És compatible.

Ja fa dies que s’estan comparant els dos Barça segons l’entrenador que hi havia, ara la moda està en dir que el Barça de Tito és més vertical que el de Pep i que té un estil una mica diferent. S’està començant a nombrar també el Barça més vertical de Cesc o el de més possessió de Xavi, quan l’altre dia per exemple van jugar tots dos al camp al mateix onze titular, però segons el resultat (com sempre) es parla d’un o de l’altre. És a dir, ahir i avui es parlava del Barça de Cesc perquè es van marcar cinc gols tant a Riazor com a Vallecas, o es parla del Barça de Xavi el partit contra el Celtic o altres partits. En un cas es parla de joc més anàrquic i en l’altre es parla de futbol control.

Jo no penso que sigui així de radical. La diferència és que quan Cesc està al camp, té una capacitat que no té Xavi de donar passades a l’espai, sense necessitar estar tant a prop dels jugadors que es desmarquen, mentre que l’altre interpreta un altre tipus de joc. El joc de Cesc és el de parets al balcó de l’àrea amb els davanters o bé fent ell mateix incorporacions de segona línia, però té una virtut que no tenien els altres dos cracks del mig camp blaugrana que jo ja vaig dir quan el van fitxar, la capacitat per a donar assistències de una distància més llunyana i per a interpretar les desmarcades dels davanters al mateix temps que les fan. Amb això no vull dir que sigui millor o pitjor que el que fan Iniesta i Xavi, però és un complement diferent. De fet tots tres, inclús Thiago, tenen diferents virtuts a l’hora de jugar en aquestes posicions.

Però això no vol dir que no siguin compatibles unes i altres. Perquè moltes vegades he llegit o escoltat que se li demana al Barça que sigui una mica més vertical, que no jugui tant a passades horitzontals. Moltes vegades qualsevol aficionat al Barça que estigui mirant un partit veu una desmarcada en velocitat de Villa, Alexis, Pedro, Messi, etc. a l’espai que Xavi o Iniesta no veien perquè estaven pendents de combinar al mig camp sense perdre la pilota o potser si que la veien però que no tenien la capacitat per a donar la passada en condicions des de tant lluny i preferien no arriscar la pilota. Això és el que aporta Cesc i fins i tot Thiago, una visió més perifèrica del camp i una capacitat per a fer passades des de més lluny que puguin deixar al davanter sol davant del porter rival. Però una cosa no vol dir que no es pugui fer l’altra, perquè durant el mateix partit, es juga a les dues coses, el Barça segueix dominant la possessió cada partit amb uns números similars als de l’any passat, però la diferència és que amb Cesc al camp, mentre es va jugant en curt, es pot treure una passada sorprenent que deixi al davanter sol davant el porter, és a dir, una acceleració del joc de toc, sorprenent i fulgurant. S’està veient, que no només Cesc està podent combinar en curt sinó que aporta una verticalitat que el Barça no tenia. Això fa també, que Messi pugui baixar a tocar pilota al mig camp i aprofitar també aquestes acceleracions.

Me n’alegro que per fi s’estigui reconeixent el joc de Cesc, ha costat però al final la gent ho ha vist, però no m’està agradant que es faci una diferenciació com si el que un estigui al camp, pugui significar que l’altre ha d’estar a la banqueta. Poden jugar tots tres perfectament o si més no anar fent rotacions com està fent Tito per a que estiguin tots frescos. Però això sempre ha de anar de la mà de la responsabilitat i la maduresa dels jugadors, de saber aguantar la banqueta. De moment les cares que fan no són de felicitat precisament, quan els enfoquen les càmeres, però almenys sembla que no estan fotent molt de merder portes a dintre, que és el que importa. A mi m’agrada que s’emprenyin per no jugar, senyal que no han perdut la fam i tenen la competitivitat suficient, però sempre amb respecte cap als companys.

El partit de dissabte el marcador va ser una mica enganyós. Més que res perquè a falta de pocs minuts d’acabar el partit (minut 79) el marcador era de 0-2. El Barça no va tenir un partit gens fàcil a Vallecas. El Rayo va sortir amb un plantejament valent a jugar contra el barça, a pressionar molt a dalt aprofitant que el seu camp és molt petit i que falten espais per a combinar, a més d’una gespa que dona una mica que desitjar, la qual “camuflen” amb restes de la gespa que tallen per a tapar les clarianes. Un exemple de com estava la gespa, va ser l’ensurt que té Valdés després d’una cessió, que li bota malament i si la pilota va en direcció a porta hagués tingut autèntics problemes. És d’agrair, malgrat aquestes condicions desfavorables, que l’entrenador del Rayo va complir la seva paraula i no es va tancar miserablement com fan altres, amb molt més pressupost que ells i també és d’agrair que, malgrat la gespa no sigui la millor, que almenys van regar el camp abans del partit, cosa que tampoc fan equips amb molt més pressupost que ells.

Aquesta pressió tan forta i les circumstancies del camp van fer que la primera part fos molt igualada. Va ser un partit atípic del Barça, perquè el partit es jugava d’una pressió a dalt a l’altra i cap dels dos equips tenien la possessió, fins i tot va haver moments, com per exemple els primers 15-20 minuts, que el Barça era incapaç de tenir el control del partit i el Rayo quan tenia la pilota la jugava amb criteri. Sense ser un partit espectacular, va ser un partit frenètic, que no va tenir massa ocasions la primera part, però es va fer molt curta deguda a la intensitat que posaven tots dos equips. Però el gol de Villa, fruit d’una pressió a dalt i recuperació i assistència brillant de Cesc, va donar molta més tranquil·litat al Barça, que malgrat estar patint al camp i no tenir la pilota com altres vegades, tenia el marcador a favor. Aquest tipus de pressions, però tenen els seus riscs i un molt bon moviment de Xavi inesperat per al rival va generar una ocasió claríssima del Barça, que falla Cesc al picar-la per sobre i el porter no haver-s’hi vençut a terra. Aquest va ser tot el perill perquè la resta van ser arribades amb perill però sense efectivitat.

La segona part arriba el segon gol del Barça i ja es va acabar el partit, perquè el Rayo ja va veure molt costa amunt el partit i el Barça si que va ser ja un equip més habitual en quant al ritme de pilota i la possessió. Ja l’estava tenint abans de marcar el segon, però aquest gol va fer que l’entrenador rival hagués d’arriscar i llavors amb defensa de tres i la qualitat del Barça ja va ser un colador.

És difícil destacar algun jugador per sobre d’un altre perquè tots van fer un molt bon partit, molt seriós i a l’alçada del que s’estaven jugant, sabent que aquest camp sempre és molt complicat. Alguns  noms propis com per exemple Villa, que poc a poc se’l veu cada dia millor i que apart de fer el primer gol va treballar molt per la banda i es va associar molt bé amb els companys, apart de ser el jugador al que li arribaven les pilotes llargues de Valdés i que en va baixar unes quantes generant perill.

Cesc ja ho he dit abans, no vull dir res més perquè ha fa dies que l’estic “defensant” dels atacs sistemàtics que rebia per haver marxat del club i costar tants diners. Molt bon partit de Xavi també, encara que va perdre dues pilotes per fer dos taconets amb barret inclòs en la sortida de pilota, que van ser perillosos i van acabar amb jugada de perill del rival. Però en general va fer bastant bon partit.

Pedro està espectacular des del començament d’any, no marca gols però el seu treball tant en atac com en defensa és molt bo, i va generar molt de perill en atac per la seva banda, titular indiscutible. Però no fa gols, IGUAL QUE ALEXIS, però en el cas del xilè les coses que se li alaben a Pedro no valen per a ell. Perquè va costar 40 milions, és la única diferència. El jugador està amb la confiança pel terra i en lloc d’animar-lo l’entorn no fan més que posar-li més i més pressió. L’estona que va sortir a Vallecas va fer molt bon partit, dona una molt bona passada a Alba que assisteix a Xavi, té una ocasió clara que la busca picar per dalt i que el porter no es llença (com la de Cesc a la primera part), però que va participar i molt en el joc. Però clar, el seu preu és un pes molt gran a la seva motxilla. Caldria recordar a la gent que el que val un jugador quan es fitxa, no és per culpa del jugador, sinó el que un demana i el que l’altre club està disposat a pagar. No té cap culpa Alexis, de costar el que va costar, si fins i tot va donar prioritat i va rebutjar ofertes d’altres clubs per abaratir el fitxatge, que els altres donaven més diners. Però això s’oblida ràpid, quan és un jugador estranger i val un dineral el seu treball es mira d’una altra manera. És molt trist, però l’entorn del Barça és així de patètic. Jo no he vist cap partit d’Alexis que se li pugui recriminar que no ho hagi donat tot com a mínim, a més de jugades que com dissabte, participa o assisteix i que després com que no ha marcat ja s’oblida.

Després està Messi, que la seva gran virtut és que sempre està, sempre ratlla a la perfecció, sigui el partit que sigui. Dos gols i participació total en altres gols. Sembla que sigui normal, però el que fa aquest jugador i la regularitat que té, jo no entenc com s’entesten en generar debats, si ja fa temps que aquest noi és el millor de la història i el que li queda, que només té 25 anys.

Menció especial també per a la defensa, que va aconseguir deixar la porteria a zero amb una defensa totalment improvisada. Bona elecció de Tito, de posar a Busquets en lloc de Song, perquè té molt més pausa i més sang freda per a jugar la pilota. És una llàstima que una qüestió tàctica, però, s’utilitzi miserablement per atacar a Song, com si ja fos que no val per a jugar de central. Que fàcil és atacar a Song també xaic.

Jo hagués preferit la continuïtat de Bartra, al costat de Busquets, però no puc dir que Adriano ho fes malament, perquè va jugar molt bé, igual que Alba i Montoya. Tito comença a tenir beneits problemes a l’hora d’escollir laterals perquè estan tots quatre a molt bon nivell. Ara només falta que tornin els centrals i tot arreglat.

De l’arbitratge poca cosa a dir. Perez Lasa va tenir alguns errors, com una falta de Cesc que casi és penal i un penal clar de Casado sobre Cesc. Jugada molt similar a la de Ozil la setmana passada. La diferència és que al Madrid sempre li xiulen, al Barça no.

Per acabar, un comentari respecte al filial. Amb aquest entrenador no va a cap lloc, ni forma com deu mana als jugadors ni gestiona els nous fitxatges com ha de fer-ho. Anar guanyant 2-1 i permetre que el teu equip caigui físicament i al minut 80 no fer cap canvi encara té delicte, sobretot si et remunten. Com fitxar més que molts equips de primera i la majoria de jugadors que no juguin, alguns ni han debutat. Lamentable jugar amb un lateral de central i amb un mig centre defensiu fluixet a més no poder (però clar té padrins) i gastar-te un milió d’euros en dos jugadors per a jugar aquí i que no hagin ni debutat. Lamentable.