Ara si.

Aquests darrers dies hem assistit al acte més gran d’hipocresia dels mitjans cavernaris dels darrers anys. És ridícul veure com ara posen pels núvols al Barça, com van fer l’any passat a la copa, quan els interessa vendre l’únic títol que han guanyat com si fos el gran èxit de la temporada.

Aquests darrers dies, hem presenciat com els mateixos mitjans, club, jugadors, tècnics, etc. estan posant pels núvols al Barça dient que és el millor Barça de la història, que si té un gran mèrit haver guanyat a aquest gran equip, etc. Quan aquest mateix any, després de perdre la supercopa han acusat al Barça de guanyar gràcies als àrbitres, quan han arribat a dir que el Barça guanya només per Messi (menyspreant a 8 campions del món que tant alaben quan juguen amb “la roja”), quan han acusat al Barça d’eliminar-los de la copa del rei gràcies a un àrbitre i als que manen i que han aconseguit que aquest àrbitre no els xiuli més, que han llençat merda sobre el Barça quan els han retallat molts punts en poques jornades. Això només aquesta mateixa temporada. Perquè si ens remuntem a les anteriors les acusacions encara són més accentuades i miserables, acusant fins i tot de dopatge al club per guanyar al camp merescudament.

Però clar, ha estat guanyar la lliga i tot això ja s’ha acabat. Va ser guanyar la copa del rei l’any passat i tot això es va acabar durant aquells dies. Ara es porta enaltir totalment al Barça per a que el mèrit de guanyar un títol de quatre possibles sigui un gran triomf. L’any passat es va celebrar la copa del rei com una xampions, perquè se l’havia guanyat al Barça més gran de tots els temps i segons ells merescudament (quan tots sabem com la van guanyar aquesta copa). Però clar aquests arguments ja no valen aquest any, aquest any que el Barça els va guanyar  la supercopa al meravellós equip que volen “vendre” des de la caverna (quan malgrat guanyar la lliga es segueix veient al Barça com el millor equip del món) la supercopa és una copeta, la copa del rei si l’acaba guanyant serà una copeta, quan han eliminat al Madrid i al València, primer i tercer de la lliga, amb tot el mereixement al camp. Jo per a mi aquests títols són tan menors aquest any com l’anterior, guanyi qui els guanyi, però el que no pots fer és un any dir que són la repera perquè els guanyes tu i l’altre que són copetes perquè tu has guanyat la lliga. Això s’anomena hipocresia pura i dura.

Però el mateix passa amb la lliga. Encara tenen la cara dura de parlar que la lliga s’ha guanyat merescudament i sense cap dubte pels números assolits. Home si mires els números fredament pots pensar-ho però si comences a tirar enrere al llarg de tota la lliga és quan veus les coses que han passat més que sospitoses, que fan que el Madrid hagi assolit aquests punts. Però clar, ara es centren miserablement en el partit de tornada del Camp Nou. Els darrers anys el Barça va guanyar la lliga al bernabeu amb tot el mereixement del món, entre altres coses perquè va anar a guanyar els partits malgrat portar la diferència de punts a favor. Aquesta és la diferència entre un club gran que està en boca de tothom per la seva valentia en el joc i un club que ha guanyat la lliga i que ja fa molts dies que ningú parla d’ells. Com a molt el dia que va guanyar al Camp Nou i poca cosa més, internacionalment parlant clar, la premsa del mateix país no compta perquè tots van amb la samarreta blanca a sota. Es diu que el Madrid mereix guanyar la lliga perquè va guanyar al Camp Nou, però potser s’hauria de mirar altres coses. Perquè una cosa es que els equips acabessin empatats a punts i que per aquesta victòria el Madrid fos campió. Llavors si que es podrien parlar de mereixements. Però quan veus que l’average particular malgrat perdre és favorable al Barça, llavors es quan s’han de mirar els factors que han decidit aquesta lliga. Perquè es deia els darrers anys que la lliga es decidiria amb l’enfrontament directe entre tots dos. Però clar, veient que en aquest sempre surt guanyant el mateix s’havia de fer alguna cosa.

Per a començar un calendari que sembla que li donessin un paper a Mourinho i el confecciones ell el calendari. Perquè va dir abans de començar la lliga que volia la tornada al Camp Nou i les deu primeres jornades amb rivals assequibles per agafar avantatge i així va ser. Després s’hauria de mirar en quina data ha caigut el clàssic, tant anada com tornada i el calendari de tots dos durant el tram més exigent de l’any, que és la època que coincideix amb les eliminatòries de copa i de xampions. Però clar, després de plorar durant tot l’any anterior, ara que recullen els fruits, d’això no cal parlar-ne, ja només es parla de la victòria al Camp Nou per a parlar de justícia.

Però resulta que aquest any han passat coses molt estranyes per arribar a aquests extrems. La situació d’ambient irrespirable a la que va sotmetre l’any passat a la lliga l’entrenador blanc, secundat per la premsa de la caverna i la feina als despatxos del seu president, s’han traduït aquest any amb les coses estranyes que han passat a la lliga. A la por dels àrbitres a no perjudicar al Madrid o afavorir al Barça, s’han unit les designacions estranyes que s’han produït tot l’any amb el Madrid on pràcticament només li han xiulat àrbitres amics i novells més cagats de no perjudicar-los que de xiular regularment. Quan veus que un equip juga millor a futbol que un altre i que aquest altre està 10 punts per sobre és que alguna cosa passa. Després surten les diferents estadístiques i parlen de que el Madrid ha guanyat la lliga perquè ha estat més regular fora de casa. Si agafes els números escrits a un paper doncs si, tenen raó, pel fet que han sumat més punts que el Barça. Però després mires el “com” s’han produït aquests números i resulta que veus que el Madrid ha sortit molt beneficiat en molts de camps de primera divisió, alguns d’ells casualment on ha sortit perjudicat el Barça. Si vas als aficionats i preguntes a Son Moix, Mestalla, Madrigal, Benito Villamarín, Coliseu Alfonso Pérez, Vallecas, i un llarg etc. d’ajudes arbitrals, perquè el problema és que no només han estat fora de casa, hi ha hagut més d’un arbitratge al bernabeu on fins i tot s’han queixat els jugadors de que els han robat. Quants de punts suposen això, ja sense comptar els atracaments al barça en segons quins llocs aquest any que han estat molt descarats, menjant-se penals de llibre. Només amb dos camps a un i altre equip, ja gairebé la diferència està eixugada. Al camp del Getafe al Madrid no li xiulen un penal claríssim i el partit acaba 0-1 a favor del Madrid, mentre que al Barça li anul·len un gol legal, es mengen un penal a favor i no xiulen falta prèvia sobre Keyta del que remata i fa el gol per a acabar amb 1-0. De +2 per al Barça en aquest camp a +2 per al Madrid, a Mestalla guanya el Madrid 2-3 quan hi ha un penal al descompte de la segona part claríssim d’Higuain, en canvi al Barça se li’n mengen dos al mateix camp i el partit acaba en empat. Una vegada més de +2 per al Barça a +2 per al Madrid. Ja són 4 punts, els que necessitava el Barça per anar empatats i no haver d’arriscar més del compte al Camp Nou. Perquè aquest és el motiu real de tot això, si haguessin estat empatats a punts el Madrid no hagués sortit al Camp Nou valent-li dos resultats de tres i posant tota la pressió al Barça d’haver de guanyar si o si. Tot i guanyant, tampoc li servia per a empatar perquè seguien un punt davant. Així el “gran tècnic” Mou, tenia tots els condicionants per a poder posar l’airbus, l’única manera que li ha pogut plantar cara al Barça, posant onze tios a la seva àrea i aprofitant la “ben entesa” arbitral, com per exemple al Camp Nou que li dona el gol en fora de joc a la primera aproximació en una pilota aturada. Tota això només comptant la comparativa en dos camps, si després mirem la resta la diferència a favor del Barça es dispara. Per això els madridistes estan molt contents i parlen de lliga justa i merescuda, perquè són els únics que ho pensen. Tothom ha vist aquest any com s’ha guanyat aquesta lliga i tothom ha vist que l’havia de guanyar “per decret” un equip. El que passa és que molts no tenen el valor de reconèixer-ho i parlen d’esportivitats, d’excuses, etc. Però és que els números canten.

Per això el “senyor” Mourinho ha hagut de llençar merda sobre Pep i sobre el Barça aquests darrers dies, perquè fins i tot guanyant la lliga, es segueix considerant el millor equip del món al Barça i s’està parlant més aquests darrers dies de la marxa de Pep i de que passarà al Barça que no pas de Mou i de la seva lliga aconseguida robant. Per això, el “senyor” Mou, àvid de que es parli d’ell per a tapar tot el seu ego, ataca al Barça i a Pep. Perquè les declaracions de Mou, com sempre, van en la línia de la seva 7 lliga i de les seves victòries, a ell se li’n fot el Madrid, només és un mitjà per a omplir el seu currículum. És curiós també, que parli del gran mèrit per guanyar a diferents països i que no tothom ho pot aconseguir. Que es parla també de que Pep no ha guanyat res amb altres equips. També s’ha de mirar que Mou no es que hagi guanyat lligues amb equips de mitja taula, sempre ha anat a equips amb molts diners per a fitxar i que tenien molt de poder “entre bambolines”. Però aquestes coses l’hipòcrita més gran del futbol no les dirà...És molt graciós veure’l enrabiar de mala manera veient com inclús guanyant-li la lliga al Barça tothom passa d’ell i del joc del seu equip com de la merda. Mou passarà a la història com un dels entrenadors amb més títols, però cap dels seus equips passaran a la història pel seu joc, ni queden a la memòria de la gent, excepte els equips als que fa guanyar clar, que tenen una autoexigència 0.

Respecte al partit de lliga, poca cosa a dir, miserables ara com ens estan inflant a penals per a compensar la diferència que hi ha hagut tot l’any quan els havien de xiular que es jugava la lliga, ara se’ls poden fotre pel cul que ja no valen per a res. Tot i això, tres dels quatre si que ho són, una altra cosa es que durant l’any no ens els hagin xiulat.

De fitxatges i baixes i tal, ja en parlarem més avant, que hi haurà temps de sobres.