa dies i dies que sembla que aquest club s’acabi perquè marxa Pep Guardiola. Aquest club està per sobre de qualsevol jugador, entrenador, directiu o president, inclús per sobre de qualsevol soci. El Barça és un club amb 113 anys d’història i no s’acaba amb Pep.

Em rebenta aquesta merda d’entorn que fa dies que només parla de dubtes, de decisions incorrectes i de llençar merda sobre el nou entrenador. Quan va arribar Pep tot eren dubtes també, tots aquests de l’entorn que li van llençar merda per tot arreu, són els mateixos que ara li llepen el cul, són els mateixos que tornen a tenir dubtes sobre l’entrenador. Inclús parlen de final de cicle i de barbaritats per l’estil, donant la raó als cavernaris i donant-los carnassa per a que segueixin emmerdant des de Madrid. El mateix Cruyff, que podria fer el seu últim servei al Barça i fotre el camp i deixar-nos en pau d’una punyetera vegada. Que va parlant ara de final de cicle i de que si Tito no és l’adequat?? Aquest personatge és el càncer del Barça en quant a entorn des de fa temps, el més lamentable de tot això és que encara cobra i tot per fer-ho. Sense oblidar-me dels mitjans pro Rossell que ara li fotran tota la merda a sobre de Tito i Zubi a la que un resultat no sigui l’esperat, per a sortir de rosetes. Perquè els laportistes ara li fotran merda cada dos per tres sobre Tito perquè és com li faran mal a Rossell. Així, Tito serà l’ase dels cops. L’ase dels cops d’aquesta gentussa que s’omplen la boca amb barcelonismes i que estimen el Barça i volen el millor per al club. Però l’únic que volen és la seva cadira al diari i la seva cadira a la llotja o als càrrecs de confiança. És l’únic que volen aquesta gentussa. Es parla de final de cicle. Final de cicle el marquen els jugadors, no un entrenador i els jugadors, el gruix de l’equip, l’esquelet té corda per a estona.

Aquests darrers dies, que es centren amb Tito, jo no el veig massa content precisament amb aquesta nova aventura. Suposo que li farà il·lusió, però el veig amb un cara de dir “on collons m’he ficat”. Perquè ni tant sols abans de començar, aquesta colla d’escurçons són incapaços de donar-li un marge de confiança. Ja fa dies que llegeixo i escolto la paraula dubte per l’entorn mediàtic. Ni tan sols s’ha acabat la temporada!!!

Una persona que ha estat des del primer dia amb Pep, que s’encarrega de l’estratègia del Barça, que Pep li consultava tot a la banqueta, fins i tot li trucava quan estava malalt a casa. No pot ser tant dolent com a entrenador. Dic jo...

Si l’equip avala l’entrenador, l’afició avala l’entrenador i la direcció tècnica avala l’entrenador, perquè no us calleu la boca d’una p. vegada amb els dubtes dels collons, entorn de merda???

Si el més important, a més, és l’equip. L’important és que els jugadors del Barça segueixin amb fam de guanyar, si ja tenen tots els automatismes adquirits, si com van demostrar divendres passat segueixen amb la pressió a dalt i el joc que ha fet aquests quatre anys, si segueix amb un entrenador continuista que porta els mateixos anys que Pep al Barça. Quin problema hi ha?? Deixem començar la temporada, igual a més d’un li toca amagar-se baix les pedres...

Em deixava una última cosa. La celebració de l’altre dia. Comença a donar fàstics, aquest encorsetament i tanta planificació de la part de premsa i l’organització. No pot ser que una gent que fa hores que està al camp esperant als jugadors, que no permetin que parli ningú més que els capitans i que els aficionats que van anar al camp puguin gaudir tant poc de l’equip. Si ja treuen aquestes coses que són les més divertides per a l’afició, al final no anirà ningú a les celebracions aquestes. Tampoc em va agradar la cara d’Alves. Una persona que habitualment és l’ànima de la festa, va sortir amb una cara que em recorda a Eto i el feeling. Vull equivocar-me però la cosa té molt mala pinta.

Pinten bastos.

Aquests darrers dies hi ha moltes coses a comentar. Desgraciadament no són esportives ja que el Barça ha quedat eliminat de la xampions i va perdre la lliga varies jornades abans, per tant la cosa anava tota cap al tema extra esportiu, ja que els diaris alguna cosa havien de vendre per a subsistir. Espero que gran part de les coses que s’han dit o publicat siguin mentida perquè si no és així realment les coses pinten ben malament de cara al futur pròxim del Barça.

És cert que encara queda la copa del rei, però per a mi, si l’any passat era un títol menor i els altres anys un títol per a arrodonir, aquest any segueixo pensant el mateix. És un partit molt bonic de jugar pel tema de ser un partit únic amb el camp dividit per dues aficions i encara més, si el rival és l’Athletic de Bilbao. Per tot això que l’envolta tinc ganes de veure el partit, no pel títol en joc que en si es juga. Potser també si s’hagués pres com a tal aquest títol, amb totes les rotacions possibles encara que haguessin caigut eliminats pel Madrid o pel València, no s’haguessin perdut els punts decisius de cara a la lliga en aquest tram de la temporada on no es podia punxar. Però bé, ja que estem aquí, només queda que gaudir-ho, perquè a diferència de la final de xampions o de uefa, es veurà un partit espectacular amb dos equips que aniran a buscar la porteria rival.

Però per desgràcia el tema d’aquests darrers dies, per a mi ha estat més preocupant, primer el tema de l’article de Sostres i les conseqüències i després el tema dels fitxatges (per això dic que espero que siguin mentida).

Abans de tot comentar que és molt curiós que després de sortir Laporta a escena és una mica “curiós” que ara surti Sostres al mateix temps.

Laporta que ha aprofitat miserablement el moment per a fer campanya gratuïta de cara a les eleccions properes, en un principi d’aquí quatre anys. Primer aprofita un fòrum on no hi toca perquè ho fa aprofitant els mitjans que se suposa que van a preguntar-li per temes polítics. Un Laporta que hauria de començar a aclarir-se sobre el que té dintre del cap, perquè de ser el millor president de la història porta camí de convertir-se en l’enemic públic número un. Quan era president es va decantar cap a la política, ara que és polític es decanta cap a la presidència blaugrana. Després fa un tour per les ràdios i teles absurd, per a començar a fotre mala maror. M’ha semblat molt patètic perquè ha sigut molt oportunista, ara que les coses no van tant bé és quan surt a rajar. L’any passat no va dir res no. Però és que a més es posa ridículament amb el futur del nou entrenador dient que Rossell l’ha posat per un tema de pànic i després en la mateixa entrevista acaba reconeixent que ell hauria fet el mateix. Així en que quedem Laporta?? Dedicat a defensar el país, que per això et van votar a les darreres eleccions un número de catalans, ja tindrà temps de fer campanya de cara a les eleccions del Barça. Molt desafortunat.

Després causalment apareix Sostres a llençar encara més merda sobre el tema. Primer hi ha que dir que aquest personatge no és molt fiable, però també és cert que té una relació amb Pep i Laporta que és inqüestionable. D’aquest article hi ha coses creïbles i d’altres que no ho són, sota el meu punt de vista clar. Perquè el problema de tot això és que després de soltar aquesta bomba, la gent s’ha quedat amb el dubte i ningú, tret dels implicats, sabem realment que ha passat.

No em crec que Pep no sabés res de que el club estava pensant en Vilanova si marxava ell, una altra cosa és que li donessin la confirmació de que seria ell dos dies abans de que Pep va donar la roda de premsa. Tampoc em crec que Vilanova negociés amb el club a esquenes de Pep des de Gener. Primer perquè llavors Tito encara estava malalt i no pots pensar amb aquest tipus de futur si encara no estàs curat. A més Pep diu en roda de premsa que havia parlat amb Tito i li havia dit que si es sentia amb cor de fer-ho i amb la força suficient que endavant. Per tant no quadra molt aquest tema la veritat. Queda més com un interès de part d’alguns per a fer quedar a Tito com un traïdor que realment el que hagi passat.

Aquesta part de l’article és una cosa molt negativa per al Barça, primer perquè ja estan posant a Tito contra l’afició i entorn com a traïdor i com a mala persona. Em sembla una maniobra lamentable i patètica, que en lloc d’anar a favor del Barça van totalment en contra. Només faltaria que Vilanova hagués de lligar la seva vida a Pep, si ell decideix marxar i li donen l’equip, qui no faria el mateix?? Una cosa es que Pep marxés a entrenar a un altre lloc per exemple, l’altra és que ell vulgui marxar i deixar sense feina a Tito. Em sembla molt hipòcrita criticar una actitud que tots haguéssim fet el mateix.

Però és el que està passant els darrers temps des de que Pep ha dit que se’n va, que els amics de Rossell estan fent una campanya de desprestigi contra Pep per a rentar-s’hi les mans. No és el mateix que marxi ell perquè vol a que marxi per culpa teva. Aquesta ha sigut la feina de maquillatge als que acusa Sostres (segons la meva opinió amb molt bon criteri, inclús podríem parlar de la Cubero, Barceló, etc. que se’ls veu massa el llautó ja) de fer quedar a Pep com el dolent de la pel·lícula.

També em crec la traïció a l’hora de fer públic el substitut, entre altres coses per la cara de sorpresa de Pep a la roda de premsa. Però sobretot em crec que la principal causa de la marxa de Pep és Sandro Rossell. Un president que s’ha amagat al seu despatx i darrere de comunicats escrits per altres i que li han donat tot el pes institucional a Pep de tot el que ha passat aquests temps. Moltes coses que han passat i que no han defensat en cap cas per part del club. La hipocresia de la directiva no té fi, resulta que diuen que no contestaran a Laporta pel bé del club, que no volen emmerdar res als tribunals. Però després ben bé que han emmerdat portant a l’anterior junta als tribunals per la seva gestió (ara aquest any parlen d’un benefici de 40 milions, potser és que han carregat la motxilla dels altres no??), ben bé que han emès un comunicat ara de denúncia per l’article de Sostres. Un comunicat que no he acabat d’entendre la veritat. Perquè si està acusant a Rossell de fer segons quines coses, que pinta el comunicat del club i l’amenaça de denunciar-lo per part del club?? Que s’ho pagui ell de la butxaca no?? Resulta que critiquem despeses de l’anterior junta, però ells amb el que els interessa si que s’ho gasten. Parlen de festes de Laporta però ells no fan els dinars de directives a un restaurant de menús no...

Aquest tema té molt mala espina i s’ha gestionat molt malament. Primer perquè el primer en sortir si és cert o no era Pep Guardiola. Si és cert, surts en roda de premsa i ho dius. Si no ho és igual. El que no pot ser és que hagi quedat aquest dubte a l’afició. Perquè a mi el comunicat del Barça no em serveix per a res. El que havia de sortir és Rossell en roda de premsa i dir la seva i denunciar al periodista. Però m’hagués agradat més que en lloc de sortir a salvar-se el cul, hagués sortit durant aquests dos anys a defensar al club i als jugadors, en lloc d’amagar-se a les faldes de Pep. Perquè no denuncia ell personalment?? Potser té por que cridin a Pep com a testimoni i el deixi amb el cul a l’aire?? No se, aquí hi ha moltes coses estranyes que si no s’aclareixen s’enquistaran greument i afectaran moltíssim de cara a la temporada vinent, sobretot si els resultats no acompanyen. De moment li han donat carnassa a la caverna per a fotre merda a sobre fins a l’any vinent. Em sembla molt penosa aquesta guerra interna entre l’entorn que s’ha tornat a obrir i que fa que els cavernaris es freguin les mans de cara a l’any vinent. Si ja els pegaven per tot arreu, només falten ara les basures interessades dels propis mitjans culers. Li han posat un marró a Tito que ja veurem si l’aguanta l’any vinent. Pinten bastos la veritat.

Després està el tema fitxatges. El tema estrella és la venta d’Alves. No m’estendré perquè ja ho vaig fer a l’anterior entrada, però em sembla preocupant que es comencin a filtrar possibles substituts com ara Zabaleta i que es parli d’ofertes de clubs que si que poden fer-la ja que tenen molts diners gràcies als xeics.

Em sembla preocupant que vulguin vendre a Alves per a portar a un jugador per una milionada, com és Bale, que no se sap si s’adaptarà al joc del Barça i a la lliga espanyola. Els equips al Barça se li tanquen al seu camp, no és una corredissa amunt i avall com la premier. No entenc perquè has de canviar un jugador que saps que et rendeix i ja el tens i haver d’invertir tots aquests diners i encara posar-ne més per a portar a algú que no saps com sortirà. Un jugador que té greus precedents de lesions.

L’última barbaritat que he llegit és que el Barça estaria disposat a fer un canvi de Thiago per Thiago el del Milan i a més donar 10 milions. Ens hem tornat bojos o que?? El jugador amb més futur de la pedrera recent, que ja està adaptat totalment a l’equip i el volen canviar per un central?? Em sembla preocupant que surti en portada i que després a dintre del diari es digui que el club s’ho està pensant seriosament.

Un equip que necessita molt pocs retocs estan fent uns moviments totalment il·lògics la veritat. El que s’endu la palma és el tema Drogba. Em sembla un molt bon jugador i tot el que es vulgui dir, però un jugador de 35 anys, que no és precisament una germaneta de la caritat el volen posar al vestidor blaugrana?? Si van vendre a Eto precisament perquè no és que sigui precisament un bon company!! Resulta que estan maquillant la jugada com un “nou Larsson”. Es pensen que la gent és tonta. Larsson no posava cap impediment per ser suplent, a més no va venir amb 35 anys sinó amb 32. Un Drogba que busca un equip per a jubilar-s’hi. Estem bojos la veritat. Un equip que només necessitava un parell de defenses l’estan desmantellant miserablement.

Coses que no s’entenen.

Començarem amb el tema Alves. Em dona molta pena com són de desagraïts amb jugadors que ho han donat tot per aquest club i que han donat tardes de glòria espectaculars per a tots els seguidors. Sembla que estigui parlant en passat i que li estigui agraint el servei prestat oi?? Aquí és on està el problema. S’està parlant d’Alves com si fos un jugador semiacabat que li falta poc per a no ser útil per al club i que el millor és vendre’l per a treure uns calerons abans que no sigui massa tard. Bastant vergonyosa la campanya pro venta d’Alves que li estan fent els mitjans al president del Barça per a que sigui una mica menys dolorós fer-lo fora.

Un jugador que se’l va intentar fitxar i que es va haver d’esperar un any al Sevilla perquè no el deixaven fitxar pel Barça perquè el club tenia millors ofertes que la de l’equip blaugrana. Un jugador que va anteposar les ganes de venir a un club amb un estil de joc com el Barça davant dels diners que li donaven altres clubs de prestigi similars i que lluiten pels mateixos títols que el Barça. Un jugador que ara mateix, per molt que intentin vendre la burra els mitjans al servei de Rossell, segueix sent el millor lateral dret del món. Un jugador que ja tens amortitzat amb tot el que ha donat aquests anys i que segueix rendint a la perfecció quan juga i que la seva professionalitat està fora de tot dubte. N’hi ha d’altres que aquesta temporada han estat horribles però com que són de casa s’està passant de puntetes pel seu rendiment, però clar té molts amiguets de la premsa blaugrana que els fa molts favorets, com donar-los entrades i privilegis informatius. Tots sabem com va aquest món.

El problema ja no es l’absurda decisió de vendre al millor lateral del món que tens al teu equip ja, sinó a qui compres del seu nivell i pel preu que et pagaran per ell tal i com està el mercat i com pressionen al Barça en quant va a fitxar. Començo pel tema Alves perquè m’ofèn profundament cada vegada que he llegit aquests dies que seria una bona operació, que el jugador té una vida privada moguda, que si ha fallat a l’equip, que si té ofertes d’aquest i altre equip. I que?? I que, que sigui una bona operació?? I que la seva vida privada si al cule el que li interessa és el que fa als entrenaments? I que si hi ha ofertes dels altres equips, si té una clàusula prohibitiva i va signar una renovació l’any passat per a uns quants anys encara?? Alguns programes, com ara l’ efectivament d’esports 3, fent enquestes de si s’ha de vendre Alves, llençant-li merda tot el programa per part d’alguns (de la corda de Rosell clar) parlant de que no centra bé, que si no ha rendit a l’extrem, que si la seva vida privada, etc. Doncs per a no centrar bé porta més assistències que Iniesta i Xavi junts!! Malgrat la campanya absurda, la gent el va recolzar a l’enquesta amb un 80% que no volia que es vengui a Alves.

Doncs bé, com que no estava satisfet l’entorn i el president, després del partit contra el Betis, van tornar a la càrrega. És cert que va fer una entrada per a mi de vermella directa ja, quan tenia una groga i sort que no va ser directa la vermella sinó no podria jugar la final. Però almenys va posar la cama i va anar a guanyar el partit, no com altres que anaven pel camp caminant i que són capitans del Barça, que semblava un con que el passaven sense cap tipus d’esforç i el mig camp semblava un colador. Potser si els mitjans no portessin un mes fent campanya per a la venta d’Alves, el jugador no sortiria tant alterat al camp no?? Potser amb una mica de tranquil·litat no hagués passat el de l’altre dia. Però clar, a ells que els importa la persona pel que pugui estar passant. El dia següent del partit ja tota la culpa era d’Alves. Titulars absurds de que per culpa d’Alves gairebé Valdés perd el Zamora. Per culpa d’Alves?? Estem bojos o que?? Qui va posar al porter podent posar a Oier amb la lliga ja perduda?? Qui se’n va com un boig a tallar una pilota al mig del camp quan està jugant de central (que no és la primera vegada que ho fa i costa algun gol, com per exemple el de Ramires al Camp Nou)?? Qui es queda despenjat de la linia defensiva i trenca el fora de joc?? Però clar, més val culpar al repudiat que volem vendre que a la nineta de l’ull de Pep.

Després he llegit una altra barbaritat com ara que Alves li trenca l’assaig a Pep de cara a la final de copa. Ara resulta que després de cinc anys l’entrenador necessita d’un partit sense transcendència per a provar una defensa que ha jugat un munt de vegades junta. Si li va trencar al prova, això vol dir que la final la jugaran Keyta i Xavi al mig camp?? Perquè són els que van jugar i van fer el ridícul. Pep va dir que aquests partits serien per a preparar la copa i resulta que des de que va dir que marxava que Keyta ha estat tots els partits de titular. Deixar a Cesc i Iniesta partits sencers a la banqueta és la millor manera de preparar una final?? No diguem tonteries home. Ara resulta que la expulsió d’Alves ho va trencar tot. Lamentable campanya, però era una campanya preparatòria del que esperava al dia següent. Una nova enquesta, després de matar novament a Alves, a l’Sport de si s’havia de vendre a Alves. I novament, coses de la vida, malgrat tota la merda que li han llençat, va sortir que un 75% no el vol vendre. Ara avui li tocava a Pedro, l’altre que sembla que es volen treure de damunt inexplicablement. Novament, un 70% no vol que marxi. Que deixin de fer campanyes absurdes i enquestes sobre jugadors que l’afició no en té cap dubte. Que prenguin la decisió ells i l’afrontin amb dos pebrots, no llençant a la gent a sobre dels jugadors home. És vergonyós.

Una altra cosa que no comprenc, és aquesta absurda tendència de que el de casa és millor que el de fora. Hi ha casos que si que passa, però n’hi ha que li estan costant cars al Barça. Parlo evidentment dels dos Pascual de les seccions.

Se que és difícil de defensar que l’entrenador de basquet no sigui el més adient per al Barça perquè els títols el recolzen. Però és un entrenador massa robòtic que és incapaç de variar alguna cosa tàctica quan li plantegen diferents situacions. Sempre que un partit li ha sortit diferent a com ell ho havia plantejat a la pissarra, aquell partit s’ha acabat perdent. Va passar a la copa del rei perdent a casa amb el Madrid, va passar fa dos anys amb el PAO a quarts jugant la F4 a casa, ha passat aquest any amb la F4 a Istanbul. Em dona igual que l’Olympiacos hagi guanyat al CSKA, perquè se la van deixar remuntar per sobrats quan guanyaven de 19 punts. L’equip grec era infinitament inferior al Barça i vam fer el ridícul davant de tota Europa. Ja va anunciar que seria un partit punt a punt, però es va equivocar, perquè punt a punt no és no posar-te mai per davant o estar a tir d’una cistella, que és el que va passar al partit. Va ser incapaç de trencar el ritme que va marcar l’equip grec, un equip que anava a esgotar la possessió cada vegada i que atacava els 10 últims segons de possessió (també és cert que van estar molt encertats en moments clau), però no pots estar tot el partit esperant a que arribin als deu segons. Alguna cosa s’ha de fer, plantejar un altre tipus de defensa, apretar a Spanoulis per a que no estigui 10 segons botant la pilota sense fer res, buscar una zona, intentar mil coses. Però ell no, va haver de seguir amb el seu pla preestablert quadriculat. Perquè és el que és el senyor Xavier Pascual, un entrenador quadriculat incapaç d’improvisar. És tant incapaç d’improvisar, que no deixa la més mínima inspiració individual dels jugadors, ha de marcar ell sempre l’atac. Ja va menysvalorar a Ricky limitant el seu joc fins que el va apagar, el mateix amb Huertas. No es pot basar tot per a un base a donar-li la pilota a Navarro i anar a una de les cantonades obert per a llençar si t’arriba la pilota. Els entrenadors aquests que han de marcar sempre la jugada i que volen el protagonisme no són bons per a un bàsquet ofensiu, que és el que hauria de jugar el Barça amb aquests jugadors que té. Després va dir que la F4 s’havia de plantejar de forma diferent a la resta. Així perquè vas repartint minuts com un robot per als jugadors. En aquest tipus de competicions el que has de fer és mantenir a qui està millor, que això no són uns playoffs a cinc partits. El que està millor en aquell partit ha de jugar i després ja ens apanyarem al dia següent. Quan millor estava jugant Huertas penetrant i jugant ofensivament perfecte, va i l’asseu a la banqueta, el mateix amb Fran Vazquez. Treu a Wallace, està lluitant pel rebot i aconseguint moltes segones opcions en atac i va i l’asseu per a treure a Lorbek que estava fatal en aquells moments. Eidson va estar horrible i va ser incapaç de donar més minuts a Ingles o a Rabaseda. Inclús amb Perovic que estava fent una bona feina l’asseu i gairebé no juga més. Molt malament la direcció de camp. Això no treu que alguns jugadors van jugar massa tensos i que això no pot tornar a passar, però l’encarregat de canviar alguna cosa és l’entrenador. Obradovic diuen que aquest any marxa de PAO. No se que esperen a intentar fitxar-lo, igual que Diamantidis, que si no marxa a l’NBA és el millor base europeu. Però bé, mentre vagin donant-li el premi de millor entrenador ACB pel que sembla haurem de tragar amb ell molt de temps. Esperem que almenys aconsegueixi guanyar la lliga, perquè els darrers partits contra el Madrid ha demostrat que li estan començant a menjar el terreny.

I l’altre Pascual, el d’Handbol. Que dir d’un entrenador mediocre que aquest any ens ha fet fer el ridícul a la xampions i que gairebé ens fa perdre la lliga jugant a casa amb el camp ple i que sort de Saric i d’un Raul Entrerríos, que va fer un golas in extremis, després de tindre’l assegut gairebé tota la segona part a la banqueta quan és el millor jugador ofensivament que té el Barça per a fer jugar l’equip. L’arbitratge lamentable no és excusa tampoc perquè a l’anada va ser igual de penós i es va guanyar de dos gols, així que no val com a excusa. Un entrenador que van a jugar a Dinamarca contra el Copenhague i que sembla que no hagi estudiat al rival, perquè el millor jugador, considerat dels millors del món (i que ha tingut al seu equip i el “gran” Masip va deixar marxar) li posa a sobra a Ugalde i Tomás que els trau tot el cap i va llençar a plaer. Tenint al millor defensa europeu a la banqueta sense jugar com és Viran Morros. Total que va llençar el partit.

Ara aquest dissabte més o menys el mateix, demana temps morts i són per a dir que l’equip ho estava fent bé, perdent de cinc gols i perdent tres pilotes seguides!!! Sort que l’Atletico va perdre el nord al començament de la segona part i es van poder apropar ràpidament, sinó es perd la lliga a casa davant d’un estadi ple. Un entrenador que amb empat al marcador, a falta de 4 minuts per acabar el partit, resulta que s’equivoca amb un canvi i provoca una exclusió d’un jugador de camp dos minuts!!! Aquest és l’entrenador que tenim...Sort de Saric...

Hi ha moltes més coses a dir sobre el que diuen que és entrenador del Barça d’handbol però necessitaria una entrada sencera.

Tampoc s’entén que anit el Barça d’hoquei va celebrar amb el palau gairebé buit, la lliga a falta de tres jornades, el tercer títol de la temporada, amb un entrenador de la casa que si que està donant la talla. Després ens indignem quan es volen tocar les seccions. Lamentable.

Per acabar tampoc entenc de que va el que ha estat el millor president de la història del Barça, que va camí de cagar tot el que havia aconseguit. Que deixi de donar pel sac amb declaracions a les ràdios i teles i que deixi en pau el Barça. Si les coses van malament i es convoquen eleccions que es presenti, però ara que calli la boca, tant ell com els laportistes i els que busquen la divisió a l’entorn. No se de que se’ls omple la boca de que estimen el Barça si l’únic que fan és buscar la separació del barcelonisme. Em pensava que ja s’havia acabat tot això, però pel que sembla m’equivocava. Estem amb temps de crisis i les sangoneres estan olorant la sang i van a pels càrrecs. Molt penós.

Ara si.

Aquests darrers dies hem assistit al acte més gran d’hipocresia dels mitjans cavernaris dels darrers anys. És ridícul veure com ara posen pels núvols al Barça, com van fer l’any passat a la copa, quan els interessa vendre l’únic títol que han guanyat com si fos el gran èxit de la temporada.

Aquests darrers dies, hem presenciat com els mateixos mitjans, club, jugadors, tècnics, etc. estan posant pels núvols al Barça dient que és el millor Barça de la història, que si té un gran mèrit haver guanyat a aquest gran equip, etc. Quan aquest mateix any, després de perdre la supercopa han acusat al Barça de guanyar gràcies als àrbitres, quan han arribat a dir que el Barça guanya només per Messi (menyspreant a 8 campions del món que tant alaben quan juguen amb “la roja”), quan han acusat al Barça d’eliminar-los de la copa del rei gràcies a un àrbitre i als que manen i que han aconseguit que aquest àrbitre no els xiuli més, que han llençat merda sobre el Barça quan els han retallat molts punts en poques jornades. Això només aquesta mateixa temporada. Perquè si ens remuntem a les anteriors les acusacions encara són més accentuades i miserables, acusant fins i tot de dopatge al club per guanyar al camp merescudament.

Però clar, ha estat guanyar la lliga i tot això ja s’ha acabat. Va ser guanyar la copa del rei l’any passat i tot això es va acabar durant aquells dies. Ara es porta enaltir totalment al Barça per a que el mèrit de guanyar un títol de quatre possibles sigui un gran triomf. L’any passat es va celebrar la copa del rei com una xampions, perquè se l’havia guanyat al Barça més gran de tots els temps i segons ells merescudament (quan tots sabem com la van guanyar aquesta copa). Però clar aquests arguments ja no valen aquest any, aquest any que el Barça els va guanyar  la supercopa al meravellós equip que volen “vendre” des de la caverna (quan malgrat guanyar la lliga es segueix veient al Barça com el millor equip del món) la supercopa és una copeta, la copa del rei si l’acaba guanyant serà una copeta, quan han eliminat al Madrid i al València, primer i tercer de la lliga, amb tot el mereixement al camp. Jo per a mi aquests títols són tan menors aquest any com l’anterior, guanyi qui els guanyi, però el que no pots fer és un any dir que són la repera perquè els guanyes tu i l’altre que són copetes perquè tu has guanyat la lliga. Això s’anomena hipocresia pura i dura.

Però el mateix passa amb la lliga. Encara tenen la cara dura de parlar que la lliga s’ha guanyat merescudament i sense cap dubte pels números assolits. Home si mires els números fredament pots pensar-ho però si comences a tirar enrere al llarg de tota la lliga és quan veus les coses que han passat més que sospitoses, que fan que el Madrid hagi assolit aquests punts. Però clar, ara es centren miserablement en el partit de tornada del Camp Nou. Els darrers anys el Barça va guanyar la lliga al bernabeu amb tot el mereixement del món, entre altres coses perquè va anar a guanyar els partits malgrat portar la diferència de punts a favor. Aquesta és la diferència entre un club gran que està en boca de tothom per la seva valentia en el joc i un club que ha guanyat la lliga i que ja fa molts dies que ningú parla d’ells. Com a molt el dia que va guanyar al Camp Nou i poca cosa més, internacionalment parlant clar, la premsa del mateix país no compta perquè tots van amb la samarreta blanca a sota. Es diu que el Madrid mereix guanyar la lliga perquè va guanyar al Camp Nou, però potser s’hauria de mirar altres coses. Perquè una cosa es que els equips acabessin empatats a punts i que per aquesta victòria el Madrid fos campió. Llavors si que es podrien parlar de mereixements. Però quan veus que l’average particular malgrat perdre és favorable al Barça, llavors es quan s’han de mirar els factors que han decidit aquesta lliga. Perquè es deia els darrers anys que la lliga es decidiria amb l’enfrontament directe entre tots dos. Però clar, veient que en aquest sempre surt guanyant el mateix s’havia de fer alguna cosa.

Per a començar un calendari que sembla que li donessin un paper a Mourinho i el confecciones ell el calendari. Perquè va dir abans de començar la lliga que volia la tornada al Camp Nou i les deu primeres jornades amb rivals assequibles per agafar avantatge i així va ser. Després s’hauria de mirar en quina data ha caigut el clàssic, tant anada com tornada i el calendari de tots dos durant el tram més exigent de l’any, que és la època que coincideix amb les eliminatòries de copa i de xampions. Però clar, després de plorar durant tot l’any anterior, ara que recullen els fruits, d’això no cal parlar-ne, ja només es parla de la victòria al Camp Nou per a parlar de justícia.

Però resulta que aquest any han passat coses molt estranyes per arribar a aquests extrems. La situació d’ambient irrespirable a la que va sotmetre l’any passat a la lliga l’entrenador blanc, secundat per la premsa de la caverna i la feina als despatxos del seu president, s’han traduït aquest any amb les coses estranyes que han passat a la lliga. A la por dels àrbitres a no perjudicar al Madrid o afavorir al Barça, s’han unit les designacions estranyes que s’han produït tot l’any amb el Madrid on pràcticament només li han xiulat àrbitres amics i novells més cagats de no perjudicar-los que de xiular regularment. Quan veus que un equip juga millor a futbol que un altre i que aquest altre està 10 punts per sobre és que alguna cosa passa. Després surten les diferents estadístiques i parlen de que el Madrid ha guanyat la lliga perquè ha estat més regular fora de casa. Si agafes els números escrits a un paper doncs si, tenen raó, pel fet que han sumat més punts que el Barça. Però després mires el “com” s’han produït aquests números i resulta que veus que el Madrid ha sortit molt beneficiat en molts de camps de primera divisió, alguns d’ells casualment on ha sortit perjudicat el Barça. Si vas als aficionats i preguntes a Son Moix, Mestalla, Madrigal, Benito Villamarín, Coliseu Alfonso Pérez, Vallecas, i un llarg etc. d’ajudes arbitrals, perquè el problema és que no només han estat fora de casa, hi ha hagut més d’un arbitratge al bernabeu on fins i tot s’han queixat els jugadors de que els han robat. Quants de punts suposen això, ja sense comptar els atracaments al barça en segons quins llocs aquest any que han estat molt descarats, menjant-se penals de llibre. Només amb dos camps a un i altre equip, ja gairebé la diferència està eixugada. Al camp del Getafe al Madrid no li xiulen un penal claríssim i el partit acaba 0-1 a favor del Madrid, mentre que al Barça li anul·len un gol legal, es mengen un penal a favor i no xiulen falta prèvia sobre Keyta del que remata i fa el gol per a acabar amb 1-0. De +2 per al Barça en aquest camp a +2 per al Madrid, a Mestalla guanya el Madrid 2-3 quan hi ha un penal al descompte de la segona part claríssim d’Higuain, en canvi al Barça se li’n mengen dos al mateix camp i el partit acaba en empat. Una vegada més de +2 per al Barça a +2 per al Madrid. Ja són 4 punts, els que necessitava el Barça per anar empatats i no haver d’arriscar més del compte al Camp Nou. Perquè aquest és el motiu real de tot això, si haguessin estat empatats a punts el Madrid no hagués sortit al Camp Nou valent-li dos resultats de tres i posant tota la pressió al Barça d’haver de guanyar si o si. Tot i guanyant, tampoc li servia per a empatar perquè seguien un punt davant. Així el “gran tècnic” Mou, tenia tots els condicionants per a poder posar l’airbus, l’única manera que li ha pogut plantar cara al Barça, posant onze tios a la seva àrea i aprofitant la “ben entesa” arbitral, com per exemple al Camp Nou que li dona el gol en fora de joc a la primera aproximació en una pilota aturada. Tota això només comptant la comparativa en dos camps, si després mirem la resta la diferència a favor del Barça es dispara. Per això els madridistes estan molt contents i parlen de lliga justa i merescuda, perquè són els únics que ho pensen. Tothom ha vist aquest any com s’ha guanyat aquesta lliga i tothom ha vist que l’havia de guanyar “per decret” un equip. El que passa és que molts no tenen el valor de reconèixer-ho i parlen d’esportivitats, d’excuses, etc. Però és que els números canten.

Per això el “senyor” Mourinho ha hagut de llençar merda sobre Pep i sobre el Barça aquests darrers dies, perquè fins i tot guanyant la lliga, es segueix considerant el millor equip del món al Barça i s’està parlant més aquests darrers dies de la marxa de Pep i de que passarà al Barça que no pas de Mou i de la seva lliga aconseguida robant. Per això, el “senyor” Mou, àvid de que es parli d’ell per a tapar tot el seu ego, ataca al Barça i a Pep. Perquè les declaracions de Mou, com sempre, van en la línia de la seva 7 lliga i de les seves victòries, a ell se li’n fot el Madrid, només és un mitjà per a omplir el seu currículum. És curiós també, que parli del gran mèrit per guanyar a diferents països i que no tothom ho pot aconseguir. Que es parla també de que Pep no ha guanyat res amb altres equips. També s’ha de mirar que Mou no es que hagi guanyat lligues amb equips de mitja taula, sempre ha anat a equips amb molts diners per a fitxar i que tenien molt de poder “entre bambolines”. Però aquestes coses l’hipòcrita més gran del futbol no les dirà...És molt graciós veure’l enrabiar de mala manera veient com inclús guanyant-li la lliga al Barça tothom passa d’ell i del joc del seu equip com de la merda. Mou passarà a la història com un dels entrenadors amb més títols, però cap dels seus equips passaran a la història pel seu joc, ni queden a la memòria de la gent, excepte els equips als que fa guanyar clar, que tenen una autoexigència 0.

Respecte al partit de lliga, poca cosa a dir, miserables ara com ens estan inflant a penals per a compensar la diferència que hi ha hagut tot l’any quan els havien de xiular que es jugava la lliga, ara se’ls poden fotre pel cul que ja no valen per a res. Tot i això, tres dels quatre si que ho són, una altra cosa es que durant l’any no ens els hagin xiulat.

De fitxatges i baixes i tal, ja en parlarem més avant, que hi haurà temps de sobres.

Sort Tito!!

El Barça guanya 0-7 contra el Rayo i resulta que els “analistes” de la premsa culé resulta que ja han trobat el diagnòstic del que li passava al Barça, ara resulta que el Barça l’altre dia va fer set gols perquè es van deixar anar i es van treure la pressió de sobre. No se que fa Rossell posant a Tito quan aquests cracks de l’anàlisi ho farien millor.

El Barça és cert que els darrers temps competia contra ell mateix per ser el millor equip de la història, que competia els partits i en guanyava molts però que havia perdut una mica l’alegria. Però parlar de que va golejar al Rayo perquè es van alliberar i es van deixar anar, que es van dedicar només a divertir-se em sembla una mica simplista la veritat.

Per a començar pel tema tàctic. El Barça va fer tants de gols l’altre dia, perquè el Rayo no és un equip acostumat a defensar i perquè posa la seva defensa molt més avant que altres partits que posen com a exemple i que demostren que no tenen ni la més remota idea. No es pot comparar els partits de Chelsea i Madrid amb el del Rayo, entre altres coses perquè van jugar molt diferent. Els dos primers van posar dues línies en molt pocs metres de distància dintre de la seva pròpia àrea. El Rayo en canvi tenia la defensa molt avançada i pressionava a dalt, cosa que feia que el Barça i sobretot Messi tenia molts espais per a filtrar passades de gol i els jugadors si es movien bé sobre el camp tenien molta més comoditat per a jugar. És aquesta la raó i no el tema de que s’havien tret la pressió de sobre. És aquesta la raó perquè estaven contents i jugaven amb més alegria. Perquè tenien molts més espais.

És la diferència principal. Per això jo dic des del primer dia que aquesta lliga ha estat més un regal del arbitres que una lliga merescuda. Ja deixarem el tema per a més avant a l’hora de valorar la temporada del Barça, perquè si guanya la copa haurà guanyat 4 de 6 possibles, on la xampions ha perdut per molt mala sort mereixent arribar a la final i la lliga tots sabem com l’ha perduda. Que vagin a preguntar pels camps d’Espanya a veure que diuen les aficions dels arbitratges rebuts contra el Madrid. Parlo d’això perquè el Barça quan ha jugat contra un Madrid que necessitava guanyar, ha estat molt superior. Però clar si et venen amb l’airbus, amb una pilota parada se’t posen per davant amb un gol il·legal i amb un àrbitre que els permet pegar a discreció, el partit es fa gairebé impossible. Per tant, que celebrin aquesta lliga com vulguin, que l’han guanyada “a l’antiga”, és a dir, com les guanyaven antigament. Aquest any, més que mai, es pot dir que és el torneig de la regularitat, perquè fins i tot amb la lliga ja guanyada, necessiten d’ajudes arbitrals per a guanyar els partits que els queden. Diumenge es va veure un cop més amb l’amic de Mou, el senyor Lahoz, que va de valent però que quan xiula al Madrid no deixa de ser un covard més.

Però bé tornem al Barça. El Barça quan li surten a jugar no té rival, el més penós és que aquests que tenen 500 milions de pressupost, vinguin al Camp Nou i es tanquin més que equips que es juguen el descens, encara van parlant de lliçons tàctiques i de victòries merescudes.

Del partit de l’altre dia es poden treure algunes conclusions. La primera és que Thiago ha de ser titular en aquest equip si vol recuperar la velocitat en el joc, perquè hi ha d’altres que juguen mig lesionats amb un egoisme personal per no cedir el lloc al company. Això fa que el senyor Xavi jugui tota la temporada amb problemes físics i per no parar el suficient, s’hagi trencat en varies ocasions. Thiago ha demostrat que mereix ser titular en aquest equip. Un altre que ha demostrat que mereix ser titular és Pedro, per molt que diguin de Cuenca i Tello, Pedro és un jugador que si físicament està bé, no té cap discussió a l’onze titular. Alexis cada partit que passa està justificant més el seu fitxatge, per molt que hi hagi gent obsessionada en valorar-lo com un golejador quan en cap moment s’ha dit que ho sigui, per a “igualar” fracassos de fitxatges multimilionaris que no hagin rendit. Igual que fan amb Cesc. L’arribada de Cesc ha estat un problema per al Barça. No perquè no sigui un jugador per a jugar-hi, ni perquè sigui car ni res per l’estil. Ha estat un problema perquè per a fer-lo jugar i no asseure a qui havia de fer-ho perquè és una “vaca sagrada”, s’ha jugat molts partits amb una confusió tàctica que no tocava. Tocant davanters que havien de jugar per a no enfadar als de la mitja. Si ha de descansar Cesc, Xavi, Iniesta o qui sigui que ho faci. Però s’ha aprofitat de la menor importància d’alguns jugadors del davant per a treure’n un i així no tocar el mig camp. Això ha fet que Messi estigui més sol que mai a l’hora de generar els gols.

Esperem que Tito faci alguns ajustos necessaris de cara a la temporada vinent i que posi als que millor estan i no en funció de si són capitans o no i coses per aquest estil. El Barça es parla molt ara ja de cara al futur i es té una falta de respecte brutal de cara als que hi ha ara. El problema és que ataquen d’allà i aquí mateix. Ara avui un diari cule ja parla de Llorente. El més fort és que quan cliques la notícia dintre posa que s’està portant amb una gran discreció i tranquil·litat. I tu et dius “sempre amb el Barça” ?? S’hauria de dir “sempre amb l’euro”, perquè per a vendre exemplars resulta que estàs perjudicant les negociacions si realment estàs fent-les.

Es parla de Llorente, a mi em sorprèn molt la veritat. Perquè és un jugador que per menys de 35 milions no el pots fitxar. Em fa una mica de gràcia quan veig que estan demanant un “davanter tanc” per als partits que es compliquin. Però val la pena gastar-te 35 milions en un jugador que sortirà només en partits que es compliquin?? El Barça tornarà als extrems i serà Llorente el rematador?? Perquè si es així endavant, però si és un “pegat” per a partits que es compliquin no ho acabo de veure la veritat. Si mirem l’equip blaugrana, a l’equip no li fa falta gairebé res. Tens per a jugar per les bandes a Villa, Pedro, Alexis, Afellay, Cuenca, Tello. De davanter tens a Messi, però es que aquest ho juga tot. Si fitxes a un davanter (alguns dels anteriors poden jugar allà, inclús Cesc), és per a posar a Messi de segon davanter. Per tant davant està més que cobert. Al mig camp tens a Xavi,Iniesta, Thiago, Busquets, Masche, Cesc, Affellay pot jugar també i si poses a Messi entre el nou i els dos mitjos en tens un altre. De mig camp endavant vas més que sobrat, fins i tot hi ha algun jugador com Dos Santos o Sergi Roberto que poden donar la talla. Jo a Keyta el vendria, sobretot ara que marxa Pep. L’únic problema que té el Barça de cara a l’any vinent seria el lateral esquerrà, perquè de centrals tens a Puyi, Pique, Masche pot jugar allà, pujarà Bartra (per a mi si jugués de titular en molts dels partits no passaria res), Fontas i Muniesa. Si fitxes un central per a que fas pujar-ne a tres del filial?? Lateral dret Alves i Montoya i esquerrà el que penso que s’ha de fitxar i després tens a Adriano. El Barça no necessita molts fitxatges en la meva opinió. Jo penso que necessita un o dos laterals esquerres (Alba i un altre) i jo personalment fitxaria a Javi Martínez, que dona la talla tant a la posició de Busi com de central. Jo també faria fora a Affellay i fitxaria un atacant de renom que pogués jugar per les bandes i de davanter centre, però això ja és més un tema opcional.

El que no entenc és aquesta mania ara de voler fer fora a Alves. El jugador sempre que ha jugat ha complert sobradament, és el segon màxim assistent de l’equip i quan surt ho dona tot. Valorar les seves actuacions quan l’encaixen d’extrem no em sembla just, perquè no té regat en parat per a jugar d’extrem. Ara el tema del ball (penós i se l’hauria de sancionar a ell i Thiago internament) resulta que són uns dimonis. Està clar que no era ni el moment ni el lloc, però hi ha hagut coses pitjors i la gent s’ha callat la boca. Sembla que s’hagi obert la veda i que tot sigui culpa seva ara. A mi em dona igual el que faci fora del camp, perquè dintre ha complert amb escreix des del primer dia. Em sembla una barbaritat voler-lo fer fora la veritat. Espero que no sigui certa la noticia.

El que està clar és que Tito té un marró espectacular de cara a la temporada vinent. Ja no parlo de l’equip perquè aquest equip, amb l’edat de la majoria, li queden molts anys d’alegries, tampoc parlo de la comparativa amb Pep perquè és inevitable. El principal problema és la guerra en quant a l’entorn que s’ha obert, que com les coses no vagin bé des del primer dia, la cosa es complicarà mediàticament i molt. Perquè s’ha obert la veda de llençar merda i de que cada mitjà  i periodista vagi en la línia que més li interessi i això sumat al constant bombardeig de la caverna es farà insuportable. Sort Tito!!

A mi m’has fallat.

Després de la roda de premsa de Pep on es va fer públic que deixava el Barça, a mi la sensació que m’ha quedat és que m’ha fallat. Se que és una opinió en contra de la majoria però m’intentaré explicar, perquè una cosa es que pensi que m’ha fallat i l’altra que no li estigui eternament agraït, tant a ell com als jugadors, per possibilitar que els aficionats culers veiéssim el millor joc que s’ha fet en tota la història, amb una regularitat sobrenatural i amb una humilitat i una professionalitat fora de tot dubte.

Però això no treu que no m’hagi agradat que Pep marxi. Primer que res, perquè em sembla que no ha estat del tot sincer. Jo no crec que el problema principal sigui que s’ha buidat i necessita omplir-se com ell ha dit. Tampoc m’han agradat les formes que ha fet servir. Perquè si tant clar tenia que volia marxar, ho havia de comunicar molt abans per a que la direcció tècnica pogués començar a treballar de cara a l’any vinent. Perquè a mitjans de temporada va reconèixer que estaven planificant la temporada vinent, si no has de continuar que fas planificant les renovacions i la confecció de la plantilla?? No dic que ho digués públicament, sinó a qui ho havia de dir.

També ha dit en més d’una ocasió que faria el millor per al barça. El millor per al Barça i per aquests jugadors que t’han portat a la glòria com a entrenador no penso que sigui el millor deixar-los tirats. A mi això que si la pressió li ha afectat tant, les comparatives amb el pel, etc. em fa una mica de gràcia la veritat. Primer que res perquè un entrenador que ja té tot el crèdit del món guanyat, no se quina pressió ha de tenir. Que vols més que un estadi ple aplaudeixi al teu equip i cridi el teu nom després de quedar-se a les portes d’una final de xampions i de perdre la lliga tres dies abans?? A mi em fa una mica de gràcia quan veig que es parla dels “pobres” jugadors que cobren una milionada per jugar a futbol cada tres dies, amb tots els cuidats per part d’un esquadró de fisios i de metges. El mateix per a un entrenador. Un Pep que tenia els seus tècnics per als entrenaments físics, que tenia un segon entrenador encarregat d’assajar les pilotes aturades, un equip tècnic que li enregistrava totes les qüestions audiovisuals i que després muntava els videos per als jugadors. Tot el tema logístic de viatges i comandes se suposa que el feia el club. Un segon entrenador preparat (com bé afirma ell mateix) on delegar les funcions algun dia de la setmana per si volies allunyar-te del dia a dia. Ningú li exigia que anés a la ciutat esportiva cada dia de 9 a 9. No se, em sembla que és una mica culpa seva, per la seva autoexigència i la seva obsessió per controlar-ho tot el que ha fet que es cremés més del compte.

Una altra de les raons que s’esgrimeixen és que havia de prendre decisions molt dures amb gent a qui apreciava molt. Però és que això és una cosa que ha de fer qualsevol entrenador. Els jugadors són professionals, saben que si no rendeixen como ho han de fer per no complir les normes o per acomodar-s’hi, que poden fer-los fora d’un any a l’altre. L’afició no li va dir res quan es va carregar a Eto i companyia, quan es va malvendre a Ibra, quan es va fer fora a Bojan, un jugador molt estimat. Tenia tot el crèdit del món per a fer-ho. De fet era un repte el de tornar a aixecar a un grup que necessitava algun canvi i alguna regeneració d’algun jugador. Si no tens motivació amb el millor equip del món a les mans, amb una pedrera il·lusionant de cara a treballar formativament com has dit públicament que t’agrada, ja no se que es pot demanar més per a un entrenador de la casa. Però bé, respecto la seva decisió, perquè s’ha guanyat el dret a decidir des del primer dia per la seva valentia ofensiva i pel seu comportament exemplar.

Però a mi m’ha fallat perquè penso que no ha estat del tot sincer, per unes ganes de quedar bé amb tothom no s’ha dit les veritables raons de perquè marxa.

S’hauria d’analitzar com és que s’ha produït aquest desgast, davant d’un equip que li ha anat tot de cara (esportivament parlant és clar, ha rebut cops morals per les malalties considerables). El desgast evidentment ve per un periodisme lamentable de trinxeres i de camisetes, per una acumulació de feines que no li tocaven i per coses internes que no s’han dit (i que ara un cop marxa tots estan llençant la merda a l’aire).

Periodisme de trinxeres i de camisetes perquè des de la caverna li han seguit el joc miserablement al seu entrenador i han fet del futbol espanyol un ambient irrespirable, on tot el que feia el Barça estava sota sospita, on cada roda de premsa els cavernaris anaven amb el guió de les preguntes i fent d’emissaris del lamentable de l’entrenador que ho ha causat tot i on s’ha faltat miserablement al respecte del club i dels seus jugadors. On s’ha acusat de tot el que es podia acusar a aquest grup espectacular i on s’ha hagut de menjar la llengua moltes vegades quan el cos li demanava dir quatre coses ben dites.

Aquí és on entra la institució. El gran problema de Pep és que la nova junta, des de que ha entrat, que s’ha rentat les mans en tot. El no voler quedar malament amb ningú ha fet que se’ns en fotin a la cara cada vegada que han volgut. Han permès que a Pep, per la condició de fer una roda de premsa cada tres dies, li hagi tocat fer d’entrenador, de president i de director esportiu. No li correspon a l’entrenador queixar-se dels arbitratges rebuts, però no hagués estat de més que el president li poses les piles a Villar i companyia. No estaria de més que el president o qui sigui hagi sortit a defensar el Barça dels atacs exteriors i a acumular la pressió mediàtica i deixar a l’equip tranquil (com feia Laporta, que era l’estrella dels programes cavernaris i el centre de les crítiques, però l’equip estava molt tranquil). Ara no, esperaven a veure que deia Pep i acte seguit sortien donant suport institucional al que deia l’entrenador. La por de Rossell a Pep ha fet que aquest s’hagi aprofitat del seu carisma i l’estima del soci respecte l’entrenador, per a no mullar-s’hi en res i no fer-lo enfadar. Bé, no en tot, perquè ben bé que ha format un cisma denunciant a l’altra junta per a posar-los tota la motxilla econòmica a sobre, castigant a directius que no tenien ni idea dels comptes (amics de Pep alguns d’ells) només per l’actitud de venjança respecte a Laporta. Un Rossell que s’ha tret el marró un cop més de sobre posant a Vilanova i fent que Zubi assumeixi tota la responsabilitat de l’elecció. Així si surt bé serà una medalla per a penjar-s’hi i si surt malament fotrà fora a Tito i a Zubi per decidir-ho. Ell mai perd.

Una directiva que de cara a la galeria sortia defensant a Pep de qualsevol decisió tàctica en algun partit, però que després en canvi anaven llençant merda sobre ell filtrant miserablement. Una directiva que li tenia molta por a Pep i que ara s’ha alleujat totalment, una directiva que després del partit de Pamplona va posar les seves plomes servicials a acusar a Pep de llençar la lliga, els mateixos que després se’ls omple la boca amb la filosofia i la pedrera. Ara ja estaran contents, perquè se suposa que Tito no assumirà tot el que feia Pep i serà només l’entrenador del Barça, així ara adquiriran al protagonisme que molts d’ells buscaven.

Per desgràcia, com s’ha vist els darrers dies, ja no tornarà a ser igual. Perquè fins ara, amb tot de cara i un Pep intocable, ningú s’atrevia a alçar la veu contra cap jugador ni contra cap cosa del Barça. Ara ha sigut dir que se’n va i ja han sortit tots els voltors que l’estaven esperant i han encès la màquina de llençar merda públicament, com van fer amb Ronnie, Deco i companyia. Jugadors que van fer el mateix des del primer dia, però que quan no es guanya surt tota la merda a la llum. Ara, com històricament per desgràcia a l’entorn, s’ha tornat a obrir la veda entre els rossellistes, laportistes, cruifistes, guardiolistes i els que no els importa una merda el Barça i que van d’abanderats del barcelonisme quan les coses van bé.

Però bé, del futur ja en tindrem temps de sobra per a parla. Ara només queda agrair-li a Pep els serveis prestats, que li facin una bona festeta el dia del derbi i desitjar-li sort de cara al futur. Espero que es prengui un temps per a ell i la seva família i que torni com a president del Barça. Però reitero que a mi m’ha fallat, no per marxar en si, sinó per no dir els motius pels quals s’ha cremat en excés i ha accelerat la seva sortida del club.