Objectiu complert.

El Barça ahir va fer un partit que no el posarem precisament al top ten de la temporada, però si que va ser un partit molt seriós i va complir amb els seus objectius.

L’únic objectiu, tal i com està la lliga, era passar el partit, sumar la victòria i donar descans a jugadors importants de cara a la setmana vinent que serà molt intensa i que servirà sobretot per a donar descans mental per alguns jugadors que ja ho necessitaven.

Suposo que alguns diran que havia de descansar Messi, perquè últimament se’l veu una mica més lent i apagat del normal, malgrat que compleix amb gols, desequilibri i passades de gol, se’l veu amb una mica menys elèctric que de costum. Alguns també tenen encara a la retina quan gairebé es trenca el genoll en un partit de xampions on el Barça ja era primer de grup i gairebé li costa car. Però això no es pot controlar i no t’assegura ningú que no pugui passar a un entrenament. El treball específic a Messi, es basa amb els partits, més que els entrenaments, per això ell sempre diu que li va bé jugar. També s’ha de recordar que per aquestes dates sempre passa per una petita baixada i que acaba les temporades al màxim i sent decisiu com sempre.

Jo ahir, abans que donar descans a Cesc i Xavi li hagués donat descans a Iniesta, que juntament amb Messi és el jugador més important del Barça, però tampoc sabem realment físicament qui ho necessita més de tots, ja que no estem als entrenaments ni a l’interior del vestidor. Veurem com funciona la cosa dimarts.

Per a mi la pitjor notícia és que no va ser titular Xavi, perquè això voldrà dir que és titular dimarts i això vol dir que ens tornaran a guanyar el mig camp, perquè un davanter d’ells anul·larà a Xavi i jugarem en inferioritat al mig camp. Però bé, fins que no ens mullaran l’orella cada cop quan un equip li posi a un damunt sembla que no s’adonaran que aquest jugador no està per a jugar aquest tipus de partits ja. Sense anar més lluny, ahir es va notar i molt la seva entrada al camp, però en negatiu. Quan va sortir ell es van perdre totes les opcions d’acabar de trencar el partit, amb el seu trotet cansino i amb el seu poc risc a l’hora de fer les passades. Hi ha una jugada que defineix perfectament el que dic. Es va produir una molt bona pressió, li cau la pilota als peus de Xavi, que aixeca el cap i veu a Messi totalment sol, gairebé damunt la frontal, amb els dos centrals a deu metres del jugador blaugrana perquè estaven oberts per a la sortida de pilota des del darrera, era mà a mà amb el porter si li donava. Doncs bé, el “crack” Xavi va decidir aguantar la pilota, va fer tres tocs i va esperar que tota la defensa dels sevillans estigués al seu lloc i la va donar cap enrere. Però així no va arriscar la passada clar, no sigui cosa que la falli i després les estadístiques no surti un 90% de passades bones.

Ahir un cop més, Thiago va demostrar que no li pesa l’equip, que aporta coses molt diferents a Xavi i que té una frescor i un dinamisme que no tenen ni Xavi ni Cesc. Que fa coses diferents i que té una màgia que fa falta amb defenses d’aquest estil, que quan pot juga de primeres. Els seus detractors, o més bé, els “amiguets del intocable”, parlen de que si arrisca alguna passada, que si alguna pèrdua de pilota, etc. Jo prefereixo cent vegades un jugador que arrisca una passada per a generar un benefici molt major, que un jugador que no arrisca cap passada i que li dona al del costat després de fer quatre tocs de pilota. No em va agradar gens tampoc la bronca que li va pegar Valdés a Thiago quan va arriscar una passada en una sortida de banda prop del corner blaugrana, que el va esbroncar d’una forma patètica, ja que no tenia gens de risc la passada, si Valdés sortia mig metre de sota dels pals. Que a ell se li hagi encongit el peu des de la cagada amb el Madrid no vol dir que a la resta li hagi de passar. Perquè amb un sol toc, al lateral de l’altre cantó, va desmuntar tota la estructura de pressió a banda del Sevilla.

Valdés ja porta unes partits que sembla que li faci molta por errar alguna passada de risc i ja fa dies que el veiem xutar en llarg en quant pressionen al Barça una mica. Això és molt perjudicial per a la sortida de l’equip i per al control del partit. Abans arriscava una mica i trencava les pressions rivals, ara es limita a llençar en llarg cap a Alves de forma incomprensible, perquè Alves no es que sigui precisament Ibrahimovic. El Barça no té cap jugador per a baixar una pilota llarga, en lluita amb un altre i a més es necessita molta precisió del porter, perquè a sobre són passades molt a prop de la banda. Si total ha de marxar, no entenc perquè tota aquesta por des de que la va cagar en supercopa. I encara m’agrada menys aquesta actitud que no havia tingut mai, que ha après del pitjor Casillas, d’esbroncar i de culpar als companys quan encaixa un gol o quan ha d’assumir el més mínim risc, com va fer ahir amb Thiago. Si vol marxar i tant li fa tot, el que ha de fer és donar les passades que donava abans, arriscant, al jugador més ben col·locat i deixar-se de xorrades i de recriminacions, però clar, suposo que deu buscar no fer cap cagada per a trobar un bon equip a final de temporada.

El partit va ser un molt bon entrenament de cara al partit contra el Milà, perquè el Sevilla va jugar d’una forma molt similar, amb un àrbitre permissiu molt similar al que ens trobarem a la xampions, amb l’única diferència que faltava algun titular i que la gespa està totalment correcta respecte l’anada. També va estar bé que el Sevilla s’avancés al marcador perquè encara es va tancar més i per a veure una de les possibles solucions de cara a la remuntada. Jo ja vaig dir a l’entrada anterior que ha d’haver per a la tornada, o Villa o Alexis (Villa té més gol, Alexis més cos i treball), han de jugar de nou pur, per a donar feina als dos centrals i que no puguin fer cobertures quan marxi Messi del primer jugador, com va fer Mexes per exemple gran  part del partit a l’anada. També ha de jugar un jugador que encari en banda i que busqui el desequilibri, per a fer pensar al contrari i també hi ha d’haver alternança de joc, en curt i canvis d’orientació. Està bé que s’hagi trobat, una mica, una opció de cara a la tornada de xampions.

Però el que s’ha d’aconseguir, sobretot, és l’efectivitat cara a porta les primeres ocasions. Perquè sinó la defensa va guanyant en confiança i en comoditat i cada vegada s’ajusta millor a l’atac blaugrana. Ahir va tornar a passar amb l’ocasió d’Iniesta. La que li dona Messi per a xutar directament i fa un retall i acaba rematant a sobre del porter. El partit hagués canviat completament si marca Iniesta, però al haver fallat, cada cop hi havia més dificultat. Els equips rivals, tenen previst com defensar, però per molt autobús que posin, els primers minuts sempre hi ha algun desajust que provoca ocasió clara de gol, com ahir i com a l’anada de xampions. És aquí on s’ha d’assegurar el gol, per a posar els nervis al cos del rival i trencar la defensa. Esperem que sigui així contra el Milà.

Perquè contra el Madrid en copa, per exemple, si que pots sortir a jugar sense arriscar tant, ja que tens el 0-0 que et classifica. Anar a fer gol, però amb precaucions i sense pèrdues absurdes que provoquin una contra, la lliga també per l’avantatge que tens de punts, però amb el Milà no es pot fer això.

Em fa gràcia també aquesta psicosis de la premsa respecte els gols encaixats, la pilota aturada, etc. Puc entendre que es critiquin gols com el segon amb el Milà, que van quatre jugadors al mateix i deixen a l’altre sol, però que parlin d’errades en gols com el d’ahir o els que els han fet de pilota aturada és ridícul.

El gol d’ahir, és cert que és la primera ocasió del Sevilla, és cert que és evitable, és cert que hi ha una cadena d’errors. Però el que no podem pretendre és que un equip amb tants jugadors petits, pugui defensar pilotes aturades davant tants jugadors d’alçada. Podem analitzar que Montoya salta abans de temps i se la menja, podem analitzar que Botía remata des del punt de penal, però el que no podem demanar, per exemple, que Alves tingui la mateixa alçada que Botía. O en moltes ocasions que es produeixen aquest tipus de gols, que el que li rematen sigui més alt que el que remata. Un jugador té una alçada i no pot fer més ja. Si et rematen una pilota aturada amb gent com Fazio, Negredo, Rakitic, Del Moral, etc. que fan dos pams més que gairebé tot l’equip, el que no poden fer és jugar amb plataformes.

Però bé, la conclusió del partit d’ahir, per a mi, és que han demostrat que la remuntada és perfectament possible i que l’equip té el compromís i la responsabilitat suficient com per a seguir confiant.

Per acabar, el patètic president del Barça. Resulta que se’n va a buscar la pau entre Israel i Palestina!! Qui es pensa que és, el Dalai Lama?? El president de la ONU?? Ridícul. Un conflicte que fa anys i anys que no es resol de cap manera, ho ha provat tothom, qui és pensa que és Rosell?? D’aquí quatre dies també es pensarà que pot separar les aigües?? Es pensa que el Barça és un país??Ridícul.

Que vol, organitzar un partit per a que serveixi d’aparador per a les reivindicacions polítiques, que pot generar un perill totalment evitable per als jugadors?? Si els terroristes els pega per fer una atemptat aprofitant el focus mediàtic que?? Com pot ser tan irresponsable un president d’un club de futbol??

Com el ridícul que ha fet quan han sortit els insurgents palestins a dir que si volen fer un partit han de complir les seves condicions, com sempre. No entenc que collons pinta el president d’un club de futbol a buscar la pau entre dos països la veritat. Per cert, qui paga tots aquests viatges que fan per a “obrir mercats” o “vendre la marca Barça”?? Perquè a Laporta ben bé que l’han matat i l’han emmerdat des del primer dia...

El senyor Rosell, faria bé en preocupar-se del seu club i de que no li fotin el pel com li estan fotent des de que ell està a la presidència, que Florentino li ha pujat a les barbes institucionalment davant la federació i fan el que els dona la gana. Que han posat el partit en dimarts de copa, quan el Barça ha jugat en dimecres a Milà i després dissabte a casa contra el Sevilla, que a sobre per a que el Madrid descansi una mica més (quan va descansar tota aquesta setmana) li avancen el partit d’horari, li posen l’àrbitre que volen i fan el que els rota la gana. Això és el que s’ha de preocupar el senyor Rosell i no anar arreglant el món per a altres que ho han de fer.

Penós.

Avis per a navegants, si ets fan de Xavi no llegeixis el document, perquè pràcticament no t’agradarà res del que veuràs. Abans que res, començar dient que penso que el Barça pot remuntar perfectament aquest partit amb la seva afició i amb la màgia d’aquestes nits europees que ens tenen acostumats al Camp Nou. Però això no treu que no puguem parlar del que va passar a San Siro. 

Estic fart de dir tot l’any que a mi l’alineació tipus del Barça no m’agrada gens, per tant no se’m pot titllar d’oportunista perquè ho digui després de la derrota davant el Milà de dimecres, on per a mi el Barça va fer el ridícul, des de l’època de Gaspart que no vivia res similar que jo recordi, potser el 4-1 al bernabeu del final de l’era Ronaldinho, no en recordo d’altre de dia similar a aquest. Perquè el Barça no va ser el Barça de sempre, li va faltar ambició i sobretot ganes de competir.

Per a mi no són excusa les decisions arbitrals que van influir al marcador, l’arbitratge casolà de barra lliure, ni tant sols l’estat lamentable de la gespa de San Siro. És vergonyós que una organització, que se li omple la boca amb el lema de “Respect”, que se li omple la boca amb el fair play, permeti que passin coses com que un equip pugui presentar un camp de patates i que no passi res, amb el risc per als jugadors, que permeti que els àrbitres puguin ser tan asquerosament casolans com es va veure ahir a San Siro o com es va veure l’altre dia al bernabeu, amb un arbitratge que va permetre totes les parades possibles de temps i les pèrdues de temps dels jugadors milanesos des del minut 1 de partit. El Barça faria bé, de cara a la tornada, d’avisar tant a la uefa com al Milà, que no llençarà la pilota fora ni acceptarà baixar el ritme de partit perquè cada contacte un jugador del Milà es quedi al terra. Però clar, com podem demanar que el president del Barça es posi seriós i actuï com cal defensant al seu club i als seus jugadors, si no està Laporta pel mig.

Dic que no són excusa, malgrat que hi ha un penal claríssim a favor del Barça i un gol il·legal del Milà que trenca el partit, perquè tu no pots queixar-te de l’àrbitre quan no fas ni un xut a porta en tot el partit, quan no mostres la més mínima intenció per fer un gol com va demostrar l’equip, quan fas un partit caminant. No es pot.

La meva teoria, almenys l’única explicació lògica que li puc trobar, és que veient l’estat de la gespa van decidir defensar amb la pilota i esperar alguna ocasió de gol per a marcar el 0-1 i cap a casa. El Barça d’ahir és el més semblant que he vist a la selecció espanyola de l’era Del Bosque, amb un equip molt per sota del que podria fer, defensant amb possessió de pilota i sense cap ambició ofensiva. Molt decepcionant, m’he esperat un parell de dies per a fer l’entrada per a no fer-la en calent i no ser injust amb algun jugador que no ho mereix. Inclús he estat masoquista i he tornat a veure el partit, perquè quan el veus amb la tensió del partit, et perds moltes coses que passen per alt. És quan veus moltes de les injustícies que comet la premsa de forma miserable.

Com el dia següent l’anàlisi per exemple de l’Sport d’alguns jugadors i la campanya miserable que fan sobre d’altres. Perquè ahir portava una pàgina, matant a Alexis pel partit que va fer, perquè segons ells no va revolucionar l’equip i va tornar a fracassar. Perquè clar, Alexis fa miracles i en vint minuts ha de salvar els mobles del Barça. Quan va notar-se bastant la seva entrada al camp, inclús forçant una falta perillosa, barallant-se amb els centrals, però que va deixar de tenir perill en quant la va xutar Xavi clar, que segueixo sense entendre perquè, una persona que marca de falta quan s’equivoca, perquè un gran percentatge se’n va fora, ha de xutar aquest tipus de faltes quan es necessita marcar. Però en canvi els mateixos que maten Alexis, diuen que Pedro no va ser el seu millor partit, però que es va partir la cara i va fer un treball molt important. Com sempre clar, diferent vara de mesurar segons el jugador. Amb la “matada” al pobre Alexis, anava la opció de cedir-lo a la Juve amb opció de compra clar, com cada dia que el maten i que ja fan “campanya” per a vendre’l a final d’any.

Però el més penós de tot, com sempre, és que se’n vagi de rosetes el mateix de sempre, el gran problema dels darrers temps al Barça, el jugador que cada cop tinc més clar que té massa pes al vestidor i que fa el que vol, sinó no entenc com, amb el compte que tenen al Barça amb els temes de lesions, que quan un jugador té l’alta va entrant progressivament, que sigui titular i jugui els 90 minuts. Un jugador que té un egoisme considerable, quan a sobre te n’assabentes que a Valencia es va lesionar als pocs minuts de partit, que no va dir res i que inclús va demanar que li fessin un massatge al descans, per a continuar al camp, barrant-li el pas a un company en plenitud de condicions. Però en quant no juga es nota la diferència i és el que ell no vol, perquè els darrers partits que no ha jugat s’ha notat clarament un ritme que ell no li pot donar i un treball al mig camp que ell no pot donar.

Però ell sap molt bé com gestionar-ho tot, perquè no té un pèl de tonto. S’ha sabut ensarronar molt bé a la premsa, cada x temps els dona entrevistes personalitzades i els diu el que volen sentir, ja sigui de la premsa culé o de la caverna quan va a la selecció, així tots estan contents i tots volen que segueixi a l’equip i li tapen tot. També és molt llest a l’hora de generalitzar els errors i el mal joc, és molt hàbil i és el primer de parlar per a “demostrar” que no s’amaga, però realment el que vol és difondre aquest discurs implicant de tothom per a tapar-se amb la manta. No li he escoltat mai a Xavi dir “avui he jugat molt malament i no he sabut portar bé l’equip”, inclús el dia que la va cagar a Glasgow, va implicar a tothom com a culpables. Ahir va sortir molt hàbilment a dir que no hi havia excusa que no HAVIEN jugar gens bé, que el camp ELS HAVIA perjudicat molt a tots i que a la tornada, amb un camp correcte no HAURIEN  de fer tres o quatre tocs per a controlar la pilota abans de passar-la. Però la realitat és que va ser ell el que necessitava 4-5 tocs abans de donar la pilota, la realitat és que es veia com els jugadors intentaven tocar el més ràpid possible per aconseguir velocitat de circulació, inclús amb el risc de perdre precisió, per a fer bascular l’equip rival i generar espais a l’altra banda. Però clar, quan passava per ell això no passava i feia 4-5 tocs per a controlar-la, perquè ell sempre busca les estadístiques. Com els jugadors d’esports com el basquet, quan porten tres quarts fent riure i quan el seu equip ja perd de 20 llavors ell fa 8-10 puntets i alguna altra estadística positiva per a després quan acabi el partit la gent quan miri les dades pensi que és dels pocs que es poden salvar del partit.

Xavi sempre fa això, arrisca el mínim les passades per a que després li surtin dades de possessió i de percentatges de passades bones molt elevats, així tapa les mancances durant el joc. Les mancances com ahir que per a ell fer bons numerats, li facilitava i molt la feina defensiva al rival, perquè li donava temps a bascular cada cop amb tota la tranquil·litat del món i no deixar espais per cap lloc.

Podem parlar també que és l’encarregat de generar el joc de l’equip, però la realitat és que darrerament el que fa és donar-li a Busquets i ell incrustar-s’hi a la mitja punta traient-s’hi tota la responsabilitat ofensiva, això provoca tot el desajust que parlava abans.

Perquè em molesta molt quan a sobre el que la paga és Cesc quan ha de jugar aplanat entre dues línies i compartint espai amb Iniesta, quan Messi ha de baixar al mig camp a fer de Xavi i a donar les passades que accelerin el joc, però llavors després no hi ha ningú per a fer-li la passada, perquè tots estan buscant espais pel mig camp,.

Els meus arguments són purament futbolístics, jo no tinc res contra Xavi persona, al contrari. Però entenc que amb la tensió del partit molta gent no miri aquestes coses i que se’n vagi de rosetes.

Jo si Xavi al camp ho fa millor que la resta no tinc cap problema en que jugui, però penso que està passant el mateix que amb la decadència de Ronaldinho. Jo dic que el que és indiscutible al mig camp és Iniesta, a la seva posició. No entenc perquè s’ha de sacrificar un 9-10 a la seva posició perquè a l’extrem pugui aportar un 6-7 regularment o bé un 7-8 segons partits. Jo aposto per que jugui el que està millor a l’acompanyament d’Iniesta, inclús rotar-lo algun partit com l’altre dia a Granada, però el que no m’agrada és que estiguin millor Iniesta i Cesc i que per a que jugui Xavi per decret s’hagi d’asseure un extrem per a tenir-los a tots contents. Inclús penso que Thiago ara mateix aporta més que Xavi. Els equips que han fet aquesta tàctica darrerament, estan flotant-lo i deixant-li la pilota, perquè és incapaç de generar una ruptura per si mateix, si no li fa fàcil la feina el davanter o un altre company no genera cap desequilibri, no trenca cap línia. No té el canvi de ritme d’Iniesta ni el seu dribling, nio té el xut o la precisió amb la passada final o el gol de Cesc, no té el regat o la màgia de Thiago. Està clarament en davallada i això ho saben els rivals que el floten. Dimecres va fer números molt similars als del dia del Celtic i l’equip va tenir les mateixes mancances. El floten i tapen les línies de passada i posen gent a marcar als que estan per davant de la pilota, amb superioritat numèrica. Llavors resulta que Iniesta a l’extrem per molt que ho intenti, sempre acaba baixant al mig camp, llavors es xafa amb Cesc i s’anul·len tots dos mútuament, si Cesc puja més es queda com un illot entre sis defenses, Messi ha de baixar al mig camp per a trencar línies amb algun dribling o alguna genialitat i Pedro que estira l’equip. Que tregui a un dels tres i posi a un extrem d’una vegada.

Dimecres el Barça necessitava gent que obrís el camp i dones problemes per banda, apart dels laterals. Perquè el Milà va posar a Boateng per una banda i El Shaarawy per l’altra a tapar els laterals, els propis laterals a seguir a Iniesta i Pedro i els del mig camp, basculant, tres a sobre de Messi sempre i els que quedaven a tapar forats entre Cesc i Xavi. Fins que no va sortir Alexis a barallar-s’hi amb els centrals no es va veure algun forat.

El Barça, sota el meu punt de vista, la tornada ha de jugar amb tres defenses, amb Iniesta i Cesc (o Thiago) al mig camp, dos extrems ben oberts i a Villa o Alexis de nou pur, amb llibertat per a Messi. Els partits amb “l’onze de gala” que estan obsessionats els tècnics i la premsa aquest any, contra equips que es juguen passar o no de ronda no estan funcionant i el Barça està baixant ofensivament en picat en quant a ocasions de gol. Per la lliga poden anar guanyant bé, però eliminatòries que li fan la “tàctica Chelsea”, a Iniesta no se’l pot sacrificar d’aquestes maneres i anul·lar a dos jugadors per a que jugui el de sempre per decret. No m’estranya que estigui tant content amb els entrenadors que té el Barça i amb l’equip, quan sempre juga, faci el que faci.  

Era d’esperar.

Era d’esperar, quan es va veure al partit que Messi recriminava una jugada a Tello, que seria el tema estrella de la caverna a partit d’acabar-s’hi el partit. Donava igual el partit que va fer el Barça, donava igual que Messi va passar dels 300 gols, la qüestió era aprofitar per a llençar merda sobre el Barça. Inclús circula per la xarxa una foto que agafa la imatge de dos de seguretat apartant de sobre a un nen de Messi, per a fer campanya negativa sobre el jugador i per a enganyar a la gent. És el clar exemple de com es pot manipular una imatge per a defensar una campanya lamentable, perquè ja fa dies que qualsevol cosa, l’aprofiten per a llençar merda sobre el crack argentí. Però clar, així no cal parlar de l’ambició d’aquest jugador sigui el partit que sigui, la seva regularitat insultant, la seva influència en el joc, etc.

Clar, com que tampoc podien ni parlar de l’àrbitre perquè va ser tan lamentable com ells, doncs només quedava rajar del porter i encendre el ventilador de llençar merda sobre Messi. Ja tenen per a tota la setmana, per acusar-lo de mal company, d’egoista, d’acosa canterans, petit dictador i bla bla bla. Tot per no parlar del partit i del joc del Barça, a un camp, on fa dues setmanes el seu estimat Madrid va fer el ridícul, xutant a porta per primer cop al minut 70 de partit i donant una imatge lamentable. Com ja no es pot ni comparar, com sempre han de fer programes de salsa rosa en lloc de parlar de futbol, perquè per a parlar de futbol han d’aplaudir el joc del Barça, sense Iniesta al camp, del gran partit de Messi, que d’estar encertat ells i els seus companys podia acabar el partit amb tres gols i tres assistències, o parlar de l’ambició i de la competitivitat d’aquest equip, que va a jugar a Granada, amb dotze punts respecte el segon i amb l’anada de xampions en molts pocs dies, es planta al camp amb rotacions i fa un partit molt bo i de golejada d’estar encertats. Però clar, per a que fer un programa de futbol, podent fer un programa de llençar merda sobre el crack argentí i podent treure tot el mèrit a l’equip i matar al porter rival, que va salvar al seu equip en almenys quatre ocasions de mà a mà amb els davanters blaugrana, però que poc més que demanen la seva expulsió de l’equip, per dos errades. Quan Cristiano marca un gol de 50 metres pel centre la porteria, és que el jugador és molt bo i que si xuta tant fort i fa estranys la pilota, però quan marca Messi és culpa del porter clar. En aquest cas és cert, però la doble vara de mesurar i analitzar les jugades és lamentable. Que hi farem, que rebien tot el que vulguin que els culers estem molt contents d’aquest equip i de com va la temporada.

Perquè el Barça, un cop més va jugar un molt bon partit de futbol, un partit que degut a la incertesa del resultat i l’emoció del partit, molts culers ahir i avui han parlat del partit d’una forma per a mi equivocada, amb la memòria recent de les errades de cara a porta i que es va sofrir més del compte pel marcador, però si es mira el partit fredament, el Barça va tenir ocasions per a guanyar amb un resultat escandalós i el Granada va xutar dos cops a porta, un d’ells en posició il·legal i que acaba en gol, apart del domini blaugrana gairebé tot el partit. Partit que hagués estat molt més plàcid d’haver marcat abans però que ja va bé de tant en tant una victòria treballada com aquesta els darrers minuts finals, perquè així serveix de cara als partits més transcendents.

El Barça va fer un partit per a guanyar molt més sobrats, però són els típics dies que les coses no surten com es voldria, quan molts dels jugadors estan poc encertats de cara a porta. Ja se que tots els cules oportunistes al respecte que són anti Alexis, aprofitaran el partit d’ahir per a matar-lo, per a demanar que el venguin a final d’any i per a dir que és un paquet. Seran els mateixos que s’oblidaran que Messi en falla tres de cantades, Tello dos, Pedro dos també i el propi Iniesta una altra, però clar sempre se les emporta totes Alexis.

És igual que amb els seus moviments es generi les ocasions de gol, perquè és molt fàcil acusar-lo de fallar-les, però si mirem el partit, quan jugava a l’esquerra va generar tot el perill i quan va passar a la dreta llavors el perill va anar també per la seva banda. No és casualitat diria jo no?? Perquè les ocasions les té Alexis i Pedro no?? Està clar que Pedro té moviments cap a l’interior per a deixar l’espai per a Alves, però també ho fa Alexis amb Alba o Adriano. Amb això no estic dient res malament de Pedro, és una manera de reflectir el treball sense pilota d’Alexis, que després no es té tant en compte i es recorda només els errors cara a porta.

Com tampoc es té en compte el treball sense pilota de Thiago, per part dels “analistes” pro Xavi que ja fa dies que estan buscant tres peus al gat d’aquest jugador o de Cesc per a seguir fent campanya a favor del que els dona joc davant els micros i del que els fa entrevistetes cada x temps quan necessiten omplir pàgines del diari. A Thiago se li recriminava, quan va pujar al primer equip, que era massa fantasiós de cara a la galeria però que no treballava cap enrere a l’hora de defensar. Una cosa que ha anat polint cada dia més i ara és un jugador molt més complert. Té la capacitat de jugar ofensivament i la màgia que tenia abans, com l’assistència que li dona a Messi amb l’exterior que ningú s’esperava i té recuperació de pilota, moltes pilotes recuperades un partit més.

Un altre jugador a destacar és Messi, ja no pels dos gols que va fer quan ningú podia marcar, sinó per la seva demostració de competitivitat i de regularitat. Un partit on el més fàcil era dosificar els esforços pensant amb el partit de xampions i la diferència en lliga, Messi va demostrar que ell vol guanyar sempre, tant li fa el rival, jugar a futbol i ser millor que l’altre i guanyar. Quina sort té el Barça d’haver aconseguit aquest gran jugador a cost zero i amb una edat per a “inculcar-li” l’ADN Barça. Un jugador que amb les seves ganes arrastra a tots a seguir cap a la victòria. A més cada cop més s’està destapant com assistent de gol, cosa de la qual es beneficien tots els seus companys quan tenen el dia i la claven. Ahir a la primera part ja portava tres assistències, llàstima que no van acabar amb gol.

Després està el tema Tello. Jo veig totalment normal que li recrimini la jugada a Tello perquè necessita aquest tipus de recriminacions per a millorar, com el propi Deulofeu. Són jugadors que per a jugar d’extrems són massa “xupons”. Un extrem ha de fer gols, però la seva principal virtut ha de ser desequilibrar i donar el gol fet al company i aquests dos pertanyen al grup de intento jo fer gol i com a últim recurs la passo. Tello si vol seguir al Barça faria bé de començar a polir aquest defecte, no per la tonteria que diuen que mana Messi, sinó perquè els tècnics les veuen aquestes coses i ja està a totes les travesses de futurs moviments de cara a fer caixa. Jo no tinc res a dir per exemple de la que xuta per sobre del travesser, els seus companys estaven en fora de joc, el que no veig bé és la primera, que és la que li recrimina Messi, perquè no té opció de fer gol i perd una jugada que és molt clara.

També hagués estat molt més plàcid el partit si no fos per l’àrbitre un cop més. Ja fa temps que fan mala olor les designacions, però és que ho fan sense el més mínim mirament. Cada dos per tres ha de xiular al Barça un àrbitre del col·legi madrileny, mentre que al Madrid gairebé mai els xiula un català, quan n’hi ha dos de cada comunitat. Massa mala olor.

Sobretot quan veus arbitratges com el d’ahir. Perquè en aquest cas, excepte alguna jugada no se’l va veure amb un criteri molt diferent, només el típic doble raser a l’hora de mostrar targetes, com per exemple vàries de les trepitjades de jugadors del Granada, que van ser més bé aïllades, el Granada va tenir un comportament molt digne per a mi, tret de 4-5 entrades tot el partit la resta va ser dintre dels límits sempre. Però el que no pots fer és, que una trepitjada a Thiago al turmell al llindar de l’àrea, sigui només falta i que després una traveta de Thiago si que sigui targeta. O la falta que li xiula a Siqueira sobre Pedro. Per a mi no és falta, igual que la que no xiula immediatament abans d’Adriano a l’altra àrea, però si xiula falta és vermella directa. He escoltat a diferents llocs que és groga perquè el jugador no té controlada la pilota. Llavors, perquè va expulsar Lahoz a Adriano a l’anada de supercopa?? És exactament la mateixa jugada, un rival corrent sense la pilota i agafada. La típica doble lectura de les jugades.

Però els errors més greus van ser dels liniers. No diria res si hagués vist els mateixos errors a les dues porteries, perquè van ser jugades molt similars. Però el que no pot fer el linier és en cas de dubte segons l’equip aixecar o no la banderola, perquè si després resulta que a sobre ets del col·legi madrileny, doncs se’t veu massa el llautó. El gol del Granada el jugador està més avançat que Alves, per molt poc però ho està i la pilota està més al darrere del davanter del Granada. Pot equivocar-s’hi un linier en aquesta jugada, perquè és molt ràpida i molt justa. El que no pot ser és que després amb Pedro no faci el mateix, i sobretot en la jugada que Messi li donava el gol pastat a Cesc, que Messi està més d’un metre en posició legal, o la jugada d’Alexis a la primera part que també feia ja passada de la mort que és molt però que molt justa. El que no pot ser és que per a uns aixequi i per a l’altre no. Però bé, ja portem massa anys veient aquest tipus de coses com per a que ens agafi de sobte. El que no potser és haver d’aguantar després les barbaritats com que el Barça juga amb xarxa, villaratos i animalades per l’estil.

Per acabar el tema avals. Jo ha vaig donar la meva opinió l’anterior entrada, per tant no comentaré res sobre aquest tema. El que volia dir és que em sembla molt lamentable el circ mediàtic que s’està produint i que fa molt de mal a la imatge del Barça, sobretot veient també el llautó de cada mitjà i els interessos d’uns i altres. Porten dies uns explicant unes dades i altres unes altres, altres defensant-s’hi a les ràdios i teles, altres acusant a la resta. Tot un seguit de tonteries que no beneficien a ningú. Tot per una venjança lamentable.

Miserable.

És com podem definir l’actitud que està tenint la junta directiva amb la junta anterior i la cacera de bruixes que estan realitzant d’una forma miserable. Estan aprofitant-s’hi de la seva posició actual per a fer pagar rancors heretats del passat i el més penós de tot és que encara es fan les víctimes i encara es fan els caradures intentant fer veure a la gent que no són ells els que estan al darrera de tot i que són els “pobres” socis els que han demanat tot el que està passant, com si ells només fossin l’instrument per a defensar el soci. Quina actitud més hipòcrita.

Està clar que el senyor Rosell, que quan fitxava amb la junta de Laporta, es creia que era el deu, el que feia i desfeia al Barça, el president encobert. No ha paït que un cop va marxar ell, el guru dels fitxatges i el que tant bo era per al Barça, el club va agafar un camí victoriós i que ha donat els millors anys de la història del club. Ell es va aprofitar dels estatuts per a intentar fer fora al president, com tots sabem, es va valdre d’un “ninot” estil Karanka, és a dir, una veu que diu el que pensa Rosell. Així va aconseguir la moció de censura i va forçar la marxa de Laporta (no per la moció, perquè la va tombar Laporta, per poc però ho va fer) ja que no podia ser més president al acabar el seu mandat.

Però que ha passat, que tot el que és aquest Barça, ell no ha format part de tot això, simplement ha heretat un patrimoni brutal esportivament parlant, en totes les seccions, poc ha fet pel Barça que tenim avui en dia. El que passarà a la història com a millor president del Barça serà Laporta i això li cou, vaja si li cou. Quina és la solució?? Llençar merda a sobre d’ell i la venjança.

Perquè això és el que està fent, venjar-s’hi de forma miserable i de forma obsessiva, en lloc de defensar el que ha de defensar, que són els socis i els seus equips. No entraré a parlar del personatge que ha posat la denúncia, perquè l’he escoltat vàries vegades, inclús ahir quan sortia del jutjat i és evident que és la titella dels que realment busquen sang i venjança.

Busquen sang i venjança perquè estan fotent en un merder a un munt de gent, per un deute heretat de Laporta per part de la junta anterior a ell, del “gran” Gaspart. Una situació on Rosell estava dintre d’aquella junta quan van decidir que no emprendrien accions legals sobre Gaspart, un Rosell que sap perfectament que aquests diners que ara demanen que avali la junta de Laporta, no són fruït de la seva gestió. Jo no entraré tampoc en la vida que es pegava Laporta, desconec si les farres les pagava el club o que, però també desconec qui paga els viatgets comercials i d’expansió a tota mena de països, també desconec qui paga els dinars i sopars de directives que no van precisament a un bar de menús, també desconec els viatges que fa mitja directiva acompanyant al director tècnic en la reunió que es va produir ahir a Nova York amb Tito, quan amb les noves tecnologies (cosa de la que presumeixen que estan molt al dia) no és necessari. Com també desconec qui paga els viatges de directius i familiars als desplaçaments. Això és una altra història.

Inclús em donaria igual el tema Laporta-Rosell perquè a mi realment econòmicament no em suposa res tot el que està passant, jo gaudeixo d’un club espectacular, de totes les seves seccions i de l’orgull d’allà on vagis poder dir amb la cara ben alta que ets del Barça, perquè poques coses hi ha reprovables del que ha fet el club i del que és gràcies a l’anterior president.

El propi Rosell és el que està quedant en evidència jugant al acusa i manipula, que sempre quedarà alguna cosa, per a tacar la brillant presidència de Laporta. Com també està fent una escabetxina, des de que ha arribat al club, amb tots els excomponents que ja estaven amb Laporta. Com ha fet des de fa poc amb Masip, que l’ha anat “matractant” fins que ha decidit fotre el camp.

El que m’indigna bastant és que, jo m’agradaria que aquest president que tant se li omple la boca de defensar el Barça i de defensar els drets del Barça (només quan la cosa “fa olor a Laporta” en el seu cas), que on ha de defensar als seus jugadors, als membres del seu club i als socis es cagui damunt i no faci el que ha de fer, per a no enfadar als seus amiguets de la caverna, que li van fer la campanyeta electoral. Florentino quan va ser escollit president va obrir una botella de cava català, per a celebrar el final d’una presidència forta envers institucions i defensa del club i aglutinament d’atacs per a deixar als seus jugadors tranquils. Ara està passant tot el contrari.

Les comparacions són tan odioses respecte un i altre president que és que no són comparables. No és comparable un president que es posa fort per a que Messi no vagi a uns jocs i que negociant aconsegueixi que no hagi d’anar a cap amistós en un any amb Argentina a canvi de deixar-lo anar, amb un personatge que acotxa el cap i es calla la boca, que amb una assegurança i una compensació econòmica calla la boca. Que aplaudeix i encara se’n va somrient a Qatar a la reunió amb l’Eca, quan el seleccionador espanyol li ha convocat a 9 jugadors tres dies abans d’un partit de lliga que vagin a jugar a Qatar. Que se’n va de bolos i d’entrevistes guais pels mitjans per a canviar la seva imatge. Un president que ja estic veient que encara aplaudirà que a final de temporada s’emportin a mig Barça per a jugar la copa de la galeta a Brasil, com que té molts amiguets allí...És igual que foti la pretemporada i el descans dels jugadors a l’aire, així estem a bones amb la federació i amb la fifa no??

Però després resulta que no és així. Perquè resulta que tots recordarem el que va passar amb la famosa boira quan el Barça havia de jugar a Pamplona, perquè tots recordarem el que ha passat els darrers anys amb les convocatòries absurdes de jugadors del barça, els problemes en situacions puntuals durant l’any com ens ha “ajudat” la federació, tots recordarem com ens va ajudar la federació amb la copa del rei l’any passat, com ens va ajudar amb el mundialet de clubs, com ens ajuden i la diferència de tracte quan es lesiona un jugador del Barça abans d’un partit de seleccions i un llarg etc. de situacions de posar més pals a les rodes que d’ajudar realment.

En canvi estem veient que els equips que els seus jugadors s’esborren com l’altre dia Alonso, resulta que els canvien l’hora del partit i juguen a la carta quan ells volen. Quan l’any passat el Barça havent de viatjar a Japó va haver de volar des de Madrid després de jugar-s’hi mitja lliga al bernabeu, quatre dies abans de jugar, que ni van poder adaptar-s’hi al jet lag pràcticament. I això que anaven a representar el futbol espanyol en un mundial de clubs!!

Però resulta que llegeixo les declaracions del senyor Freixa al respecte i diu “Sobre el horario del Madrid-Barça del día 2 nos acogemos a lo que nos dicen. No queríamos jugar el viernes. Para jugar el sábado en este horario entendemos la situación y razones de nuestro rival y lo aceptamos. No es habitual, pero si han considerado la petición del Real Madrid, nos amoldamos y estaremos en Madrid para jugar este partido”.

Estan de conya o que?? El Madrid va entendre la situació del Barça amb el tema del mundialet de clubs?? El Madrid va entendre la situació quan VINT MIL socis del Barça es van quedar fora de la final de copa del rei perquè a ells se’ls va passar pel cap quedar bé amb segons quins estaments i polititzar la final?? No fotem home.

I aquest és un dels molts exemples del senyor Rosell d’acotxar el cap i abaixar-s’hi els pantalons. Com està permetent i callant que s’ataqui des del primer dia que ha arribat Mourinho a la institució i la caça de bruixes a Messi durant tot l’any. Entenen la situació del Madrid, passant del soci del Barça i en canvi no entenen que el tema Laporta ve d’un deute heretat de Gaspart?? Llavors si que defensen als socis i totes les barbaritats que diuen per a justificar aquest circ mediàtic no?? Penós.

Penós que li facin un favor a un club que porta anys atacant al barça, que va portar un vídeo a la uefa per a intentar que sancionessin a 8 jugadors del Barça de cara a una final de xampions, que ara ha denunciat a TV3 pel vídeo de les hienes. Una denúncia que per cert estan en el seu dret, però que no s’han quedat aquí i ara resulta que volen denunciar a TV3 per malversació de fons públics perquè segons ells el vídeo l’han fet amb els diners de tots els espanyols. Un club que després de comportar-s’hi com a energúmens els seus jugadors al camp, encara tenen la poca vergonya de fer campanya per a fer quedar malament a Messi, amb la total impunitat i el passotisme de Rosell. I encara els van fer favors a aquest club de futbol que ha demostrat amb escreix que no ho mereix. Per a que, si han de reservar totes les seves forces contra Laporta...

Del partit poques coses a dir, una nova exhibició del Barça, un partit on es va notar moltíssim que quan tots els jugadors corren i tenen un físic d’acord a la exigència del partit són imparables, que “gràcies” a una lesió, s’ha desmuntat la teoria de la indispensabilitat d’un jugador, que s’ha demostrat que Iniesta, malgrat ser dels millors jugant a la banda, és el millor jugant a la seva posició, que quan l’acompanya un jugador que corre cap enrere i no només cap avant, es poden recuperar moltes pilotes i no es necessita tant d’esforç dels de dalt, també es va demostrar que amb tres davanters hi ha més espais, quan el mig camp és capaç d’organitzar el joc sense necessitat de que baixin els de dalt i que es poden dedicar a fer la seva feina principal, buscar el gol. El partit, en horari estrany, va ser un dels millors partits de la temporada, en quant a joc col·lectiu, tenint en compte clar que el rival era el Getafe i que venia amb cinc baixes importants. Amb un arbitratge, un cop més, asquerosament permissiu amb l’equip que juga amb el Barça. Portem molts de partits on l’arbitratge, sense ser decisiu en quant al marcador, està sent totalment injust a l’hora de tenir un criteri similar respecte als dos equips, estem en un moment, que hi ha tanta superioritat futbolísticament parlant, que per a igualar els partits deixen fer un tipus de faltes, que el reglament diu que són targeta, sense treure-la, perquè més d’un equip acabaria en 7-8 jugadors. Però en canvi a l’inrevés es compleix el reglament al peu de la lletra.

Per acabar, donar l’enhorabona al Barça Regal de bàsquet, que s’ha sobreposat a tots els pals a les rodes que ha tingut fins ara, i que s’ha sobreposat a l’entrenador que té per a guanyar la copa del rei eliminant als tres favorits més clars, un darrera l’altre i de forma merescuda.

També vull posar un enllaç a un video, que he trobat a un altre blog, on explica clarament els pobres Arbeloa i Alonso, entre altres, la seva forma d’entendre el futbol...Aquí no hi ha ni hienes, ni referències a altres partits, ni a jugadors històrics. És pura i durament de l'anada de copa només...

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=jGS-X1ZMhMc

Normal.

Després del partit del Barça a Mestalla, on per a mi va fer el pitjor partit de la temporada ofensivament parlant, sembla que els gurus del futbol han acordat que el Barça ja està malament, que els equips els coneixen, que han perdut la seva forma de jugar, que Messi està malament, que li passa alguna cosa, etc.

Estan també els que ho haguessin solucionat amb les típiques rotacions i que pensen que va ser un error jugar amb aquest onze. Jo estaria més per aquesta corrent que per l’altra extremista i victimista, de memòria de peix, que no recorden la temporada que està fent el Barça.

Dic que estic més per aquesta corrent però tampoc no del tot d’acord. Estic d’acord amb que s’havien de fer rotacions, però no en aquest partit, sinó en partits a priori molt més senzills. Ja fa dies que demano que Tito faci rotacions i que no es jugui amb aquesta fórmula d’Iniesta escorat a l’esquerra i que aposti per un extrem i vagi rotant als del mig. Però pel motiu que sigui, no s’ha fet i els jugadors estan una mica socarrimats. També s’ha de tenir en compte que el Barça fa les càrregues de treball i la previsió física, que sempre en aquestes dates sembla que estiguin cansats o més pesats. Hi ha que diuen cargues de treball, d’altres que parlen de cicles físics, corbes de rendiment, etc. Cadascú que es quedi amb la que vulgui.

Jo personalment penso que apart de tot això Tito ha exprimit massa aquest onze de cara a guanyar-s’hi el respecte de tot l’entorn mitjançant resultats i la confiança del vestidor. Amb la intenció d’aconseguir un molt bon coixí per a després anar dosificant com està fent ara. El que passa és que amb aquest sistema, partits que potser haurien jugat altres jugadors, no els van jugar i s’ha “sobreescalfat el motor”. Tampoc ajuda aquest sistema absurd de costar tant a fer els canvis que no entendré mai.

Després està el tema Xavi. Ja fa dies que demano descans per a ell, per tant no em pot ningú posar d’oportunista ara que s’ha lesionat, però el poder que té al vestidor i amb la premsa, sumat a l’egoisme de dir que sempre està bé, suposa que al final es trenqui. No és normal que jugui absolutament tots els partits, ja no parlo del que aporta al camp, que tothom sap el que penso al respecte, sinó que no rota gairebé mai i era qüestió de temps que això que ha passat s’hagués produït. Però com que no demana mai el canvi i sempre té l’egoisme de jugar, al final es trenca. Probablement s’hagués pogut evitar amb un canvi més aviat, o una rotació en algun partit. Però clar, sap que quan ell no estigui, la gent s’adonarà que el Barça gira al voltant d’altres jugadors i que són el futur d’aquest Barça, per això intenta jugar sempre, per a que no es vegi.

El partit, jo deia que estic d’acord amb les rotacions, però abans. En aquest cas no estic massa d’acord. Potser si fer alguna petita modificació que no afecti al rendiment global, com per exemple posar a Adriano, treure a un extrem i donar descans a un dels mitjos, o fins i tot canviar un mig per un altre. Però el Barça per a mi estava obligat a treure un onze que fos molt competitiu. Es jugava molt a Mestalla per molt que digui la gent que si el Madrid havia perdut a Granada, etc. El Barça les tres sortides més complicades que li quedaven fins a final de temporada eren la de Mestalla, al bernabeu i al calderón. Si havia d’arriscar als jugadors era en aquest partit, en una parada de seleccions pel mig i amb la tornada de copa d’aquí un mes i la xampions d’aquí dues setmanes. Diferent hagués estat de jugar la tornada de copa aquest dimecres (el més lògic si això fos un país normal), que llavors si que hagués hagut de treure a tots els suplents, però amb tant de temps entre partits jo ho vaig trobar molt lògic.

Una altra cosa és que el València va sortir molt fort, amb una actitud adequada per a jugar a futbol a l’hora de competir i aprofitant que l’àrbitre casualment no va treure tantes targetes com una setmana abans al bernabeu als jugadors del Getafe, que els va cosir a targetes. Els que designen els àrbitres, almenys podrien tenir una mica de cara i ulls i no posar a xiular al Barça a un àrbitre que la setmana anterior hagi xiulat al Madrid. Perquè veus el nivell de contactes i de targetes que va xiular al Getafe al bernabeu i després veus l’arbitratge de perdonavides a Mestalla i se’ls veu massa el llautó. És massa descarat.

El Barça ja fa massa partits que per a igualar els partits permeten als rivals agafar als jugadors sense pilota de per mig, tombar-los, fer tres faltes en una, etc. sense xiular res o tapant-les amb una llei de l’avantatge miserable. Es va veure per exemple en una jugada de Messi, que se’n va de dos, porta al jugador que acaba de driblar penjat a la gepa i deixa seguir la jugada, Messi xuta i talla un defensa i en lloc de xiular la falta i amonestar al jugador deixa seguir la jugada quan és immediata a l’agafada. Després diuen que Messi o Iniesta estan més lents, que no han fet un gran partit o que han baixat el nivell. Com no han de tenir més problemes si els cusen a patades, agafades sense pilota, tallant les parets de qualsevol manera, etc. És molt patètic el tracte que tenen els jugadors que intenten jugar a futbol. Després veus els números de faltes i targetes i són escandalosos. Que poc s’ho pensen amb el Barça!!!

I això que el València no va fer un partit excessivament dur, excepte l’estúpid de Soldado que ja fa anys que ha confós al seu enemic. Jo si fos jugador sortit d’una pedrera, que m’han “maltractat i menyspreat”, quan estaria més motivat seria contra ells, no contra el màxim rival. Passa el mateix amb Negredo, són coses que no entenc, com poden comportar-s’hi amb la duresa i la mala fe que juguen amb el Barça i que després amb el Madrid semblen corderets degollats, fallant ocasions claríssimes i sense mossegar en cap moment. Patètic. Perquè en el cas de Soldado, a més, no se quin problema té amb Busquets, però cada cop que juga amb el Barça li ha de pegar una patada, una clavada de tacs o una jugada barroera de vermella directa contra ell. No ho entenc la veritat.

Perquè el València va fer un molt bon partit, a diferència que contra el Madrid, com sempre. Però no va ser un partit excessivament dur, va haver-hi entrades de targeta, agafades de samarreta, etc. però no amb mala fe, excepte Soldado. Una altra cosa es que es tragués targeta o no. Com també va perjudicar al València l’àrbitre amb el, per a mi, clar penal de Xavi quan la toca amb el braça a la tanca. Jo penso que es voluntària, ell veu la trajectòria i encara que arrupeix el braç, ho fa intencionadament, per tant penal.

Però tornant amb el València, la diferència quan juga contra el Barça és que es deixa la crispació als vestidors i surt a pressionar al Barça i a jugar de tu a tu, però concentrats tots els jugadors. A diferència de quan juguen amb el Madrid que surten més pendents de l’àrbitre i de les patades que de jugar a futbol.

Van pressionar molt bé i van aprofitar que Xavi és incapaç de desmarcar-s’hi de ningú avui en dia, fins al minut 60 o així quan baixen físicament. El de Terrassa novament va fer un partit horrible, però clar, després veus la premsa i escoltes als entesos i ha fet un partit meravellós. Normal que la gent no vegi aquestes coses. Qualsevol que un dia, es fixi una mica més amb el seu treball sense pilota i les pèrdues que costen jugades de perill, llavors obrirà els ulls. Però clar, molta gent està concentrada en la zona on està la pilota, fa un parell de passades bones, un parell de moviments decents quan els rivals ja estan amb la llengua fora i la premsa ja s’encarrega d’acabar de convèncer al personal.

Però clar, no veuen que llavors Cesc, Iniesta i Messi han de baixar massa al mig camp per a donar sortida a Busquets, que tant Iniesta com Cesc han de fer molt més treball defensiu del que els toca perquè l’altre va a un ritme constant i és incapaç de fer una carrera cap enrere i tallar una pilota. Després els falta frescor a dalt, com és normal.

Si això li sumem que el Barça ara està en un cicle de forma baix, amb un Messi una mica més pesat del normal (que malgrat això va donar dos gols cantats i va participar de totes les jugades ofensives del Barça), que Iniesta també està carregat de partits i que jugaven amb un rival que fa els partits molt intensos, doncs en això es resumeix el partit. Partit on tots dos equips van pressionar molt a dalt i van tenir poca paciència en la construcció de joc i es va convertir en un partit de molt mig campisme i molt poques ocasions clares de gol. Sort del penal clar, perquè el Barça no tenia molta pinta de marcar, malgrat que a la segona part en va tenir dues de molt clares per part de Cesc i Villa. Un penal per cert molt ben llençat i que ja fa dos penals que els xuta així Messi. M’agrada la nova manera que els està llençant, ja que se’n pot anar algun als núvols, però que si van dintre són imparables.

Per acabar dues noticies fora del futbol. Primer el comiat de Masip del Barça. A mi no m’ha agradat massa la seva gestió, sobretot el tema Nagy de l’any passat, però em sembla que no es mereixia aquest circ mediàtic com a comiat i la manera de marxar. La directiva actual fa una mica de fàstic amb tot el que té un passat Laportista i li han dispensat un tracte lamentable. Farien bé d’aclarir aquest tema perquè han quedat com el cul.

Després el viatget de Rosell a Qatar, a la reunió de la ECA i tal. Estaria bé, ja que està allà, que demani una cita amb Del Bosque i li canti una mica les quaranta de l’absurda convocatòria de deu jugadors del Barça. A més de començar a posar les bases a l’ECA per a posar-s’hi una mica més seriosos amb els temes amistosos, perquè se’n foten a la cara de la gent. No és normal una data fifa entre setmana i entre dues jornades, amb tot el que es juguen ara els clubs. També estaria bé que a Del Bosque li comenci a llevar del cap el tema confederacions, perquè aquest, tant sols per a penjar-se la medalleta davant la caverna, s’endurà a mig Barça en un torneig de la galeta, cosa que complicarà la pretemporada del Barça.

Però clar, que il·lús que soc, Rosell només es posa seriós amb tot el que fa olor a Laporta, amb la resta fa pena.