Titolada.

Sembla que és la manera que la premsa culer ha decidit nomenar decisions tècniques sorprenents de l’entrenador Tito Vilanova. El senyor Casanovas (Sport) crec que no sap molt bé el significat d’aquesta paraula segons algunes zones de Catalunya, com per exemple les Terres de l’Ebre. Però bé, això és un altre tema que no té res a veure amb l’esport.

Però es veu que els interessos econòmics i de regalets per a les cartilles els impedeix analitzar les coses com deu mana i es queden amb el tema resultadista i amb l’anàlisi generalitzat de les conseqüències d’aquesta titolada. A mi no em va agradar gens la veritat, però com sembla que empatar a casa és un bon resultat segons per a alguns, cosa que jo considero insuficient tal i com va anar el partit i apart no m’ha agradat aquesta solució aportada.

Amb l’opinió que donaré ara no vol dir que demani la dimissió de l’entrenador, ni que estigui dient que no sigui entrenador per al Barça ni cap cosa per aquest estil, però jo quan veig una cosa que no em sembla lògica o que no m’agrada també m’agrada dir-ho.

La solució empleada per Tito a mi no em va agradar gens, primer que res perquè xoca frontalment amb la utilització de la plantilla. Resulta que té un central de primer nivell, que desconec perquè no juga, que es diu Bartra. Diuen les rumorologies que li va fer una entrada dura a un entrenament a Messi i que després ell li va tornar i que l’argentí ha vetat la seva participació. Vull pensar que això no és cert, entre altres coses perquè deien el mateix de Tello i ha jugat més partits que mai. Vull pensar que sigui per temes esportius perquè si no és així em decepcionarà profundament tant l’entrenador com el jugador.

Tito diu que no vol exposar al jugador a situacions que no li pertoca resoldre a ell. Si no el posa mai, al final no podrà jugar mai, perquè sempre hi haurà un company amb més ritme i més confiança. Tampoc em sembla coherent quan diu Tito que com més es qüestioni a un jugador, més el farà jugar i que juga Song perquè ha vingut per a jugar també de central i que necessita confiança i adaptar-s’hi. Pot ser si ho hagués fet amb Bartra des d’un primer moment, els problemes de centrals ja no el tindrien en tota la temporada, perquè és un jugador que quan jugui demostrarà que no té res d’envejar dels centrals de primer nivell. Si hagués jugat els partits que ha jugat Song, ja no hi hauria el problema de centrals perquè ja tindríem un central per als pròxims deu anys.

Però és que a més resulta que no poses a Adriano que fa 2-3 partits que juga al costat de Mascherano, per a posar a un lateral a jugar de central que no ha jugat mai. Tito ahir va dir que li va explicar quatre coses perquè els moviments són molt similars a una defensa de 3. Doncs per a fer això, jugues amb una defensa de tres amb Alexis/Tello/Villa en lloc d’Alba i llavors Iniesta pot jugar al seu lloc i pot moure’s amb llibertat de cara a tapar les misèries de Xavi Hernández, jugador que juga per decret tot i ser una rèmora per a l’equip, tant defensivament com a l’hora de combinar. Però per a no treure’l es trau de la mànega una alineació estranya de cara a poder posar a Iniesta i Cesc al mateix onze, perquè el primer és insubstituïble i l’altre està en un moment de forma espectacular. Ja ho va fer a Sevilla que va començar a treure jugadors per no canviar-lo, però jo ja fa temps que tinc clar que el cas Xavi serà el mateix que amb Raúl al Madrid, sobretot veient que encara li volen renovar el contracte quan se li acaba al 2014 amb clàusules per a renovar fins al 2016. Apart té molt bona premsa i li tapa tot i amb un parell de detalls ja té el partit fet. Però la realitat és que ahir va estar desaparegut quan l’equip més el necessitava per la pressió a dalt dels merengues els primers minuts i fins que el Barça no va empatar i va ser clar dominador de la pilota ni es va veure, però clar va fer una finta i va deixar assegut a Alonso i després un control-barret i ja va tindre el partit fet i avui li posen un 7. Ahir fins i tot les voltetes absurdes que pega i que provoca que l’equip es pugui tornar a col·locar en va haver un parell que gairebé costen un gol, però el sentimentalisme amb aquest jugador per a molta gent no li deixa veure la realitat. La realitat és que ja no està per a jugar aquests partits i que quan li dones la pilota a un pam d’on està li trenca la cintura. Els anys passen per a tothom i hauria de començar a veure-ho, tant ell com l’entrenador. Si es vol jugar amb Cesc, Iniesta i Xavi al mateix equip s’ha de jugar amb 3 defenses, però els dos extrems són irrenunciables. Pot passar algú partit puntual, però Iniesta fins que no va baixar al mig camp, va estar totalment aïllat a un costat.

Però tornem a la titolada. Es parla de que Adriano va complir bé en aquesta posició i que va ser una bona decisió, pel resultat final satisfactori per a alguns, però està clar que no va ser una opció massa bona. Primer que res, perquè l’equip no està acostumat a jugar així i amb aquesta poca confiança al darrera i amb Adriano en aquesta posició. No va “cantar” molt la decisió, perquè el Madrid va generar perill en dues contres i en una pilota aturada i després es va dedicar a esperar al seu camp després del primer gol de Messi. Però una parella de centrals ha de jugar partits per a conjuntar-s’hi, per a saber qui surt a pressionar, qui segueix al davanter, com sortir la línia, etc. Moltes coses que no es poden aprendre en dos entrenaments si no has jugat mai en aquesta posició. Clar que no va destacar molt negativament el tema, perquè els davanters del Madrid, a partir del gol no van passar pràcticament del mig camp, fent més de laterals que de davanters. Però si mirem els dos gols, el que trenca el fora de joc (el primer amb ajuda d’Alves) per no estar a la mateixa alçada que la resta de línia defensiva és Adriano. Per tant que no diguin que la solució va ser perfecta perquè primer va suposar dos gols pel trencament d’aquests fores de joc i després per l’embolic dels primers minuts d’alguns dels jugadors que no tenien massa clara la seva posició. Encara que també s’ha de dir que el primer gol Adriano habilita, però Alves no torna a posar la cama i Valdés se la menja amb patates. No pot ser que et faci gol un jugador tant escorat pel teu pal, s’ha de cobrir el pal i si després et pega el gran xut i la posa a l’altre escaire de la porteria doncs no queda més que aplaudir, però no li poden fer el gol que li van fer. Tampoc em va agradar de Valdés que els darrers partits ha perdut en confiança i jugades que abans arriscava una mica més, ara la rebutja en llarg. Això suposa que els primers minuts el Barça no tingués el control del partit i el Madrid amb la defensa al mig camp recuperava ràpid i ja estava en camp contrari (els primers minuts clar, després cap enrere com sempre)

Un partit que per molt que la caverna vulgui vendre la moto de que el Madrid surt reforçat, que si va jugar millor, que va merèixer guanyar, etc. al final no són més que contes de fades. El Madrid va aprofitar dues pèrdues de pilota als primers minuts de partit per a generar dos contraatacs i una altra jugada a pilota aturada. Aquest és tot el bagatge ofensiu, un partit on els que més es jugaven eren ells que estaven a 8 punts i que resulta que es van conformar amb l’empat i després amb el 2-1 es van limitar a evitar la golejada, amb la mala sort que en una jugada aïllada van poder empatar. Però el Barça, des de que va marcar Messi el primer gol que va ser el clar dominador del partit, com va passar a la supercopa. Que amb empat al marcador i vuit punts per sota, Mourinho tregui un davanter per a posar a Essien i que el Barça arrisqui els darrers minuts amb un empat, a priori més beneficiós per a ells que per al Madrid, per a guanyar el partit, deixa molt clar el caire de tots dos equips. Però clar, han de vendre felicitat, orgull i donar esperança a la parròquia merengue, però ells saben que van sortir més beneficiats del que mereixien amb l’empat, perquè el mateix Cristiano amb la derrota anava cap cot, pensant més amb les mofes del dia següent després de la seva patètica celebració i el seu patètic pentinat, que no pas amb el partit. Un partit on, tant ell com Di María, van fer més de laterals perseguint als del Barça que no pas de davanters.

M’ha fet gràcia també que l’anàlisi al final sigui tant simple com “d’empatar” als dos jugadors perquè van fer dos gols cadascú, quan la influència al joc de tots dos va tenir una diferència abismal, mentre que un va participar de gairebé totes les accions ofensives del seu equip, l’altre es va limitar a córrer darrera del lateral i de l’extrem de la seva banda i a esperar la passada a l’espai per a rematar a porta. Jo no se com s’atreveixen a comparar-los quan la comparació de Cr hauria de ser amb altres davanters en quan a gols, res a veure amb Messi que és incomparable.

De l’arbitratge res a dir del que no hagi vist qualsevol, dos penals no xiulats a favor del Barça, un al Madrid, el segon gol del Madrid és una falta, com un piano de gran, de Khedira a Iniesta i la segona part va perdre clarament els papers davant de la duresa merengue, on almenys Alonso i Ozil tenien que ser expulsats i Pepe amb vermella directa per una patada a l’estomac d’Alexis quan la pilota estava a ran de gespa. Perdona l’expulsió també a Busquets per compensar les altres que es va menjar. Des de que van estar un any plorant que el Madrid sempre acabava amb deu contra el Barça, que els àrbitres la primera groga la treuen molt fàcil, però a l’hora de treure la segona es caguen als calçotets. A mi personalment em va decepcionar força, perquè per a mi era el millor àrbitre de primera, un àrbitre amb personalitat, ma esquerra per a parlar amb els jugadors i que treia targeta quan tocava. Però clar, li faltava l’examen del clàssic, que va demostrar una vegada més que quan el Madrid està pel mig, es caguen damunt, igual que es van cagar els seus liniers que van xiular dos fores de joc contra el Barça que no eren i que es van menjar el de Khedira a la jugada que Benzemá remata al pal.

Per acabar el tema mosaic. Molt bon comportament per part de l’afició, llàstima que l’altra part hagi estat tant poc tolerant, tant poc democràtica i tant lamentable, fins al punt de que la retransmissió del partit va tenir la poca vergonya de tapar la majoria de coses que van passar relacionades amb aquest tema, fins al punt de censurar el moment del minut 17.14 de partit. Amb el tema dels mitjans de comunicació, en lloc d’avançar anem cap enrere i s’aplica la censura miserablement, molt propi d’un país governat per una dreta casposa que no s’ha adonat encara que els temps de Franco ja han passat.