Millor.

La veritat és que millor no haver de partir aquestes remuntades que s’estan produint els darrers partits, però la remuntada de l’altre dia millor no podia anar de com es va produir. Primer perquè els va xafar les portades a la caverna que ja estaven preparats per a obrir el ventilador i començar a treure bilis acumulada, però encara millor perquè hi va haver jugades polèmiques de cara a que encara puguin enrabiar més. És curiós veure a tota la propaganda cavernària tornar-se boja, indignant-se al màxim per un partit al qual segons ells perjudica al Sevilla. Sobretot després de veure com van tractar el partit que ells van perdre al mateix camp. Dic que millor impossible perquè així poden començar a treure bilis i als culers amb els punts a la butxaca ens fa més gràcia veure com es tornen bojos als diaris i programes nocturns.

Però això no treu que no s’estigui jugant amb foc amb el tema de les remuntades i que estaria bé que no s’haguessin de realitzar, pot passar en algun partit puntual, però no pot ser una costum. Aquest tipus de partits serveixen per a ressaltar les ganes que tenen aquests jugadors de guanyar, per a demostrar que l’equip també els té ben posats i fins i tot per a poder alabar a l’entrenador pels moviments tàctics. Però algun dia això no passarà i llavors tota la premsa cule, ja no parlo de la cavernària, començarà a treure les destrals esmolades que guarden a l’armari, perquè les cròniques i anàlisis canvien de la nit al dia, segons el resultat. De manera errònia sota el meu punt de vista, perquè si un equip juga malament, s’ha de dir encara que guanyi i al inrevés si perd i juga bé. És la lacra periodística que ens toca viure, que hi farem, com sempre hi ha l’opció d’escoltar-los o de passar d’ells.

El partit de dissabte, per molt que es parli d’atracaments, d’injustícies i de tonteries per l’estil, el clar mereixedor del partit va ser el Barça, jo no se com pot parlar un equip de robatoris i tonteries per l’estil quan xuten dos cops a porta en tot el partit. Surt el seu entrenador parlant d’un partit excel·lent del seu equip i traient pit, traient pit de posar un autocar al darrera i esperar l’ocasió al contraatac. Si això és fer mèrits per a guanyar, en comparació quan un equip et xuta fins a 15 vegades a porta i que et marca tres gols en tres jugades molt similars, potser és que no ho has fet tant bé.

El partit va començar tant plàcid i tant dominat pel Barça que ni semblava que juguessin contra el Sevilla al seu camp, la primera mitja hora va ser una bassa d’oli i s’intuïa que la victòria era cosa de temps. Però sota el meu punt de vista, aquesta placidesa va ser més perjudicial que beneficiosa, perquè a partir dels 30 minuts, el Sevilla va començar a buscar-li el límit a Mateu Lahoz, amb patades i joc brut subterrani i es va trobar un gol del no res quan encara no havia xutat a porta en 30 minuts de partit. Aquí es on el Barça va acusar el cop perquè estava realment còmode al camp i es va trobar amb resultat en contra i marcatges i entrades molt hostils permeses per l’àrbitre. És l’únic que no m’ha agradat últimament dels darrers partits del Barça, que a les primeres parts, sembla que s’ho prenguin amb molta més calma del que corresponen alguns partits.

Una de les coses que no m’agrada tampoc és que es parli constantment de la feblesa defensiva, que l’equip encaixa massa gols i que la situació amb dos centrals reconvertits fa que es pugui crear inseguretat. També s’ha acusat a Valdés de que pot fer més al primer gol i a Song de que pot fer més al segon gol.

Estaria bé que la gent quan parla d’aquestes coses pogués analitzar que això és un esport d’equip i que no val això de que quan guanyen ho fan tots i que quan es perd s’assenyala a qui més interessa. El primer gol, sota el meu punt de vista el principal culpable és Alves, que no posa la cama, no es pot culpar al porter d’un xut tan fort i de tant prop a la porteria quan el teu defensa que ha de tapar arronsa la cama. El partit d’Alves a Sevilla va ser molt deficient, però tothom pot tenir un mal dia, jo no seré el que l’assenyali com a culpable per una acció desafortunada durant un partit, parlo de l’errada d’Alves per a explicar el tema aquest de que la culpa no és de Valdés sinó de tot l’equip, del mig centre i els interiors que permeten que es produeixi el primer xut i que suposa el rebot a la cama de Mascherano i que li caigui als peus de Trochowsky. El gol ve d’un error en cadena, possiblement li passi prop de Valdés, però no és una errada seva com per a fer-li la culpa precisament.

El segon gol passa una cosa similar. Es culpa a Song de que Negredo se’n va amb molta facilitat, però Song està corrent cap enrere i Negredo ve en carrera i de cara, sense cap altra cobertura de ningú per a Song i que si el tomba es queda l’equip amb un menys quan ja està perdent. Tampoc es mira que la jugada ve d’una pèrdua per una mala passada de Busquets, arriscada quan l’equip està sortint, ni tan sols es mira que la passada va cap a Messi que està a camp propi d’esquena a la jugada i que li treuen la pilota i es queda tot l’equip fora de la jugada. Però clar, el fàcil és culpar a Song i dir que la defensa del Barça està insegura i nerviosa i que genera desconfiança.

L’únic problema que té el Barça ara mateix, és que els seus jugadors no estan a tope físicament i que la pressió que fan habitualment no acaba de ser efectiva en algunes situacions del partit, però el joc no és que hagi canviat precisament. L’únic però és el que ja he comentat però que és perfectament millorable.

Després està el tema de la polèmica arbitral. Faria bé el Barça de demanar el veto arbitral d’aquest personatge com fa el Madrid quan no li agrada un àrbitre que es queixa i que el deixa de xiular. Va passar amb Alvarez Izquierdo quan Schuster, ha passat amb Teixeira quan el van fer culpable de la eliminació de l’any passat i passarà amb qualsevol àrbitre que no els xiuli a favor per a demostrar a la resta el que pot passar si la cagues contra ells (o més ben dit, si ells consideren que l’has cagat per a carregar-te el mort de la derrota).

Jo ja fa dies que dic que aquest àrbitre és del pitjor que et pots trobar a primera divisió, però hi ha equips que basen el seu joc a destruir i a pegar patada quan hi ha un desequilibri d’algun jugador per a que es puguin tornar a col·locar correctament a la zona defensiva i no es generin espais. Com que el futbol actual, viu amb més equips instal·lats en la mediocritat ofensiva que no pas al contrari (grans inclosos), que basen el seu joc en una recuperació ràpida i llençar una contra rapidíssima, aquest àrbitre els va com anell al dit, un àrbitre que permet pegar patades que no amonesta, que moltes inclús no xiula ni falta, els va perfecte, com es va demostrar amb el Madrid a la supercopa per exemple, que va aconseguir que tota la primera part el Barça no s’acostés a l’àrea perquè tombava al jugador blaugrana abans d’arribar i passada llarga a l’esquena de la defensa.

A mi em fa molta gràcia que defensin la “puresa” del joc quan xiula Lahoz, però que només defensin que deixa jugar. Perquè si tant pur i tant defensor del joc net i sense simulacions fos aquest àrbitre, tampoc permetria que els jugadors simulessin lesions per a perdre temps, que no es respecti el fair play, etc. Perquè durant el partit ben bé que deixava que els jugadors sevillistes cada cop que xiulava alguna cosa i tenien la pilota prop, se la enduguessin o la llencin més lluny per a perdre temps (fins i tot el seu entrenador), que desapareguin els recull pilotes, que un porter perdi més d’un minut cada cop que surt la pilota, la típica història ara que han implantat els equips que resulta que va a sacar un de banda o de córner, que va caminant i quan arriba a sacar li deixa a un altre que també va caminant i així perden més temps. Com poden dir que un àrbitre defensa el joc net quan permet aquestes coses??

Després està el tema del fair play quan un jugador cau a terra. El Barça ja fa temps que fa el passerell, perquè se li n’estan fotent a la cara. Per començar la absurda implantació de que quan un jugador es lesiona, es llença a terra i que s’ha d’aturar el joc a la força. El joc s’ha d’aturar en situacions excepcionals, no per qualsevol tonteria. Sense anar més lluny l’alemany del Sevilla, autor del primer gol, es lesiona i està a un metre i mig de la banda i es llença a terra per aturar el joc. El jugador no té mal que li pugui repercutir a la seva salut, després un cop aturat el joc resulta que s’aixeca i va caminant a fer el canvi. Això és fair play?? Un jugador quan perd la posició en defensa que es llenci a terra per aturar el joc és fair play?? Després resulta que Busquets i Mascherano topen amb el cap i es queda Busquets a terra i Masche li toca anar mig atontat pel cop cap enrera perquè el Sevilla segueix la jugada. Ja fa temps que això del fair play és una pantomima i el Barça faria bé amb començar a pensar una mica més amb els seus interessos.

Encara tenen la cara dura de dir que Lahoz afavoreix que no s’aturi el joc. Afavorir és que et tombin com sigui sobre la frontal i que et xiuli falta (quan te la xiula) sense amonestar quan són entrades brutals, per darrera o amb la planxa per davant?? Afavorir el joc és que et xiuli la falta i et posi la tanca a 6 metres i que encara permeti que s’avancin?? Aquest àrbitre si no afavoreix alguna cosa és el joc d’atac, però com Mourinho el va posar dalt de tot i al madrid i als rivals del Barça els va de perles aquest àrbitre doncs endavant. Endavant per a ells i endavant per al que designa a Lahoz per a xiular un clàssic o un partit a Sevilla del Barça. No se com tenen la cara tant dura de parlar de villaratos.

Després resulta que demanen la vermella per a Busquets. Evidentment que reglament en mà pot ser vermella, si la treu no passa res, però si agafem el reglament qualsevol entrada per darrere sense opció de tocar pilota és vermella i Del Moral en va fer un parell, Rakitic amb una groga li fot el peu al cap d’Alves quan anava a refusar, Medel que precisament no és un sant i va repartir el que va voler. Però sobretot agarrar al jugador és targeta, menys quan li fan a Messi clar, llavors el reglament ja no val, llavors val donar l’avantatge i quan es pari el joc no treure-la (la nova moda arbitral, donar avantatge quan no “t’interessa” amonestar a algú, encara que sigui un avantatge de merda).

L’altra polèmica per una mà de Thiago, segons ells decisiva en la jugada, quan el jugador li dona a Xavi, aquest li dona a Messi que fa la jugada i li dona a Cesc per a que marqui. Una jugada en la qual Thiago va al tall amb el peu i li toca a la mà sense que mogui el braç per a controlar-la, és un rebot, més clar no pot ser. Però clar molta gent parla sense saber el reglament i diu autèntiques barbaritats, com per exemple que no és voluntària però que li serveix per a controlar, que si talla una jugada d’atac encara que sigui involuntària, etc. Això analistes de suposat prestigi i antics àrbitres, que sembla que no llegeixen el reglament, perquè la única condició per a xiular mans és que es toqui amb la mà de forma DELIBERADA. Quin crack Thiago que va a tallar-la amb el peu ja sabent que posant el braç com el té, no farà el control amb el peu adequadament i el braç l’ajudarà a controlar!!! És surrealista.

Però el més surrealista, sense cap mena de dubte, és que quan es produeix una agressió a un jugador del Barça, en lloc de criticar al que agredeix, que les culpes se les endugui la víctima. L’expulsió de Medel. Resulta que Medel no té cap culpa d’endur-se la pilota per a evitar que saqui ràpid el Barça, tampoc té cap culpa de donar-li amb el cap a la cara de Cesc, resulta que la culpa és de Cesc perquè el provoca i perquè posa la cara i simula. Flipant. Si el “senyor” Medel un cop xiulat per l’àrbitre, se’n va cap a la seva porteria no passa absolutament res, però a sobre que fa l’antiesportiu enduent-se la pilota, que s’encara amb Cesc, resulta que la culpa és de Cesc per voler sacar ràpid!!! Però bé no és d’estranyar, ja ho hem vist amb Pepe-Alves que la culpa és d’Alves, amb Kanuté-Cesc, que la culpa és seva i ara amb Medel-Cesc que la culpa és de Cesc. La culpa sempre del que rep i “casualment” és del Barça. Es veu que no saben que el reglament diu DAR O INTENTAR DAR i que el jugador va amb aquest objectiu. Es veu que si no trenca el nas, no val...